510 likes | 682 Views
Joventut i mercat de treball. Cicle de vida i polítiques d’ocupació. Toni Salvadó i Nayach. 1. La descripció del problema: joves, formació, mercats de treball i emancipació 2. La interpretació del problema: efectes subjacents a la deprivació juvenil
E N D
Joventut i mercat de treball. Cicle de vida i polítiques d’ocupació. Toni Salvadó i Nayach 1. La descripció del problema: joves, formació, mercats de treball i emancipació 2. La interpretació del problema: efectes subjacents a la deprivació juvenil 3. Les respostes al problema: les polítiques actives, una solució ben encaminada?
Bloc 1. La descripció del problema: joves, formació, mercats de treball i emancipació • Del sistema educatiu al món laboral: sobrequalificació • En el món laboral: precarietats • Fora del món laboral: atur i altres exclusions • Conseqüències de tot plegat: econòmiques, socials i psicològiques.
La generació més formada de la història del nostre país. Quants joves arriben a la secundària postobligatòria? Font: Miret i alt,2005. Realitzat a partir de dades censals
La generació més formada de la història del nostre país. Taxes d’escolarització universitària (18-22 anys) f Font: Miret i alt,2005 a partir de dades del Dept d’Educació de la Generalitat
Un esforç amb compensació laboral?(1) Taxa d’atur per nivells d’estudis Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals i padronals
Un esforç amb compensació laboral?(2) Sobrequalificació.Categoria professional per edats Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals i padronals
Un esforç amb compensació laboral?(3) Taxa de temporalitat Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals i padronals
Un esforç amb compensació laboral?(4) Satisfacció percebuda Font: Casal i alt, 2004
Precarietats: (1) Temporalitat Taxes juvenils comparades Font: EPA i EUROSTAT
Precarietats: (2) Sinistralitat Índex d’accidents amb baixa Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Precarietats: (3) Acció col·lectiva?Pes dels joves entre ocupats i sindicats Font: Jódar,2004
Fora del món laboral (1): un atur més important i cíclic que l’adult Font: EPA
Fora del món laboral (1): un atur desprotegit Font: Casal i alt, 2004
Fora del món laboral (2): L’altra desocupació: joves NEET Font: Salvadó,2005 a partir de dades censals
Conseqüències econòmiques:Salari net mensual dels joves Font: Casal i alt, 2004
Conseqüències socials:Taxes d’emancipació joves 16-29 Font: elaboració pròpia a partir de Ramon i Sintes, 2003
Conseqüències psicològiques. • Presentisme (dificultat per definir objectius vitals, substituïts per una actitud irònica davant la vida) • Dificultats per articular carreres professionals, font tradicional d’estatus (“jo sóc...”) • Problemes d’inclusió social (de l’obrer-grup fordista al precari aïllat postfordista) • Problemes d’autoestima i motivació, amb derivacions freqüents cap a quadres clínics. • Infantilització: normalització de la dependència paterna, sobrevaloració de l’àmbit del lleure...
Bloc 2:La interpretació del problema Efectes subjacents a la deprivació juvenil • L'efecte cicle econòmic (NO el tractarem) • L'efecte edat • L'efecte generació
Efectes subjacents (1)L’efecte edat i el seu ús legitimatori El discurs popular: “tots hem passat per aquesta etapa” Els discursos acadèmics: • Millora amb els anys (experiència, carrera...) • Deprivació temporal -> transicions joventut-edat adulta • Problema: aquest discurs no quadra amb les dades • Conseqüència: “jove” com a concepte “ad hoc” (Avui ja s’és jove fins als 35. Demà, fins a quina edat?) Els discursos polítics: • Legitimadors: es naturalitzen diferències socials a partir d’un factor purament demogràfic (l’edat) • Exemple: discursos de la “nova condició juvenil” com a positivització “lúdica” de les deprivacions generacionals
Efectes subjacents (2)L’efecte generació: la veritat oculta “La precarietat vital dels joves no deriva tant de la seva edat com de la seva adscripció a una generació a la qual se li han canviat les regles del joc, sobretot en l'àmbit laboral” (Serracant, 2001) Implicacions: No és una “fase vital” de vulnerabilitat juvenil, sinó un estigma de per vida. Té poc sentit parlar de transicions edatàries i, per contra, hauríem de parlar de mobilitat social descendent “Pacte generacional implícit” !? (Garrido;1996) Petras (1996): La permissivitat domèstica dels pares com a símptoma de mala consciència socio-generacional
Efectes subjacents (3)Quins joves? • La segmentació generacional substitueix la social? • .-No, però la transforma. Ara fenòmens aparentment similars tenen significats molt distints en funció del col•lectiu social: • Endarreriment emancipatori • Desocupació Permanents o preparatòries? • Rotació laboral • .-Depèn. Trajectòries emergents de transició (Casal,1996): • Precàries i desestructurades: joves forever young • Aproximacions successives: els que deixen de ser joves
Exercici pràctic dels blocs 1-2:Autodiagnosi de la situació laboral juvenil a Sant Boi • El perfil de l'oferta de mà d'obra jove • Nivell formatiu • Disponibilitat laboral • El perfil de la demanda empresarial de mà d'obra juvenil • Quantitat d'ocupació (atur, vacants...) • Distribució sectorial i professional • Qualitat de l'ocupació • Hi ha equilibri oferta-demanda? Quanti i quali (perfils)
Bloc 3: Les respostes al problema. Les polítiques actives, una solució ben encaminada? • Aclariment conceptual • Polítiques actives d'oferta i de demanda • Tipus de programes • Avaluem la utilitat del que fem?
