860 likes | 1.15k Views
Preguntes a respondre. Com definim el dolor i com definim dolor cr
E N D
1. DOLOR CRÒNIC e-actualització
4 de maig de 2010
Esther Limón en nom del grup ATDOM de la CAMFIC
2. Preguntes a respondre
Com definim el dolor i com definim dolor crònic?
Quina és la prevalença del dolor crònic?
Quina és l’eficàcia dels diferents analgèsics i dels fàrmacs adjuvants en el tractament del dolor crònic?
Quina és l’eficàcia d’altres mesures en el tractament del dolor?
Algunes controvèrsies
3. Generalitats i conceptes
4. Definició de dolor
Experiència sensorial (objectiva) i emocional (subjectiva) desagradable, associada amb una lesió tissular real o que es descriu com ocasionada per la lesió esmentada
IASP-1979
5. Component sensorial o nociceptiu del dolor
Constitueix la sensació física dolorosa.
És la conseqüència de la transmissió dels estímuls lesius a través de les vies nervioses des dels receptors fins al còrtex cerebral.
7. Component afectiu o reactiu (emocional)
Modela l’anomenat patiment associat al dolor.
Segons la causa, el moment i les experiències del malalt, pot variar molt per l’estreta relació entre factors psicològics i el dolor.
8. Component conductual
Conducta associada dolor agut : resposta de protecció contra l’agressió
(actitud de retirada, taquicàrdia, taquipnea, diaforesi, dilatació pupil·lar...)
Conductes adaptatives al dolor crònic,
si fracassa el dolor passa a ser la patologia
(restrenyiment, insomni, disminució desig sexual...)
10. Classificació del dolor Segons fisiopatologia:
Nociceptiu
Nociceptiu somàtic
Nociceptiu visceral
Neuropàtic
Psicògen
Mixte
Idiopàtic
Segons patró : continu / intermitent
Segons temps d’evolució: agut / crònic
11. Dolor crònic És el que persisteix passat més d’1 mes del temps normal de curació. Actualment s’accepta com a punt arbitrari de divisió entre dolor agut i dolor crònic un temps de 6 mesos. És en si mateix malaltia, no compleix funció d’alarma.
Cada cop està més clar que cal relacionar aquest dolor amb memòria de dolor, lligada a la creació i potenciació a llarg termini de xarxes neuronals medul·lars i límbic-talamo-corticals relacionades amb la sensació de dany.
12. Abordatge: perspectiva bio-psico-social que permeti un abordatge a mida, tenint presents particularitats culturals en l’expressió del dolor, factors físics i psicosocials. Dolor crònic
13. Prevalença dolor crònic no oncològic
Europa: Taxa global de dolor crònic a Europa és del 19% (Noruega: 30%. Espanya: 11%).
Espanya: prevalença de dolor: 11% al 19%.
Realment la mitja va del 25 al 40 % ( 23 % població espanyola major de 18 anys. Estudio SED. Català E. Eur J Pain 2002;6:133-140)
Prevalença de depressió per dolor: 29%.
Factors que intervenen: 13 condicionants culturals i religiosos.
73% tractats a AP, 65% només amb fàrmacs, només el 10% seguint l’escala analgèsica de la OMS.
14. Prevalença dolor crònic no oncològic
15. La realitat La realitat del dolor
El dolor crònic afecta al 25-50% de la gent gran que viu a la comunitat.
En majors de 85 a, 35%
En residències, 45-80%
El dolor acostuma a ser crònic i d’origen músculoesquelètic
El 60% de les consultes d’AP les generen els majors de 65 a.
16. Artrosi: 34%
Hernia discal: 15%
Traumatismes 12%
Artritis reumatoide 8%
Migranyes/cefalea 7%
Estudio PAIN in Europe. Breirvik H.
Eur J Pain 2006; 10:287-333
Causes de dolor crònic Poblacion española en 2009 46,745.807Poblacion española en 2009 46,745.807
17. Inèrcia Tendència dels cossos en moviment a mantenir constant la seva velocitat o, si estan en repòs, a mantenir-se en aquest estat, mentre no actuin sobre ells altres forces
Para la fisica el concepto de inercia se define como aquella …….
En medicina inercia clinica se entiende el no iniciar o intensificar una terapia médica que está clínicamente indicada y de la que se conoce su efectividad para abordar un problema de salud crónico insuficientemente controlado -…..
La ausencia de control se fundamenta en la inadecuacion de los parametros clinicos a los recomendados en las GPC.
