360 likes | 547 Views
TramCamp el futur ferroviari del Camp de Tarragona. Reus - 30 de març de 2006. Problemàtica del Camp de Tarragona El tram-tren: un transport amb futur TramCamp: consideracions des de la PTP. 1. Problemàtica del Camp de Tarragona. CONGESTIÓ I POL·LUCIÓ EXTRA A LES CARRETERES.
E N D
TramCamp el futur ferroviari del Camp de Tarragona Reus - 30 de març de 2006
Problemàtica del Camp de Tarragona • El tram-tren: un transport amb futur • TramCamp: consideracions des de la PTP
1. Problemàtica del Camp de Tarragona CONGESTIÓ I POL·LUCIÓ EXTRA A LES CARRETERES • 2a àrea metropolitana de Catalunya • 1r polígon petroquímic espanyol • 4t port espanyol més important • Destinació turística de 1r ordre • Transport interurbà per carretera, poc protegit i poc intermodal • Passotisme absolut de Renfe a Catalunya • Suspensió del servei ferroviari: • 1975: Tancament Carrilet • 2007: Corredor Mediterrani traslladat DESASATRE FERROVIARIAUTOBUSOS MOLT MILLORABLES EL TRANSPORT PÚBLIC INTERURBÀ DEL CAMP DE TARRAGONA NO ESTROBA A L’ALÇADA DE LA SEGONA ÀREA METROPOLITANA CATALANA, UNA DE LES ZONES MÉS DINÀMIQUES DEL PAÍS
1. Problemàtica del Camp de Tarragona EN POCS ANYS, EL COL·LAPSE DE LES MERCADERIES I ELS VEHICLES PRIVATS REQUERIRÀ QUE EL CAMP DE TARRAGONA DISPOSI D’UNA INFRASTRUCTURA SEGREGADA PEL SEU TRANSPORT PÚBLIC. SI NO S’AVANÇA LA SEVA CONSTRUCCIÓ, ES PEDRÀ UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA PER DESCOL·LAPSAR L’ÀREA I MILLORAR LA SEVA MOBILITAT. Autobús Malla la totalitat del territoriUnions exprès entre diferents punts
1. Problemàtica del Camp de Tarragona Bustren Vehicle A peu i privat Bustren en bici Vehicle privat Vehicle Bus / tren privat • Al Camp de Tarragona hi ha un domini absolut del vehicle privat • Al Camp de Tarragona és molt difícil anar en bicicleta i a peu a treballar • La gent té poca llibertat per a prescindir del vehicle privat
1. Problemàtica del Camp de Tarragona L’ELIMINACIÓ DEL SERVEI FERROVIARI AL CENTRE DE SALOU I CAMBRILS, ÉS UN CRIM CONTRA EL TRANSPORT PÚBLIC 7a 9a Totes les estacions regionals. Viatgers/dia Exceptuant Rodalies. Viatgers/dia
1. Problemàtica del Camp de Tarragona L’ELIMINACIÓ DEL SERVEI FERROVIARI AL CENTRE DE SALOU I CAMBRILS, ÉS UN CRIM CONTRA EL TRANSPORT PÚBLIC • El transport ferroviari, paradigma de la sostenibilitat, comoditat i velocitat, es restringirà a “Grans Línies” allunyades de la immensa majoria • Les “Grans Línies” a alta velocitat no són accessibles a totes les butxaques • Eliminar les vies de Salou i Cambrils, sense alternativa, suposa perdre una oportunitat per convertir el ferrocarril en l’espina dorsal del transport públic del Camp de Tarragona 4a 8a Exceptuant Rodalies i capitals de província
1. Problemàtica del Camp de Tarragona TOT I LA CLARA ORIENTACIÓ RADIAL RESPECTE A BARCELONA DE LA XARXA FERROVIÀRIA, EL CAMP DE TARRAGONA GENERA EL 25,4% DE TOTS ELS VIATGES DE REGIONALS A CATALUNYA. QUÈ PASSARIA SI S’IMPLANTÉS UN NUCLI DE RODALIES A TARRAGONA? 6 3 8 12 19 9 17 11