L’atur. Un problema homogeni? Font: Fina (2001)
On emmarquem les Polítiques Actives d’Ocupació (PAO)? Polítiques de desenvolupament econòmic Polítiques laborals Polítiques d'ocupació Polítiques actives
Les polítiques laborals A. Polítiques d’ocupació B. Polítiques de regulació de les relacions laborals • Contractació/acomiadament (“reformes estructurals”) • Relacions laborals i negociació col.lectiva. • Repartiment del treball. • Condicions laborals. • Seguretat i salut.
Les polítiques d’ocupació A mig camí entre polítiques socials i econòmiques. Malgrat que hi ha barreja, en teoria es distingeix: • Polítiques actives: millora d’ocupabilitat dels aturats • Polítiques passives: garantia les rendes Alguns trets de les polítiques passives: • Dualitat de sistemes contributiu-impositiu • Cronològicament anteriors i amb més pes que les PAO • Qüestionament recent: • Teòricament per criteris d’eficàcia • En realitat, per raons d’economia
Les PAO: avantatges • Efecte transparència del mercat de treball. • Efecte distributiu: dotar de recursos als col.lectius més desafavorits, millorant la seva ocupabilitat i altres aspectes socials, psicològics... • Efecte productivitat: optimitzar els recursos humans, adaptant-los a demandes empresarials • Efecte reciclatge en processos de reconversió econòmica de zones o sectors en crisi.
Les PAO: riscos (1) • Efecte pes mort: despesa pública per afavorir un efecte (p.e.contractació) que igualment s’hauria produït sense la seva actuació. • Efecte desplaçament o substitució: el col·lectiu beneficiat (p.e. amb feina) obté un avantatge respecte a la resta (que la poden perdre) L’efecte agregat de la mesura pot ser nul. • Efecte dòmino: una mesura específica corre el risc de perdre eficàcia o aplicabilitat si tothom s’hi creu amb dret i es planteja la necessitat de generalitzar-la. • Efecte crema: prioritzar els col.lectius que ja eren prèviament més fàcilment inseribles.
Les PAO: riscos (2) • Efecte estigmatització: pot facilitat la visibilitat de handicaps socials i dificultar les vies més normalitzades d’inserció laboral. • Efecte rotació: empreses o administracions cobreixin llocs de treball estructurals amb treballadors temporals susceptibles de ser subvencionats. • Efecte cerca: els beneficiaris de les accions ralenteixen la recerca d’ocupació mentre dura el programa (menys disponibilitat temporal, voluntat de finalitzar alguna acció formativa...)
Polítiques actives d'oferta Característiques: • El perfil de la persona desocupada es considera “inadequat” a les característiques dels treballs oferts, per manca de formació, experiència o disponibilitat… • Objectiu: incidir en aquest perfil dels aturats Consideració: línia “de moda” en l’EEO. Tipus de programes: • Serveis públics d’ocupació • Orientació laboral • Formació ocupacional
Serveis públics d’ocupació Funcions: • Intermediació laboral: posar en relació oferta i demanda d’ocupació • Gestió de les prestacions de desocupació • Derivació de demandants vers PAO Limitacions: • Utilitat acotada a l’atur friccional. • Ineficàcia: només un 16% de les col.locacions estan intermediades per ens públics, generalment feines poc qualificades. • Alternativa: “model mediterrani” de recerca d’ocupació, basat en canals informals i xarxes socials. • Malgrat aquests limitats indicadors de cobertura i eficàcia, el baix cost dels SPO possibilita indicadors d'eficiència bastant positius. • Malgrat això: escassetat de recursos (un 10% de la nostra despesa en PAO, segons l’OCDE (2001)
Orientació laboral (1) Línia d’actuació a l’alça. Raons: • Costos menors que altres, com la formació. • Valoració dels dispositius d'identificació prematurament de “cronificació” de l’atur. • Control d’aturats beneficiaris de prestacions Models: • Integrats en els SPO: típic de l’Europa septentrional • Externs als SPO: p.e. Espanya. L’INEM només en fixa metodologia i objectius i la deriva a una xarxa de centres externs concertats, de titularitat diversa (ens locals, agents socials, privats...)
