1 / 21

MANUAL OBJECCIÓ FISCAL

MANUAL OBJECCIÓ FISCAL. NO DEVEM, NO PAGUEM consum.poblenou@pimienta.org. LA INSUBMISSIÓ FISCAL COM A ESTRATÈGIA DE REBEL·LIA. La desobediència civil és una eina fonamental per anar augmentant l ’ empoderament popular cap a l ’ autogestió.

yin
Download Presentation

MANUAL OBJECCIÓ FISCAL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. MANUAL OBJECCIÓ FISCAL NO DEVEM, NO PAGUEM consum.poblenou@pimienta.org

  2. LA INSUBMISSIÓ FISCAL COM A ESTRATÈGIA DE REBEL·LIA La desobediència civil és una eina fonamental per anar augmentant l’empoderament popular cap a l’autogestió. Els Pressupostos generals de l’Estat de 2013 van suposar un altre atac a les necessitats reals de la població. Es va reduir un 14,9% el pressupost d’educació, un 19,6% el de cultura, un 3,1% el de sanitat (acumulat al 6,9% de 2012) i va augmentar un 33% el pagament del deute. Mentre passa una progressiva privatització de tot el que és públic, mentre es diu que la crisi és la causant de la manca de recursos, mentre es malgasten els diners públics en interessos dels de dalt, els projectes realment públics en què estem treballant la gent de baix solen ser migrats per consolidar-se. Per revertir aquesta situació, cal derivar una important quantitat d’aquests recursos per la via directa mitjançant la desobediència fiscal. Per això, participem de la crida per iniciar i estendre una acció d’insubmissió fiscal a l’Estat espanyol i cap a aquells que el controlen, com a acció conseqüent per demostrar que no pagarem els seus deutes. Una desobediència fiscal que serveixi per alimentar l’autogestió dels col·lectius, i des d’aquests, donar prioritat absoluta al finançament participatiu dels recursos que considerem realment públics. www.derechoderebelion.net

  3. GUIA PRÀCTICA DE LA INSUBMISSIÓ FISCAL A L’IRPF Es tracta d’una proposta per a les persones que facin la declaració de la Renda aquest 2014. És una opció assumible per a persones que vulguin o necessitin continuar sent part de l’economia oficial i, per tant, no puguin permetre’s multes o sancions similars. Es tracta d’una proposta inspirada en l’objecció fiscal als pressupostos militars, la qual porta anys funcionant amb èxit a l’Estat espanyol, ja que es realitza aquesta acció sobre el 6% de la declaració que correspondria a la despesa militar. Així doncs, en aquest cas es tractaria d’ampliar el percentatge sumant altres partides que també considerem injustes. Pots escollir aquestes partides segons el teu propi criteri o sumar-te a la proposta de la campanya d’insubmissió fiscal llançada per l’Assemblea Social de Poblenou: proposem fer insubmissió de la quantitat que cadascú vulgui en relació a la despesa militar i al rescat bancari. Perquè es tracti d’una acció col·lectiva, tots/es les que realitzeu la insubmissió fiscal a través de la campanya que expliquem assumirem fins a 100€ de la quantitat que correspongui a l’objecció, en el cas de possibles paral·leles.

  4. OBJECCIÓ FISCAL AL DEUTE EXTERN Un dels conceptes sobre els que farem insubmissió fiscal és el deute extern (el 23%). Afegim ara informació específica referent a la motivació de la insubmissió fiscal d’aquest concepte. Com ha passat en altres països, i a redós del 15M, s’ha generat, també, a l’Estat espanyol una campanya per a l’auditoria del deute extern. La reforma de la Constitució espanyola que va posar el pagament de l’interès i del capital del deute com a prioritat absoluta dels pressupostos generals, van donar més força, encara, a la necessitat d’aquesta auditoria. Com es diu al web www.auditoria15m.org: «Un deute del qual mai no vam ser conscients ni sobre el qual vam poder opinar ni participar. Un deute que és fonamentalment dels bancs privats. Un deute que, ara, ens apunten com el major dels problemes i del qual ens fan responsables directes per l’obligació constitucional de saldar-lo. Un deute que obliga a retallar la inversió en els nostres serveis socials i que ens condemnarà a la major de les misèries socials». Així doncs, amb aquest deute es posa tota la població de l’Estat espanyol sota el xantatge dels mercats financers. És deute il·legítim el que es contracta de nou per pagar l’antic deute i per implementar polítiques que perjudiquen els drets socials i econòmics dels ciutadans. No volem pagar el vostre deute!

  5. Una gran part del deute és il·legítim ja que prové d’una política que ha afavorit a una ínfima minoria de la població en detriment d’una aclaparadora majoria de ciutadans i ciutadanes. L’Estat ha garantit el deute privat d’empreses privades i entitats financeres perquè puguin aconseguir préstecs a un tipus d’interès adequat. Això implica que, posteriorment, les agències de qualificació emetin una pitjor valoració sobre la seva capacitat de tornar el deute i que la prima de risc d’aquest Estat es dispari. Per tant, el fet d’avalar empreses o entitats financeres privades provoca que l’Estat (i per tant els ciutadans) hagin de pagar uns interessos més alts del deute. Avalar entitats privades implica que els creditors exigeixin una creixent capacitat de pagament per part de l’Estat que deixa de preocupar-se per altres funcions essencials que, com a tal, ha d’assumir. Pot un govern legalment decidir no reemborsar el deute perquè la seva població està en perill? Sí, perquè l’argument jurídic de l’estat de necessitat ho justifica plenament. L’estat de necessitat correspon a una situació de perill per a l’existència de l’Estat, per a la seva supervivència política o econòmica. La supervivència econòmica es refereix directament als recursos dels quals un Estat pot disposar per continuar satisfent les necessitats de la població, en matèria de salut, educació, etc. PER AIXÒ NO DEVEM, NO PAGUEM!

  6. OBJECCIÓ FISCAL A LA DESPESA MILITAR L’objecció de consciència a les despeses militars o Objecció Fiscal és un acte de desobediència civil, és la negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. Es tradueix en desobediència activa en el moment de realitzar la declaració de la renda. L’Objecció Fiscal es basa en la negació a acceptar que els conflictes s'hagin de resoldre per mitjans violents com les guerres. La negociació és l'únic mitjà per aconseguir la resolució pacífica dels conflictes. Actualment, gairebé tots els estats opten per les solucions bèl·liques, la qual cosa implica l’existència d’exèrcits. Aquesta militarització (efectius humans, infraestructures, investigació militar, etc.) requereix massa despesa pública, que s'hauria de destinar a despeses socials. L’Objeccció Fiscal, opta pel desarmament, per la resolució pacifica dels conflictes i té com a fi últim aconseguir un món sense guerres on no tingui sentit l’existència d’exèrcits.

  7. NOMÉS EN UNA HORA els estats es gasten 127 milions d'euros en els exèrcits, NOMÉS EN UNA HORA 1.800 nens i nenes moren en els països del Tercer Món. Aquestes dades, entre les moltes que es poden donar, evidencien la realitat a què abans al·ludíem: el sistema militar resta recursos a les necessitats socials, que és on cal destinar-los. Com cada any, el govern ha elaborat uns pressupostos, una part substancial dels quals es dedica, un altre cop, a despeses militars. La ciutadania aporta els diners per a aquests pressupostos. Una part important es recapta mitjançant els impostos indirectes (IVA, essencialment), una altra part s'obté gràcies a l'anomenat "deute públic", i encara cal afegir la nostra contribució directa a través de l'impost sobre la renda. En aquest darrer punt és on pot incidir la nostra oposició a les despeses militars. Tenim dues possibilitats: manifestar el nostre rebuig o deixar passar, simplement, l'oportunitat de fer-ho. En aquest document convoquem a la no-col·laboració, a la desobediència civil a sostenir la despesa militar. Cal denunciar-la públicament i negar-li els mitjans materials que la fan possible.

  8. PER QUÈ FER LA DECLARACIÓ DE LA RENDA AMB OBJECCIÓ FISCAL Mitjançant la declaració de la renda, pots declarar-te com a insubmís fiscal en tots aquells conceptes amb els quals no estiguis d’acord a pagar impostos i reclamar els diners. Nosaltres proposem fer-la sobre les partides corresponents a la despesa militar i al deute. Aquests diners posteriorment es distribuiran a col·lectius que estan en lluita per aconseguir canviar el sistema actual. Perquè no volem rescatar bancs amb els nostres impostos ni que aquests s’inverteixin en armament. Per això, en el moment de fer la declaració, cal seguir aquests passos: 1. Fer sempre la declaració de la renda. 2. No acceptar directament l’esborrany d’Hisenda. Podria ser que Hisenda tingués algun error en les dades. És difícil que hagi considerat totes les vostres possibles deduccions o, si ho ha fet, en més d’una ocasió hi ha errors (i solen ser al seu favor). 3. En el cas de no arribar al mínim establert no és convenient deixar de fer la declaració de la renda. Pot fer-la qualsevol persona. No cal ser treballador assalariat o tenir ingressos oficials. Pot objectar una persona jubilada, estudiant o parada, ja que a totes cobra impostos l’estat a mans plenes i aquesta és l’única oportunitat real per recuperar part de l’exacció. 4. Si no arribes al mínim que la llei estableix per fer la declaració, també és important que la facis (o almenys que la calculis), ja que molt probablement et sortirà negativa (t’hauran de tornar diners). Si comproves que et surt a pagar, llavors no cal que la lliuris.

  9. Com es fa la nostra declaració de la renda amb OBJECCIÓ FISCAL?

  10. FEM LA DECLARACIÓ 1) El primer que cal fer és demanar l’esborrany per internet o per telèfon però no confirmar-lo. Obtindreu un codi de referència. 2) En segon lloc cal entrar al programa PADRE i clicar importar les dades fiscals a través del codi obtingut al fer l’esborrany. Automàticament es traspassen les dades de l’esborrany al formulari del programa PADRE. Des d’aquest programa ja prodreu modificar les dades que creieu pertinents i afegir els diners de l’objecció fiscal. El càlcul és automàtic.

  11. 2) La declaració feta amb el programa PADRE amb OBJECCIÓ FISCAL: • Un cop omplerta la teva declaració amb les dades corresponents, cal anar fins a la caselles 521: QUOTES SOBRE L’IMPOST DE LA RENDA DE NO RESIDENTS i 522: RETENCIONS Art.11 DE LA DIRECTIVA 2003/48/CE DEL CONSELL i cal posar-hi el valor de l'objecció que es vulgui a cadascuna. • 521 i posar-hi la quantitat de l’OBJECCIÓ al DEUTE. • 522 i posar-hi la quantitat de l’OBJECCIO a la DESPESA MILITAR. • Automàticament el programa PADRE comptabilitzarà aquesta deducció i en el resultat de la teva declaració ja estarà aplicada l'objecció fiscal. • Un cop acabada la declaració, s'imprimeix des del mateix programa PADRE i a les caselles: • 521 es ratlla el text explicatiu i es posa “Per objecció fiscal al deute” • 522 es ratlla el text explicatiu i es posa “Per objecció fiscal a la despesa militar”

  12. FEM LA DECLARACIO Per objecció fiscal al deute 100 Per objecció fiscal a la despesa militar 100

  13. FEM LA DECLARACIÓ • Cal tenir en compte que s'ha de fer el mateix procediment en les dues còpies de la declaració que imprimeix el programa PADRE (una còpia per a l'administració i una altra per al'interessat).

  14. 3) Acabada la declaració, cal ingressar la quantitat de l'objecció fiscal (per exemple 100€: 50€ d’objecció al deute i 50€ d’objecció a la despesa militar) al compte corrent d'alguna entitat de caràcter social, però cal tenir la seguretat que està legalment registrada i disposa de NIF. L’Assemblea Social del Poblenou proposem fer l’ingrés al compte de l’AAVV de Poblenou i des d’aquest compte repartir a parts iguals els diners recollits a la PAH i a la Xarxa de suport als assentaments. Una part dels diners (en funció dels diners recollits) és dejarà com a fons solidari per a possibles declaracions paral.leles, amb l’acord d’assumir 100 euros per a declaració retornada de forma col.lectiva. S'ha d'especificar en el concepte de l’ingrés: ingrés provinent de l'objecció fiscal 2014 i cal guardar el comprovant que l'entitat bancària ens facilita.

  15. XARXA DE SUPORT ALS ASSENTAMENTS Aquesta xarxa solidaria dona suport a les persones que viuen o han viscut en els assentaments del barri del Poblenou. El suport va des de proveir d’aliments i productes d’higiene fins a fer-se càrrec de les despeses legals a les que han de fer front moltes d’aquestes persones per la seva situació administrativa i pels càrrecs que comporten moltes vegades els desallotjaments.