Este tipo de inercia (dp de ej) no es ajeno a otros ambitos de la vida es el mismo criterio que nos lleva a mantener nuestro vehiculo circulando por encima del limit de velocidad permitido y usamos excusas que justifican nuestr actitud: “margen de error del 10%”, “la situacion del transito permite mayor velocidad”, “según el modelo de coche”…
De igual modo, usamos otras justificaciones en nuestra practica clinica, como en el caso de la HTA: “el aparato no esta bien calibrado”, “el aparato tiene margen de error”, “el paciente tiene bajo riesgo cv”
O en la artrosis: “el paciente exagera el dolor”, “es normal tener dolor por la edad que tiene”, “tratar el dolor no va a cambiar el curso de la enfermedad”.
Nos volvemos por tanto tolerantes y minimizamos las consecuencias.Para la fisica el concepto de inercia se define como aquella …….
En medicina inercia clinica se entiende el no iniciar o intensificar una terapia médica que está clínicamente indicada y de la que se conoce su efectividad para abordar un problema de salud crónico insuficientemente controlado -…..
La ausencia de control se fundamenta en la inadecuacion de los parametros clinicos a los recomendados en las GPC.
Este tipo de inercia (dp de ej) no es ajeno a otros ambitos de la vida es el mismo criterio que nos lleva a mantener nuestro vehiculo circulando por encima del limit de velocidad permitido y usamos excusas que justifican nuestr actitud: “margen de error del 10%”, “la situacion del transito permite mayor velocidad”, “según el modelo de coche”…
De igual modo, usamos otras justificaciones en nuestra practica clinica, como en el caso de la HTA: “el aparato no esta bien calibrado”, “el aparato tiene margen de error”, “el paciente tiene bajo riesgo cv”
O en la artrosis: “el paciente exagera el dolor”, “es normal tener dolor por la edad que tiene”, “tratar el dolor no va a cambiar el curso de la enfermedad”.
Nos volvemos por tanto tolerantes y minimizamos las consecuencias.
18. Inèrcia clínica No iniciar o intensificar una teràpia mèdica que està clínicament indicada, de la que es coneix la seva efectivitat per fer l’abordatge d’un problema de salut crònic insuficientment controlat. Para la fisica el concepto de inercia se define como aquella …….
En medicina inercia clinica se entiende el no iniciar o intensificar una terapia médica que está clínicamente indicada y de la que se conoce su efectividad para abordar un problema de salud crónico insuficientemente controlado -…..
La ausencia de control se fundamenta en la inadecuacion de los parametros clinicos a los recomendados en las GPC.
Este tipo de inercia (dp de ej) no es ajeno a otros ambitos de la vida es el mismo criterio que nos lleva a mantener nuestro vehiculo circulando por encima del limit de velocidad permitido y usamos excusas que justifican nuestr actitud: “margen de error del 10%”, “la situacion del transito permite mayor velocidad”, “según el modelo de coche”…
De igual modo, usamos otras justificaciones en nuestra practica clinica, como en el caso de la HTA: “el aparato no esta bien calibrado”, “el aparato tiene margen de error”, “el paciente tiene bajo riesgo cv”
O en la artrosis: “el paciente exagera el dolor”, “es normal tener dolor por la edad que tiene”, “tratar el dolor no va a cambiar el curso de la enfermedad”.
Nos volvemos por tanto tolerantes y minimizamos las consecuencias.Para la fisica el concepto de inercia se define como aquella …….
En medicina inercia clinica se entiende el no iniciar o intensificar una terapia médica que está clínicamente indicada y de la que se conoce su efectividad para abordar un problema de salud crónico insuficientemente controlado -…..
La ausencia de control se fundamenta en la inadecuacion de los parametros clinicos a los recomendados en las GPC.
Este tipo de inercia (dp de ej) no es ajeno a otros ambitos de la vida es el mismo criterio que nos lleva a mantener nuestro vehiculo circulando por encima del limit de velocidad permitido y usamos excusas que justifican nuestr actitud: “margen de error del 10%”, “la situacion del transito permite mayor velocidad”, “según el modelo de coche”…
De igual modo, usamos otras justificaciones en nuestra practica clinica, como en el caso de la HTA: “el aparato no esta bien calibrado”, “el aparato tiene margen de error”, “el paciente tiene bajo riesgo cv”
O en la artrosis: “el paciente exagera el dolor”, “es normal tener dolor por la edad que tiene”, “tratar el dolor no va a cambiar el curso de la enfermedad”.
Nos volvemos por tanto tolerantes y minimizamos las consecuencias.
