Nietzsche, la filosofia de la sospita

1. Nietzsche, la filosofia de la sospita La sospita sobre els valors culturals

2. La voluntat de poder • Força còsmica que afecta a tota la matèria • Força creadora, necessària, no fruit de la llibertat • Força que es pot expressar amb la sexualitat o amb l’art • Força optimista i vital • Diferències amb Shopenhauer. Ell creu que la voluntat dóna com a fruit el pessimisme, per a Nietzsche és optimisme i acció • Amor a la vida: fins i tot al dolor • No sempre els forts guanyen, de vegades els febles s’uneixen per vèncer els forts. El fort és solitari front el grup que necessita el fort • El fort decideix si vol o no estar amb els altres, està perquè vol, no els necessita

3. La mort de Déu • La figura de Déu és assassinada durant la I·lustració, però el seu buit ha posat en el seu lloc substituts • Aquests mantenen els valors de la cultura judeo-crisitiana i igualitarista • Cal desfer-se no sols de la figura de Déu sinó també dels seus substituts. • Aquests substituts poden ser la Ciència, La Raó, La filosofia, La moral. • Cal aplicar front aquestes la filosofia del martell, criticar sense pietat tots els valors caducs de la societat occidental • Cal fer front al buit que provoca la desaparició de Déu

4. El Nihilisme • Significa el no res, el buit. Hi ha diferents formes d’enfrontar-se • Nihilisme negatiu: Tedi vital. És fruit de la cultura judeo cristiana. Després d’allunyar la idea de Déu l’hem substituït per valors que també formen part del seu entorn. Això provoca l’angoixa del pecat i la manca d’energia vital.

5. Nihilisme Passiu • És el Budisme • Significa la calma i la pau de l’esperit • No hi ha Déu, però tampoc hi ha autèntiques passions. • Cal allunyar-se del dolor, ser conscient, però això també significa allunyar-se de la vida • És la pau, però també la manca de vida

6. Nihilisme reactiu • Davant el buit de la nostra existència cal reaccionar • Podem aportar possitivitat creant nous valors: Ultrahome (recuperar el nen i el seu jugar) i l’Etern Retorn, un compromís autèntic amb la vida. • Viure comporta dolor i plaer, però cal acceptar totes dues coses si vols un autèntic compromís amb l’existència • L’expressió és l’autosuperació d’un mateix

7. Genealogia de la cultura i la moral • Excavació arqueològica per a descobrir les fonts dels nostres valors socials, culturals i les institucions • Primera Genealogia: Divisió del món grec en dos èpoques • Tragèdia grega: Dionís, Déu de la festa i el vi. Catharsi del públic. Representa la nit, la creativitat, l’art, el jo autèntic • Al teatre hi ha una lluita entre el jo autèntic i la màscara • Filosofia racional (Sòcrates), és Apol·lo, Déu de la raó i la forma. És el dia, la llum, la raó. Sols són màsqueres, no hi ha jo autèntic. Les passions són amagades per la raó. Amaguem els nostres impulsos vitals. Diem no a la vida. Creem un món ideal on ocultar-nos del vertigen front el món real: Filosofia de Plató i cristianisme