Episodi de Difteria als països de zona ex-URSS, als 90

1. Mètodecientífic, fe i fanatisme Creieu-me. La casa és blava.

2. Quan la lògica trontolla et fas preguntes • La diftèria afecta quasi per igual a totes les edats • Segons els fabricants de vacunes, cada 10 anys tothom s’ha de revacunar perquè sinó ja no te cap efecte: com no vacunat. • L’índex de vacunació infantil contra diftèria és al voltant del 85% • L’índex de vacunació d’adults és ínfim. Pregunteu a tots els adults que conegueu i ho podreu comprovar. • Per tant, al voltant del 30% de la població està vacunada • Els “especialistes” ens diuen que cal un mínim del 80-90% de vacunats perquè la vacuna pugui acabar amb una malaltia. • Els mateixos especialistes ens diuen que la diftèria s’ha eradicat gràcies a la vacuna. És evident que això no quadra. Hi ha algun engany. Investiguem-ho!

3. Episodi de diftèria als 90, als països de la ex URSS: anàlisi dels estudis de la WHO. Sobre aquell episodi hi ha tres documents de referència, que estan en forma de fitxer .pdf i estan signats per importants càrrecs de la WHO: Rapport1: Successful Control of EpidemicDiphtheria in theStates of the Former Union of Soviet SocialistRepublics: LessonsLearned http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S10.full.pdf+html Rapport2: Diphtheria in the Former Soviet Union: Reemergence of a PandemicDiseasehttp://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2640235/pdf/9866730.pdf Rapport3: Implications of theDiphtheriaEpidemic in the Former Soviet Union for ImmunizationPrograms http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S244.full.pdf+html

4. Greu manipulació de gràfiques Dels 14 estats afectats només mostren la gràfica de Rússia i els dos Estats que els hi convé més. Els que la vacunació era més baixa: Geòrgia i Uzbekistan. La mentida directa és que han canviat les dades de Rússia per a fer aquest gràfic. A partir de les pròpies dades de la WHO, he dibuixat en vermell el valor real i en verd la incidència de la malaltia.

5. El cas d’Uzbekistan és similar. Fins al 94 coincideix però llavors s’inventen la corba de cobertura a la seva conveniència. És un fet gravíssim. Cal recordar que hi va haver 174000 afectats i 5000 morts. Cal tenir en compte que aquesta gent és la que determina la perillositat de les vacunes, i que tot el món se’ls creurà.

6. Ells diuen que era una epidèmia Va començar a mitjans de 1991 a Rússia i Ucraïna. Les repúbliques Uzbekistan, Kyrgyzstan, Turkmenistan i Tajikistan, van començar a patir l’epidèmia un any abans que Kazakhstan. Si és una epidèmia, per on hi va entrar?

7. Manipulació greu • Per explicar l’epidèmia a aquests 4 països del sud, diuen que l’epidèmia va venir per Afganistan, a través d’uns refugiats. • Perquè sembli creïble diuen que entre el 1980 i 1989 a l’Afganistan hi va haver 13628 casos de diftèria. Analitzem les dades de la pròpia WHO, any per any: Si compteu, veureu que des de 1980 a 1988, hi va haver 13626 casos. Però son casos passats! El què compta és quants n’hi havia el 1991, i només eren 21 a tot Afganistan! Suposant que algun d’aquests 21 va passar la frontera, va haver de contaminar a 4 estats en pocs mesos! Però no al propi Afganistan. Quan un ha de manipular dades per demostrar alguna cosa, quasi sempre vol dir que sap que està mentint.

8. Inici de l’epidèmia a cada país És difícil explicar que una epidèmia salti alegrement tot un Estat de grans dimensions sense afectar-lo fins dos anys després.

9. Cobertura de la vacuna i incidència de la malaltia

12. Veiem ara països veïns, que estan en contacte amb els països afectats, però que no han tingut l’epidèmia: Afganistan, un dels països més pobres del món i en guerra i l’epidèmia no li ha afectat Turquia, un país amb un índex de vacunació més baix que la majoria dels països afectats i quasi no te casos. Alguna raó perquè no més afecti als països de la ex-URSS i Mongòlia?

13. Com s’estén una epidèmia?: Èbola Desembre 2013 un cas a una família de Guinea, en un poble a tocar de Sierra Leone i Libèria. S’estén a altres pobles, arriba a aquests dos països al Març de 2014. Al març de 2016 es dona per controlada l’epidèmia. Es pot comprovar que afecta a una zona, s’estén per aquella zona, i com més lluny menys casos.

