80 likes | 292 Views
UNITAT 4: L’ISLAM. Origen, esclat i expansió (del segle VI al VIII). 1. La península aràbiga abans de Mahoma.
E N D
UNITAT 4: L’ISLAM Origen, esclat i expansió (del segle VI al VIII)
1. La península aràbiga abans de Mahoma Qui l’habitava? Pobles beduïns. Eren nòmades, dedicats al pasturatge i al comerç. Eren caravaners. També hi havia grans ciutats com Yatrib (Medina) i La Meca, aquí hi vivien artesans i comerciants. Estaven aïllats? Tot i que vivien en un desert (dels quals n’eren grans coneixedors), mitjançant les caravanes estaven en contacte amb altres civilitzacions (Persa, Bizantina, Jueva, Cristiana). Com era la seva cultura? Era prou avançada. Destacaven en la tècnica del regadiu i l’aprofitament de l’aigua (bé escàs al desert), matemàtiques i medicina i amb una molt bona poesia. I la seva religió? Eren politeistes. A la ciutat de La Meca hi havia un santuari on adoraven una pedra negra (potser un meteorit), La Ka’ba
2. Amb Mahoma comença l’Islam La infància de Mahoma: Va néixer el 570 a La Meca. Va quedar òrfe molt aviat. Va treballar de caravaner i pastor d’ovelles. Als 20 anys va entrar a treballar amb la vídua Khadixa amb qui més tard es va casar. Mahoma i l’inici de l’Islam: El 610 es va sentir cridat per Al·là. Va predicar la nova religió per La Meca on va tenir molts seguidors, però es va enemistar amb els principals dirigents de la ciutat que el van fer empresonar. El 622 va fugir i va anar a Yatrib (Hègira). Allí es convertí en dirigent religiós i polític i va esclatar una guerra entre La Meca i Yatrib. El 630 entrà vencedor a La Meca El final: Mahoma va morir el 632 tenint poder polític i religió i aconseguint unificar les tribus beduïnes (mateixa religió i mateixa llengua)
3. La religió islàmica Característiques de l’Islam: Monoteista, sincrètica, moral, no fa distinció entre la religió i la vida quotidiana. Creences: Al·là, déu únic. Judici final. Existència d’una altra vida, amb un paradís i un infern Obligacions fonamentals: Professió de fe, cinc pregàries al dia, dejuni del Ramadà, practicar l’almoina, pelegrinar un cop a la vida a La Meca. Permisos i obligacions: S’accepta la poligàmia, el divorci i l’esclavatge. Es prohibeix el consum de carn de porc, de begudes alcohòliques i els jocs d’atzar. Llibres sagrats: L’Alcorà (d’ell en surt la llei o xara) i per alguns sectors islàmics la Sunna
4. Expansió de l’Islam Raons de l’expansió: religió senzilla i atractiva; la força militar dels musulmans; la tolerància Causes polítiques: debilitat de l’imperi bizantí i desaparició de l’imperi Persa Territoris ocupats: Pròxim orient i orient mitjà –fins a l’Índia-, nord d’Àfrica i península Ibèrica. Causes de la no ocupàció europea: El 718 frenats pels bizantins i el 732 pels carolingis (o francs) a la batalla de Poitiers Capital de l’Islam: La ciutat santa sempre ha estat La Meca, però la capital es va traslladar a Damasc (temps dels Califes Omeies) i després a Bagdad (temps dels califes Abbàsides)
5. La ciutat islàmica Característiques: Vivien del comerç i l’artesania. Eren de carrers desordenats. La plaça del mercat era el centre fonamental. Els nous barris construïts fora muralla s’anomenaven Ravals. Les cases: Tenien poques obertures i s’obrien a un pati central (recordaven les cases romanes) El govern de l’Islam:El califa era el gran cap espiritual i polític. Aquest nomenava els Valís (governadors), els Caids (caps militars) i els Cadís (jutges). Els valís i els caids nomenaven els Sahib Al-Madina (o alcalde) qui nomenava el Sahib Al-Suq (que controlava el comerç) i el Sahib Al-Shurta Cap de la policia)
6. La cultura islàmica Característiques: Sincrètica. Àrab llengua científica. Continuadora de la ciència grecoromana. Avenços tècnics:Agricultura intensiva, millores en els molins (roda caterina, molí hidràulic), introducció de conreus orientals (arròs, canya, etc.), la brúixola Avenços científics: Matemàtiques (el zero, numerals àrabs, àlgebra, notació decimal), química (alcohol), astronomia, medicina L’art: Literatura, arquitectura amb materials senzills
7. Al-Andalus El 711 els visigots són derrotats a la batalla del Guadalete i comença la invasió de la península ibèrica. Excepte la zona cantàbrica es convertí en una província islàmica anomenada Al-Andalus. La capital era Còrdova. Convivien musulmans (àrabs i berbers), mossàrabs i muladís El 711 es convertí en un emirat dependent de Damasc. A partir del 756 es convertí en emirat independent i el 929 en un califat (el de Còrdova). Aquesta unitat es va trencar el 1031, dividint Al-Andalus en petits regnes o Taifes amb l’arribada dels almoràvits i els Almohades provinents del nord d’Àfrica. A partir del 1238 es convertí en el regne nassarita de Granada.