TEMA VI: Les Errades del Mercat i de l’Estat

1. TEMA VI: Les Errades del Mercat i de l’Estat

2. Punt de Partida • 1714 Bernard Mandeville publica el llibre titulat La faula de les Abelles. Els vicis privats fan la prosperitat pública.  Deixeu fer, deixeu passar. El món va per ell mateix. • Adam Smith: la mà invisible i el laissezfaire  l’egoisme personal porta al benestar comú. El lliure mercat comporta les assignacions més eficients.

3. Però el Mercat Sempre Actua de Forma Eficient? • Recordem que el mercat de competència perfecta era un mercat utòpic. • Recordem que el mercat no podia solucionar alguns problemes com la pobresa o la desigualtat. • Recordem que les decisions de producció provocaven costos socials –que ara anomenarem externalitats-.

4. Les Errades del Mercat • Són les conseqüències negatives del funcionament del mercat, i es produeixen quan aquest no assigna eficientment els recursos o quan no es tenen en compte factors socials. • En distingirem de 7 tipus: • L’existència de béns públics • La inestabilitat en els cicles econòmics • Les externalitats • Els béns comunals i globals • La competència imperfecta: informació asimètrica • Els costos de transacció • Les desigualtat econòmico-socials

5. 1. Els Béns Públics • No sempre el mercat subministra la quantitat suficient de béns i serveis que la societat demana. Hi hauria carreteres al Pirineu lleidatà si tothom vetlés pel seu interès? • Per al mercat el subministrament de determinats béns no és eficient, i per tant, no els produeix. • Tanmateix són béns importants i rendibles per la societat.

6. Dos Característiques Bàsiques • No Rivalitat. Hi ha rivalitat quan una persona consumeix un bé o servei i una altra no ho pot fer. Si quan consumeixo un bé no impedeixo que altres també ho facin és NO rival. (ex: Defensa Nacional) • No exclusió. El seu consum no pot excloure ningú. Exclusió: capacitat d’impedir que consumeixin un bé els qui no l’han pagat. Si no existís ningú pagaria, ja que igualment es podria consumir. (ex: una platja) • Els béns privats són rivals i excloïbles. Els públics, no rivals i no excloïbles (beneficien tothom)

7. BénsPúblics • Perquè un bé es pugiintercanviar en el mercatcal que el consum que en fa algúexclogui el delsaltres. Si n’adquiereix una persona les altres no el poden gaudir • Si es poguésgaudirdelsbéns que compren elsaltres, gairebéningúelscompraria. Ningúvol pagar-los: error de mercat • Comexcloem?

8. Exemples: • Far: si ja funciona (algú ha pagat), com n’excloem el consum? • Semàfor: com podem fer que tothom el pagui quan el fa servis?

9. TIPUS DE BÉNS

10. Els Béns Públics • Elsbénspúblicssónaquells que encara que siguinconsumits per una persona, poden ser-ho per altres. • Característiques: • Beneficien a tota la societat • Poden ser gaudits per tothom sense exclusió • El cost d’estendre els seu servei a una persona addicional és 0 (un parc, una carretera,...) • Un bé és públic si té aquestes característiques i no en funció de si és part de l’Estat o un particular (la majoria de boscos de Catalunya són privats) • El mercat no és eficient per proveïr-los

11. Bens Públics • Per tant...un bé públic el pot gaudir tota la població sense exclusió, independentment de qui pagui, i el seu consum per part d’un individu, ni suposa un cost addicional ni redueix la quantitat disponible, és a dir, no és rival en el consum. Fíjate Tu

12. QuisumbministraelsbénsPúblics? EL Sector Públic • Com el mercat no elsprodueix (elsbéns es produeixen si algúestàdisposat a pagarlos) cal una decisició política. • L’Estat, per raonsd’interèspúblic, els subministra ja que creu que la societatels ha de tenir. • Problema: es financien ambimpostos, i elsimpostos no agraden a la gent: «aquestbé no ésnecessari»

13. Com es subministren els Béns Públics? • L’Estatelspot subministrar mitjançant: • Producciópròpia (justícia, policia, exèrcit, educació...) • Adquisicióempresesprivades, per desprésdistribuïr-los gratuitament (enllumenat, carreteres, ponts…) • Subvenció parcial de l’adquisició (sanitat, habitatgessocials…)

14. El Fenomen Free-Ryder • El consumidor paràsit: persona que rep el benefici d’un bé però evita pagar-lo. Prefereixin que altres els consumeixin o comprin per gaudir-los gratuïtament. • Com no els poden excloure del consum, hi ha incentius per comportar-se com a consumidors paràsits.