1. Problemàtica del Camp de Tarragona ELS PLANS DEL GOVERN ESPANYOL I CATALÀ, EN COMPTES DE POTENCIAR LES CONNEXIONS LOCALS, PRETENEN L’AIXECAMENT DE LA INFRASTRUCTURA FERROVIÀRIA ENTRE MONTROIG I VILA-SECA Allò que tenim: estacions cèntriques Allò que tindrem: estació exterior L’ALTERNATIVA OFERIDA PEL MINISTERIO DE FOMENTO I LA GENERALITAT SERÀ UNA ESTACIÓ COMPARTIDA PER A SALOU I CAMBRIS, TOTALMENT EXCÈNTRICA, ON NO S’HI PODRÀ ACCEDIR A PEU
ESTACIÓ A CLAUSURAR NOVA ESTACIÓ TGV ESTACIÓ MANTINGUDA Cambrils exterior Port A. Port A. Port A. Revista Mobilitat Sostenible Salou Cambrils
2. El tram-tren, un transport de futur EL TRAM-TREN BÀSICAMENT ÉS UN TRAMVIA A LA CIUTAT... • Velocitat màxima urbana: 50 km/h i gran capacitat de frenada • Silenciós i lleuger. Menys sorollós que un autobús. • Nul efecte barrera. Màxima transversalitat del carrer per a vianants, trànsit i ciclistes. Passos de vianants a tot arreu. • Màxima integració urbana: sobre zona verda, llamborda o paviments asfàltics
2. El tram-tren, un transport de futur ... I UN TREN RÀPID I INDEPENDENT FORA DEL CASC URBÀ • Infrastructura protegida amb passos a nivell o a diferent nivell • Velocitat limitada fins els 90 km/h i ràpida frenada Railfaneurope.net • Pot aprofitar la xarxa ferroviària existent, i perllongar els viatges fent recorreguts de Rodalies o Regionals • Menor impacte ambiental que una carretera de 3 carrils per sentit, el seu equivalent en capacitat
2. El tram-tren, un transport de futur • Permeten elevades capacitats emprant el mínim espai. En tres metres i mig es pot habilitar una línia de tren d’alta capacitat en via única (desdoblada en parades) paral·lela a una carretera existent a un baix cost d’implantació respecte un sistema ferroviari tradicional. • Permeten aprofitar part de la xarxa ferroviària existent, que cal adaptar prèviament. • Permet unificar el material mòbil d’un sistema tramviaire tradicional amb el d’un sistema de Rodalies. Això desemboca en una més gran disponibilitat de vehicles i adaptació a la demanda. • El tram-tren té el millor del tren i del tramvia: resistent com un tren convencional, però lleuger i capaç de frenar com un tramvia o autobús Railfaneurope.net
2. El tram-tren, un transport de futur EL TRAM-TREN FA SEUS ELS AVANTATGES DEL TRAMVIA MODERN A CIUTAT 1. EL TRAMVIA MODERN ÉS RÀPID PERQUÈ... • Té plataforma reservada. No resulta perjudicat per la congestió, la càrrega i descàrrega i altres problemes de la via pública. • Pot gaudir d’una prioritat semafòrica a les cruïlles, que eviti que s’hagi d’aturar fora de les parades dels viatgers. • Accelera més ràpidament que un tren o un autobús, perquè té tracció elèctrica. • No es perd temps en accedir a la parada. No hi ha tanques, ni escales, com als autobusos urbans.
