Nietzsche. Genealogia de la moral

1. «El problema de l'altre origen d’allò que és "bo", d’allò que és bo tal com s’ho imagina l'home del ressentiment, exigeix una conclusió final. No pot sorprendre el fet que els anyells siguin rancorosos envers les grans aus de rapinya. L’única cosa que no es pot fer raonablement és retreure a les grans aus de rapinya el fet que s’emportin uns quants anyells petits. I quan els anyells es diuen entre ells: “Aquestes aus de rapinya són perverses. Per tant, ¿no ha de ser bo un anyell, l’ésser que es diferencia més d’una au de rapinya i que és gairebé la seva antítesi?", no és possible d’objectar res a l’establiment d’aquest ideal, llevat que les aus de rapinya els esguardaran d’una manera sorneguera i tal vegada es diran entre elles: "Nosaltres no sentim cap rancor envers aquests anyells bons, sinó que fins i tot els estimem, car no hi ha res que sigui tan saborós com un anyell tendre." El fet d’exigir de la força que no es manifesti com a força, que no vulgui dominar, que no vulgui sotmetre, que no vulgui ensenyorir-se, que no sedegi enemics, ni resistències, ni triomfs, és tan absurd com el fet d’exigir de la feblesa que es manifesti com a força. Una quantitat determinada de força és igual a una quantitat determinada de tendència, de voluntat i d’acció.» Nietzsche, La genealogia de la moral. I, 13 Nietzsche. Genealogia de la moral a) Explica breument –entre 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] a) Explica breument –entre 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] ? ?

2. Nietzsche. Genealogia de la moral - 2 a) Explica breument –entre 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] ? Dos orígens del concepte “bo”; amb una metàfora. Dues morals partint d’un exemple. Per uns: Hi ha un origen del “bo” basat en el ressentiment. Comparable a la concepció de “bo” dels anyells o xais (els esclaus) que tenen rancor a les aus rapinyaires (els senyors); considerant bones les que són antítesi del que toca ser. Així, el fort no pot sinó voler-dominar, voler-ser-senyor; no ser així és com exigir fortalesa al feble. ? b) Explica breument el significat de les expressions: “ressentiment” i “voluntat de poder”. De cada una d’elles has d’indicar en què consisteix, com es forma i quins efectes té. [1 punt] Ressentiment: reacció negativa d’odi dels febles que sorgeix davant la potència vital dels forts; com efecte, la moral dels esclaus. Voluntat de poder: la força dels que afirmen la vida, creant valors i superant el nihilisme; com efecte, una moral superior amb un concepte de bo.

3. “Aleshores, què és la veritat? Una munió inconstant de metàfores, metonímies, antropomorfismes, en resum, un conjunt de relacions humanes poèticament i retòricament forçades, transmeses i embellides, i que després d'haver estat usades durant molt de temps, a un poble li semblen fixes, canòniques i obligatòries: les veritats són il·lusions que ignorem que ho són, metàfores gastades i sense cap referència al món sensible, monedes que han perdut la seva imatge gravada i que, ara, ja no son monedes sinó simplement metall. [...] A partir del sentiments d’estar obligats a designar una cosa com a «vermella», una altra com a «freda» i una tercera com a «silenciosa», es desvetlla un impuls moral vers la veritat: per contraposició al mentider, en qui no confia ningú i de qui tothom s’aparta, l’home es convenç de l’honorabilitat, fiabilitat i profit de la veritat. Com a ser racional, ara situa la seva acció sota el domini de les abstraccions, ja no tolera deixar-se arrossegar per impressions arrauxades o per intuïcions; ara és quan generalitza totes aquestes impressions en conceptes més aviat descolorits i freds, [...] i dissoldre així una imatge en un concepte.” Nietzsche. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral I, 7 Nietzsche. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral a) Explica breument –entre 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] a) Explica breument –entre 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] ? ?

4. Nietzsche. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral - 2 a) Explica breument –entre 40 i 80 paraules– les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts] ? La veritat, expressada en paraules i conceptes no és més que una metàfora, una semblança, una manera només humana, arbitrària i gastada de tractar la realitat. Atribuïm noms a les coses i creiem que això és la veritat i ens dóna honorabilitat, i que no mentim en fer això. Així, ser home racional (apol·lini) és allunyar-se de les impressions canviants, de les imatges (dionisíaques) i quedar-se, dissolent-se, en els conceptes. ? b) Explica breument el significat de les expressions: “antropomrfisme” i “concepte”. De cada una d’elles has d’indicar en què consisteix, com es forma i quins efectes té. [1 punt] Antropomorfisme: Atribució de forma o interpretació humana a una realitat que no és tal, produint, per exemple, el llenguatge. Concepte: Producte de l’activitat mental de reduir pluralitat d’imatges o impressions en una essència suposada i què és arbitrària.