15. 2. La INESTABILITAT DELS CICLES ECONÒMICS

16. 2. La Inestabilitat dels Cicles Econòmics • Economia capitalista subjecta a cicles. Un cicle bo és succeït per un dolent. Els cicles són fluctuacions de l’activitat econòmica en fase d’expansió i reseció. • Marx deia que les crisis són intrínseques al sistema capitalista. • L’economia de mercat funciona per cicles econòmics, fluctuacions de l’activitat econòmica en fases alternes d’expansió i recessió. • Èpoques d’expansió: augment riquesa, activitat econòmica i ocupació. • Èpoques de recessió: factors de producció ociosos, creixement de l’atur, disminució del valor de la producció.

17. Les crisis • Hi ha moltesdefinicionsperòpodemdir que són les situacionsen les quals es produeix una interrupciódlsfluxoseconòmics i del funcionamientgeneral del sistema capitalista. • Afecten • El treball (el primer factor que es sacrifica quan hi ha crisis) • La producció: tancament de fàbriques i empreses • Elspreus

18. QuèPotFer el Sector Públic? • Davant les fluctuacionscícliques de l’economial’Estatpot: • No intervenir: deixar que el mercatajustil’economia i torni per ell sol a fases d’expansió(Neoliberals) • Intervenir: utilitzar la política econòmica per afavorirl’economia. Ésl’anomenadafuncióestabilitzadora de l’Estat. (postkeynesians) • Com? • Pujant o baixantimpostos • Gastantmés o menys • Fentcórrermés o menysdiners • Jugantamb el valor de la seva moneda….

19. 3. Les externalitats • És un efecte que la conducta d’unagenteconòmic té sobre un altre; pot ser positiva –si provoca algunbenefici- o negativa –si genera costos. • També quan la producció o consumd’unbé afecta directamentconsumidors o empresesaliens, i aquestsefectesno es veuenreflectits en elspreus.

20. Externalitats i Valoracions socials • Negatives: costos suportats per persones alienes a l’empresa o consum sense compensació • En la producció: contaminació • En el consum: el tabac, plàstics,... • Positives: • En la producció: tecnologia • En el consum: productes ecològics

21. Valoracions Socials i Privades • Les valoracions socials inclouen a més de les valoracions privades les externalitats (els beneficis o costos que el mercat no ha contemplat). • El mercat no contempla en els preus els efectes externs i per això no s’arriba a l’eficiència econòmica.

22. Les externalitats negatives • Per exemple: si una empresa contamina un riu, i aquest riu el fan servir els agricultors per regar 5 km més enllà, qui paga el cost? • Aquest és el cost social d’aquesta activitat productiva. • La fàbrica, quan fa els càlculs de producció, no contempla el cost d'arruïnar la collita del agricultor. Només valora els costos privats. • La distància entre el cost social i el privat és el problema. • Si l’hagués de contemplar, què creieu que passaria?

23. Les Externalitats Negatives: sobreproducció • Empreses solament contemplen els seus costos privats  sobreproducció • Com que no es suporten els costos sobre altres (socials), la fàbrica produeix una quantitat major que l’eficient socialment. • Com no contemplen aquests costos, no els traslladen al preu

24. Gràfic Externalitat Negativa • Totes les fàbriques es comporten igual: no valoren els costos socials  equilibri mercat es troba en el punt A • El punt A és ineficient socialment, ja que no recull els costos socials • Si les empreses els tinguessin en compte l’equilibri de mercat es situaria en el punt B, ja que la corba de cost social es troba per sobre de la de cost privat.

25. Gràfic externalitat negativa • La diferència entre aquestes dues corbes reflecteix el cost de contaminar. • El mercat no té en compte la contaminació, per això realitza una assignació ineficient i produeix més quantitat Qmercat dels que seria òptim socialment Qeficient. • Per això menys consum i menys producció seria més eficient socialment.