19. Factors relacionats amb la inèrcia Amb el professional
Amb el pacient i la seva patologia
Amb l’organització Relacionado con la GPC:
Porque no existe una GPC, hoy en dia es excepcional para las enfermedades cronicas mas prevalentes
Porque existe la GPC pero el profesional no la conoce y por tanto tampoco conoce los objetivos terapeuticos
Que el medico conozca la GPC per no la aplique, es mas preocupante, las razones que excusa el medico son inconsistentes. El profesional prima la experiencia clinica y valoracion individual sobre la apliacacion de las guias.
Rango mas extenso de patologia en primaria que hace priorizar su atencion a determinados problemas, obviando otrosRelacionado con la GPC:
Porque no existe una GPC, hoy en dia es excepcional para las enfermedades cronicas mas prevalentes
Porque existe la GPC pero el profesional no la conoce y por tanto tampoco conoce los objetivos terapeuticos
Que el medico conozca la GPC per no la aplique, es mas preocupante, las razones que excusa el medico son inconsistentes. El profesional prima la experiencia clinica y valoracion individual sobre la apliacacion de las guias.
Rango mas extenso de patologia en primaria que hace priorizar su atencion a determinados problemas, obviando otros
20. Tractament
21. L’augmenten:
Cansament
Insomni
Ansietat
Por
Tristesa
Ràbia
Avorriment
Aïllament social
Depressió
22. Tractaments no invasius teràpia física
suport psicològic
relaxació (ioga)
teràpia ocupacional
manipulació quiropràxica
nutrició
calor / fred
23. Escala analgèsica OMS
24. INTENSITAT:
ESCALA OMS: ANALGÈSIC
QUALITAT
FISIOPATOLOGIA: ETIOLÒGIC/ADJUVANT
ADHERÈNCIA
CADIRA: COMPRENSIÓ
EFECTES SECUNDARIS:
PREVENIR
ADVERTIR Per a tractar el dolor
25. Per a tractar el dolor Haurem de diagnosticar abans de tractar
El tractament ha de ser
Individualitzat
Multidimensional
Revisat regularment
No només amb fàrmacs!!!
26. Primer esglaó: Analgèsics no opiacis
27. Paracetamol
Dosi: 500-1000 mg/4-6h (màxim 4 g/dia) vo. En pacients
amb funció hepàtica alterada la dosi diària recomanada és 2g/dia.
El risc d’hemorràgia digestiva alta (HDA) o perforació tant amb paracetamol com
amb AINE es dosi depenent.
El paracetamol en dosis superiors a 2 g/dia te un risc gastrointestinal (GI)
augmentat,similar al risc mig observat amb l’administració d’AINEs a dosis baixes.
No té activitat antiinflamatòria
Dosi hepatotòxica >10g o 4g/dia en pacients alcohòlics
Vida mitja: 3-4 hores
Prendre’l fora dels àpats per millorar l´absorció
28. AAS
Actua inhibint la síntesi de PG
Sí té activitat antiinflamatòria. Molt efectiva en dolors ossis.
Dosi:500-1000 mg/4-6 h (màxim: 1g/ 4 h) VO
Efectes secundaris: irritació gàstrica, dolor epigàtric, hipoacúsia, pruïja
Administrar després dels àpats
Sol usar-se un derivat: acetilsal·licilat de lisina, perquè té menys efectes secundaris a nivell gàstric.
29. AINEs
Grup nombrós de fàrmacs amb diferències farmacocinètiques i d’ús clínic, però perfils analgèsics similars.
Tenen sostre terapèutic: per sobre les dosis recomanades augmenten els efectes secundaris, però no l’efecte analgèsic.
Especialment útils en el dolor ossi. Associats als opiacis proporcionen una analgèsia additiva.
Recomanar administració amb aliments.
30.
IBUPROFÈN
Bona analgèsia en pics dolorosos.
Dosi: 200-400 mg/4-6 h o 600 mg/6-8 h VO
Dosi màxima: 2,4 g/dia
Es poden donar fins a 3 dosis consecutives amb un interval de mitja hora entre elles
DICLOFENAC
Dosi: 50 mg/8-12 h VO. Màxima: 150 mg/dia
NAPROXÈN
Dosi: 500 mg/12 h (excepcionalment 500mg/ 8h)
Dosi màxima: 1500 mg/dia VO
AINEs
31. AAS i AINEs: normes d’utilització Seleccionar AINEs amb menor risc de produir efectes gastrointestinals (ibuprofèn, diclofenac)
Evitar administrar alhora més d’un AINE
Considerar associar gastroprotecció en pacients amb alt risc d’efectes adversos GI
Seleccionar AINEs amb menor risc aterotrombòtic
Augmentar la precaució en pacients amb risc CV
Evitar dosis màximes i administració continuada
Avaluar els símptomes i signes d’IC i control PA
Avaluar la funció renal basal, a les 2-4 stm de l’inici i en intervals regulars durant el tractament
32. Pirazolones METAMIZOL
Per la seva activitat espasmolítica és molt efectiu en el dolor visceral
Dosi: 500-2000 mg/6-8 hores VO
Dosi màxima: 8 g/dia
La pauta 2g/6h no està sustentada en assaigs clínics
Risc d’agranulocitosi i anèmia aplàsica,infreqüent: <1/106 tractaments.
