440 likes | 838 Views
REPÀS BIQUÍMICA: BIOMOLÈCULES I BIOTECNOLOGIA. 2n Batxillerat Biologia. La composició dels éssers vius Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. Nivells d’organització de la matèria:. La composició dels éssers vius
E N D
REPÀS BIQUÍMICA: BIOMOLÈCULES I BIOTECNOLOGIA 2n BatxilleratBiologia
La composició dels éssers vius • Éssers vius: complexos, unicel·lulars i pluricel·lulars, es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. • Nivells d’organització de la matèria:
La composició dels éssers vius • Els bioelements • 1aris: els indispensables per a la formació d les biomolècules orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics) • També anomenats, principis immediats de la vida. • 2aris: resta dels elements. • indispensables: són imprescindibles per la vida: Ca, Na, K, Mg, Cl, Fe, I. • variables: Br, Zn, Ti. • Els bioelements (segons abundància) • Plàstics: C, H, O, N, P, S, Na, K, Ca, Mg, Cl. 99% de la matèria viva. • Oligoelements: en proporcions inferiors a l’1%.
GLÚCIDS • Característiques. • Monosacàrids. • Disacàrids. • Polisacàrids. • Glúcids + altres molècules.
GLÚCIDS • Monosacàrids. • Propietats físiques: sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles i dolços. • Propietats químiques: es poden oxidar (perdre electrons), per tant es redueixen. Fehling. • TRIOSES • Aldotriosa= gliceraldehid • Cetotriosa = dihidroxiacetona • Fórmula empírica: C3H6O3 TETROSES (4C) • Aldotetroses= eritrosa, treosa. • Cetotretrosa = eritrulosa. • La configuració D i L, es determina prenent com a referència el carboni asimètric més allunyat del grup carbonil.
Aldopentoses = D- ribosa, D- desoxiribosa. • Cetopentosa= D-ribulosa. HEXOSES (6C) • Estructura típica és cíclia i no lineal. • Aldohexosa= glucosa. • Cetohexosa = fructosa.
Glucosa, segons la projeccióHaworth. Carboni anomèric http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.htm
Fructosa, segons la projeccióHaworth. D- fructofuranosa
GLÚCIDS • Disacàrids. • Unió de dos monosacàrids, ambl’alliberamentd’unamolèculad’aigua. • Sónsòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços. • Enllaç O- glucosídic: • Enllaçmonocarbonílic: carbonicarbonílic del primer monosacàrid + carboni no carbonílic del 2n. • maltosa, cel·lobiosa, lactosa. • Enllaçdicarbonílic: carbonicarbonílic del 1r monosacàrid i el carbonicarbonílic del 2n. No queda capcarbonicarboníliclliure, i per tant no té capacitat de reduir el reactiuFehling. • la sacarosa. α-glicosídic: primer monosacàrid és α β-glicosídic: primer monosacàrid és β
Dissacàrids importants. Maltosa: 2 molècules de D-glucopiranosa, mitjançant un enllaç α(1-4) El trobem en cereals.
Dissacàrids importants. Cel·lobiosa: dues molècules de D- glucopiranosa unides per β(1-4) β – D- Glucopiranosil (1-4) β – D- Glucopiranosa
Dissacàrids importants. Lactosa: D-galactopiranosa + D- glucopiranosa, β(1-4)
Dissacàrids importants. Sacarosa: D-glucopiranosa i D-fructofuranosa per enllaç α(1-2) No reacciona amb Fehling.
Polisacàridsimportants. • No gustdolç. • No reactiuFehling. • 2 tipus: • homopolisacàrids. • 2. heteropolisacàrids. • Enllaç α: midó i glicogen • Enllaç β: cel·lulosa i quitina. Pectina, agar, goma aràbica
Cel·lulosa: Cel·lobiosa
Glúcids + altresmolècules. • Heteròsids: sucre + aglicona (no glúcid) • Peptidoglicans. • Proteoglicans. • Glicoproteïnes. • Glicolípids.
Prova del Lugol • Aquest mètode és per poder identificar polisacàrids. El midó en contacte amb unes gotes de Reactiu de Lugol agafa un color blau-violeta característic. • Procediment: • Posar en un tub d’assaig uns 3 cc. Del glúcid a investigar. • Afegir unes gotes de lugol • Si la dissolució del tun d’assaig es torna de color blau violeta, la reacció és positiva. • Fonament: la coloració produïda pel Lugol es deu a que el iode s’introdueix dins les espires de la molècula del midó. No és per tant una veritable reacció química, sinó que es forma un compost d’inclusió que modifica les propietats físiques d’aquesta molècula, apareixent el color blau violeta. PRÀCTIQUES DE LABORATORI
2. Prova Fehling/ Benedict. Fonament; es basa en el caràcter reductor dels monosacàrids i de la majoria dels disacàrids, excepte la sacarosa. Si el glúcid que s’investiga és reductos, s’oxidarà donant lloc a la reducció del sulfat de coure (II), de color blau a òdix de coure (I) que és un color vermell- ataronjat.
Dóna positiu en els glúcids reductors, tots excepte el midó i la sacarosa.
