1 / 15

UNITAT 4

UNITAT 4. EL PENSAMENT EN EL PERÍODE HEL·LENÍSTIC. ÍNDEX. Unitat 4. El pensament en el període hel·lenístic. CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC (SEGLES IV-I aC) LES ESCOLES FILOSÒFIQUES DE LA POLIS ESCEPTICISME EPICUREISME ESTOÏCISME LA CIÈNCIA ALEXANDRINA

zack
Download Presentation

UNITAT 4

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. UNITAT 4 EL PENSAMENTEN EL PERÍODE HEL·LENÍSTIC

  2. ÍNDEX Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC (SEGLES IV-I aC) • LES ESCOLES FILOSÒFIQUES DE LA POLIS • ESCEPTICISME • EPICUREISME • ESTOÏCISME • LA CIÈNCIA ALEXANDRINA • LES CONQUESTES DE ROMA • FILOSOFIA I RELIGIÓ • JUDAISME I FILOSOFIA • LA FUNDACIÓ DEL CRISTIANISME • L’ÚLTIM VESTIGI DE LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA: NEOPLATONISME • PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA FILOSOFIA ANTIGA • ENLLAÇOS

  3. CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC (SEGLES IV-I aC) Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Comença amb les conquestes d’Alexandre el Gran sobre Pèrsia, Síria, Egipte, Mesopotàmia... i la consegüent expansió de la llengua i la cultura grega per aquest territori. • Sorgeix així la cultura hel·lenística, de marcat caràcter cosmopolita, en contraposició a la cultura localista, provinciana, de la polis. • Enfront de l’aspiració filosòfica de construir una síntesi explicativa del món que era pròpia dels filòsofs de la polis, els pensadors hel·lenístics van conrear l’especialització del saber. • En aquesta època neixen les ciències particulars, i la figura del savi o la del científic substitueix amb avantatge la de l’antic filòsof. • La filosofia es refugia en el terreny de la moral, i elabora projectes de vida i dóna consells sobre la manera d’acomodar-se a les situacions adverses.

  4. LES ESCOLES FILOSÒFIQUES DE LA POLIS Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Apareixen noves escoles de pensament que completen la tasca de l’Acadèmia platònica i del Liceu d’Aristòtil. • Es deixen de banda els grans sistemes metafísics en benefici d’una filosofia més personal i lligada a la vida moral. • Els filòsofs escèptics, epicuris i estoics defensaran models de comportament d’un caràcter individualista molt marcat. • Cal cercar la pròpia felicitat en el plaer durador (epicuris), acceptant l’inevitable (estoics) o practicant el silenci i la negativa a jutjar (escèptics).

  5. Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Fundat per Pirró d’Èlide (360 – 270 aC), en la línia dels sofistes i dels cínics Antístenes i Diògenes. • Segons els escèptics, la veritat no existeix i si existís no podria ser coneguda. Així doncs, davant la dificultat de conèixer la veritat, val més oblidar-se d’opinar, ja que el dubte i l’absència de coneixement produeixen inquietud. • El que compta, doncs, és viure tranquil, i això s’aconsegueix suspenent el judici (epokhé). El savi escèptic es manté en silenci perquè sap que la veritat és inabastable. Així aconsegueix l’ataràxia o tranquil·litat d’ànim, que és el més pròxim a la felicitat. ESCEPTICISME

  6. Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Aquesta escola filosòfica va ser fundada per Epicur de Samos (341 – 270 aC), en la tradició materialista de Demòcrit. • Epicur va pensar que elplaer era realment l’únic bé i que havia d’ocupar el primer lloc en les nostres vides. Per aquesta raó, Epicur i els seus seguidors són considerats hedonistes, de la paraula grega hedoné, que significa ‘plaer’?. • No obstant això, Epicur no defensa la recerca i l’exercici de qualsevol plaer, sinó només d’aquells que ens ajuden a evitar el dolor i que poden donar-nos benestar a llarg termini. • Esbrinar quins comportaments resulten més convenients en aquest sentit significa aplicar la prudència a l’hora de prendre decisions. Per l’epicureisme, l’ideal de savi consisteix a triar bé i a saber viure amb equilibri i serenitat. EPICUREISME