33. Segon esglaó: Opiacis dèbils
34. Codeïna Agonista pur
Menor potència analgèsica que morfina
No produeix dependència
Es pot utilitzar sola o associada amb paracetamol
Dosi habitual: 30-60 mg / 4-6 h VO
Dosi màxima: 240 mg/dia
Efectes secundaris: restrenyiment, nàusees, vòmits, mareig
35. Tramadol Agonista pur
Doble activitat analgèsica: opiaci i inhibidor de la recaptació de serotonina i noradrenalina
Dosi habitual: 50-100 mg/ 6-8h VO o sc
Dosi màxima: 400 mg/dia
Especialment útil en dolor neuropàtic
Reduir dosi en avis i insuficiència renal
Menys somnolència i restrenyiment que codeïna però més risc interaccions (ISRS, ATD, IMAO, triptans, anticoagulants orals, neurolèptics, bupropion)
36. Tercer esglaó: Opiacis potents
37. Criteris per la utilització d’opioides en el dolor crònic Dolor d’intensitat mitjana-greu en els quals han fracassat altres tractaments
En pacients que han estat avaluats correctament i s’ha establert l’etiologia del dolor, intensitat i repercussió.
Haver descartat suficientment tota possibilitat de tractament etiològic.
No estar inclosos en litigis o demandes econòmiques que tinguin relació directa amb el dolor
No presentar psicopatologia ni antecedents d’addicció
Haver estat descartada la utilitat d’altres teràpies no farmacològiques per una unitat de dolor
Haver respost positivament a un tractament de prova. • quina és la dosi màxima recomanada?
- Hem de fer servir les dosis que mantingui eficacia i seguretat. Dosi máxima recomandad 180 mg/ morfina al dia oral. Més que la quantitat és ocm s’ha arribat a aquest medicament i aquesta dosificació.
•Hem de patir per la tolerància?
- Dos tipus de tolerancia
- Asociativa o apresa. La dels addictes, Intervenen factors psicològics
- No asociativa o adaptativa. Porcès de down regulation dels receptors opioides (es redueixen els receptors, davant l’estímul excessiu, o es tornen menys sensibles) Té un paper la cascada del receptor NMDA (N-Metil-D Aspartato. Línia d’investigació dels seus antagonistes.
•I els altres efectes secundaris?:
–Els efectes en el sistema inmune?
- Estudis animals demostren que l’exposició perllongada suprimeix més la funció imune, i que un descens brusc també ho fa. Metadona ho fa menys que morfina. .. però el dolor també pot alterar la funció immune, per tant , dubtem si ho provoca el dolro o el tractament. En estudi-
Efectes hormonals: la morfina disminueix els nivells de cortisol, augmenten prolactina i disminueixen LH, FSH, i testosterona i estrògens.
–La hiperalgèsia?
- Està demostrat que l’ús perllongat pel tractament del dolor pot produir hiperalgesia (resposta exagerada al dolor). Mecanismes semblants al del dolor neuropàtic. En estudi.
–L’addicció? Relacionada amb la tolerancia.
• quina és la dosi màxima recomanada?
- Hem de fer servir les dosis que mantingui eficacia i seguretat. Dosi máxima recomandad 180 mg/ morfina al dia oral. Més que la quantitat és ocm s’ha arribat a aquest medicament i aquesta dosificació.
•Hem de patir per la tolerància?
- Dos tipus de tolerancia
- Asociativa o apresa. La dels addictes, Intervenen factors psicològics
- No asociativa o adaptativa. Porcès de down regulation dels receptors opioides (es redueixen els receptors, davant l’estímul excessiu, o es tornen menys sensibles) Té un paper la cascada del receptor NMDA (N-Metil-D Aspartato. Línia d’investigació dels seus antagonistes.
•I els altres efectes secundaris?:
–Els efectes en el sistema inmune?
- Estudis animals demostren que l’exposició perllongada suprimeix més la funció imune, i que un descens brusc també ho fa. Metadona ho fa menys que morfina. .. però el dolor també pot alterar la funció immune, per tant , dubtem si ho provoca el dolro o el tractament. En estudi-
Efectes hormonals: la morfina disminueix els nivells de cortisol, augmenten prolactina i disminueixen LH, FSH, i testosterona i estrògens.
–La hiperalgèsia?