La sacarosa donava la reacció de Fehling negativa ja que no presenta grups hemiacetàlics lliures. Ara bé, en presència d’HCl, i en calent, la sacarosa s’hidrolitza i es descomposa en els dos monosacàrids: glucosa i fructosa. La reacció positiva ens diu que hem aconseguit trencar l’enllaç O-glucosídic de la sacarosa.
LÍPIDS • Característiques. • Àcids grassos. • Lípids saponificables i insaponificables. • Funcions. • Pràctiques: • Insolubilitat en aigua. • Taca translúcida. C, H i la majoria també O. En baixa propoorció N, P, S…
2. ÀCIDS GRASSOS. • Cadena hidrocarbonada: • lineal, alifàtica. • COOH, grupcarboxil. • 2 tipus: • SATURATS. • Enllaços simples entre C. B. INSATURATS. Enllaços dobles entre C.
Ácido palmítico Ácido oleico CH3-(CH2)14-COOH CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH
Elsàcidsgrassosinsaturatstrans o greixostranssón un tipusd'àcid gras que es trobaprincipalment en alimentsindustrialitzatscom la margarina o pastissos entre d'altres. Aquesttipus de greix presenten en la seua cadena policarbonatada un o diversos enllaços en disposiciótrans. Hi ha evidència que el consum elevat d’AGT, de la mateixa manera que els àcids grassos saturats (AGS), condueix a un augment de la concentració sèrica de colesterol LDL (LDL-C o colesterol dolent). Aquest efecte és lineal i s’associa a un risc de malaltia cardíaca coronària
PROPIETATS DELS ÀCIDS GRASSOS: • FÍSIQUES: • PUNT DE FUSIÓ. El punt de fusió es característic de cada àc. gras degut a que augmenta amb el nombre de carbonis i disminueix en presència d’insaturacions QUÍMIQUES: A. ESTERIFICACIÓ B. SAPONIFICACIÓ
Els sabons són molècules amfipàtiques: molècules bipolars amb una part hidròfila (-COO-) i una part hidròfoba (Na+) Acció detergent sabons
PER CONTINUAR EL TEMA http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso1998/accesit6/lipidos.html#GlossC http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos10.htm
3. AG SAPONIFICABLES • Poden fabricar sabons. • Èsters. • SIMPLES = HOLOLÍPIDS • Acilglicèrids o greixos.
Cèrids/Ceres • http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos11.htm • Esters naturals formats per un àcid gras i un alcohol monohidroxílic, tots dos de cadena llarga • Són sòlids i molt hidrofòbics • Actuen com a agents impermeabilitzants i protectors de superfícies externes. • Es troben a la pell, plomes, exosquelets d’insectes, superfície de fulles i fruits, ... Exemple: cera d’abella. Formada per alcohol miricílic i l’àcid palmític ® palmitat de miricil + aigua C30H61OH + COOH - (CH2)14- CH3® C30H61- COO – (CH2)14 – CH3 + H2O
Distingim 2 parts • Una part apolar (lipídica): formada per un alcohol i 2 àcids grassos • Una part polar (no lipídica): formada per un glúcid o un àcid fosfòric, on poden esterificar-se altres molècules Segons l’alcohol, distingim 3 grups de lípids complexes • Fosfoglicèrids • Fosfoesfingolípids • Glicoesfinolípides • Els dos primers són els fosfolípids B. Elslípids complexos
Fosfoglicèrids: Formats per dos àcidsgrassos, una glicerina, un àcidfosfòric i un alcohol (aminoalcohol). Exemples: Fosfatidiletanolamina (cervell), fosfatidilcolina ( lecitina): fetge, cervell i rovelld’ou, fosfatidilserina( cara interna membrana plasmàtica
Abunden en teixit nerviós, formant part de les beines de mielina que recobreixen els axons Fosfoesfingolípids: Éstersformats per la unió d’unàcid gras, una esfingosina, un grupfosfat i un aminoalcohol
Els fosfolípids són molècules amfipàtiques i poden formar micel.les dobles
4. LÍPIDS INSAPONIFICABLES No tenen àcids grassos. Són les isoprenoids, esteroides i prostaglandines Esteroids Compostos policíclics derivats del gonà (ciclopentà perhidrofenantrè) El més important es el colesterol El colesterol es sintetitza al fetge i el trobem : 1. Formant part de les membranes cel·lulars 2. Plasma sanguini 3. Precursor de àcids biliars vitamina D hormones sexuals hormones de l’escorça suprarenal
Àcids orgànics liposolubles derivades de l’àcid prostanoic Descoberts el 1934 en les secrecions de la pròstata humana • Funcions • Actuen com a hormones a nivell local • Intervenen en la regulació de la pressió sanguínia • Intervenen en l’agregamentplaquetari (ex.: tromboxà B2 ) • Actuen en la percepció del dolor i en la inflamació • Participen en el control de la tª basal • Afavoreixen la secreció del mucus de l’estomac • Regulen la iniciació i el desenvolupament del part Prostaglandines
Resum Funcions dels lípids • Reserva d’energia: Els acilglicèrids. 1g greix= 9,4 Kcal. • Estructural: Membrana cel.lular (Bicapa Lipídica) • Protectora: Ceres • Biocatalitzadora: Hormones i Prostaglandines • Transportadora: Bilis