2. El tram-tren, un transport de futur 2. EL TRAMVIA DEMOCRATITZA L’ENTORN PERQUÈ... Porto. Foto: F. Xandri • Té un accés universal i no discrimina cap persona pel fet de no disposar de carnet de conduir, com succeeix amb els autobusos i trens. • Permet guanyar espai per als vianants, el sector més majoritari de la població, perquè consumeix menys espai per aportar més mobilitat. • S’integra en l’entorn urbà com cap altre mitjà, afavorint transformacions urbanes i un nou urbanisme orientat al transport públic
2. El tram-tren, un transport de futur 3. EL TRAMVIA ÉS EL TRANSPORT QUE, EN SUPERFÍCIE, OFEREIX MÉS MOBILITAT EN MENYS ESPAI 174 cotxes 3 autobusos 1 tramvia
2. El tram-tren, un transport de futur 4. EL TRAMVIA ÉS UN MITJÀ MOLT SEGUR Índices de accidentabilidad relativa en accidentes de tráfico de transportes de superficie. [accidentes/millón de horas en circulación] Rhein Consult • SEGURETAT ACTIVA • Protecció semafòrica • Plataforma reservada • Gran capacitat de frenada (patins electromagnètics) • SEGURETAT PASIVA • Resistència de materials • Cabina anti-atropellaments
2. El tram-tren, un transport de futur 5. EL TRAMVIA ÉS INDEPENDENT A LA CONGESTIÓ Tramvia aliè a un col·lapse a la Pl. Francesc Macià Busos col·lapsant-se a ells mateixos La lluita contra el col·lapse és cosa del transport públic; però no pot realitzar-se a partir de l’ampliació indefinida de línies d’autobús. A partir dels 5.000 viatgers/hora/sentit aquest sistema sol esdevenir obsolet i cal dotar-lo de plataforma segregada. El tramvia evita els efectes acordió. -Bus: 11-12* km/h-Tramvia: 20 km/h-Tram-Tren: 30-40 km/h-Cotxe: 21* km/h(valors mitjans)
2. El tram-tren, un transport de futur 6. EL TRAMVIA ÉS PLENAMENT ACCESSIBLE ALS SEUS USUARIS • No necessita desplegar rampes • No s’han de pujar ni baixar escales • L’accés per múltiples portes facilita les operacions de càrrega i descàrrega de viatgers, com al cas del Metro. • És fàcil accedir-hi amb cotxets de nen, cadires de rodes o bicicletes Tramvia. Accés al mateix nivell
2. El tram-tren, un transport de futur 7. EL TRAMVIA ÉS EL TRANSPORT COL·LECTIU MÉS ECOLÒGIC QUE HI HA L’ECOLOGIA ES TROBA ENL’ESTALVI! • Un tramvia estalvia a partir d’un 20% d’energia per viatger transportat, respecte un autobús • Aquests coeficients s’incrementen amb la frenada de recuperació • Es pot convertir a l’energia renovable sense canviar vehicles ni infrastructura La catenària permet que l’energia sigui totalment neta; i la circulació sobre rails que el l’esforç per viatger transportat es reduexi a 10 vegades respecte al bus.
2. El tram-tren, un transport de futur EXPLOTACIÓDespesses particulars CONSTRUCCIÓ 8. EL TRAMVIA REQUEREIX UNA GRAN INVERSIÓ INICIAL EN INFRASTRUCTURA, PERÒ ÉS ECONÒMIC A MIG TERMINI Sistema ferroviari + Ventilació forçada + I·luminació contínua + Sistemes d’elevació mecanitzada 25-60 M€/km(sense trens) • Els costos constructius podrien reduir-se descomptant 1/3 part destinada a millores urbanes, no pertanyents al tramvia • Els tramvies tenen una vida útil 3 vegades superior a la d’un autobús • El finançament del carril bus, a diferència del tramviaire, no va a càrrec de l’explotador; aportant una visió econòmica dels costos molt distorsionada + amortització + manteniment carril bus (a càrrec ajuntament) 2, 4 M€/km 4, 8 M€/km(SOBRE BALAST) 7, 8 M€/km(URBÀ) -Sistema ferroviari-En tram-tren, cal fer economia a escala regional
2. El tram-tren, un transport de futur 9 i 10. EL TRAMVIA ÉS EL MILLOR AMIC DEL VIANANT I DE L’URBANISME • Gràcies a la seva capacitat i regularitat, interromp menys vegades els passos de vianants per gaudir de prioritat semafòrica. • Com que transporta més viatgers en menys espai, permet ampliar voreres, parcs i jardins. • El seu caràcter guiat, facilita la implantació segura i amable en àrees peatonals o ambientalment protegides • Ocupa menys gàlib dinàmic que un autobús o tren
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP 1.- EL CONTEXT URBANÍSTIC I GEOGRÀFIC DEL CAMP DE TARRAGONA L’ESCENARI IDEAL PER A LA IMPLANTACIÓ DEL TRAMTREN: • Disposa d’una àrea metropolitana concentrada en 4 nuclis, molt propers entre sí però encara sense continu urbà. Es requereix accessibilitat a cadascun dels nuclis però elevades velocitats entre aquests (> 70 km/h). • Disposa d’una bona xarxa ferroviària però que mira a Barcelona. Convertir-la en tram-tren implicaria millorar l’esquema actual de línies amb algunes variants i enllaços que la fessin més local que perifèrica respecte Barcelona. Reus Tarragona Vila-seca Cambrils-Salou
PROPOSTA PTOP - 2003 REORIENTACIÓ LOCALDEL FERROCARRIL ACTUAL: 15 km sobre xarxa existent 20 de nova implantació Grafisme: Xavier Lujan
Grafisme: Xavier Lujan PROPOSTA PTOP - 2003 INTEGRACIÓ URBANA DEL SERVEI A REUS: 3 alternatives
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP • Les obres de l’alta velocitat aïllaran el ferrocarril d’un important nucli format per Salou i Cambrils, i que esdevé un pes pesant del l’Àrea del Camp de Tarragona. L’alliberament d’aquesta via de trens de llarg recorregut afavoreix la seva reconversió local i urbanització, mitjançant un Tram-Tren. • El Camp forma un nucli metropolità, amb elevades demandes internes que requereixen prioritzar la infrastructura ferroviària per als serveis de Rodalia interns, assumibles per Tram-Trens a les connexions de Regionals, que seran assumides per noves infrastructures en construcció.