- Està demostrat que l’ús perllongat pel tractament del dolor pot produir hiperalgesia (resposta exagerada al dolor). Mecanismes semblants al del dolor neuropàtic. En estudi.
–L’addicció? Relacionada amb la tolerancia.
38. Opioides en dolor crònic no oncològic Morfina: Múltiples presentacions que faciliten la titulació
Buprenorfina i Fentanil: Presentació transdèrmica molt ben acceptada pel pacient.
Tenir en compte que la buprenorfina és un agonista parcial que la situa en un esglaó intermedi entre el segon i el tercer de l’escala analgèsica de l’OMS.
Metadona: Efecte addiccional inhibició receptors NMDA, que podria fer-la indicada pel dolor neuropàtic.
Oxicodona: Efecte sobre els receptors K que la fan especialment útil en dolor visceral.
Tramadol: Múltiples presentacions. Opioide dèbil més idoni per titular i ajustar dosis.
Extret de BIT. Vol.18, núm.1.2006
39. Opioides en dolor crònic no oncològic Iniciar habitualment tramadol en dosis baixes (25-50mg/6-8h) i anar apujant la dosi fins als 400mg/dia. També es pot iniciar el tractament amb l’associació tramadol-paracetamol.
Si no hi ha bona resposta, s’indicarà un opioide potent d’alliberació ràpida (morfina, oxicodona) titulant fins a assolir una dosi eficaç. Un cop s’ha determinat la dosi diària s’aconsella passar a formulació retardada per facilitar el compliment.
En cas de retirada, s’ha de fer reduint un 25-50% la dosi total diària cada 3-5 dies fins a arribar a 30mg/dia de morfina o dosi equivalent d’un altre opioide.
40. Opioides en dolor crònic no oncològic Un recent article conclueix que malgrat l’eficàcia analgèsica inicial dels opioides és bona, no sempre es manté en tractaments a llarg plaç (mesos o anys). Cal tenir-ho en compte alhora d’iniciar un tractament per dolor crònic no oncològic.
Els mecanismes que podrien explicar aquesta pèrdua d’efectivitat són:
Tolerància farmacològica
Hiperalgèsia induïda per opioides.
Fenònems de retirada subtil o intermitent.
Factors psicològics incloent la pèrdua de l’efecte placebo.
Ballantyne JC, Shin NS.Efficacy of opioids for chronic pain: a review of the evidence. Clin J Pain 2008 Jul-Aug;24(6):469-78.
41. Casos clínics
42. Cas 1: Júlia Dona de 68 anys amb AP: Obesitat, DM-2, HTA, AIT i fibril.lació auricular.Tract: Acenocumarol, digoxina, metformina, glibenclamida, Enalapril/Hidroclorotiazida.
Gonàlgia D de mesos d’evolució sense antecedent traumàtic, inicialment en episodis autolimitats, però persistent els darrers mesos, sense dolor nocturn i amb una rigidesa matutina de < 30 minuts.
Ha pres paracetamol 650mg/12h sense que hagi notat gaire milloria
43. Radiografia
44. El dolor que té és?:
A) nociceptiu visceral
B) neuropàtic
C) nociceptiu somàtic
D) psicogen
Cas 1: Júlia
45. El dolor que té és?:
A) nociceptiu visceral
B) neuropàtic
C) nociceptiu somàtic
D) psicogen
Cas 1: Júlia
46. Cas 1: Júlia Quin tractament li donaríem?
A) Augmentarem dosi de paracetamol?
B) Associarem tramadol a la dosi actual de paracetamol?
C) Iniciarem un AINE?
D) Li direm que prengui paciència, que en prendre acenocumarol, no podem fer res més...?
E) Derivarem al traumatòleg?
47. Artrosi La esperanza de vida aumenta, la fertilidad disminuye. En 2001 se produjo la inversion demiografica, el numero de personas mayores empezo a ser superior al de los niños de 0-14 años.La esperanza de vida aumenta, la fertilidad disminuye. En 2001 se produjo la inversion demiografica, el numero de personas mayores empezo a ser superior al de los niños de 0-14 años.
48. Paracetamol: Eficaç a dosis de 3-4g/dia. Es considera el tractament de primera elecció. Segur a llarg plaç, pel qual es recomana en tractaments prolongats i augmenta la seva efectivitat amb l´ús regular (A)
Els AINE són superiors (diferència modesta) al paracetamol per reduir el dolor de l’artrosi de genoll (A), sobretot en pacients amb dolor moderat o greu.
