Marc cronològic i geogràfic Els antecedens immediats de l’art romà.

1. ART CLÀSSIC - ROMA • Marc cronològic i geogràfic • Els antecedens immediats de l’art romà. • Característiques pròpies de l’art romà. • L’arquitectura i l’urbanisme. • 4.1. L’urbanisme romà • 4.2 L’arquitectura romana. • 4.2.1. Arquitectura religiosa. • 4.2.2. Arquitectura civil. • L’escultura romana. • La pintura i el mosaic.

2. ART CLÀSSIC - ROMA • 1. Marc cronològic i geogràfic • Cronologia: • Fundació de Roma: 753 aC. • Monarquia: 753 – 509 aC. • República: 509 - 29 aC. • Imperi: 29 aC. - 476 dC. • Alt Imperi (segles I – III dC) • Baix Impei (a partir del segle III dC)

3. ART CLÀSSIC - ROMA • 1. Marc cronològic i geogràfic

4. ART CLÀSSIC - ROMA • 2. Els antecedents immediats de l’art romà. • L’art romà té dues influències molt clares: • a) de l’art etrusc • b) de l’art grec • a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana) • Destaca l’arquitectura i escultura funerària (necròpolis, sarcòfags) • L’ús de l’arc, de la volta i de la columna toscana • Destacaren en les arts plàstiques, sobre tot la pintura mural i l’afició pel retrat

5. ART CLÀSSIC - ROMA • 2. Els antecedents immediats de l’art romà. • a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)

6. ART CLÀSSIC - ROMA Art Etrusc Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri

7. ART CLÀSSIC - ROMA Art Etrusc Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri

8. ART CLÀSSIC - ROMA Art Etrusc Lloba capitolina

9. ART CLÀSSIC - ROMA Art Etrusc Pintura al fresc de Tarquínia

10. ART CLÀSSIC - ROMA Art Etrusc • Els temples etruscs • Fets de fang i fusta. • Mostren influències de l’arquitectura grega: ús llinda, estàtues damunt sostre, ... • Novetats: construïts damunt pòdium i amb escala accés • Columna toscana (dòrica amb base). • Façana amb tres portes perquè tenen tres deesses.

11. ART CLÀSSIC - ROMA Art Etrusc Maqueta de temple etrusc

12. ART CLÀSSIC - ROMA b) Influències gregues • Profunda influència grega a la cultura romana degut a: • Coincidència en el temps de la primera expansió romana a la República amb el classicisme grec • La presència grega a la Magna Grècia • Conquesta al segle II aC (Guerres Macedòniques); paradoxa: colonització cultural dels vencedors per part dels vençuts.

13. ART CLÀSSIC - ROMA b) Influències gregues • En l’art: • En l’arquitecturaús del sistema arquitravat • Mateixa tipologia de temples amb poques novetats • Ús dels ordres arquitectònics • En l’escultura, còpia dels models grecs

14. ART CLÀSSIC - ROMA 3. Característiques pròpies de l’art romà • Distingim tres períodes: • Roma republicana (509 aC– 29 aC): assimilació de corrents itàlics, etruscs i hel·lenístics. • Al llarg de tot l’Imperi(29 aC - 476): Classicisme romà. Gran influència de l’Hel·lenisme. • Crisi del Baix Imperi (segles III - V): tendència a monumentalitat, esquematisme oriental i simbolisme cristià.

15. ART CLÀSSIC - ROMA 3. Característiques pròpies de l’art romà • És un art clarament eclèctic • Gran capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius; per tant, gran capacitat tècnica • Poca elaboració teòrica, major preocupació per resoldre problemes concrets • En les arts plàstiques, clara tendència al realisme • L’artista com a individualitat no té importància • L’art és un instrument de propaganda del poder polític (especialment a l’època imperial) • Paper clau de l’art romà en la formació de la cultura occidental.

16. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.1. L’urbanisme romà • L’urbanisme romà és un element clau del procés de romanització: la romanització és inseparable de la urbanització • El model bàsic de ciutat eren els campaments militars. • L’ordenació urbanística es fa a partir de dos grans eixos: via decumana (est - oest), i cardo (nord - sud). A l’interior hi trobam el fòrum, centre de la vida pública romana. • Als voltants del fòrum s’hi situaven els principals edificis públics: basílica, temples, teatre o amfiteatre, etc.

17. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.1. L’urbanisme romà

18. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.1. L’urbanisme romà 4.1. L’urbanisme romà

19. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana • Els romans donaren molta més importància als espais interiors que no els grecs. • Per això, la gran aportació romana a l’arquitectura és la preocupació pels problemes estructurals • Així, els edificis romans destaquen pel seu utilitarisme, la seva funcionalitat, amb edificis i construccions molt diverses. • Va ser possible gràcies a l’ús no només del sistema arquitravat, sinó també de l’arc i la volta. • Els materials utilitzats són la pedra, el maó, la fusta i el morter o formigó. • Murs molt diversos. • Fan servir els ordres grecs, el toscà i el compost.

20. ART CLÀSSIC - ROMA ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Els temples romans es basen en els temples grecs, però ... Gairebé mai són perípters, les columnes només ofereixen pòrtic a l’entrada, als costats, les columnes solen estar adossades, tot el temple s’aixeca sobre un pòdium, amb escala a l’entrada. També opten per temples de forma circular.

21. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Fortuna Viril

22. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Fortuna Viril

23. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Maison carrée

24. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Maison Carrée

25. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Panteó d’Agripa

26. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Panteó d’Agripa Planta

27. 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Panteó d’Agripa Interior

28. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Dintre de l’arquitectura religiosa també destacam els monuments funeraris. No tenen un tipologia definida, i trobam influències molt diverses. Per als enterraments per incineració eren freqüents els columbaris, edificis amb nínxols on es posaven les urnes amb les cendres dels membres d’una família

29. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Mausoleu d´Adrià

30. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Mausoleu d´Adrià

31. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.1. L’arquitectura religiosa Piràmide de Caio Cestio

32. ART CLÀSSIC - ROMA ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.2. L’arquitectura civil Els romans varen destacar per aixecar gran varietat d’edificis públics i privats, tot plegat per a satisfer les nombroses necessitats socials: • Edificis per a espectacles públics i esbarjo • Edificis administratius i monuments commemoratius • Arquitectura domèstica • Obres d’enginyeria

33. ART CLÀSSIC - ROMA ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura i l’urbanisme 4.2 L’arquitectura romana 4.2.2. L’arquitectura civil Edificis per a espectacles i esbarjo Arquitectònicament parlant, Roma va desenvolupar major geni en edificis públics diversos per a l’esbarjo termes, teatres, amfiteatres, i circs. Va ser possible gràcies a la utilització de nous materials, com el ciment i el maó cuit. Això permetia aixecar-los més ràpidament.

34. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura romana 4.2. Edificis públics. Reconstrucció de les termes de Caracalla Edificis per a espectacles i esbarjo Les termes eren edificis d’esbarjo, que també fan servir la volta. Alhora incorporen cúpules semiesfèriques, i els antecedents de les trompes per aguantar-les

35. Dibuix interior de les termes de Caracalla

36. Dibuix complet de les termes de Caracalla

37. Planta de les termes de Caracalla

38. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura romana 4.2. Edificis públics. Restes de les termes de Caracalla

39. Planta de les termes de Dioclecià

40. Recreació d’unes termes romanes

41. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura romana 4.2. Edificis públics. Edificis per a espectacles i esbarjo Teatre d’Orange. Provença A diferència dels grecs, els teatres romans s’edificaven no aprofitant els vessants dels turons. Així aprofitaven l’espai interior de les graderies, amb coberta de volta anular. L’orquestra es va reduir (ara semicircular)

42. Teatre d’Orange. Provença

43. Teatre Marcel. Roma

44. Teatre de Mérida

45. Cavea del teatre de Mérida

46. Lateral del teatre de Mérida

47. Teatre de Pollentia

48. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura romana 4.2. Edificis públics. Edificis per a espectacles i esbarjo Coliseu d’Arles. Provença Els amfiteatres varen ser una novetat romana. Venia a ser un teatre doble. La planta solia ser el·líptica. Davall de l’arena s’hi trobaven nombroses dependències. S’hi celebraven lluites i jocs diversos.

49. ART CLÀSSIC - ROMA 4. L’arquitectura romana 4.2. Edificis públics. L’amfiteatre més important era el de Roma • Tenia capacitat per 50.000 espectadors. La càvea tenia 80 entrades amb passadissos coberts amb voltes de canó. • Una lona protegia els espectadors del sol. • S’hi celebraven tot tipus d’espectacles gratuïts: lluita gladiadors, animals, naumàquies, ... • Tenia quatre pisos, i a la façana es feren servir els diferents ordres arquitectònics: dòric toscà, jònic i corinti. • Estructura arquitravada. • Els arcs dotaven l’edifici d’elegància.

50. Restes del Coliseu de Roma