LA FORMACIÓ DEMOCRÀTICA DELS CIUTADANS

1. LA FORMACIÓ DEMOCRÀTICA DELS CIUTADANS 1.1.LA INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A L’ESCOLA 1.2. LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA 1.3. DEMOCRÀCIA, DRET I LLEI. CONCEPTES CLAUS PER EL DESENVOLUPAMENT D’UNA CIUTADANIA PARTICIPATIVA I RESPONSABLE

2. 1.1. LA INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A L’ESCOLA • La educació com element preferent per aconseguir el benestar individual i col·lectiu. • A nivell personal permet construir la pròpia personalitat i desenvolupar al màxim les capacitats individuals. • A nivell social com element transmissor dels coneixements i la cultura, i de foment de la convivència democràtica i la cohesió social. • La incorporació en el sistema educatiu de l’ensenyament dels continguts per a la formació democràtica. Dificultats i reptes a Espanya • L’evolució de l’educació democràtica a Espanya condicionada per la convulsa història del país

3. La transició democràtica i el sistema educatiu. Les mancances en el nivell de coneixements cívics dels estudiants espanyols • Implementar continguts cognoscitius i programar la formació d’actituds i formes de conducta • Les dificultats per consensuar un marc normatiu del sistema educatiu • La LO 2/2006, de 3 de maig, d’Educació. La qualitat i l’equitat en l’ensenyament com a principis complementaris

4. 1.2. La importància de la competència social i ciutadana • Comprendre la realitat social, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com contribuir a la millora del sistema. • Conèixer i valorar l’evolució i l’organització de las societats i els principis i valors del sistema democràtic. • Valor la importància de l’exercici actiu i responsable els drets i deures dels ciutadans. • Entendre els elements característics de les societats actuals, en particular el seu pluralisme. • Entendre que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència i preparar-se per resoldre’ls amb actitud constructiva i responsable • Acceptar que per resoldre els conflictes cal practicar el diàleg i la negociació, tan en l’àmbit personal com social.

5. 1.3. Democràcia, Dret i llei. Conceptes claus per el desenvolupament d’una ciutadania responsble • L’ensenyament de la democràcia pretén aconseguir: • la formació de persones lliures, • amb criteri propi, respectuoses, participatives i solidàries, • que coneguin els seus drets, assumeixen els seus deures i obligacions • desenvolupin hàbits cívics en una societat plural i globalitzada. • Per aconseguir aquest objectiu cal recórrer a una sèrie de conceptes socials claus relatius a les relacions humanes: • els acords o pactes socials • la participació ciutadana en la pressa de decisions • la superació dels conflictes a partir de l’acord i la negociació.

6. Matèries que s’han de treballar per assolir aquesta competència: • Què és i perquè serveixen les constitucions. Quin és l’origen i la significació de la Constitució de 1978. • Quin és el significat del principi democràtic adoptat per la Constitució de 1978 • Quina és la forma d’exercir el poder polític en el sistema espanyol i quina és la forma d’exercir el govern. • Com i perquè es constitueixen les comunitats autònomes. De quina manera la descentralització territorial de l’Estat contribueix a la consolidació de la democràcia.

7. 1.3.1. Què és i perquè serveix una Constitució • La Constitució és una norma jurdíca que: • Estableix qui i com s’exerceix el poder públic (el que s’exerceix en nom dels ciutadans per part dels òrgans legislatius, executius i judicials) • Regula les relacions que s’han d’establir entre els ciutadans i l’Estat que garanteixen la convivència en pau i llibertat • Serveix per donar estabilitat a les normes que determinen la forma en s’exerceix el poder públic.

8. 1.3.1. Què és i perquè serveix una Constitució • Les característiques de la Constitució de 1978 que la fan diferent de la resta de constitución històriques • El procés d’aprovació de la Constitució fou llarg i complex. ni el govern ni l’oposició es varen esforçar per accelerar el procés constituent. • La política del consens per aconseguir un acord en els punts més conflictius del text constitucional: la forma de govern, la qüestió religiosa, el model econòmic, la descentralització territorial, etc.