26. Què pot fer el Sector Públic? • Hem dit que cal menor consum i menor producció...Quines mesures penseu que hauríem de prendre? • En primer lloc el Sector Públic ha de: • Recollir informació sobre la contaminació • Identificar els agents que la causen • Mesurar l’impacte • Actuar

27. Cal una Intervenció del Sector Públic Solucions: • Obligar els productors a que paguin més • Impostos sobre contaminació: com més contamines més pagues  internalització de l’externalitat(alteració dels incentius) Prohibició de l’activitat • Prohibir l’activitat: quan és molt nociva • Donar permisos per contaminar: • Es dona/ven una llicència per contaminar fins a un nivell determinat • El preu per contaminar equival a la taxa de contaminació • Problema: Compra-venda de permisos • Establir màxims de producció: qui sobrepassi el llindar permès serà sancionat

28. Les externalitats positives • Apareix quan el subproducte d’una activitat o servei beneficia a tercers. • Ex: noves tecnologies, estudis superiors • El valor social és superior al valor privat. • Per què voleu estudiar una carrera? • A més dels vostres interessos individuals, beneficia socialment: millor convivència, més progrés i innovació, més coneixement, valors positius...

29. Les externalitats positives • Com només es valores els costos privats, es produeix una quantitat inferior a la socialment òptima. • El mercat torna a arribar a un punt ineficient • Gràfic externalitat positiva

30. Gràfic externalitat positiva • Demanda de llicenciats o gent preparada • Equilibri si només es valores beneficis privats: punt A • Equilibri si es valoren beneficis socials: punt B • Per tant, la quantitat eficient és major que la quantitat que produeix el mercat

31. Com es poden fomentar les externalitats positives • Cal internalitzar l’externalitat. Com? • Subvencions, beques,... • Rebaixes fiscals • Patents • ...

32. Exercici: • Col·loca les següents situacions a la columna que li correspongui: • Un fumador • Un mitjó (que impedeix la transpiració) • Un mitjó (que protegeix del fred) • Una fàbrica que contamina el riu • Un apicultor que contribueix a la fertilitzaciódelscampsadjunts • Una ONG o entitat benèfica que ajuda a aprendre català als nouvinguts • Una fàbrica de fusta que tal·la arbres de l’Amazònia • Un abocadord'escombraries no autoritzat • La cura d’un jardí particular

33. Exercici: digues si són vertaderes o falses les següents afirmacions • Malgrat l’eficiència del mercat, aquest pot proveir d’una quantitat de béns inferior a la que demana el mercat. • Posa’n dos exemples.

34. 4. Els recursos comuns • Sónbénsrivals, però no excloïbles, és a dir no sónpropietat de ningú. • Elsindividusels fan servir sense que siguinpropietatd’ells • Exemples: bancs de pesca, balenes, aigua neta, les pastures…

35. Els recursos Comuns • Externalitat negativa: Tragèdiadelsbénscomunals: els recursos comunss’utilitzenmésd’allò que seria desitjable. • Elsbénspúblicsglobals: pocsincentius a produir-los i/o tenir cura delsmateixos. Apariciódels free-ryders.

36. Els recursos comuns: la tragèdiadelsbénscomunials • 1er (Allòméspreferit) Que elsaltresiguincurososamb les propietatcomuns i jo no. • 2on Que totes les persoenssiguemcuroses. • 3er Que ningúcuidielsbénscomuns • 4rt (Menyspreferit) Que josiguicurós i elsaltres no. • Dilema del Presoner: s’arriba al punt de no tenir cura delsbénscomunals.

37. Els recursos comuns • Ambelsrecursos comunsobservem una altraerrada del mercat. Quis’ocupa de la sevaconservació? Qui en fa un control del seuús? Com garantir que tothom en puguigaudirsense malbaratar-los? Com evitar que s’esgotin o malmetin? • Solucions? • Establirpropietat pública i vigilància • Establirpropietat privada

38. 5.1 La competència Imperfecta: la manca de competència • La concentració de capitals és el procés en virtud del qual les empreses es van unint les unes a les altres per aconseguir una dimensió més gran i amb més poder al mercat, a costa de la competència • Orígens, molts i variats: • Alts costos que suposa incorporar noves tecnologies que fa que les empreses s’uneixin per poder afrontar-los • Alts costos d’inversió • Empreses unides poden actuar en diverses activitats interrelacionades: ex: diaris i televisions • Els governs també han afavorit la concentració, amb empreses nacionals molt potents.