Primer documento de consenso de la Sociedad Española de Reumatología sobre el tratamiento farmacológico de la artrosis de rodilla.Reumatologia Clínica 2005; 1(1):38-48
49. El paracetamol i els AINES són fàrmacs de demostrada eficàcia pel control del dolor en l’Artrosi (AIa). Són els medicaments d’elecció.
Els COXIBS constitueixen una alternativa eficaç a l’us d’AINES quan existeix risc de gastropatia (AIa).
50. Equivalent en indicacions però no en efectes indesitjables
Els ussuaris d’aines +aas per risc cv van presentar un risc 16,6 vegades més altsEquivalent en indicacions però no en efectes indesitjables
Els ussuaris d’aines +aas per risc cv van presentar un risc 16,6 vegades més alts
52. És eficaç el tractament tòpic amb AINE en l’artrosi de genoll? Els AINEs aplicats de manera tòpica són eficaços per reduir el dolor i millorar la funcionalitat dels pacient amb artrosi de genoll en tractaments a curt plaç. (A)
Els tractaments tòpics sols o en combinació amb Paracetamol/AINE vo poden ser útils en el tractament del dolor lleu-moderat i tenen menys efectes secundaris locals i generals (AIb).
53. És eficaç el tractament tòpic amb AINE en l’artrosi de genoll? La guía NICE els destaca com fàrmacs d’elecció, junt amb el paracetamol, en el tractament de l’artrosi de genoll.
No hi ha dades específiques del seu paper a l’artrosi d’anca.
54. És eficaç el tractament tòpic amb capsaïcina en l’artrosi de genoll? La capsaïcina aplicada tòpicament és eficaç per reduir el dolor i millorar la funcionalitat dels pacients amb artrosi de genoll (A). S’aconsella associar-la al paracetamol, si aquest sol no és prou efectiu.
No hi ha estudis capsaïcina vs AINE tòpic
Primer documento de consenso de la Sociedad Española de Reumatología sobre el
tratamiento farmacológico de la artrosis de rodilla.
Reumatologia Clínica 2005; 1(1):38-48
55. El paper dels SYSADOA Els Symptomatic Slow Achig Drugs for OsteoArthritis (SYSADOA)
Sulfat de glucosamina
Condroitin sulfat
Diacereïna
Tenen un inici d’acció lent
Medicaments controvertits. Eficàcia basada en el control del dolor
Efectes secundaris escasos
Associació entre dos SYSADOA en discussió
56. Altres mesures Els exercicis d’enfortiment del quàdriceps disminueixen el dolor de la gonartrosi en pacients majors de 45 anys amb sobrepès u obesitat més que la pèrdua de pes
Jenkinson et al. Effects of dietary intervention and quadriceps strengthtening exercises on pain and function in overweight people with knee pain: randomised controlled trial. BMJ. 2009; 339:b3170
57. Opioides dèbils en el tractament de l’artrosi El tramadol, així com la seva combinació amb paracetamol i/o AINE, ha demostrat la seva eficàcia en el tractament del brot dolorós en l’artrosi de genoll que no respon a altres tractaments (AIb).
Hem de valorar el risc/benefici de l’actuació sobre tot en ancians (AIb).
No estan indicats en el tractament de l’artrosi a llarg termini
(tramadol 37,5+paracetamol 325:4-8cp dia) o
Tramadol 50mg :1-2cp/6h+ AINE)
(tramadol 37,5+paracetamol 325:4-8cp dia) o
Tramadol 50mg :1-2cp/6h+ AINE)
58. Peculiaritats a la gent gran Canvis farmacocinètics:
augment del greix corporal
reducció de la massa muscular
reducció de la distribució de l’aigua
reducció de l’albúmina plasmàtica
Insuficiència renal i hepàtica
59. Peculiaritats a la gent gran Canvis farmacodinàmics
Diferències a la neuroanatomia, fisiologia i bioquímica de la nocicepció
AINE’s desaconsellats: indometacina, ketorolac, els de vida mitja llarga
En cas d’aritmia no hem de donar ADT
Tampoc en cas de síncops o caigudes
Ull amb els ulcus gàtrics i duodenals
60.
Pacient de 55 anys.
AP:HTA, obesitat,dislipèmia,hiperuricèmia, osteoporosi, insuficiència venosa crònica, menopausa fa 3 anys sense THS.
Presenta des de fa anys dolors musculars, no articulars, generalitzats, sense signes flogòtics a la exploració.
