AUTORS Jaime Vaello Rogles Loli Velasco Garre José Aurelio Caro Giménez Gaspar Lloret Llinares DISSENY I MAQUETACIÓ Pedr

2. AUTORS Jaime Vaello Rogles Loli Velasco Garre José Aurelio Caro Giménez Gaspar Lloret Llinares DISSENY I MAQUETACIÓ Pedro Agustín Llinares Arenas FOTOGRAFIES Jaime Vaello Rogles IL·LUSTRACIONS Antonio López Zaragoza (1r batxillerat) Jossely Jiménez Asensio (3r PDC) Joan Mingot Segrelles (2n batxillerat) Andrea Báez Quiroga (2n ESO) María Mingot Lloret (1r belles arts) Vicenta Vaello López (mestra primària) CORRECCIÓ DE TEXT José Payá Nicolau

3. Per què? Durant els últims anys venim observant l’afany consumista de l’alumnat en llepolies, gelats, sucs… i res respectuós amb el medi ambient, així que estem intentant integrar la naturalesa en els seus hàbits alimentaris.

4. Com? Mitjançant la posada en funcionament d’un hort escolar dins del programa Volcam 2009 i així durant el calendari escolar ells han plantat en horari lectiu bledes, lletugues, faves, creïlles, bajoquetes, julivert, carxofes, tomaques, carabasses, pebreres, albergínies …

5. Problemes? El problema principal ha sigut la financiació del projecte, resolta amb la ajuda econòmica de 5000 € del programa Wolcam, per comprar: • 18 Tm de grava • Col·locació de plàstics I de goters... • Transplantament de 3 oliveres, 2 ginjolers, 1 magraner... • Edició de 2000 llibres

6. Posada en marxa • Recuperant arbres d’obres públiques i replantant-los a la zona ajardinada del centre. • Inculcant als alumnes la importància en l’alimentació. De les oliveres obtenim oli. La vitamina C dels cítrics com el taronger i la llimera, prevenint l’escorbut. • Coneixent arbres frutals que estan en desús com: lledoner, ginjoler, magraner, codonyer, etc … • Construcció de caixes niu en les classes de tecnologia.

7. Posada en marxa

8. Posada en marxa

9. Posada en marxa Codonyer i codonyat

10. Posada en marxa Trasplantament del garrofer Garrofer en juny de 2009

11. Posada en marxa Magraner i ginjoler

12. Posada en marxa Ginjoler Construcció caixes niu

13. Posada en marxa • Els 200 m2 de l’hort permeten treballar amb l’alumnat temes molt variats com l’agricultura, salut, alimentació… i així poder-los concienciar amb hàbits saludables en l’alimentació. • Pero no tot ha sigut tan fàcil, hi havía inconvenients que resoldre …

14. Alumnes treballant l’hort

15. Podant arbres

16. Posada en marxa (inconvenients) • La terra vegetal de l’hort era d’escassa qualitat, amb gran quantitat de pedres, ho vam solucionar poc a poc eliminant i traient fora la part superior i aportant terra vegetal de les rodalies del centre, la qual estava afectada per les obres del tranvia, la construcció d’un vial al voltant de l’auditori, etc. La terra la transportaren en camions.

17. Posada en marxa (inconvenients) • Altra dificultat era airejar la terra. S’aconseguí el 29/09/2006 amb una moto aixada regalada per D. Pedro Alemany. • Què fer amb la biomasa sobrant?. Al principi la deixavem assecar i la cremavem, però en juny de 2008 adquirirem un triturador de matèria orgànica i en el curs 2008/09 s’ha fet manualment un forat al costat del trinquet pels alumnes de PQPI per convertir-lo en compost.

18. Alumnes llaurant l’hort amb moto aixada

19. Posada en marxa (inconvenients) Aportament terra vegetal

20. Posada en marxa (inconvenients) Moto aixada Foc

21. Posada en marxa (solució) Biotriturador Alumnes PQPI

22. Posada en marxa (inconvenients per resoldre) • Com podem aportar fem a la zona cultivada?. Mentre no es canvie la porta d’entrada, hem d’utilitzar carretilles. Fa molta olor. • Com ser autosuficients amb l’aigua?. Arreplegant-la de la pluja mijantçant un aljub de grans dimensions al costat del trinquet, amb una bomba d’aigua per impulsar-la fins a l’hort. Es financiaria amb la venda del llibre.

23. Posada en marxa • Les primeres hortalisses que es plantaren foren 10 matolls de penques de El Campello (febrer de 2006). • La llavor s’ha oferit a molts agricultors i són l’admiració del veïnat. • En l’actualitat hi ha més de 60 mates, les quals són segades en el mes d’agost i des de mitjans de setembre fins a abril s’aprofiten per fer puxero i caldo de pollastre.

24. Calendari

25. Calendari

26. Eines aixada aixada xicoteta

27. Eines carretó espart

28. Eines guants pala

29. Eines tisores paleta

30. Eines regadora rastell

31. Eines planter cabàs serra

32. Qualsevol hortalissa consta de: • Origen • Sembra • Recol·lecció • Propietats • Dita

33. Sembra lletugues raves

34. Sembra pastanaga maduixes

35. Sembra bròquil alls

36. Sembra pésols cebes

37. Sembra pebrera albergínia

38. Sembra bajoquetes Esqueix romer

39. Sembra Preparant tomaqueres

40. Sembra tomaca hivernacle

41. Sembra cogombres

42. Sembra de faves Plantació de faves Faves seques Flor de la fava

43. Sembra de creïlles Plantant creïlles Preparant el terreny

44. Sembra de creïlles Flor de la creïlla Regadiu

45. Sembra de creïlles Recolecció Hort creïlles

46. Sembra de carabassa carabasses

47. Sembra de carabassa Carabassa llarga Carabasses pelegrí

48. Sembra de carabassa Carabassa per rostir

49. Sembra de girasols

50. Sembra de girasols