Orientació laboral (2)Programes: IOBE-IORO Característiques: forta empremta “individualitzadora” i psicologista • Centralitat de la feina en l’escala de valors • Assumpció o no de responsabilitats • Disponibilitat i estil de recerca de feina… Problemes d’aquesta perspectiva: • Descuit dels condicionants socials i culturals • Model culpabilitzador i estigmatitzador, pot reforçar bloquejos emocionals més que no pas superar-los. • Si el problema realment és individual (actitudinal o aptitudinal) no sol ser resoluble amb unes poques accions grupals • L’ús com a mitjà de control dels aturats que cobren prestacions en condiciona l’actitud • Excessiva homogenització de les accions (p.e. oferir mòduls «com fer un currículum» a peons de construcció) • Excessiva atomització d'entitats col.laboradores -> ineficiències, reiteracions i manca de seguiment d’usuaris
Formació ocupacional (1)Pressupòsits Inferència "millora formativa=>millora d'ocupabilitat“ … …formulada des de diversos àmbits: • Acadèmic: teoria del capital humà • Empresarial: management, recursos humans… • Social: ampli consens al respecte entre els diferents actors implicats (sindicats, patronals...) “Tothom vol formar més i millor...” Tots 3 discursos han rebut important crítiques: • L'evidència empírica qüestiona que les ocupacions creixin i es requalifiquin al ritme que ho estan fent les titulacions. • L'esforç econòmic que l'empresa dedica a la formació sembla poc proporcionat a la insistència al respecte de la teoria managerial • L'ampli consens social resulta especialment sorprenent si es té en compte la limitada eficàcia d'aquesta política
Formació ocupacional (2)Raons de limitació d’eficàcia • Sobrerepresentació dels aturats joves i amb un nivell formatiu mig-alt -> no es prioritzen els col.lectius amb més mancances formatives • Aquella FO que sí es dedica a col.lectius socialment deprivats (fracàs escolar, no qualificats...) també té problemes: col.lectius sovint hostils a l'espai-aula, efecte estigmatització, manca de consideració empresarial… • Insuficient component pràctic, en contrast amb altres programes (escoles taller, cases d’oficis…) • Fins i tot quan la FO millora l’ocupabilitat, això per sí sol no genera cap lloc de treball i per tant cap inserció. • Model econòmic espanyol marcadament taylorista, amb un fort pes del peonatge i del treball no qualificat i, per tant, amb unes necessitats formatives limitades
Polítiques actives de demandaConceptualització Objectiu: incrementar el nombre de llocs de treball Històric: línia keynessiana tradicional Tendència actual: “en reconversió” Tipus: • Contractació pública • Contractació comunitària • Emprenedors i microempresa • Nous jaciments
Contractació pública o comunitàriaConceptutalització • Versió més clàssica de les polítiques keynessianes de demanda en conjuntures econòmiques recessives • Opció avui qüestionada i reduïda a actuacions molt acotades per: • Col.lectius amb especials dificultats (aturats de llarga durada, disminuïts...) • Se’ls contracta durant períodes transitoris (mesos, un any...) • Al nostre país hi ha diverses programes en aquesta línia: plans d’ocupació, col.laboració social...