14. El cas de l’ex URSS no compleix aquest model • És absolutament diferent. No hi ha un nucli inicial. No hi ha nuclis secundaris. S’estén per tot el territori més o menys per igual. L’increment de casos a Rússia, per exemple, es dona paral·lelament a Moscou i a la costa de l’oceà Pacífic, literalment a l’altre costat de la Terra. • Però el què és més inaudit és el cas de les 4 repúbliques que estan al sud de Kazakhstan. A Tajikistan va començar poc després que a Rússia. Però perquè arribés l’epidèmia des de Rússia hauria de travessar prèviament Kazakhstan, però en aquest extens país no va començar a tenir l’epidèmia fins 2 anys més tard. • Perquè ha afectat exclusivament als països de l’ex URSS i Mongòlia? És, massa casual.

15. El factor econòmic • Per intentar justificar aquesta casualitat, ens diuen que estaven patint una greu crisi pel desmembrament de la ex URSS. Mirem-ho:

16. Nombre màxim de casos per 100.000 I renta per càpita al 1995 en proporció de 100 a 1990:

17. Com la figura anterior però amb la suma de tots els casos 91-95 Una lleugera tendència a que com més ha baixat l’economia més casos ha tingut, però això no explica en absolut que només aquests països hagin estat afectats.

18. País totalment afectat-país sense afectar Afectació màxima entre 1993 i 1995 dels 5 països menys afectats de la ex URSS i tots els demés països en contacte amb aquests estats: Com es pot veure no hi ha disminució gradual. O un país està totalment afectat o pràcticament no ho està.

19. Algú podria dir que no va arribar als països veïns perquè hi va haver una gran prevenció de forma de vacunació a nens i adults, però si observeu les dades de l’excel, sobre la cobertura de tots aquests països, veureu que no hi ha cap variació significativa entre el 1990 i el 1996. Una dada que pot ser molt important, és veure l’afectació, en casos per 100.000 habitants, al 1995 en funció del percentatge de vacunació. Per fer-ho el màxim de fiable farem el percentatge mitjà de vacunació en els tres anys abans del 1995.

20. casos al 1995 en funció del percentatge de vacunació 1992-1994. Fixeu-vos que la tendència és com més vacunació més afectació de la malaltia. Sorprenent! Aquest resultat és extraordinàriament important, perquè per una part desmunta tot el què ens han dit i per l’altra dona arguments a una hipòtesi que parlarem més endavant.

21. La immunització massiva • Independentment de l’any que va començar a cada país l’epidèmia, cap al 1995 va acabar a tot arreu. • L’explicació que donen a la OMS és que és per la immunització massiva que es va fer a tots aquests països. • Però una imatge millor que mil paraules per veure la mentida. En el document fet per les autoritats sanitàries de Moldova, (http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full) es mostra a la següent gràfica:

22. La immunització va començar quan el brot ja havia baixat dràsticament. Veiem que comença a baixar a final del 94 i la campanya massiva és a la segona meitat de 1995, quan ja estava sota mínims. En les gràfiques anuals això no es pot comprovar, però en les mensuals sí. Fins ara la WHO només ensenyava les anuals.

23. La única hipòtesi factible • En poc temps l’epidèmia arriba a tots els països de l’ex URSS i Mongòlia, però no segueix més enllà en tots els anys que va durar. • Arriba de forma relativament homogènia a tots els racons d’aquests estats, a diferència de qualsevol epidèmia. • Salta capritxosament un estat més gran que França i Alemanya junts sense afectar-lo fins després de dos anys. Això sí. Només salta si els països son els esmentats de la ex-URSS o Mongòlia. • Hi havia d’haver alguna cosa especial, comuna que tinguessin tots aquests països.

24. Al primer dels documents de la OMS esmentats a l’inici, pàgina 16 ho diu clar: Les vacunes de tots els països de l’ex URSS estaven fabricades al mateix lloc, a la Federació Russa. • No esmenten Mongòlia, però aquest país sempre ha tingut la seva economia molt lligada amb Rússia. • Malgrat que això ja hi dóna moltes possibilitats que tingui alguna cosa a veure amb la pròpia vacuna, cal intentar quadrar més dades. Cal ser molt curós abans d’afirmar res. • Després d’observar dades, es pot arribar a la conclusió que la Td fabricada a Rússia en aquells anys(la versió de record de la vacuna que s’aplica a adults i nens de més de 6 anys), va provocar l’extensió de la malaltia. Naturalment afectava a un cada molts vacunats.

25. Evidències • A l’igual que aquí, allà els adults quasi no es vacunaven. Només nens i adolescents en edat escolar. Per tant la Td s’administrava principalment a nens de 6 a 10 anys. • Si aquesta vacuna fes agafar la malaltia a aquesta quitxalla, quines serien les edats més afectades? • Lògic. Les franges de 5 a 10 anys (ells mateixos i companys de classe de la mateixa edat) i les franges d’edat dels seus pares, que son els que hi tenen més contacte, o sigui de 30 a 49 anys. • Al 3er document, pàgina 1 hi posa: “s’observa un màxim d’incidència en nens de 5 a 10 anys i en adults de 30 a 49 anys”. Difícil deixar-ho més clar.

