270 likes | 633 Views
LA BÍBLIA DE RIPOLL Estudi del manuscrit Vaticà, Lat.5729. Música antiga de l’ Escola de Ripoll. Aquesta Bíblia és una obra de l’abat OLIBA (s.X) que ens ha arribat fins als nostres dies. Vegeu: “Les bíblies de Ripoll”vol.III Anscari Mundó 2002 Ed. Città del Vaticano.
E N D
LA BÍBLIA DE RIPOLLEstudi del manuscrit Vaticà, Lat.5729 Música antiga de l’ Escola de Ripoll
Aquesta Bíblia és una obra de l’abat OLIBA (s.X) que ens ha arribat fins als nostres dies Vegeu:“Les bíblies de Ripoll”vol.III Anscari Mundó 2002Ed. Città del Vaticano
Segons Anscari Mundó, junt amb la Bíblia dita de Rodes (però realitzada també a Ripoll) són els dos còdexs més rics en il·lustracions que ens ha llegat l’edat mitjana. La “BÍBLIA DE RIPOLL” ara està a la Biblioteca VaticanaLa “BÍBLIA DE RODES” està a la Biblioteca Nacional de París
Història del Monestir de Ripoll Del segle IX al XIX Fundat al 880 pel compte Guifré el Pilós, és suprimit al 1835 durant la llei espanyola de supressió de convents
Porta d’ entrada a l’ església Realitzada al sXII, és un model de catequesi bíblica en imatges
Claustre iniciat al: 1170-1200, va substituir el del sX Adossat a l’ església, és un espai de SILENCI i REFLEXIÓ, que uneix les diferents estances del monestir
L’ ABAT OLIBA Besnét de Guifré el Pilós, fou un home de caràcter tranquil i reservat. Als 31 anys (1002) es va retirar del govern temporal com a comte, i va entrar a Ripoll per ser monjo. Elegit abat el 1008 (ara fa 1.000 anys) emprengué la reconstrucció material i espiritual de Ripoll i de Cuixà, alhora que d’ altres monestirs. Home culte i bo, d’ell se’n conserven 4 sermons, 9 poemes, 2 encícliques, i 8 cartes, a part de textos per a la Litúrgia.
L’ ESCRIPTORI En temps de l’Abat Oliba, Ripoll tingué més de 60 monjos, a través dels quals l’abat potencià molt els treballs de l’escriptori monàstic. Al seu taller s’elaboraren:Tres Bíblies senceres, ( i molts altres còdexs amb alguns llibres bíblics)23 Salteris litúrgics, 3 Evangeliaris... etc.
LA BÍBLIA DE RIPOLL CONTÉ A més dels 72 llibres que formen la Bíblia, aquest còdex conté: Cinc llibres amb cants litúrgics,Dos Llibres Apòcrifs,i 312 fragments extrabíblics que comenten els textos sagrats. Entre aquests comentaris els autors més usats són St. Jeroni, St. Isidor, St. Agustí, etc. El llibre, de gran format (55x37cms), té 465 folis de pergamí, dels quals n´hi ha 28 completament il·lustrats.
ELS GRANS IL·LUSTRADORS DE LES BÍBLIES (I potser també dels capitells del claustre) - El monjo Guifré: Caligrafià tota la Bíblia ripollesa, a més de fer-hi algunes il·lustracions. - Un altre monjo artista, d’estil dit “impressionista”: La il·lustrà quasi tota, amb un traç original, decidit i enèrgic. - Un monjo dibuixant, dit de “les cares rodones”:va fer-hi decoracions geomètriques i rectilínies, i també hi realitzà els dibuixos d’algunes pàgines, sovint inacabades.
DIBUIXOS DEL MONJO “IMPRESIONISTA” PRINCIPAL ARTISTA DEL LLIBRE BÍBLIC Dibuix de conjunt d’una de les 28 pàgines miniades, amb escenes íbliques
DETALLS David, assegut, té al davant Betsabé amb les mans velades, que li suplica que faci de Salomó el rei successor del seu tron. Al darrere, el profeta Natan que li dona suport.
Dues escenes de Rebeca vora el pou, quan es troba amb el servent d’Abraham que va a buscar una esposa per a Isaac
Pas pel Mar Roig. Les aigües a banda i banda, amb els cossos dels egipcis submergits a l’aigua, al costat dels peixos. Els israelites travessen el mar mentre Moisès amb la vara separa les aigües i Maria toca la pandereta tot cantant la VICTÒRIA
DIBUIXOS DEL MONJO QUE FA LES CARES RODONES Menys original que l’ altre, sovint deixa els dibuixos a mig fer
Tema del pas pel Mar Roig (sovint hi ha temes repetits) però dibuixat per aquest altre artista. A l’esquerra hi ha els egipcis ofegats i al mig les aigües i la columna de foc. Els israelites avancen entre Moisès i Maria que porta la pandereta
Del mateix monjo. Els israelites agafant les guatlles i recollint el mannà durant el seu pas pel DESERT.
La bíblia de Ripoll desaparegué del cenobi quan, al 1172, aquest quedà sota la jurisdicció dels monjos de Marsella. Al s. XVII entrà a la Biblioteca Vaticana, sota les ordres del Papa Borghere.