39. 5.2 La competència Imperfecta: la informació imperfecta • El funcionament eficient de l’economia de mercat implica que compradors i venedors tenen plena informació dels béns que consumeixen o vénen. • Però coneixen els productors tots els aspectes tècnics per produir en la seva indústria? • Coneixen els consumidors la qualitat i els preus dels béns que consumeixen? • Saben els productors què faran els seus rivals? Com es comportarà el mercat?

40. La informació imperfecta • La manca d’informació perfecta pot provar ser de vegades una gran pèrdua d’eficiència. Pot ser que la informació imperfecta, subministrada pel mercat, no permeti prendre decisions de producció o consum ben documentades. • Prenen decisions «econòmicament poc racionals»

41. La informació perfecta: la informació asimètrica • Informació asimètrica: quan hi ha diferències rellevants d’accés a la informació. Persones amb més informació que d’altres. • Això afecta a la presa de decisions. • Exemples? • Respecte un producte: Productora vs. Venedora • Respecte funcionament d’una màquina: Treballadora vs. Productora • Metge vs. Pacient • Mecànic vs. Client • Costos: directius vs. accionistes

42. El mercat dels trastos: automòbils de segona mà • En dos mesos els cotxes no estan tant desgastats com per perdre valor. Però si tu te’l compres per 10.000 euros i el vens al cap de 2 mesos de ben segur que no obtenim més de 8500 euros. • Perquè els cotxes perden tant ràpidament el seu valor? • Posem-nos en el paper del comprador. Quines preguntes ens faríem? • Perquè aquesta persona vol canviar de cotxe tan ràpidament?

43. 6. Els costos de Transacció • Despeses en les quals cal incórrer per accedir al mercat • De vegades, fer servir el mercat pot resultar massa costós • Alguns exemples: distància, temps, tràmits, paperassa

44. Els costos de transacció: exemple • Suposem fàbrica que emet fum que embruta roba de 50 famílies. El cost es valora en 10 euros per família. 3 solucions: • No fer res. Cost: 500 euros • Posar filtre a la fàbrica perquè no embruti. 350 € (7€ família) • Que es compri assecadora comú. 400 € (8 € família) • Si hi ha costos de transacció massa alts (anar a buscar filtre, comprar-lo, instal·lar-lo), suposem 100 euros, l’opció que era eficient ara ja no ho és (450 filtre vs. 400 assecadora)

45. Dilema moral, preguntes de reflexió… Introduïm el cas de la Vacuna sobre la SIDA i les enfermetatstropicals (malaria). • Perquècreieu que es destinen menys recursos per descobrir-la que en altresmedicaments? • Penseu que interessa a les empresesfarmacèutiques una vacuna que curidefinitivament la SIDA? • Quancreieu que costa el costd’untractamentcontinuat de la sida? • Perquès’inverteixenmoltsdiners en fàrmacscom la viagra o contra la calvície?

46. 7. Les desigualtats Socio-econòmiques: eficiència vs equitat • Com es distribueixla renda (salaris, lloguers, interessos, dividends, etc.) en el sistema d’economia de mercat? • Qui es queda ambla majorpartde la riquesamaterial creada mitjançantla producció?

47. Perquèdesigualtat?

48. Equitat vs. Eficiència • Pot ser que el mercatarribi a una solucióòptima des del punt de vista de l’eficiènciaperò que siguimolt injusta. • L’economiacapitalista no és equitativa a l’hora de repartir la riquesa creada. • Aproximadament el 20% de la població del món té el 80% de la riquesa. Diferènciesmésgrans en elspaïsosperifèrics o del tercer món • 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa mundial • Los ingresos de los cien más ricos del mundo acabarían cuatro veces con la pobreza • El 1% de las personas más pudientes del planeta han incrementado sus ganancias en un 60% en los últimos 20 años y la crisis financiera no ha hecho más que acelerar esta tendencia

49. Perquè Desigualtats en el repartiment de les rendes?? • Factors que causen desigualtats socials: • Diferències salarials: principal font d’ingressos • Distribució desigual de riquesa i patrimoni: origen familiar, avantatges educatius, en la informació, en els recursos... • Obstacles accés a educació i formació • Repartiment desigual del poder: influència i capacitat de decisió política i social • L’aplicació de polítiques econòmiques que no tenen en compte • Sort, salut, incidències

50. Factors que influeixen en les desigualtats • Sexe: dones més pobres • Edat: persones grans més pobres • Classe social: • País d’origen: autòctons més pobres que nouvinguts • Educació: més formació, més benestar i riquesa • Ètnia • Altres: discapacitats,