  7. ESTOÏCISME Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Aquesta escola filosòfica va ser fundada per Zenó de Cítion (334 – 262 aC), i en molts aspectes influïda pel pensament d’Heràclit. • Segons els estoics, la tranquil·litat d’ànim s’aconsegueix amb una vida virtuosa, és a dir, d’acord amb la natura i la seva llei (logos). La llei que regeix la natura és racional i determina tots els successos de l’Univers. • Aquesta llei pot ser coneguda per la raó i ha de ser acceptada com a necessària. Conèixer, acceptar i viure d’acord amb la llei de la naturalesa ens fa savis i virtuosos, i ens permet viure tranquils. • Els moralistes estoics més coneguts van viure durant l’Imperi romà: Sèneca (2 aC – 65), Epictet (55 – 135) i l’emperador Marc Aureli (121 – 180).

  8. LA CIÈNCIA ALEXANDRINA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • A la ciutat d’Alexandria, fundada per Alexandre el Gran a finals del segle iv aC, va florir una de les institucions científiques més importants de l’antiguitat: el Museu o ‘temple de les muses’. • Al Museu d’Alexandria, les ciències van començar a separar-se de la filosofia i a adquirir formes d’investigació pròpies. • Alguns científics cèlebres van ser: - Euclides (330 – 275 aC), que va construir el primer sistema geomètric, del qual deriva el mètode axiomaticodeductiu de les matemàtiques. - Aristarc de Samos (310 – 230 aC), que va descriure els dos moviments de la Terra i, per primera vegada, va exposar la teoria heliocèntrica. - Arquimedes de Siracusa (287 – 12 aC), que va aplicar els càlculs matemàtics a la física i a la tècnica. En el camp de les ciències empíriques es va utilitzar el mètode inductiu de recol·lecció de dades a partir de l’observació del món natural.

  9. LES CONQUESTES DE ROMA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • L’antiguitat grega conclou amb la conquesta de l’imperi d’Alexandre el Gran pels romans (segle ii aC) i el consegüent procés d’unificació politicocultural que Roma durà a terme al Mediterrani. • La cultura grega es converteix en objecte d’admiració per als romans, desitjosos d’adquirir tot el seu bagatge cultural. • En astronomia, destaca Ptolemeu (90 – 168), que, influït per la teoria aristotèlica del món sublunar, dissenya un cosmos geocèntric, amb la Terra immòbil al centre i els astres movent-se al seu voltant, una imatge que va perdurar fins a Copèrnic, al Renaixement. • Les escoles de filosofia hel·lenístiques van tenir també successió en el període romà. Destaquen:

  10. FILOSOFIA I RELIGIÓ Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Amb la desarticulació sociopolítica de l’Imperi romà, la ciència es va debilitar i va tornar a sorgir l’escepticisme respecte de les possibilitats de la raó. • El pensament es va veure impregnat de misticisme religiós, al contacte amb terres orientals. • Fruit d’aquesta influència, es van barrejar les principals idees de la filosofia grega –platonisme i aristotelisme– amb religions mistèriques procedents d’Orient, especialment amb el judaisme i el cristianisme. • El resultat va ser una mescla entre filosofia i religió. • Filó d’Alexandria (segle i) fusiona judaisme i filosofia platònica. • Climent d’Alexandria i Orígenes (segles ii i iii) tracten de donar un fonament filosòfic al cristianisme.