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP 2.- EL REBUIG INICIAL DE LA CONSELLERIA DE PTOP NO IMPLICA DEIXAR DE BANDA EL PROJECTE: • El PITC de la Conselleria planteja obres molt més faraòniques i innecessàries a curt termini que el TramCamp: EIX TRANSVERSAL FERROVIARI TRAMCAMP 6,3 M€ / quilòmetre(incloent urbanització parcial) 18 M€ / quilòmetre(3 vegades el TGV) Inversió a 5 anys vista Inversió a 20 anys vista Sense demanda de viatgers justificada, existeix l’AVE entre Lleida i Girona Demanda superior als 10 Milions de viatgers/any Travessa muntanyes despoblades Trama urbana consolidada
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP • Als 90, la conselleria també va dir NO al Trambaix i al Trambesòs, i després se’l va fer seu. Cal treballar tots plegats per fer-los conscient de la importància del projecte per al desenvolupament de la segona àrea metropolitana catalana. 2001 1997 Setmanari Aquí. Baix Llobregat La Vanguardia Jordi Pujol col·locant la primera pedra
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP • La Conselleria diu que el TramCamp és insostenible perquè no té demanda. Es parla de 3 Milions d’usuaris l’any, en comptes dels més de 10 calculats el 2003. Sigui com sigui, a Barcelona... TRAMBESÒS 2005 TRAMBAIX 2005 Amb zones no consolidades urbanísticament Sense gaire prioritat semafòrica 2.820.955 viatgers(xarxa de 6,5 km) 10.217.992 viatgers(xarxa de 12 km) LA DEMANDA DEL TRAMCAMP HA DE CONTEMPLAR L’ESCENARI ACTUAL, PERÒ TAMBÉ EL FUTUR. EL PROJECTE TÉ UNA IMPORTÀNCIA ESTRATÈGICA MÉS ENLLÀ DELS VIATGERS CALCULATS PER ALS PRIMERS ANYS, JA QUE ES TRACTA D’ADAPTAR EL TREN ACTUAL: • El TramCamp és la reposició d’un servei ferroviari exterminat per l’administració (Cambrils – Salou – Vilaseca), tot reorientant-lo localment. • Caldrà convertir el TramCamp en l’espina dorsal del transport públic del Camp, vinculant-lo a una reforma de l’actual sistema de transports per carretera • El TramCamp garantirà la continuïtat de les connexions ferroviàries que perdran les ciutats de Tarragona i Reus, una vegada s’implanti el TGV.
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP • Si la Conselleria nega el TramCamp, i la reivindicació local no aconsegueix aquesta infrastructura bàsica, caldrà apostar pel manteniment del ferrocarril convencional entre Cambrils, Salou i Vila-Seca, tot millorant la seva interacció urbanística. • Totes les mercaderies i “Grans Línies” aniran per la variant del Corredor Mediterrani, i la via actual es limitaria al pas de Rodalies permetent una millor integració urbana, fent la via més permeable i reduint els actuals bloquejos dels passos a nivell per trens llargs. • Cap administració pública responsable pot restar accessibilitat al transport ferroviari del Camp de Tarragona, i molt menys aixecar la seva infrastructura a canvi de res. Línies amb una demanda infinitament més petita, com la de Lleida a la Pobla de Segur, ha estat renovada sota paràmetres socials i sostenibles, per sobre dels econòmics a curt termini.
