ELS ÉSSERS VIUS

1. ELSÉSSERSVIUS Coneixement del medi Natural

2. Què en sabem? • Saps què són els éssers inerts? • I els éssers vius? Quins grups hi ha? • Quines són les funcions vitals dels éssers vius? • De totes , les més importants són... • Nutrició • Relació • Reproducció • En quins dos grans grups dividim els animals?

3. La cèl·lula • Saps què és una cèl·lula? • Com ho podries definir? • Podem dir que una cèl·lula és la unitat més petita que forma els éssers vius.

4. El descobriment de la cèl·lula • Cap al 1610 es va inventar el microscopi, un aparell format per lents que augmenta la mida dels objectes que es veuen a través d’ell. • Aquest aparell va permetre veure les cèl·lules. • Segons els italians , el va inventar Galileu. • Segons els holandesos ho va fer Zacharias Janssen.

5. Microscopi òptic Microscopi actual, amb moltes lents d’augment diferents. Microscopi de Robert Hooke i dibuixos de les cèl·lules que va observar-hi ( segle XVII)

6. Característiques principals de les cèl·lules • Com que estan vives realitzen les mateixes funcions que els éssers vius. És a dir fan les funcions de relació, nutrició i reproducció. • La gran majoria d’elles són tan petites que només es poden veure al microscopi. • Hi ha diferents tipus de cèl·lules, amb formes diferents.

7. ESTRUCTURA DE LES CÈL·LULES Les cèl·lules estan estructurades en tres parts: • Membrana cel·lular. • Nucli • Citoplasma , amb orgànuls. membrana citoplasma orgànuls nucli

8. LA MEMBRANA • És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. • És l’encarregada de donar-li forma. • És porosa i permet el pas de substàncies a través d’ella. Microfotografia d'una membrana.436.740 augments

9. NUCLI • És l’òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar l’aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Nucli d’una cèl·lula del fetge

10. CITOPLASMA • És el líquid contingut dins de la membrana, format per aigua i substàncies nutritives. • En ell hi suren els ORGÀNULS CEL·LULARS, que tenen diferents funcions, com per exemple emmagatzemar l’aliment i transformar-lo en energia.

11. Cèl·lules animals i vegetals • Les cèl·lules dels animals i de les plantes són diferents. Quina diferència hi veiem?

12. Les cèl·lules animals • Tenen formes molt diferents: esfèriques, cúbiques, estrellades,… i, de vegades, són molt irregulars. nucli Orgànuls cel·lulars Membrana cel·lular citoplasma

13. Les cèl·lules vegetals • Normalment són més grans que les dels animals. • Tenen una forma més regular, com prismàtica. • Estan envoltades d’una paret cel·lular , que és dura. • Aquesta paret fa que les branques i els troncs, a vegades, siguin tan durs.

14. Les cèl·lules vegetals membrana cel·lular nucli Orgànuls amb pigments de clorofil·la Paret cel·lular orgànuls

15. Pluricel·lulars i unicel·lulars • Els animals i les plantes, normalment, són éssers pluricel·lulars, perquè estan formats per un gran nombre de cèl·lules. • Però també hi ha altres éssers que són unicel·lulars, perquè estan formats per una sola cèl·lula.

16. La reproducció de les cèl·lules Les cèl·lules es reprodueixen dividint-se en dos.

17. Els regnes d’éssers vius • Els éssers vius s’agrupen en regnes. • Sabries dir quants i quins són? • Regne animal. • Regne vegetal. • Regne dels fongs • Regne dels bacteris • El 5è regne

18. El regne dels animals

19. El regne dels animals • Els animals són éssers vius pluricel·lulars que s’alimenten d’altres éssers vius. • Gairebé tots els animals es poden desplaçar: per buscar l’aliment, fugir dels perills, trobar refugi,… • Disposen d’òrgans dels sentits i d’un sistema nerviós, que els permet captar tot el que passa al seu voltant.

