UN ECOSISTEMA FRÀGIL: EL SÒL

1. UN ECOSISTEMA FRÀGIL: EL SÒL

2. COMPOSICIÓ DEL SÒL • Sòl: Mantell de materialssolts que estàsituat sobre la superficie delscontinents i manté una coberta vegetal. • El mantell de materials que cobreix les roques constitueix un sòl si conté: • Fragments de roques i minerals: resultat de l´alteració de les roques causada per l´acció de l´aire, l´aigua o elsèssersvius. Elsfragments poden tindrediferentsgrandàries: Materialsgruixuts ( graves) intermèdia (arenes) fina (argiles).

3. Matèria orgànica: Constiuïda per molts organismes ( bacteris, fongs..), restes d´organismes sense descompondre ( fulles, branques…), humus ( matèria orgànica descomposta pels organismes). • Aire:ocupa part dels buits deixats pels materials sòlids. • Aigua: Es pot trobar en quantitat variable. Pels porus i buits del sòl circulen l´aigua i l´aire.

4. CARACTERÍSTIQUES DEL SÒL Les característiquesmésutilitzades per a diferenciar unssòlsdelsaltressón la textura i el perfil. • TEXTURA:Determinada per la grandària de les partículesminerals que el componen. • Arenosos: Predominen les partículesgrosses, molt porosos i deixenpassar l´ aiguafàcilment. • Argilosos:Partículesmolt fines. Poc porosos i s´embassenambfacilitat. • Francs:Tenen un equilibri entre les partículesgrosses i les fines.

5. PERFIL DEL SÒL Es la secció que es veuria si tallem el sòl des de la superficie fins al substractrocós. Les capes de colors i aspectesdiferentss´anomenahoritzó. • Horitzó 0:Moltprim i estàformat per matèriaorgànicasense alterar ( fulles seques, branques…) i parcialment alterada. • Horitzó A: De color fosc, amb humus i arrels de plantes.

6. Horitzó B:És de color mésclar, pobre en humus i poquesarrels. • Horitzó C: Té abundatsfragments de roca grossa. Davalls´hitroba el substratrocós.

7. EL SÒL COM A ECOSISTEMA • El sòl es pot considerar un ecosistema autònomja que té una comunitatd´èssersvius o biocenosis, un biòtopdelimitat i es produeixeninteraccions entre elscomponentsvius i no vius. • Biocenosis: - Productors - Consumidors - Descomponedors

8. Productors: Organismesautótrofssituats en el límit superior del sòl per a poder utilitzar la llumcom a fontd´energia. Elsproductorssón la base de l´alimentació del ecosistema, i amb les seues restes contribueixen a la formació de l´humus del sòl. • Consumidors:Sónorganismesheteròtrofs que s´alimenten de matèriaorgànica viva (formigues, àcars…) afavoreixen la ventilació del sòlremovent la terra i obrintgaleries. Les seues restes també contribueixen a la formació de l´humus.

9. Descomponedors:Sónorganismesheteròtrofs que s´alimenten de matèriaorgànicamorta, l´alterenoriginant humus i,finalment, la transformen en matèria mineral. Elsfongs i moltsbacteris. Aquí també s´inclouenelsdetritívors ( cucs de terra) alteren la matèriaorgànicaformant humus.

10. EL BIÒTOP DEL SÒL Formatpelsfragments de roques i minerals, l´aigua i l´aire. Les característiques: • Absència de llum: excepte en el límit superior el sòl no té llum. • Temperatura estable: Les variacions de temperatura son menors que en mediaeri. • Pocd´oxigen:Alsbuits i alsporus del sòl hi ha aire pobre en oxigen i ric en diòxid de carboni.Elsorganismesconsumeixenoxigen i emetendiòxid de carboni. Es moltimportant la ventilaciódelscucs de terra.

11. LES INTERACCIONS AL SÒL • Al sòls´estableix una xarxatròficacompleta: - Elscomponentsinorgànicssónutilitzatspelsproductors per a elaborar m. orgànica. -Aquesta m. orgànicaseràmenjadapelsconsumidorsprimaris. • Elsconsumidorsprimarissónconsumitspelssecundaris. • Les restes de totsaquestsseràntransformats en m.inorgànicapelsdescomponedors.

13. L´ORIGEN DEL SÒL • La meteoritzacióes l´alteració que experimenten les roques que es troben en contacte ambl´aire, l´aigua i elsèssersvius. • El sòls´origina a partir de les roques per un procésllarg i complex: • ROCA MARE: Elscanvis de Tª, aigua i aire fragmenten les roques i n´alteren la composició i les degraden. • SÒL JOVE: 100 anysméstard, l´acció combinada de l´aigua, l´aire i èssersvius ( líquens, microorganismes…) ha permés la formaciód´unsòljove. S´hi poden instal.larherbes i matollspocexigents. • SÒL MADUR: Milersd´anysdesprés, l´alteració afecta a capes més profundes de la roca mare, permet que el sòl tinga mésgruix. La terras´haenriquit de m. orgànica, s´haformat el sòlmadur.

15. SÒLS AUTÒCTONS I SÒLS AL.LÒCTONS • Al.lòctons: Es formen allunyats de la roca mare. Elsmaterials que resulten de la meteoritzaciósónarrossegats per les aigüescap a les zonesmésbaixesons´acumulen. • Autòctons:Sónelssòls que es formen in situ, sobre la roca mare.

16. QUANT TARDA EN FORMAR-SE UN SÒL? • Els processos de formació d´un sòl són molt lents i no sempre es fan al mateix ritme. La formació d´un sòl autòcton depen: • Tipus de roca mare: Com més resistent siga una roca, més temps es requerirà perquè es forme sòl a partir d´aquesta. • Clima: L´alteració química de les roques és més intensa en els climes humits i càlids. • Relleu: Als vessants de les muntanyes i zones en pendent, els materials són fàcilment arrossegats a llocs més baixos, la qual cosa dificulta la formació del sòl. • Vegetació: Una vegetació abundant contribueix al fet que el sòl es desenvolupe i madure.

17. LA DESERTITZACIÓ • Desertització: Es la degradació i pèrdua de sòlsproduïda per causes naturals. • Desertificació: Es la degradació del sòlproduïda per l´activitat humana.

18. CAUSES • La desforestació: o també tala de boscos que permetutilitzar la fusta i substituir el bosc per terrensagrícoles. Es perd la coberta vegetal i facilita l´erosió del sòl. • La sobreexplotació de cultius: O també explotació intensiva, que empobreix el sòl. Per a solucionar-ho, s´abusadelsfertilitzants que contaminen el sòl i les aigüessubterrànies. • La sobrepastura: o consumexcessiu de pastures per part del ramat. Deixa el sòlsenseprotecció.

19. PROTECCIÓ DE SÒLS • Repoblació forestal: Es planten arbres i matolls propis del lloc, en zones altes i vessants amb forts pendents. • Bones pràctiques agrícoles: Eviten la sobreexplotació de cultius, la sobrepastura i que es facen solcs a favor del pendent. • Sistemes de reg adequats: Eviten l´esgotament dels aqüífers.