Manifestacions del canvi global en sistemes mediterranis. Global i estudi de cas (Montseny).

1. Manifestacions del canvi global en sistemes mediterranis. Global i estudi de cas (Montseny). • Dr. Martí Boada. Maó, 8 de febrer de 2014

2. El Canvi Global • Un Nou escenari conceptual. • Context de crisi civilitzatòria. • Hibriditat. Paisatge com expressió • Forces inductores biofísiques i socioeconòmiques • Canvi climàtic • Canvi d’ús • Bioinvasions • Manifestacions del canvi global

3. Què vol dir socioecològic? Al territori, no podem entendre la natura per una banda i la societat per l’altra. La suma d’ambdós factors constitueix el medi actual Forces inductores de caràcter biofísic NATURA Forces inductores de caràcter socioeconòmic SOCIETAT + = MEDI

4. Els sistemes socioecològics Dualisme Natura Cultura Sistemesnaturals Sistemesculturals Visióreduccionista Sistemes socioecològics Sistemes complexos i en contínua interacció resultat de la interacció entre un component social (humà) i un component ecològic (biofísic). • Sistemes amb característiques híbrides. • Requereixen una visió holística i integradora. • Interdisciplinarietat, superació d’una excessiva parcel·lació del coneixement. • Integració del coneixement tradicional a través de les fonts orals.

5. Canvis en el paisatge El medi i els paisatges no són constants, sinó dinàmics, canvien al llarg del temps, es transformen a mesura que canvien els factors (pressions) -natura i societat- Aquests canvis s’han accelerat en els últims anys i han pres un major abast. El conjunt d’aquests canvis produïts constitueix l’anomenat canvi global

6. ió El canvi global L’anàlisi del canvi global constitueix un referent en l’estudi de les interaccions constants entre les forces inductores de caràcter biofísic i les forces inductores de caràcter socioeconòmic. Aquestes interaccions s’expressen en el medi en les diferents escales de temps —trajectòria històrica, estat actual i escenaris futurs— i de l’espai —local, regional i global—. En el treball d’anàlisi del canvi global a la vall de Santa Fe s’estudien els processos històrics a nivell local que han desembocat en un canvi socioecològic caracteritzat per una tendència a l’aforestació en detriment dels usos i les cobertes del sòl relacionades amb les activitats socioeconòmiques tradicionals. A través d’una visió interdisciplinària es mostra una aproximació a la història ambiental, al massís del Montseny, per tal de comprendre i quantificar la transformació del paisatge al llarg d’un període recent de cinquanta anys, comprès entre 1956 i 2006.

7. Introducció l POBLACIÓ HUMANA (Grau d’ús dels recursos) Terciarització AGROSILVORAMADERIA INDÚSTRIA INCREMENT DE CO2 ALTERACIÓ CICLES BIOGEOQUÍMICS CANVI USOS I COBERTES DEL SÒL BIOINVASIONS PÈRDUA DE DIVERSITAT BIOLÒGICA CANVI CLIMÀTIC Components del canvi global. A partir de Vitousek (1994 i 1997)

8. Abandonament del sector primari: procés de terciarització Canvi energètic Transformació del paisatge Implicacions en els recursos hídrics Introducció a El canvi energètic succeït a mitjans del segle XX és un dels factors determinants en relació al fenomen de l’abandonament del sector primari. La crisi del sector primari es tradueix en un canvi socioecològic i en una transformació en la composició i estructura del paisatge amb una tendència a l’aforestació. S’ha assajat en les implicacions funcionals del procés d’aforestació en els recursos hídrics i l’escolament superficial.

9. Osona La Selva Vallès Oriental Anàlisi cartogràfica Efectes en cabals superficials Introducció Història ambiental ÀREA D’ESTUDI Massís del Montseny Serralada Prelitoral Comarques: Osona, Vallès Oriental (Barcelona) i la Selva (Girona) Principals figures de protecció: Parc Natural (1977-1978) i Reserva de la Biosfera (1978) Tres unitats orogràfiques: turó de l’Home-Les Agudes, Matagalls i la Calma Màxima altitud 1706,5msnm (turó de l’Home) Caracteritzat per tres regions biogeogràfiques: mediterrània, euro-siberiana i boreoalpina Representa una síntesi dels principals paisatges de l’Europa occidental Presència d’elements florístics i faunístics altament sensibles al canvi global

11. Canvi climàtic: precipitació al Montseny (Gualba. 1972-2000)

12. Canvi climàtic: precipitació al Montseny (Gualba. 1972-2000)

13. Canvis d’ús

14. Canvis d’ús: efectes de l’abandó de l’activitat primària • Homogeneització del paisatge • Pèrdua de biodiversitat • Increment de biomassa forestal • Modificació dels cicles hidrogeològics Pràctica de l'artigueig (1958) Antigues feixes de conreu colonitzades per alzinar (2005)

15. Bioinvasions Expansió de les poblacions d’espècies al·lòctones de caràcter invasor Canya (Arundo donax) Visó americà (Mustela vison) Budleia (Buddleja davidii) Fitolaca (Phytolacca americana) Cyperus eragrostis