Cansament
Insomni
Els episodis són cada vegada més freqüents i invalidants
61. Què fem?
62. Dolor crònic generalitzat, de més de tres mesos d’evolució, que predomina als músculs, zones de tendons i bosses, i al raquis
Dolor en la pressió d' 11 dels 18 punts determinats:
Insercions dels músculs suboccipitals
Cara anterior dels espais intertransversos C5-C7
Punt mitjà de la vora superior del trapezi
Origen del supraespinós
Segona costella, unió costocondral
2 cm distalment a l'epicòndil
Quadrant superior extern de la natja
Cara posterior del trocànter major
Coixinet adipós de la cara interna del genoll
Aplicar una força de 4Kg/cm (la que blanqueja el llit de l’ungla). L'exploració d'un punt sensible es considera positiva si el pacient refereix que la maniobra li resulta dolorosa.
64. Altres símptomes associats a la Fibromiàlgia Cansament
Trastorns de la son
Trastorns de l’estat d’ànim: ansietat, depressió
Trastorns cognitius lleus (dificultats atenció, memòria, concentració)
Altres: cefalea, còlon irritable, dismenorrea, dolor mandibular, molèsties orofaríngies, cames inquietes, acroparestèsies
65. Fibromiàlgia L’Estudi Epidemiològic del Dolor en Reumatologia (estudi EPIDOR) mostra que els pacients amb fibromiàlgia són els que puntuen més alt en les escales de dolor, per sobre dels pacients afectes d’artritis, artrosi o fractures vertebrals.
66. Tractament farmacològic de la Fibromiàlgia ANTIDEPRESSIUS: Amitriptilina 10-50mg/dia dosi nocturna (AIb), ISRS (Fluoxetina (AIb), paroxetina, sertralina), inhibidors duals 5HT-Nad (duloxetina a dosis de 60-120 mg/dia(AIb), venlafaxina)
ANALGÈSICS/AINEs: Tramadol 100-400mg/d (AIb), Paracetamol, combinació tramadol-paracetamol, Ibuprofèn 600-1200 mg/dia , Naproxèn 500-1500mg/dia (III/C)
RELAXANTS MUSCULARS: Ciclobenzaprina 10-30mg/dia (B,II)
HIPNÒTICS: Zolpidem, Zopiclona
ALTRES: Pregabalina (450mg/d) (AIb), gabapentina
No hi ha evidència per corticoides, opidoides majors, AINE, benzodiacepines i melatonina (D, IV)
67. Què fem?
68. És subsidiària de tractaments locals?
69. És subsidiària de rehabilitació?
70. Podem fer alguna cosa més per ella?
71. Cas 3: Dolores La senyora Dolores, de 79 anys, diabètica en tractament amb antidiabètics orals, ens pregunta què pot prendre per un dolor urent a l’hemitòrax esquerre, que augmenta amb la respiració, que té des de fa 24 hores.
72. El dolor que té és:
A) nociceptiu visceral
B) neuropàtic
C) nociceptiu somàtic
D) psicogen
Cas 3: Dolores
73. El dolor que té és:
A) nociceptiu visceral
B) neuropàtic
C) nociceptiu somàtic
D) psicogen
Cas 3: Dolores
74. Què farem?
A) Aprofundir l’anamnesis
B) Explorar-la
C) Tractar-la directament
D) A+B Cas 3: Dolores
75. Què farem?
A) Aprofundir l’anamnesis
B) Explorar-la
C) Tractar-la directament
D) A+B Cas 3: Dolores
76. El dolor és neuropatic, i a l’exploració no veiem res.
El tractem?
SI
NO Cas 3: Dolores
77. El dolor és neuropatic, i a l’exploració no veiem res.
El tractem?
SI
NO Cas 3: Dolores
78. L’endemà la senyora Dolores torna, perquè té unes bullofes seguint el recorregut del nervi intercostal.
De manera que la pacient presenta un herpes zoster Cas 3: Dolores
79. Pautem:
valaciclovir 1gr/8 h x 7 dies
tramadol fins 100 mg / 8 h
Gabapentina 300 mg / 8 h
pasta a l’aigua + ictiol per assecar les lesions
Però 4 mesos després, tot i que les lesions cutànies han desaparegut, persisteix el dolor amb les mateixes característiques. Què té
Una neuràlgia post-herpètica
Cas 3: Dolores Fórmula de pasta a l’aigua més ictiol
Composición: Talco de Venecia 25 g
Óxido de zinc 25 g
Glicerina 25 g
Agua purificada 25 g
Bentonita 2 %
Nº Recet.: Conservación: Lugar fresco, seco y protegido de la luz.
F.Prep.: Caducidad: 120 días Vía administración: Tópica.
Composición:
Ictiol .............................................. 2 %
Oxido de Zinc ............................... 25 %
Talco ............................................. 25 %
Aceite de Oliva, c.s.p. .................. 100 g
Fórmula de pasta a l’aigua més ictiol
Composición: Talco de Venecia 25 g
Óxido de zinc 25 g
Glicerina 25 g
Agua purificada 25 g
Bentonita 2 %
Nº Recet.: Conservación: Lugar fresco, seco y protegido de la luz.