26. Per sort, no s’encomana a l’instant i a tothom. Com més contacte hi hagi amb una persona més possibilitats. Els nens d’aquesta edat, amb qui tenen més contacte, amb el pare o amb la mare? • Exacte! A primer document, pàgina S15, diu que “en els casos adults hi ha moltes més dones que homes”. • En el cas de Kazakhstan, el 63% dels afectats adults eren dones. • En el cas de 3 regions russes entre 20 i 49 anys, la suma dels anys 1994, 1995 i 1996, l’índex d’afectació per 100.000 habitants era de 82 casos en les dones i 47 en els homes. • Tan a Moldàvia com a Ucraïna entre la població de més de 20 anys, les dones tenien un índex d’afectació entre 2 i 3 vegades més que els homes.

27. *sobre 1323 casos d’edat desconeguda, 372 eren nens de menys de 14 anys i 951 adults. Taula: casos per edat a Rússia al 1993.

28. Anem a filar encara més prim. Si son els fills que encomanen als pares, especialment mares i podem classificar aquestes franges d’edat entre dones amb fills i dones sense fills, hi hauria d’haver una evidència que afecta més a les dones amb fills. • Al primer document hi posa: • In a case-control study in Ukraine, theriskamongwomenwasnotsignificantlyelevatedafteradjusting for age, vaccinationhistory, andhouseholdsizeandcomposition, buthaving >2 school-agechildren in thehouseholdwasassociatedwith a significant increase in risk. • Al mateix document reconeix que els nens en edat escolar sembla que eren els principals transmissors de la malaltia cap als adults. • Només que ells no analitzen la contradicció que els nens (quasi tots vacunats) transmeten la malaltia als pares.

29. Més evidències? Pocs adults es vacunen, però sí que ho fan quan entren a l’exèrcit i també el personal sanitari. Document 2 pàgina S246: • epidemic, outbreaks with adult-to-adult transmission occurred in institutional settings characterized by crowding, low levels of hygiene, and high contact rates. These settings included military units, neuropsychiatric hospitals, and concentrations of homeless people.

30. Proporció nens <15 anys/adults.

31. A altres estats Algèria i Equador presenten uns pics similars al de l’ex-URSS, i que també acaben bruscament al 1995 Nepal també però no acaba al 1995 i no es pot incloure entre els sospitosos d’usar aquesta vacuna.

32. Conclusions • En alguns documents, fets per les autoritats sanitàries dels països afectats, s’hi mostren dades del número de casos en persones vacunades i persones no vacunades. L’anàlisi detallat de les dades ens dóna també molta informació útil per demostrar que la vacuna d’adult provocava el problema. • També ens dona informació de l’efectivitat de la vacuna, que podríem qualificar de nul, i de la delictiva manipulació que fan a l’hora de treure’n conclusions. • Les autoritats sanitàries mundials, WHO, menteixen tan, que no serveix de res el què diuen, si no ho pots comprovar. • És extraordinàriament greu perquè juguen amb la vida de la gent.

33. Una anàlisi final En un document oficial sobre Moldàvia, es mostra una taula on hi consta el nombre d’afectats, durant 1994, 1995 i 1996, per edats i per estat de vacunació:

34. També ens mostra el percentatge de vacunació de nens i adolescents, per anys. Cal dir que les dades de vacunació infantil estan una mica inflades respecte els propis documents de la WHO.

35. La pròpia WHO reconeix que les dades oficials de vacunació a cada país normalment estan una mica inflats. Prop d’un 10%. Per tant mostra aquesta gràfica.

36. Sobre les mateixes dades de Moldàvia, suposant que les dades oficials de percentatges de vacunació no son gens exagerades, tindrem: Si fem cas a la WHO i reduïm en un 8% el nombre real de vacunats:

37. En aquest document oficial, sense explicar els suposats procediments que han usat per arribar-hi, donen aquestes dades: • The IR amongnonimmunizedchildrenand adolescents for differentagegroups (1–4, 5–10, 11–14, 15–17) rangedfrom 54.2 to 389.4 per 100,000 population; for someagegroups, thisrepresented a 6–18 timeshigher IR thanthatamongimmunizedgroups of thesameage. • Només es pot dir una cosa: aquests valors se’ls han inventat per obtenir el resultat que volen, sabent que ningú fa els càlculs per verificar si això que diuen és cert. Hem demostrar la falsedat.

38. Ignasi Sivillà nasi@cetim.cat