Què opinen els experts sobre el futur de la societat del Maresme? Debat Sectorial de Societat

1. Què opinen els experts sobre el futur de la societat del Maresme? Debat Sectorial de Societat Mataró - CCM - 24 abril 2006

2. Assistents al Debat Sectorial de Societat Nom Cognom Càrrec Entitat - institució Presideix Sr. Llorenç Artigas Vice-president 2n CCM – Alcalde Ajuntament de Vilassar de Dalt Modera Sra. Núria Prat Experta Universitat de Barcelona Experts Sra. Consol Prados Diputada del PSC Parlament de Catalunya Sra. Clara Ferrer Coordinadora per la Convivència Sr. Romuald Grané Residència la Gatassa Sr. Miquel Salrach Consell Consultiu Generalitat de Catalunya Sra. Yolanda Ascasso Tècnica Consell Comarcal del Maresme (CCM) Sr. Miquel Guardiola Grup d’Invàlids de Mataró i Maresme (GIMM) Sr. Jordi Bosch Direcció General d’Habitatge Sra. Àngels Cantos Fundació Hospital Sr. Ricard Aymerich President Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Sr. Jordi Merino Tècnic Consell Comarcal del Maresme (CCM) Sra. Marisol Veres Directora CEIP Pineda Sr. Cristóbal Zueras Tècnic Ajuntament d’Alella Observadors Sr. Eladi Torres Gerent CCM Sr. Javier Cisneros Tècnic CCM Sra. Maria Xalabarder Tècnic MCRIT Sr. Andreu Ulied Expert MCRIT Sr. Frederic Ximeno Tècnic ERF Sr. Albert Vendrell Tècnic ERF

3. El Vice-president del Consell Comarcal • El Gerent del Consell Comarcal • 2 tècnics del Consell Comarcal del Maresme • 2representants del món acadèmic (universitari i escolar) • 1 representant d’institucions socials relacionades amb l’atenció sociosanitària (Fundació Hospital) • 4 representants d’entitats dirigides a diversos col·lectius (Coordinadora per la Convivència, GIMM, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, Residència la Gatassa) • 3 tècnics i representants polítics a nivell municipal i català • 5 tècnics observadors Participants:

4. A la reunió es discutí sobre una quarantena de preguntes agrupades en els següents vuit temes clau: • Mostra: 19 enquestes analitzades.

5. La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el més convenient) és que en el Maresme, abans del 2015... • existiran conflictes socials relacionats amb la immigració extracomunitària i el xoc cultural. No obstant això, també es creu força probable que s’hagi dissenyat una política integral d’immigració a nivell comarcal. • alguns barris i urbanitzacions marginals s’hauran convertit en zones amb alt risc d’exclusió social i conflicte de convivència i, probablement, hauran aparegut altres zones a la comarca. • esdevindrà una comarca dual en termes de renda i de segregació de l’espai. • hi haurà una dualització social derivada d’estratègies urbanístiques o de la seva manca. • haurà augmentat la població que es troba en situació de pobresa relativa. • s’haurà redactat un Pla comarcal per la inclusió social, existirà un programa de recolzament a les famílies amb situacions de dependència i la nova llei de dependència significarà una gran demanda ocupacional en el sector privat d’atenció a les persones. • els transports públics i els edificis i espais públics de les ciutats construïdes s’adaptin a les persones amb mobilitat reduïda (en compliment de la Llei 51/2003). De la mateixa manera la majoria d’experts creuen força probable que les noves actuacions urbanístiques integraran o contemplaran el dret a l’accessibilitat universal. • s’haurà creat un programa de formació i capacitació a les famílies i professionals perquè les qüestions de gènere i culturals no condicionin l’accés igualitari a l’educació i es promourà que l’ensenyament maternoinfantil de 0 a 2 anys arribi a tothom. • es dissenyarà una estratègia que garanteixi l’oferta i la qualitat de l’educació no formal (de lleure i cultural d’infants, joves i adults). • haurà augmentat la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús eficient dels serveis.

