Rosa, el somriure de la fe.

1. Rosa, el somriure de la fe. En record de la Rosa Deulofeu i el seu testimoni de vida i de mort. Escrits autobiogràfics i altres

2. Rosa, el somriure de la fe... En la família NADALA ESCRITA PEL SR. JOAN A LA SEVA MULLER “Mai ens hem estimat tant i mai ens hem sentit tan estimats. I ha sigut la Rosa, profunditat i dolcesa, l’esclat de tant amor, i tot gràcies a Jesús, que per amor neix i es fa home en un humil portal de Betlem. Gràcies, gràcies, gràcies, per la benedicció dels nostres fills. SANT NADAL 2003 Sr. Joan Deulofeu NADALA DE LA ROSA A LA SEVA FAMÍLIA Gràcies per haver-me fet créixer en la fe i ara per haver-me cuida’t tant i estimat tant. Bon Nadal, us estima ROSA

3. Rosa, el somriure de la fe... En la família Oh! Rosa, icona de la bona mort, llum de fe, de la nit de Reis, acarona els meus dies, intercedeix per mi. Tot pels papàs, i a l’hora que Déu plagui, tots en Crist... I els dies són plens de tu. Mn. Antoni Deulofeu 5 de gener de 2004 Jo també demano a Déu la salut i faré tot el que calgui per curar-me, però si el Senyor em vol amb Ell, aniré amb la tieta Rosita, amb el tiet Joaquim i amb el tiet Jordi que era el meu padrí. Rosa

4. Rosa, el somriure de la fe... en l’amistat L’Anna m’ha dit: el juny a Lourdes, li agraeixo que m’ho hagi dit, jo crec que haig d’anar a Lourdes com a malalta a agrair tot el sentit rebut, proclamat a Lourdes per mitjà de tantes persones. Rosa

5. Rosa, el somriure de la fe... en l’amistat L’acomiadament de la gent de l’hospital ha estat del tot entranyable, n’estic molt contenta i agraïda, crec que s’ha establert afecte i això em fa pensar que aquí rau una de les meves missions: saber estar, ser agraïda, no queixar-me, donar afecte, no perdre el somriure... Rosa ... la Rosa no depenia d’ideologies ni d’esquemes preconcebuts: tot li era oportunitat de viure i difondre l’Evangeli. Per això era amiga de tothom i resultava tan difícil de sentir-li una queixa o un retret. Bisbe Joan Carrera

6. Rosa, el somriure de la fe... amb els joves Els joves cerquen quelcom pel qual donar la vida, sentit de viure, i això és possible amb el seguiment radical de Crist, des de la vocació que sigui. Rosa Els joves que l’hem pogut tractar hem descobert en ella una autèntica mestra del que és ser persona. La seva fe la portava a viure en plenitud tot allò que feia. Jove de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

7. Rosa, el somriure de la fe... amb els joves La Rosa tenia el do de veure la mà amorosa de Déu, en totes les coses, i on nosaltres molts cops, només hi veiem problemes i mals de cap, ella sempre hi veia una oportunitat per créixer en la fe. Joves del Moviment Cristià de Joves Sentiu-vos Església, estimeu l’Església, feu créixer l’Església. Rosa

8. Rosa, el somriure de la fe... en el dolor Jo recordava com ella em va dir al principi de la malaltia: “no em fa por la mort, sé que vaig a Déu, però em fa por patir”. I és que tenia por de degradar-se amb el dolor, de no saber resistir-lo. I ara veia que estava suportant el dolor i l’ofec amb serenitat i dignitat i com ella demanava al Senyor, amb esperança i fortalesa. Aquest era el “miracle”. Sr. Joan Deulofeu

9. Rosa, el somriure de la fe... en el dolor Ara, en la malaltia, més que mai, necessito que em guiïs i que sàpiga ser teva, i en aquesta unitat donar força i sentit a la creu, al dolor, a la incertesa, a la mort. Novament m’estàs teixint però fa més mal, alhora que fa aprofundir molt més. Rosa

10. Rosa, el somriure de la fe... en els sagraments La Rosa, que volia confessar-se periòdicament, va rebre un dia el sagrament de la penitència tot demanant que el signe de la imposició de mans fos més intens, doncs vivia la confessió no solament com a reconciliació i perdó, sinó amb tota la seva força de sanació. D’aquesta manera també feia memòria del sagrament de la unció que va rebre. Sr. Joan Deulofeu Fer de l’Eucaristia el veritable centre de la meva vida, temps d’encontre, vida d’unió amb Jesucrist, amb la comunitat dels germans, amb l’Església. Rosa

11. Rosa, el somriure de la fe... en els sagraments Sempre he pensat que per a mi ha estat un do tenir un germà sacerdot, perquè em dóna la possibilitat de viure molt de prop el ministeri sacerdotal, i també la seva condició humana, i m’ajuda a entendre la dimensió dels sagraments. Rosa

12. Rosa, el somriure de la fe... en l’Església Des del començament saps que ofereixo aquest patiment a la diòcesi, per la salut evangèlica de la nostra estimada diòcesi de Barcelona. Rosa

13. Rosa, el somriure de la fe... en l’Església Rosa estimava l’Església i la sofria, sobretot quan no estàvem a l’altura de l’Evangeli o quan veia que els qui havíem d’unir, dividíem. Mn. Josep Maria Rovira Belloso

14. Rosa, el somriure de la fe... en vers el Pare Déu Ajuda’m, Senyor, a ser forta, a no plorar i preocupar als papàs. Dóna’m força i valentia. Desitjo el miracle, Senyor, el desitjo profundament. No sé si és correcte, però el desitjo i necessito dir-t’ho. Bon Déu t’estimo! Bon Déu, et necessito! Bon Déu, em dones pau! Rosa Deulofeu

16. Rosa, el somriure de la fe Et recordarem sempre