9. 1.3.1. Què és i perquè serveix la Constitució • Valoració de conjunt de la Constitució de 1978 • Constitució imprecisa. És un text imprecís que té algunes insuficiències notables. A més a més, moltes de les seves formulacions són ambigües • Permet lectures distintes del mateix text i, per tant, possibilita que amb la mateixa Constitució puguin governar forces polítiques distintes amb models socials i econòmics diferents. • Constitució molt rígida. La Constitució de 1978 és molt difícil de reformar. • Constitució adequada. La Constitució de 1978 no ha sigut imposada per una part del país a l’altra part. • Constitució d’origen popular.Fou elaborada i aprovada per un Parlament democràtic i fou ratificada mitjançant referèndum popular.

10. 1.3.1. Què és i perquè serveix la Constitució • Els valors superiors de la Constitució de 1978 • La llibertat. totes les persones puguin actuar amb autodeterminació, que puguin desenvolupar llurs potencialitats i facultats. • La justícia. S’exigeix a cada persona segons les seves possibilitats i s’ofereixi a cadascú segons les seves necessitats. • La igualtat: • igualtat davant la llei. Es prohibeix tot tipus de discriminació. • La igualtat material o igualtat dins la llei. La intervenció mitjançant uns tractaments diferencials als col·lectius més desafavorits • El pluralisme. assumir que la diferència i la diversitat són valors en ells mateixos i que enriqueixen la societat • La dignitat de la persona humana. Tothom ha de desenvolupar lliurement la seva personalitat, tot i que sigui distinta.

11. 1.3.2. Significat del principi democràtic • Els ciutadans participen, d’acord amb una concepció plural de la societat, en les decisions públiques • La democràcia representativa • La democràcia directa • El principi democràtic a la Constitució • La sobirania popular • El pluralisme polític i social • El dret de participació política

12. 1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la forma d’exercir el poder polític • El principi de la separació de poders a la Constitució • Determina l’existència dels tres poders clàssics de l’Estat, • Corts Generals (títol III), entre d’altres, la funció d’elaborar i aprovar les lleis • Govern (títol IV) exerceix, entre d’altres, la funció executiva • Poder Judicial (títol VI) du a terme la potestat jurisdiccional • Inclou altres elements o institucions • Tribunal Constitucional • mecanismes especials per a la reforma constitucional. • La distribució territorial del poder, conforme al principi d’autonomia (art. 2) implica una divisió vertical del poder. L’articulació de l’Estat autonòmic ha significat un important correctiu a la concentració del poder.

13. 1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la forma d’exercir el poder polític • El model de govern parlamentari. La monarquia parlamentària • La plena intervenció de les Corts en el procés polític, que comença per la investidura del President del Govern per part del Congrés dels Diputats. • El Cap d’Estat (el Rei) és una institució diferenciada del Govern i es limita a assumir les funcions representatives de la unitat de l’Estat. • El rei no té poders implícits o de reserva del • Intervenció de les Corts en la institució monàrquica (mitjançant les institucions de la regència, la tutela, la prohibició del matrimoni de persones amb drets successoris, etc.)

14. 1.3.3. Com s’elegeixen els poders. Quina és la forma d’exercir el poder polític • El principi de legalitat. El poder de la llei • És l’expressió de la voluntat popular. És elaborada per un Parlament democràtic lliurement elegit. • Desenvolupa de forma més concreta tots els drets, obligacions i procediments que afecten als ciutadans. • És un instrument de govern, a través del qual el Govern i la majoria parlamentària que li dona suport apliquen les polítiques que consideren més convenients.

15. 1.3.4. Com i perquè es constitueixen les comunitats autònomes • Les dificultats per donar una solució a l’organització territorial de l’Estat • La Constitució no dissenya un model territorial concret. • Diferents vies d’accés a l’autonomia política • L’aprovació dels Estatuts d’autonomia • La constitució de les comunitats autònomes • La evolució i transformació de l’Estat autonòmic. La Consolidació del pluralisme polític i territorial