Contractació pública o comunitàriaRiscos • Efecte estigmatització: risc d’enquistament dels beneficiaris en un mercat de treball subsidiat, ineficient i de baixos salaris, sense eines per transitar vers el mercat. • Efecte substitució fiscal: administracions locals utilitzen aquests programes per cobrir en precari llocs de treball que igualment haurien creat sense subvenció, probablement amb fórmules contractuals més estables. • Efecte desplaçament: contractació dels treballadors beneficiaris a costa d'altres. Possible alternativa:contractació comunitària
Emprenedors i microempresa (1)Conceptualització • En contrast amb anterior, avui s’aposta més per l’estímul públic a la creació de demanda privada • Línia principal: subvencions a la contractació adreçades a empreses. • Problemes diversos. P.e. socialment regressiva • NO se sol considerar pròpiament PAO • Sí es considera PAO el foment de l’auto-ocupació
Emprenedors i microempresa (2)Àmbits aplicadors • De competència Estat i CCAA: finançament en forma de crèdits tous o la capitalització de prestacions per desocupació • De competència local: • Assessorament en els tràmits i avaluació de la viabilitat del negoci. • Espai físic i recursos compartits a preu públic en els vivers d’empresa.
Emprenedors i microempresa (3)Problemes • D’equitat: podem estar finançant amb recursos públics un procés de precarització per externalització. • De cobertura: l’auto-ocupació és una opció per a un segment petit de desocupats (entre el 2 i el 4%) que compta amb els recursos necessaris • D’eficàcia: Baixa taxa de supervivència dels nous negocis, derivada d'un excessiu minifundisme en els projectes (sobretot en els comerços) i la dificultat per trobar nous nínxols de mercat.
Nous jaciments • Constatació d’un sostre en la capacitat per crear ocupació en la indústria i en els serveis clàssics. • Per contra, existència de necessitats socials emergents però amb problemes per convertir-se espontàniament en llocs de treball reglats: • Mercats incomplets o irregulars. • Manca de solvència de la demanda final. • Àmbit de producció i/o prestació molt localitzat. • Molt intensius en mà d’obra. • La UE va detectar 19 modalitats de nous jaciments agrupats en quatre tipus: vida diària, marc de vida, cultura-oci i serveis mediambientals.
L’avaluació de les PAO L'avaluació "micro" en el territori Àrees d'ocupació sotmeses a pressions contradictòries: • Dificultats organitzatives i de recursos que dificulten el planejament i l'avaluació. • Pressió creixent de les administracions finançadores perquè les locals incorporin aquesta lògica estratègica Resposta: proliferació de “gestos pseudoavaluatoris” P.e: • Anàlisis purament subjectives de satisfacció dels usuaris • Seguiments de l’execució de les accions (memòries) Reaccions comunitàries: • Manca d'avaluació dels programes: un dels problemes clau detectats pel Tribunal de Comptes de les CE en la seva avaluació de l'EEO. • Perspectiva d’enduriment en les exigències d’avaluació per sol.licitar finançament, relacionada amb la major competència pels recursos després de l’ingrés a la UE dels nous socis.
5. L’avaluació de les PAOL'avaluació "macro" (1) Situació Proliferació d’experiències d’avaluacions Suport i coordinació OIT Tot i això, hi ha complexitats: • S’avalua eficàcia i ocasionalment eficiència. Rarament altres dimensions com equitat o cobertura • Indicadors únicament de quantitat d'ocupació (taxes d’inserció), sense entrar en qualitat (salari, temporalitat) • Avaluació per programes, sense veure l’impacte global del conjunt de mesures en cada usuari o col.lectiu. • Anàlisi de polítiques com a “caixes tancades”: es miren els seus outputs i (ocasionalment) els seus inputs però rarament s’analitza el que passa “en el seu interior” (p.e. característiques de cada programa) • Gir participatiu encara poc tangible
5. L’avaluació de les PAOL'avaluació "macro" (2) Resultats Disparitats resultats avaluacions realitzades: • Qüestionament de capacitat de generalització • Malfiança gerencial a utilitzar els resultats Malgrat això, conclusions eficàcia escèptiques: • UE: un 10-20% de la creació d'ocupació durant el cicle expansiu 1997-2002 es considera "causada" per les PAO • Estat: la taxa d’atur correlaciona poc amb la despesa en PPAA i molt més amb el cicle econòmic (CES,2005)
A qui li serveixen les PAO?Diferencials d’inserció a l’any d’haver participat en una acció (en %) Font: elaboració pròpia a partir de CTESC,2005 i de Saez,2004
Quines PAO serveixen a cadascú? Font: elaboració pròpia a partir de Fay;1996
El problema de l'atur deriva només d'uns candidats amb perfil poc adequat? Accions adequades a les especificitats locals? Sabem que funciona i que no? Tenim eines financeres i organitzatives per gestionar bé els programes? Tenim indicadors per respondre a aquestes preguntes amb fiabilitat? Exercici pràctic del Bloc 3:Propostes per a la millora de les PAOper a joves a Sant Boi.Alguns eixos possibles de reflexió: