370 likes | 459 Views
Actituds lingüístiques per a la integració. Margalida Barceló i Taberner Maria Josep Carrasco i Escandell. som aquí per ….
E N D
Actituds lingüístiques per a la integració Margalida Barceló i Taberner Maria Josep Carrasco i Escandell
som aquí per … Reflexionar sobre els hàbits lingüístics dels agents d’acollida i facilitar arguments, eines i instruments per tal de generar actituds favorables a l’ús del català, permetent, així, millorar l’atenció a les persones nouvingudes. Concebre i transmetre el català com a eina útil per a les persones immigrades i com a instrument perquè se sentin de ple partícips de la nostra societat.
punt de partida Una situació sociolingüística complexa: llengües en contacte de cooficialitat, constant arribada de nouvinguts que parlen altres llengües, presència diferent del català i del castellà ... Un marc legal que ordena la normalització del català a l'àmbit social i administratiu i que en propugna la llengua d’ús general i normal. Les actituds i les normes d’ús dels propis parlants: treballadors, usuaris, entorn, etc.
d’on partim? 1975
marc legal actual 1978 Constitució espanyola
marc legal: d’on partim? 1983, 2007 Estatut d'autonomia • 1986 • Llei de • normalització • lingüística
normativa actual • Reglament de regulació de l’ús de la llengua catalana. Consell Insular de Mallorca, 1989. • Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l'ús de les llengües oficials de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOCAIB núm. 154, de 18/12/1990) • Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears • Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49, de 3 d'abril)
llegim, a la llei de normalització, que ... Article 2. 1.- La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la.2.- Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, al’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.3.- Les manifestacions en llengua catalana, en forma oral o escrita, pública o privada, produeixen plens efectes jurídics i de l’exercici d'aquest dret no pot derivar cap requeriment de traducció ni cap exigència dilatòria o discriminatòria.
llengua pròpia Tot territori té una llengua pròpia, la llengua parlada per la comunitat històricament establerta en aquest espai (Declaració universal dels Drets lingüístics)
llengua oficial Concepte vinculat al context polític. La legalitat vigent defineix quina llengua és l’oficial. La llengua oficial d’un determinat territori pot variar amb el temps. A les Illes Balears hi ha una situació de cooficialitat.
el món de les llengües i el català Al món hi ha aproximadament 6000 llengües Per nombre de parlants, el català és la que fa 70 Una vintena de llengües superen els 30 milions de parlants A
població 9a novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic
nombre absolut de parlants 13a per damunt de llengües com el maltès, l’estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l’eslovè o l’eslovac 96 % de les llengües són parlades per només el 4 % de la població mundial
literatura 10a llengua del món més traduïda en l’àmbit editorial + de1.200 autors literaris vius que escriuen en català + de 7.000 títols publicats cada any des del segle XII textos escrits i literaris
W W W 19a pàgines web per parlant, per damunt de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab, el rus, el portuguès o el turc 26a nombre de pàgines web + del 90 % del contingut d’Internet és redueix a només 12 llengües
el català i les llengües europees La situació del català cal comparar-la amb llengües com el finès, el suec, el danès, el lituà, el noruec, el grec, l’eslovac, el txec, l’eslovè... Totes elles amb un ple reconeixement dins el país i en els estaments europeus i internacionals.
sostenibilitat lingüística 5.500 espècies animals del planeta estan en perill d’extinció + de 3000 de les aproximadament 6.000 llengües que actualment es parlen poden desaparèixer al llarg d'aquest segle (UNESCO)
distribució irregular… ½ les llengües del món es concentren en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), India (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234) només el3% de les llengües mundials són al continent europeu
què en sabem de la diversitat lingüística? activitat 1
més diversitat: llengües etiquetades majoritària oficial pròpia minoritzada minoritària dominant
majoritària? minoritària? Ens referim al nombre de parlants d’una llengua en relació amb una altra o unes altres. Una llengua pot ser minoritària dins unestat, perquè hi ha altres llengües amb més parlants, però a la vegada ser majoritària dins elseu territori històric; per tant, no podem parlar de llengües majoritàries o de llengües minoritàries demanera absoluta, sempre ha de ser referint-nos a un espai (estat, regió, etc...) determinat.
minorització i dominació, una parella destructiva Minorització lingüística: La situació en què la llengua pròpia d'una comunitat pateix un procés de reducció dels seus usos, a causa de la presència d'una altra llengua (d'una altra comunitat) que compta amb el suport del poder (polític, econòmic, etc.) i que es converteix, per això, en llengua dominant.
activitat 3: llengües en contacte a Mallorca? La societat mallorquina com a societat receptora ofereix una identitat lingüística coherent que permeti donar acollida a les persones nouvingudes?
Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003(Secretaria de Política lingüística. Institut d’Estadística de Catalunya) * Dades relatives a la zona catalanoparlant
Enquesta d’usos lingüístics de la població 2003 *El francès a la Catalunya Nord, l’italià o el sard a l’Alguer, i l’espanyol a la resta del territori. **No hi ha dades disponibles per al País Valencià.
? El català s’adopta de manera natural per part dels no catalanoparlants que viuen a Mallorca? Els no catalanoparlants en moltes ocasions tenen dificultats per aprendre el català?
activitat 4: Quan canvien de llengua els catalanoparlants? Quan l’interlocutor? (principi de literalitat. F. Suay) 6. Demana canvi de llengua 5. Diu que no l’entén 4. Diu que no el parla 3. No és d’aquí 2. Senyals de no comprensió 1. A simple vista
algunes raons per les quals canvien És normal. Sempres'hafetaixí El queés important ésentendre’ns Hi estamacostumats No téimportància Per educació (cortesia) Per cosmopolitisme Per respecte Per ser oberts, tolerants... Parlar en catalàés de mala educació Tambésabem el castellà Sempre en catalàés de radicals
http://www.youtube.com/watch?v=4JGWw-g4Z34 Per favor, parla’m en català!!!