16. Manifestacions del Canvi Global 1920s Montseny mountains 1943 2003

17. Canvi climàtic: modificacions fenològiques Peñuelas, Comas, et al, 2005

18. Canvi climàtic: modificacions fenològiques

19. Canvi climàtic: desplaçaments altitudinals en vegetació Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre

20. Canvi climàtic: desplaçaments altitudinals en vegetació

21. Estat de salut de l’arbre Alçada (m) * * Reclutament d’alzina 20 * 15 12 * 10 9 5 6 3 3 2 1 El procés d’insularització de la fageda enfront l’augment altitudinal de l’alzinar al Montseny • La senescència, com a mesura de l’estat de salut de l’arbre, és superior a les ínsules que al continent. • Els faigs de les ínsules són més alts. • El reclutament d’alzina és major a les ínsules. Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre Representació gràfica de la distribució dels paràmetres analitzats a les ínsules i als continents (significació estadística: * p < 0.05; ** p < 0.01).

22. El procés de mediterranització en una roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea) al Montseny • S’observa l’existència d’una taxa de renovació de l’alzina superior a la del roure. Aquesta tendència mostraria que en les ubicacions més sensibles es donaria una progressiva substitució del roure per part de l’alzina. • La presència de feixes de conreu i parets seques, així com la datació de l’edat d’una soca de roure en una feixa antigament conreada, posarien en evidència que es tracta d’una roureda relativament jove i no d’un bosc atlàntic madur. Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre ↓ *ppp=peus per parcel·la (25x25 m2)

23. Canvis fenològics en varietats agrícoles a la vall de Santa Fe A Can Fèlix de Santa Fe del Montseny (1100 m d’altitud) s’ha experimentat un canvi en relació als conreus en els últims 10-12 anys. Manifestacions locals d’un procés global: el cas del Montseny i del Montnegre Algunes varietats de mongeta conreades actualment a Can Fèlix. A la dreta, patates i pebrots recollits enguany. Tradicionalment únicament es conreava patata, mongeta verda, remolatxes i carbasses.

24. A la Mediterrània si actuen sols les forces inductores biofisiques, la resultant es bosc.

25. Repartidors de combustible: Feixinaire i butaner

26. Transportadors de combustible: carboners i benziners

29. Evolució superfície forestal a Catalunya (1945-1990) Font: Boada, 2003

30. Boscos a Catalunya. Tendències Font: IEFC-CREAF (2004-2007) • Increment anual mig de boscos = 33.9 · 106 arbres/any • Increment 1992-2004 (2on-3er Inventari) = 407· 106 arbres • Espècies en augment: • Alzina (Quercus ilex) = 762.9 · 106 arbres (2004) // 641.5 · 106 arbres (1992) = ▲ 18,9% • Pi blanc (Pinus halepensis) = 261.5· 106 arbres (2004)// 191.5 · 106 arbres (1991) = ▲ 36.5% • Espècies en descens: • Castanyer (Castanea sativa) = ▼7 · 106 arbres (1992-2004) • Pinassa (Pinus nigra) • Individus joves de Faig (Fagus sylvatica) i Pi pinyer (Pinus pinea)

31. Curs alt Curs alt Capçaleres

32. Canvis d’ús del sòl • Abandó de camps de conreu • Disminució del nombre de ramats Invasió de pastures per llenyoses • Disminució oferta alimentària • Homogeneïtzació del paisatge Matollar dispers Matollar dens

33. Segona meitat del segle XX Crisi del sector primari Abandonament rural Descens de l’apropiació Canvis d’ús: terciarització dels sectors socioeconòmics a la vall de Santa Fe (Montseny) • Desaparició d’activitats i oficis preindustrials • Augment de les cobertes forestals • Canvi en els sectors productius: terciarització Pionerisme en l’excursionisme i els esports de neu 1926 Turisme, segones residències i educació ambiental Tancament del mas del Camps als anys 60 2002

34. 1959 2001 Manifestacions del Canvi Global: evolució dels usos i cobertes del sòl entre 1959 i 2001 a la vall de Santa Fe Coberta forestal: la fageda s’ha incrementat en un 17,25% • Abandó de les activitats primàries • Augment de les temperatures • Invariabilitat de les precipitacions Prats subalpins, matollar de ginebró, landa de bruguerola i roquissars (-5,74%), matollars (2,02%) i conreus (-1,81%) Les cobertes no arbrades -conreus, erms prats i matollars- han tendit a reduir la seva superfície en favor d’etapes de la successió més avançades: augment de la massa forestal

35. Manifestacions del Canvi Global: implicacions de l’increment de superfície forestal en els cabals superficials L’experiment de simulació a la vall de Santa Fe Quantificació dels canvis produïts en les aportacions hídriques a la conca d’estudi als últims 43 anys (1959-2001) Increment del consum d’aigua Modificació del balanç d’aigua i les relacions entre la precipitació i l’escorrentia Disminució dels aports hídrics Augment de la coberta forestal GOTILWA+ Dades d’entrada Dades de sortida Unitats de simulació

36. Prat obert Matollar dispers Matollar dens Cobertura arbustiva 0 % 60 % 90 % 52 83 22 Nº sp. ’ 3 sp/punt 3 sp/punt 1 sp/punt Densitat Cobertura herbàcia 100 % 99,6 % 81,6 % Invasió de prats per ginestell (C. scoparius) a la Calma