Download
1 / 9
90 likes | 195 Views
TEMA 6. DESCRIU LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA EN EL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70. Als primers anys de postguerra succeí un segon període en què va ser possible construir una infraestructura cultural elemental:
E N D
TEMA 6 DESCRIU LES TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DE LA POESIA EN EL PERÍODE QUE VA DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70
Alsprimersanys de postguerra succeí un segonperíode en què va ser possible construir una infraestructura cultural elemental: →aparegueren les primereseditorials: Lletresvalencianeso Sicània →aparegueren les primeres revistes valencianes de postguerra: Esclat ,monolingüe en valencià o Mediterráneo, bilingüe. Enmigd’unambient de carestia i desolació, caracteritzat per la postguerra, també influí en elsnostres poetes l’existencialismeparisenc, un moviment inconformista, filosòfic i literari que atorgavaprioritatals temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitatméscrua i reflectial’angoixa de viure en un mónabsurd.
Algunsdels poetes valencians que ubiquem en el <<Gruppoètic de postguerra>> (1943-1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i escriguerenpoemes que responien a les característiquessegüents: -allunyament de la realitat -discursreflexiu, relacionattemàticamentamb el dolor, la morti l’absurd del món i la vida. -punts de vista religiosos i humanistes -tendència a l’hermetismeexpressiu
La poesia simbolista i existencialista de la dècadadels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l’evocaciósimbòlica, potenciant la paraulapoèticacom a base d’undiscursinclinat a la religiositat i a l’humanisme, i distanciat de la realitatimmediata. En aquestamodalitat de discurspoèticpredominavala metàfora, el símbol, l’hermetismeexpressiu i el rigor formal.
Peròelsjoves poetes de començamentsdels 60, en contraposicióalspostulats de la generacióprecedent, s’adscrigueren a l’estètica realista, mésobertament crítica. En 1960 es van publicar tres llibrescabdals de la nova poesia realista que s’iniciavaaleshores en les lletres catalanes: La pell del brau, de Salvador Espriu, Da nucespueris, de Gabriel Ferrater i Vacancespagades, de Pere Quart. La poesia realista de la dècadadels 60 es relacionàambelsenunciatsteòrics de l’anomenat <<realismehistòric>> o <<realisme socialista>>(postulat al I Congrésd’EscriptorsSoviètics, de 1934), o amb les formulacions que sobre la funció social de la literatura havienaportatelspensadors de l’escola marxista.
En sintoniaamb la poesia realista, la “Nova Cançó” és convertí ben aviat en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l’úspúblic de l’idioma a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de contingutsantifranquistes i d’orientació nacionalista. Raimon, a partir de la seua primera cançó, Al vent, es convertí en el cantantmésemblemàtic i les seuescançonsassoliren un gran impacte social.
Al vent, la cara al vent,el cor al vent, les mans al vent,elsulls al vent, al vent del món.I tots, totsplens de nit,buscant la llum, buscant la pau,buscant a Déu, al vent del món.La vida, ensdóna penesja al nàixerés un gran plor.Perònosaltres,Al vent, la cara al vent,el cor al vent, les mans al vent,elsulls al vent, el vent del món.
CRIATURA DOLCÍSSIMA Tenies 19 anys, i a punt la joia iesperança de mi en les teuesgaltes. Jo t’intentavanoms o altrescarícies. Vàremrecórrer, junts, totselsdesignis d’unespai de coloms, les destinades nits al respir a mitges, l’aventura. ¿I què no redimiennostrescossos? Eren pursblanament. Provantllurglòria la forma del retornelsadoptava. Joan Fuster, Escrit per al silenci, 1954 [Ací Joan Fuster abandona el lirisme que finsaleshoreshaviacaracteritzatelsseus versos i, recorrent a la ironia i la hipèrbole, opta per renovar i modernitzar la poesia valenciana delsanys 50.]
