Proposta per introduir el gènere en la didàctica de les ciències

1. Proposta per introduir el gènere en la didàctica de les ciències Clara García Departament de Didàctica de La Matemàtica i de les Ciències Experimetals Observatori per a la Igualtat de la UAB

2. Existeix la igualtat d’oportunitats entre nois i noies per a l’aprenentatge de les ciències dins l’aula? La igualtat en l’ accés a la ciència no només és un requisit social i ètic per al desenvolupament humà, sinó també una necessitat per a la realització de tot potencial de les comunitats científiques i per orientar el progrés científic cap a un conjunt de necessitats de la humanitat. La igualtat es un requisit per a la qualitat de la ciència. (Declaració de la UNESCO sobre la ciència i l’us del coneixement científic, 1998).

3. El currículum ocult • Diversos estudis han posat de manifest que el currículum educatiu i una bona part del professorat de ciència i els materials que es fan servir a l’aula, de tots els nivells educatius, s’adscriuen a una concepció de ciència amb un biaix de gènere important, doncs implica perspectives parcials, androcèntriques, lo que comporta a la imposició de la objectivació d’allò masculí sense considerar el punt de vista de les dones.

4. El currículum ocult • La constitució de la ciència androcèntrica ha suposat la conceptualització i configuració d’una perspectiva que ha marcat el punt de vista dels homes i que es plasma en la estructuració del pensament en categories dicotòmiques: públic i privat, objectivitat i subjectivitat, raó i sentiment. • Aquesta concepció té conseqüències didàctiques i dificulta l’accés de les dones a determinades opcions professionals i nivells d’investigació científica. • Ref biblogràfica núm 3.

5. El currículum ocult Son els estereotips adscrits al gènere masculí (allò públic, el poder, la conquesta, la competitivitat) les que han impregnat l’àmbit científic el qual ha estat històricament en mans dels homes i està dissenyat des de experiències masculines, presentant com a referent universal de la humanitat a l’home (més concretament, a l’home blanc de classe mitja-alta) • Referència bibliogràfica num.4

6. Revisió del model de ciència • La ciència s’ha constituït com una entitat objectiva i neutral mancada de ideologia, però aquesta concepció de la ciència queda qüestionada després de la publicació de la estructura de les revolucions científiques de Thomas Kuhn, en la obra del qual es senyala la importància dels factors socials i ideològics en la formulació de hipòtesis així com en la validació de les mateixes.

7. Revisió del model de ciència • Necessitem un model de ciència que desmitifiqui la seva suposada neutralitat i objectivitat i que es contempli com una construcció personal i social ressaltant així la responsabilitat de les comunitats científiques davant els problemes de la humanitat, pot ser molt mes favorable per a treballar el biaix de gènere. • Una ciència plantejada com l’art de reformular preguntes”pot ser mes útil des d’un punt de vista no sexista. • Referencia bibliogràfica núm.4

8. Transmissió d’estereotips • El sexisme limita la formació de persones autònomes en la mesura en que les noies i els nois tenen coma referència uns patrons rígids de cultura femenina i masculina (estereotips) als que han d’adaptar-se per aconseguir la acceptació social. • Els rols i estereotips associats a la feminitat i a la masculinitat limiten el desenvolupament de la personalitat del home i les dones en la mesura en que allò considerat com a masculí està mes valorat socialment , les repercussions per a uns i altres seran diferents.

9. Transmissió d’estereotips • Els centres educatius, on es socialitzen nois i noies, tenen la intenció de tractar a tothom per igual, per això ja es una discriminació en si mateixa donada la prèvia socialització diferencial prèvia en interessos, habilitats, actituds i aptituds. I que en aquest cas significa que les noies es veuen obligades a integrar-se en el patró masculí, reforçat pel model de ciència vigent. • Referències bibliogràfiques 3 i 4

10. Canvis en la ciència escolar • Cal fer una revisió de la epistemologia científica i de les seves metodologies, proposant una altra visió de la educació i conseqüentment una altra forma d’ actuació. • Incorporar una visió de la ciència lligada a l’àmbit que ens envolta i a la historia que tingui en compte la experiència diferenciada entre nois i noies i que valori les habilitats considerades “femenines”. En definitiva, un model de ciència que incorpori les interaccions existents entre ciència, tecnologia i societat (CTS) • Referència bibliogràfica núm. 4