  11. JUDAISME I FILOSOFIA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • La religió amb més pes i subsistència que va conviure amb el pensament filosòfic hel·lenista va ser el judaisme, perquè a la ciutat d’Alexandria vivien molts jueus procedents de la diàspora. • Constatant que els jueus alexandrins perdien les creences tradicionals en benefici de les filosofies hel·lenístiques, Filó d’Alexandria (15 aC – 41 dC) es va esforçar per mostrar que totes dues opcions eren compatibles, fonamentalment amb la filosofia de Plató. • Filó va interpretar els dos mons de Plató –el sensible i el de les Idees– com la versió filosòfica de les dues realitats expressades per la Bíblia: el món terrenal i el seu creador. • Filó constitueix el primer intent de fusionar filosofia i teologia, que serà la clau del pensament cristià a través de l’Escola d’Alexandria (Climent i Orígenes) i dels Pares de l’Església.

  12. LA FUNDACIÓ DEL CRISTIANISME Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • El cristianisme va sorgir a partir de la predicació de Jesús de Natzaret i l’activitat de sant Pau (7 aC – 67 dC), que no va ser deixeble directe de Jesús, però va prendre la seva paraula i la va interpretar, amb la qual cosa va establir les bases del primer cristianisme. • Jesucrist era, segons sant Pau, el Messies que esperaven els jueus; Déu fet home, el Logos materialitzat que llegim en la Bíblia: “el verb es va fer carn”. • Aquest fet incomprensible, que pretén provar-se amb miracles, comporta la promesa de salvació amb l’adveniment de Déu per a tots els humans. Les condicions per salvar-se són convertir-se pel baptisme i complir els manaments. • Amb la difusió del cristianisme la història de la cultura fa un gir sorprenent: es perd l’interès pel coneixement científic de la natura, i es prioritza la reflexió sobre Déu i el missatge revelat. Més que preocupar-se per conèixer el món, el cristià s’interessa per salvar la seva ànima.

  13. L’ÚLTIM VESTIGI DE LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA: NEOPLATONISME Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • El neoplatonisme és un conjunt de doctrines i escoles de renovació del pensament de Plató, interpretat des d’una perspectiva religiosa. • El fundador del neoplatonisme és Plotí (208 – 270), nascut a Egipte però de llengua i cultura gregues. Antic cristià “convertit” a la filosofia, va dur a terme l’últim intent per reanimar el pensament grec. • La seva filosofia parteix de la relectura de Plató, però també inclou elements aristotèlics, pitagòrics i estoics. Constitueix una síntesi de la filosofia grega orientada a la recerca de la veritat i de l’autèntica religió. • Segons Plotí, el món sensible (el múltiple) és una emanació de l’U Absolut (el Bé de Plató), a través del Nous i de l’Ànima, al qual retorna després d’un procés de purificació. • El neoplatonisme va influir en els autors cristians, especialment en sant Agustí, i va marcar de forma molt important la filosofia medieval, tant la cristiana com la musulmana i la jueva.

  14. PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA FILOSOFIA ANTIGA Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • El paper de la dona en la Grècia antiga estava relegat a les funcions domèstiques d’esposa i mare, però va haver-hi dones filòsofes en les diferents escoles que hem estudiat, entre els pitagòrics, a l’Acadèmia de Plató, a l’escola cínica i al Jardí d’Epicur. • Moltes eren cònjuges, cortesanes o filles dels filòsofs, i van participar amb intensitat en la vida intel·lectual de Grècia, especialment a partir del segle v aC. • En el període hel·lenístic tardà, el paper social de la dona va ser més gran, ja que el Museu d’Alexandria preveia l’educació de les dones. • La dona filòsofa més rellevant d’aquest període va ser Hipàtia d’Alexandria (380 – 415 dC), reconeguda i admirada pels seus coneixements matemàtics i astronòmics. Seguidora del corrent neoplatònic, Hipàtia va aplicar el raonament matemàtic al concepte de l’U de Plotí.

  15. ENLLAÇOS Unitat 4. El pensamenten el període hel·lenístic • Hel·lenisme i escoles hel·lenístiques • Ciència hel·lenística • Ciència i tècnica en l’hel·lenisme

More Related