6. Entre els experts existeix un ampli consens en que el més convenient seria: 1. Dissenyar una política integral d’immigració a nivell comarcal, així com plans transversals d’acollida i atenció als nouvinguts on s’incloguin tant els serveis socials com l’educació, la sanitat, la joventut, etc. Pel que fa a la probabilitat de que succeeixi o no succeeixi, hi ha un empat. 2. Idear estratègies de desenvolupament comunitari (mediació sociocultural, potenciar el teixit social i un entorn educatiu…) per tal d’afrontar les situacions de conflicte de les zones amb alt risc d’exclusió social. Hi ha una lleugera tendència a creure que probablement succeirà així. 3. Afrontar amb determinació els principals elements de canvi de la societat maresmenca (immigració, envelliment de la població, etc.), així com aplicar polítiques reals d’acció positiva envers les dones. Malgrat tot, l’opinió sobre la probabilitat de l’existència d’aquestes polítiques està força dividida. 4. Incorporar criteris d’equilibri social a la planificació i al desenvolupament urbanístic i territorial per evitar situacions de vulnerabilitat i segregació social. Es manifesten opinions dividides en el grau de probabilitat que succeeixi. 5. Redactar un Pla comarcal per la inclusió social. Proposta reforçada per una lleugera majoria que ho creu possible. 6. Desenvolupar polítiques d’habitatge social que ajudin a resoldre l’accés a l’habitatge per tothom. Hi ha una lleugera majoria que ho creu poc probable. 7. Elaborar un programa d’actuació integral per a les famílies amb situacions de dependència. Premissa reforçada per la tendència majoritària de que molt probablement passarà.

7. 8. Desenvolupar accions per garantir i homologar la qualitat del servei del sector privat en l’àmbit de l’atenció a les persones, donat que la nova llei de dependència molt probablement significarà una gran demanda ocupacional en aquest mateix sector. Malgrat això hi ha un empat d’opinió sobre la probabilitat de que l’administració pugui garantir-ne la qualitat. 9. Adequar les noves actuacions urbanístiques al dret a l’accessibilitat universal i que els transports públics i els edificis i espais públics s’adaptin per a persones amb mobilitat reduïda (en compliment de la Llei 51/2003). Cal destacar que hi ha només una feble majoria afirmant que molt probablement es complirà. 9. Assolir els estàndards europeus en l’obtenció del certificat d’educació secundària obligatòria. Per al què hi ha poques probabilitats que succeeixi. 10. Dissenyar un programa de formació i capacitació a les famílies i professionals perquè les qüestions de gènere i culturals no condicionin l’accés igualitari a l’educació, així com programes de reciclatge, formació i inserció per tal d’assegurar la incorporació dels col·lectius més desafavorits al mercat del treball. Apareixen dos posicionaments gairebé empatats entre els que ho consideren molt probable i els que gens. 11.Promocionar l’ensenyament materno-infantil ( 0-2), així com dissenyar estratègies per garantir la qualitat de l’educació no formal. En aquest punt hi ha una opinió dividida en relació a la probabilitat de que succeeixi.

8. 11. Adaptar l’actual xarxa d’ equipaments i serveis de benestar dels municipis del maresme tan a la nova realitat social (interculturalitat, envelliment, nivells de renda, etc). com a la la creixent demanda (resultant de l’augment de la població). Sobre la qual es confirma la tendència que és poc probable que succeeixi. 12. Augmentar la coordinació entre les diferents administracions per millorar l’aprofitament i l’ús eficient dels serveis, per aconseguir una resposta més ajustada a les necessitats reals dels ciutadans, tan en la seva dimensió material ( equipaments i serveis ) com no materials ( solitud). 13. Crear alguns sectors d’excel·lència a la comarca pel que fa als equipaments/serveis en l’àmbit de l’educació, la salut i l’atenció a la gent gran. Però són únicament aquests darrers els que tenen una lleugera probabilitat favorable. • Majoritàriament no es creu convenient... • l’existència de conflictes socials relacionats amb la immigració extracomunitària i el xoc cultural, malgrat que s’apunta la probabilitat que si que es donin en el futur. • l’aparició ni la consolidació de zones amb alt risc d’exclusió social i conflicte de convivència en barris i urbanitzacions marginals. Hi ha un ampli consens que probablement succeeixi. • la dualització social de la comarca en termes de renda i de segregació en l’espai, derivada d’estratègies urbanístiques o de la seva manca (zones d’infrahabitatge (barri Cotet, urbanitzacions marginals a Tordera) vs zones d’alt standing (Teià)). Premissa també reforçada per l’ ampli acord en que probablement passarà. • l’augment de la població que es troba en situació de pobresa relativa. Majoritàrimanet s’està d’acord que probablement passarà. • l’augment de l’exclusió social provocada per la nova societat digital. Premissa debilitada perquè la majoria d’opinions ho consideren poc probable.

17. Respostes en detall