11. Canvis en la ciència escolar • Les actuacions pedagògiques tendeixen a orientar-se en correspondència amb les percepcions i conviccions prèvies de les creences assignades a les dones i als homes i aquest fet es trasllada a la ciència per això es de importància capital que es revisin els conceptes científics que reverteixen en la formació escolar. • Hi ha diferències en l’aprenentatge que s’atribueixen a molts factors, entre els quals s’indiquen habitualment les capacitats personals, l’origen familiar o social i els aprenentatges previs; també cal tenir en compte l’origen en el gènere i les orientacions derivades que això comporta. • Es necessària una intervenció diferenciada sense perdre de vista els estils i ritmes d’aprenentatge diferents en cada persona. Cal tenir en compte doncs, la socialització diferenciada per gènere i les diferents actituds i habilitats que això comporta davant l’aprenentatge d’un model donat de ciència. • Referència bibliogràfica núm. 4

12. Proposta didàctica El professorat ha d’adquirir instruments per a detectar el sexisme i l’ androcentrisme en la ciència i en la pràctica escolar . Ha d’aprendre a fugir del pensament dicotòmic i a incloure el gènere en les seves categories d’anàlisi i actuació. • Ús d’estratègies didàctiques complexes en tant que tenen en compte les diferents formes d’aprenentatge i contextualitza la producció de coneixement científic. • Anàlisi dels biaixos sexistes en els llibres de text i materials didàctics. • Facilitar coneixement i aportacions de dones científiques de la historia recent.

13. 1. Gestió de l’aula Per disminuir la competitivitat a les classes de ciències, caldrà treballar en profunditat la interacció social a l’aula. Això és pot fer utilitzant l’avaluació des de la perspectiva de regulació dels aprenentatges; és a dir, capacitant les persones perquè puguin pilotar el seu propi aprenentatge. També, fomentant l’aprenentatge cooperatiu. Implicacions

14. Implicacions 2. Desenvolupament curricular • Per fer la transició entre l’ensenyament tradicional i un aprenentatge per indagació, on l’alumnat resol activament els problemes, es requereix un canvi substancial en els currículums, en la formació del professorat i en els contextos d’aprenentatge. • Aquestes reflexions podrien ajudar a dissenyar currículums que no fossin tan extensos i acumulatius com els actuals. Cal ensenyar menys temes i amb més profunditat, amb més temps. Això afavoriria la comprensió profunda que reclamaven rotundament la majoria de noies i una part important de nois, com hem analitzat anteriorment.

15. Implicacions • Cal d’introduir la perspectiva de gènere en la formació inicial i permanent, tant dels mestres com del professorat de ciències, per accelerar aquest canvi. • Apostem per anar introduint paulatinament petits canvis en els contextos d’aprenentatge, incorporant de forma sistemàtica activitats dissenyades per ensenyar a pensar a les classes de ciències.

16. Actuacions didàctiques proposades • Activitats que segueixen les experiències de laboratori: Les activitats pràctiques sovint estan centrades en aspectes tècnics de l’experimentació: prendre mesures, utilitzar els materials, aparells… Sol haver-hi poc temps per pensar en el que s’està fent . Cal introduir activitats de raonament científic i pensament crític.

17. Actuacions didàctiques proposades • Invitació a la indagació: Les experiències a l’escola solen ser simples, a causa de la limitació de l’equipament i del temps. Són experiències dèbils, en quant a raonament científic i complexitat lògica. Cal demanar als estudiants que s’impliquin en investigacions complexes (Schwab 1963). Una invitació a la indagació presenta una narrativa que descriu una experiència. Poden ser experiments històrics veritables o ficticis. Es divideix la història en distints segments i es presenta un a un a l’alumnat. Es demana que es posin en la pell dels científics/científiques per resoldre els problemes derivats de cada segment. Es demana que simulin l’experiment per “via seca” (sense fer-los realment). La proposta ajuda a enfocar l’atenció cap a activar el pensament.

18. Actuacions didàctiques proposades • Investigació de micromons: Senzilles simulacions per ordinador. • Argumentació: Es proposa fomentar les habilitats d’argumentació a través de dilemes bioètics. Després de la presentació d’un tema biològic es defineix un dilema ètic. Es demana als estudiants que argumentin, justifiquin i formulin contraarguments i refutacions.

19. Actuacions didàctiques proposades • Activitats obertes d’aprenentatge per indagació: Els estudiants en grups formulen les seves pròpies preguntes d’investigació, planegen els mitjans per contestar-les, porten a terme experiments o enquestes, treuen conclusions i presenten les seves investigacions a tot el grup classe. • Activitats d’aprenentatge a petita escala: Són activitats que inclouen preguntes per pensar, que s’afegeixen a una lliçó “usual”.