F.Prep.: Caducidad: 120 días Vía administración: Tópica.
Composición:
Ictiol .............................................. 2 %
Oxido de Zinc ............................... 25 %
Talco ............................................. 25 %
Aceite de Oliva, c.s.p. .................. 100 g
80. Cas 3: Dolores Com la tractarem?
Antidepressius tricíclics (I i II). NNT 2, 6 (Ic 2,1-3,5)
GBP: (I). NNT: 4,4 (IC 3,3-6,1)
PG (I). NNT 4,9 (IC 3,7-7,6)
Pegat de lidocaïna
Opioides potents (II). NNT 2,7 (IC 2,1-3,7)
Extret de BIT, vol 20, num 2. 2008
82. ANTIEPILÈPTICS Els anticonvulsivants són efectius en l'alleujament del dolor neuropàtic, sigui quin sigui el seu origen
Hi ha poca diferència entre marges terapèutics i tòxics en els FAE clàssics.
La gabapentina i els nous FAE tenen més avantatges que la carbamazepina. Pocs efectes secundaris i millor tolerats
Antiepilèptics:
Actuen deprimint i bloquejant les descàrregues repetitives i mantingudes d’alta freqüència produïdes per les neurones – obertura dels canals de Na+, però només la d’ús repetit i mantingut
La gabaèntina actua sobre el nivell de GABA, augmentant-lo i disminuint el glutamat. Tot i ser anàleg, no interactua amb el receptor del GABA ni es transforma en GABA.
Revisions sistemàtiques no han trobat diferències quant a eficàcia però els pacients troben diferències en la tolerància
Aunque los anticonvulsivantes son ampliamente utilizados en dolor crónico, de manera sorprendente pocos ensayos mostraron una efectividad analgésica. Ningún ensayo comparó diferentes anticonvulsivantes. Solamente un estudio tuvo en cuenta el dolor por cáncer. No hay evidencia de que los anticonvulsivantes sean efectivos en el dolor agudo. En síndromes de dolor crónico distintos a la neuralgia del trigémino, los anticonvulsivantes deben aplazarse hasta que se haya intentado utilizar otras intervenciones. Aunque la gabapentina ha sido cada vez más utilizada para el dolor neuropático, la evidencia sugeriría que no es superior a la carbamazepina.
Antiepilèptics:
Actuen deprimint i bloquejant les descàrregues repetitives i mantingudes d’alta freqüència produïdes per les neurones – obertura dels canals de Na+, però només la d’ús repetit i mantingut
La gabaèntina actua sobre el nivell de GABA, augmentant-lo i disminuint el glutamat. Tot i ser anàleg, no interactua amb el receptor del GABA ni es transforma en GABA.
Revisions sistemàtiques no han trobat diferències quant a eficàcia però els pacients troben diferències en la tolerància
Aunque los anticonvulsivantes son ampliamente utilizados en dolor crónico, de manera sorprendente pocos ensayos mostraron una efectividad analgésica. Ningún ensayo comparó diferentes anticonvulsivantes. Solamente un estudio tuvo en cuenta el dolor por cáncer. No hay evidencia de que los anticonvulsivantes sean efectivos en el dolor agudo. En síndromes de dolor crónico distintos a la neuralgia del trigémino, los anticonvulsivantes deben aplazarse hasta que se haya intentado utilizar otras intervenciones. Aunque la gabapentina ha sido cada vez más utilizada para el dolor neuropático, la evidencia sugeriría que no es superior a la carbamazepina.
83. Maneig del dolor neuropàtic Si volem tractar el dolor: ADT>opioides>tramadol>pregabalina/ gabapentina
Si a més a més tenim en compte la QV
pregabalina/gabapentina> tramadol >opioides >ADT
Finnerup NB, Otto M, McQuay HJ, et al. Algorithm for neuropathic pain treatment - An evidence based proposal. Pain 2005; 5:289-305
84. Maneig del dolor neuropàtic
85. Proposta escala analgèsica pel dolor neuropàtic * Pegats al 5% de lidocaina. D’elecció en NPH.
** Tramadol seria d’elecció associat o no a AINE/ analgèsics en dolor mixte neuropàtic i nociceptiu.
86. “ El grau suprem de la medicina és l’amor. L’amor és el que guia l’art fora d’ell ningú pot ser anomenat metge. Parlar i dir bones paraules és ofici de la boca. Ajudar i ser útil és ofici del cor… Enlloc és l’amor més gran que al cor d’un metge”
Teofrasto Paracelso (1493-1541)