Gregorio Johann Mendel

1. Gregorio Johann Mendel 1822 - 1884

2. Escull una opció Biografia  Obra

3. La vida de Mendel Botànic austríac considerat el pare de la genètica del que es diu que és tan important per la biologia com ho fou Newton per a la física. Va néixer el 1822 a Heinzendorf, al nord de Moravia a l’actual Eslovaquia, antigament part de l’imperi austrohúngar. Va morir a Brno al 1884. Fill d’una família de humils camperols seguí estudis secundaris a l’institut de Opava gràcies a l’insistència del mestre del poble. Estudià a la universitat d’Olmutz . Per descarregar a la família de les depeses del seus estudis entrà en el monestir de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregori. Fou enviat a completar estudis a la universitat de Viena de de 1851 a 1853 Ensenyà ciències naturals a Brno. Dedicà bona part del seu temps, entre 1854 i 1868, a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes. Establí les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni pels savis coetanis (ocupa entre ells un lloc destacat el botànic Carl Nägeli a qui Mendel li envia el seu article i que fou incapaç d'entendre'l i acceptar-lo). No fou considerat el veritable fundador de la genètica fins que, setze anys després de la seva mort, Hugo de Vries donà a conèixer al món científic la seva obra.

4. Situació Heinzendorf (Hyncice)

5. La obra de Mendel Els mestres de Mendel Les lleis de Mendel El perquè de l’èxit de Mendel

6. Els mestres de Mendel • Coneixements previs d’agricultura • El mestre (Thomas Makitta) i el capellà del poble li donaren sòlids coneixements de botànica i tècniques d’empelts. • Franz Unger: professor de la universitat de Viena, li proporciona una cultura botànica de qualitat, una mentalitat oberta (sostenia idees evolucionistes) i una visió reduccionista i analítica de la biologia. • Christian Doppler:probablement li va proporcionar la idea de la unió i separació dels factors antagònics per similitud amb la descomposició de la llum

7. El mètode experimental 1ª Llei: Llei de la uniformitat 2ª Llei: Llei de la conservació dels factors antagònics. 3ª Llei: Llei de la transmissió independent Les lleis de Mendel

8. El mètode experimental • Mendel concebí els seus experiments com un físic: va formular un model teòric i va comprovar la seva validesa mitjançant l’experimentació i l’estadística. • Mendel elegí com a material experimental el pèsol de jardí Pisum sativum pel següents motius: • Polinització fàcilment controlada (autofecundació: les flors no s’obren) • Fàcil de conrreuar: cicle complert en un sol any • Caràcters unitaris ben definit per cada varietat • Varietats individuals ben conegudes pels hibridadors de l’època • El·legeix 7 varietats.

9. Les 7 varietats estudiades

10. 1ª Llei: Llei de la uniformitat • Al creuar dos races pures

11. 1ª Llei: Llei de la uniformitat • Al creuar dos races pures la primera generació filial és tota ella homogènia

12. 2ª Llei: Llei de la conservació dels factors antagònics. • Al creuar dues races pures els factors hereditaris d’un mateix caràcter no es mesclen sinó que mantenen la seva independència i reapareixen en generacions posteriors en proporcions fixes.

13. 3ª Llei: Llei de la transmissió independent • Cada parell de factors (R,r i V,v) es transmet a la descendència amb total independència dels demés caràcters combinant-se els un amb els altres al atzar, en totes les combinacions possibles.

14. El perquè de l’èxit de Mendel • La formació d’un físic en un botànic. De fet deien d’ell els seus professors que era millor físic que botànic. • Planteja els seus experiments com un físic: un dispositiu per confirmar o rebutjar un model teòric formulat prèviament i amb només possibilitat de variar el factor que s’està estudiant. • Considera, a diferència dels hibridadors de l’època, els caràcters hereditaris d’un organisme com entitats que es transmeten independentment les unes de les altres.