20. Anàlisi de textos per a l’anàlisi del model de ciència i els estereotips CRÍTIC: eina per a la lectura critica dels textos científics, dels mitjans de comunicació i dels llibres de text. Per a reflexionar amb les diferents maneres de relacionar el sexe de les persones amb la funció social que se’ls hi atribueix Consigna: el missatge Rol: de la persona que emet el missatge Informació:aportacions del missatge Test: avaluació de la informació. Esta fonamentada? Investigació: Noves Aportacions del missatge al nostre objectiu. Conclusió: Conclusions extretes com resultat i per a reflexió.

21. Apunts d’història recent • En les disciplines denominades “ciències dures” on les dones estan menys representades no s’ha aconseguit aquesta “revolució científica” tal i com ho manifesten científiques com Fox Keller, Bárbara MaClintock o Donna Haraway en el camp de la física, la biologia molecular y la cyberciència respectivament. • Aquestes investigadores proposen objeccions a la ciència que s’ està desenvolupant en les seves àrees de treball i proposen canvis en la interpretació dels seus camps d’investigació que son encara minoritaris.

22. Bibliografia comentada: Didàctica de les Ciències • Bartz, Wayne R. “Teaching Skepticism via the CRITIC Acronym and the Skeptical Inquirer.” The Skeptical Inquirer 26.5 (2002): 42-44 Guia per a l’us de l’ Acronym CRITIC que es recomana com a guia per a la lectura critica de textos. • Zohar, Anat. “Her physics, his physics: gender issues in Israelí advanced placement physics classes”. School of Education, Hebrew University, Jerusalem; David Sela, Ministry of Education, Israel. Tot i la llunyania d’un país com Israel aquest article ha estat seleccionat per la proposta puntera d’Anat Zohar en investigació didàctica i basada en el Higher Order Thinking[1] (pensament d’ordre superior). Per mes informació visitar la bibliografia seva més extensa. • Sánchez Bello, Ana. “El androcentrismo científico: el obstáculo para la igualdad de género en la escuela actual”. Educar 29, 2002 91-102 Artículo básico para comprender mejor la relación triangular entre el androcentrismo científico, la didáctica de las ciencias y la socialización diferenciada de género de acuerdo con una lógica sexista y transversal en estas tres cuestiones.

23. Bibliografia comentada: Didàctica de les Ciències • Alvarez Lires, Mari; Nuño Angos, Teresa; Solsona Pairó, Núria. “Las cientificas y su historia en el aula”, Editorial Síntesis. Aquest llibre consta de sis capítols en els que es fa un recorregut per la historia de les ciències a través de la presencia de les dones en la seva construcció i producció; no només pel que fa a la ciència oficial sinó també en aquelles tasques que li han estat encomanades des de fa segles: l’alimentació o la cura a les persones. Aquest llibre inclou materials oberts i que es poden incloure a seqüències didàctiques d’ensenyament-aprenentatge de caràcter divers, tant a nivell d’ensenyament secundari com universitari. • AA.VV. (1998 – 2004) Maletes Pedagògiques Autoritat Femenina, autoritat científica: les dones i la ciència. Centre Municipal d’Informació i Recursos de les dones de Barcelona i Drac Màgic. Les maletes pedagògiques constitueixen un tipus de recurs didàctic obert, adaptable a les necessitats i interessos dels professionals de l'ensenyament. En la majoria dels casos responen a la idea de sistematitzar els recursos existents sobre diferents temes que es treballen als centres educatius, vinculats a la ciutat o al medi, també a aspectes o esdeveniments que en un moment donat són d’actualitat.

24. Links: didactica de les ciències *http://www.chemheritage.org/women_chemistry/index.html Pàgina de recursos educatius per a l’ensenyament de la química amb perspectiva de gènere. Recorreguts històrics i visions quotidianes per tal de apropar la ciència a la seva vessant social i en la que el gènere i té cabuda. Material pràctic i ben sistematitzat. *http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio Hi ha bibliografia i molt material elaborat per diferents especialistes. * http://www.cap.ca/prof/cewip/index.html Aquesta pàgina inclou una secció de recursos amb informació sobre la situació de les dones físiques a diferents països. També aporta referències històriques. El CEWIP (The comitè to Encourage Women in Physics) es part del Canadian Association of Physicists (CAP). *http://www.ucm.es/info/rsef/womeninphysics.htm Conté un breu informe, Women in Physics in Spain, elaborat per investigadores del CSIC i de la universitat. *http://www.aip.org/history Pagina del Center for History of Physics de l’American Institute of Physics. Referències bibliogràfiques