20. El regne de les plantes

21. El regne de les plantes • Les plantes són éssers vius pluricel·lulars que es fabriquen el seu propi aliment. Per això diem que són autòtrofes. • El procés que fan servir les plantes per fabricar-se l’aliment és la fotosíntesi. • Per fer-la necessiten: aigua, sals minerals, diòxid de carboni i llum solar. • Les plantes viuen fixades al sòl per l’arrel. La tija creix per sobre del sòl i sosté les fulles, les flors i els fruits.

22. Cèl·lules i teixits • Els éssers pluricel·lulars estan formats per cèl·lules de molts tipus diferents. • Les que són iguals s’agrupen formant teixits.

23. Algunstipus de cèl·lules humanes: sapsquinessón? Cèl·lula del sistema nerviós: neurona

24. Cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells.

25. Cèl·lules musculars

26. Cèl·lules de la pell.

27. Cèl·lules reproductores: òvul i espermatozoides.

28. Diferents tipus de teixits humans

29. Dels teixits als organismes • Els teixits s’uneixen per treballar conjuntament en una funció i donen origen a un òrgan. • Al seu torn els òrgans s’uneixen formant sistemes i aparells. • La unió de tots els aparells i òrgans dóna lloc a un organisme , és a dir, a un ésser viu complet. • Són els nivells d’organització dels éssers vius.

32. El regne dels fongs • Els fongs s’assemblen als animals i les plantes, però com que no són ben bé ni una cosa ni l’altra formen el seu propi regne.

33. Característiques dels fongs: • No es desplacen i molts viuen al sòl. • No es fabriquen el seu aliment, l’han de prendre d’altres éssers vius com plantes en descomposició, restes d’animals o aliments en mal estat. • Els més coneguts són els bolets, com el xampinyó. • Però, et sembla que és el mateix fong que bolet?

34. Fong o bolet? • Els fongs estan formats per una xarxa de fils anomenada miceli. Aquests fils recullen l’aliment i creixen sota terra. Quan arriba la temporada adequada els filaments donen origen als bolets, que intervenen en la reproducció del fong (per espores).

35. Estructura dels fongs

36. Els bolets més coneguts! Rovelló

37. Els bolets més coneguts! Xampinyons

38. Els bolets més coneguts! Ceps

39. Els bolets més coneguts! Llenegues

40. Les floridures • Són fongs que creixen sobre altres éssers vius. De vegades les floridures fan malbé els aliments, però n’hi ha que s’usen a la indústria. • Segur que els has vist sobre el pa, els tomàquets, les llimones i altres aliments quan fa dies que són a la nevera o dins de bosses de plàstic i es mantenen humits (són de color verd o negre).

41. Floridures d’aliments

42. Floridures beneficioses • Altres floridures són fongs molt diferents dels anteriors,com el Penici-llium notatum, fong del qual s'obté l'antibiòtic de la penicil·lina, o el Penicillium roqueforti i el Penicillium camemberti, que s'utilitzen en la fabricació de formatge.

43. Penicillium notatum

44. Llevats • Són fongs microscòpics unicel·lulars que s’utilitzen per a produir aliments com el pa, el vi o la cervesa. Els llevats duen a terme un procés anomenat fermentació, amb el qual transformen substàncies en productes aprofitables per produir aquests aliments.

45. llevat Pasta per fer pa amb llevat

46. Les tòfones • Les tòfones són fongs molt apreciats des de I'antiguitat com a condiment. • Viuen enterrades als sòls dels boscos, amb les arrels dels arbres, per això no es troben fàcilment.

48. El regne dels bacteris • Els bacteris són els éssers vius més petits que hi ha. • Són tots unicel·lulars, però aquesta única cèl·lula és més petita i senzilla que la dels animals o plantes ( no té nucli). • Són molt abundants i els podem trobar a tot arreu : al terra, l’aire, l’aigua... • També n’hi ha que viuen dins dels éssers vius, com els bacteris de l’aparell digestiu, que ens ajuden a fer la digestió dels aliments.

49. La flora intestinal • És un conjunt de bacteris que viuen a l’intestí. • La majoria són beneficiosos. • N’hi ha unes 2.000 espècies diferents.

50. Els bacteris del iogurt • El iogurt s’obté per la fermentació bacteriana de la llet.