  16. Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (http://afectadosporlahipoteca.com/) La PAH és un moviment horitzontal, no violent, apartidista i assambleari i neix davant la constatació que el marc legal actual està dissenyat per a garantitzar que els bancs cobrin els deutes, mentre que deixa desprotegides les persones hipotecades que per motius com l’atur o la pujada de les quotes no poden fer front a les hipoteques. La vivenda és un dret bàsic i és intolerable que siguem moltíssimes les persones que podem ser desnonades de la vivenda i, tot i així, continuar arrossegant un deute de per vida. La Plataforma és un lloc de trobada, d’ajuda i d’acció de les afectades i de persones solidàries. Ens reunim per exposar els nostres casos, donar consell i suport mutu. Volem donar guerra en una dimensió jurídica i política, i realitzar accions per visibilitzar la situació dels hipotecats/es i transmetre les nostres reivindicacions a la societat.

  17. 4) A continuació ja només queda omplir la carta d'objector/a fiscal adreçada al ministre d'Hisenda, que s'adjuntarà a la declaració juntament amb el comprovant d’ingrés a l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou. Podeu descarregar el model de carta al web de l’assemblea social del Poblenou, www.assembleasocial.poblenou.org

  18. El següent pas és anar a lliurar la declaració a qualsevol delegació d'Hisenda o bé a l'oficina bancària on tinguis compte. En fer-ho, tant en un lloc com a l'altre, segurament et diran que únicament volen els papers de la declaració i cap altre. Cal explicar-los que estem fent objecció fiscal (i podem aprofitar per explicar a la persona que ens atén en què consisteix), que la responsabilitat és nostra i que volem posar dintre del sobre de la declaració els tres documents: la declaració, la carta d'objectors i el comprovant bancari. Has de lliurar dins el sobre: • Declaració de renda (còpia per a l’administració) • Comprovant bancari de l’ingrés dels diners de l’objecció fiscal a l’entitat triada • Carta adreçada al Ministre d’hisenda on et declares objectora fiscal (segons model que et pots baixar des del web de l’assemblea social)

  19. 6) Finalment, és important que facilitis la informació de la insubmissió a la comissió de consum de Poblenou consum.poblenou@pimienta.org, que no quedi en un acte individual entre tu i Hisenda. És clau conèixer el nombre de persones que han fet servir el seu dret de rebel·lió fiscal.

  20. POSSIBLES CONSEQÜÈNCIES LEGALS DE FER L’OBJECCIÓ FISCAL Obviament , Hisenda no reconeix aquest dret i així, els objectors i les objectores fiscals ens veiem sotmesos a sancions, recursos i embargaments. Aquest és un advertiment que no podem deixar de fer. Concretament, davant d'una declaració de renda amb objecció fiscal, Hisenda envia l'anomenada "declaració paral·lela", una declaració similar a la que s'ha presentat, però "corregida" a la seva manera, on consta l'"equivocació" a l'hora d'imputar desgravacions o errors aritmètics que no corresponen. No fa cap referència a l'objecció fiscal. Quan Hisenda diu que no accepta una objecció fiscal, la resposta pot ser l'acceptació simple i el pagament del que demana, o bé el recurs davant la Delegació d'Hisenda i després, si es denega aquest primer recurs, davant del Tribunal Econòmic Administratiu Provincial (s'hi pot recórrer directament, sense passar pel primer pas). En cas de dubte, és millor posar-se en contacte amb qualsevol dels grups permanents d'objecció fiscal, i sempre tenint en compte que hi ha uns terminis per presentar el recurs (10 dies naturals) i cal que no es deixin passar. En cas que la resposta del Tribunal Econòmic Administratiu sigui negativa, que ho sol ser, es tanca la via administrativa i s'obre la judicial. Per a això sí que és imprescindible posar-se en contacte amb un grup d'objecció fiscal, que explicarà les possibilitats i l'estratègia millor segons les circumstàncies de cada cas.
Hem d'assenyalar que el fet que algú estigui recorrent no impedeix que Hisenda executi la decisió, és a dir, que pot ser que hom estigui esperant encara la resposta del Tribunal Econòmic Administratiu i que Hisenda embargui aquella quantitat que reclama. L'embargament se sol fer sobre un compte bancari o sobre la devolució d'un any posterior.

  21. WEBS DE REFERÈNCIA www.derechoderebelion.net http://www.objecciofiscal.org/index.php/es/ Part de la informació d’aquest manual està extreta dels webs anteriors. Agraïm la feina feta pels companys/es sobre la desobediència civil i econòmica.

More Related