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP 3.- EL TRAM-TREN ÉS UN REFERENT A EUROPA EN ÀREES URBANES DE TAMANY SUPERIOR I INFERIOR AL CAMP DE TARRAGONA • Àrea metropolitana COLÒNIA – BOHN • Regió metropolitana de KARLSRUHE • Àrea metropolitana SÄARBRUCKEN • Àrea metropolitana RANDSTAT (Països Baixos) • Àrea metropolitana de NANTES, LYON, PARÍS... • Comarca del ALTO DEBA (Guipúscoa) • Tram ALACANT METROPOLITÀ
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP Autobús 4.- EL TRAM-TREN ÉS UN TRANSPORT INTERMODAL, NECESSARI AL CAMP Servei porta a porta o servei exprésMalla la totalitat del territori • El transport públic s’ha de planificar de forma coherent, aplicant a cada transport el seu mercat. • Cal millorar tant que, malgrat l’existència del TramCamp, que els vehicles quilòmetre d’autobús hauran de créixer respecte la situació actual. • Una xarxa coordinada funciona millor i fomenta més usuaris • De res serveix lliurar una batalla entre modes quan el mercat és tan ampli i tan mal servit a l’actualitat • Cal atorgar al ferrocarril el protagonisme que mereix, que s’ha perdut a Tarragona
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP 5.- CAL CONSIDERAR EL TRAM-CAMP I LES FUTURES RODALIES RENFE COM A UN ÚNIC SISTEMA METROPOLITÀ, PERIODIFICANT LA SEVA IMPLANTACIÓ PAS A PAS DE FORMA INTEGRADA AMB REGIONALS I AUTOBUSOS: • Iniciar el servei de Rodalies amb vehicles actuals de Renfe • Definir el material mòbil més polivalent (tipus Tram-Tren de pis baix) que s’encarregui de les Rodalies Ferroviàries • Iniciar el servei al corredor Tarragona – Reus sobre l’actual xarxa dotada d’ample internacional, tal i com preveu el PITC • Tranviarització del tram ferroviari Vila-seca – Cambrils i inclusió al sistema de Rodalies • Penetració urbana a Reus, pel centre • Especialitzada la via actual entre Vila-seca i Tarragona a mercaderies i alta velocitat, quadriplicar l’eix amb mode tramviaire per zones urbanes per donar continuïtat al sistema de Rodalies 6.- A BANDA DELS COSTOS DE CONSTRUCCIÓ, CAL CONSIDERAR ELS BENEFICIS SOCIALS, ECONÒMICS I AMBIENTALS QUE EL TRAMCAMP APORTARÀ A MIG TERMINI.
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP 7.- NO ES POT RESPONSABILITZAR EL TRAMCAMP DE LA PÈRDUA D’USUARIS DE L’AUTOBÚS ATESA LA DESORBITADA QUOTA ACTUAL DEL VEHICLE PRIVAT (75%) AL CAMP DE TARRAGONA. EL TRAMCAMP FARÀ QUE EL TRANSPORT PÚBLIC S’UTILITZI MÉS, TAMBÉ L’AUTOBÚS. 8.- FORA DE LES INFRASTRUCTURES DESTINADES AL TGV, EL CAMP DE TARRAGONA ÉS UN DELS GRANS PERJUDICATS PEL PITC DEL GOVERN. L’APOSTA PEL TGV I EL METRO DE BARCELONA DESCUIDA LES NECESSITATS METROPOLITANES DEL CAMP I DE GIRONA-COSTA BRAVA. 9.- ALGUNS TRAMS DE PLATAFORMA TRAMVIAIRE PODEN SER UTILITZATS PER A AUTOBUSOS SI ES COMANDEN AMB UN SAE ÚNIC. L’ÚNIC QUE CAL COMBATRE ÉS EL VEHICLE PRIVAT EN MASSA.
3. El TramCamp: consideracions des de la PTP 10.- CAP LOBBY DE LA BENZINA I ELS PNEUMÀTICS POT POSAR EL SEU NEGOCI PEL DAVANT DE LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA I SALUT DE LES PERSONES... Ja va passar una vegada... EL CARRILET REUS – SALOU FOU CLAUSURAT EN L’ETAPA DE MÉS AFLUÈNCIA D’USUARIS DE LA SEVA HISTÒRIA... 620.145 viatgers Foto: D.T. Rowe. Llibre “El tren de Salou” Llibre “El tren de Salou”. Carles Salmeron 1975
Gràcies per la seva atenció! • Més informació de l’Associació i les seves activitats a la pàgina web: • www.laptp.org • Informació no oficial sobre el tramvia i les seves possibilitats: • www.tramvia.org