GLÚCIDS O HIDRATS DE CARBONI

1. GLÚCIDS O HIDRATS DE CARBONI Les molècules biològiques mes abundants a la terra Son polialcohols amb un grup aldehid o cetona La formula empírica de molts d’ells es (CH2O)n

2. FUNCIONS DELS GLÚCIDS Combustible i magatzem d’energia Components dels àcids nuclèics Parets cel·lulars de bactèries Elements estructurals Parets cel·lulars de plantes Teixit connectiu Adhesió cel·lular Lubricants

3. CLASSES DE GLÚCIDS Monosacàrids Oligosacàrids (disacàrids, trisacàrids, etc) Polisacàrids (20 o més monosacàrids)

4. MONOSACÀRIDS Aldosa Cetosa

5. MONOSACÀRIDS Estereoisòmers: Enantiòmers : imatges especulars no superposables

6. MONOSACÀRIDS

7. MONOSACÀRIDS Diastereoisòmers : estereoisòmers que no són enantiomers Numero de isòmers = 2n n = numero de centres quirals Quan hi ha mes d’un C asimètric s’agafa com a referència el més allunyat del grup carbonil. Els isòmers D són aquells que tenen el grup hidroxil sobre el carboni de referència a la dreta de la formula de projecció

8. MONOSACÀRIDS D-ALDOSES

9. MONOSACÀRIDS D-CETOSES

10. MONOSACÀRIDS Epímers: només es diferencien en la configuració d’un dels àtoms de carboni

11. MONOSACÀRIDS Els monosacàrids en solució aquosa adopten formes cícliques El grup carbonil forma un enllaç covalent amb l’oxigen d’un dels hidroxils A les formes cícliques es genera un nou carboni asimètric (carboni anomèric) Els monosacàrids que es diferencien per la configuració del carboni anomèric s’anomenen anòmers La interconversió entre les formes a i b en solució aquosa s’anomena mutarotació

12. MONOSACÀRIDS La forma més estable de la fructosa en solució és l’anell furànic Projeccions de Haworth

13. MONOSACÀRIDS Conformacions dels anells de piranosa Les conformacions es poden interconvertir sense trencar cap enllaç Les formes afavorides són les que tenen els grups més voluminosos en posició equatorial.

14. MONOSACÀRIDS Derivats de les hexoses importants en biologia

15. MONOSACÀRIDS Àcids aldònics : es formen quan el C1 (carbonil) és oxidat a àcid Àcid glucònic, àcid galactònic Àcids urònics : es formen quan el C6 és oxidat a àcid Àcid glucurònic, àcid galacturònic

16. Extrem reductor DISACÀRIDS Es formen quan dos monosacàrids s’uneixen covalentment a través d’un enllaç O-glicosídic L’enllaç O-glicosídic es forma quan el grup OH d’un sucre reacciona amb el C anomèric d’un altre.

17. DISACÀRIDS Present a la llet Sucre de taula Sintetitzat per plantes Sucres no reductors Hemolimfa d’insectes

18. POLISACÀRIDS Els polisacàrids no tenen un pes molecular definit

19. POLISACÀRIDS MIDÒ Amilosa Amilopectina És el sucre de reserva energètica en les plantes

20. POLISACÀRIDS GLUCOGEN Els glucògen i el midó són trencats per l’a-amilasa

21. POLISACÀRIDS CEL·LULOSA Els mamífers no tenen cel.lulases La quitina és molt semblant a la cel.lulosa (N-acetil-D-glucosamina)

22. POLISACÀRIDS GLICOSAMINOGLICANS Són heteropolisacàrids formats per unitats repetides d’un disacàrid Contenen un derivat d’aminosucre (glucosamina o galactosamina) Almenys un dels sucres té grups negatius (carboxil o sulfat) Formen part de la matriu extracel·lular

23. GLICOCONJUGATS Formats per un carbohidrat unit covalentment a un lípid o a una proteïna Proteoglicans Proteïnes amb glicosaminoglicans units covalentment La massa del glicosaminoglicà predomina per sobre la de la proteïna Glicoproteïnes Proteïnes amb un o mes oligosacàrids units covalentment Els oligosacàrids son menys monòtons que els glicosaminoglicans La massa de la proteïna és la predominant Glicolípids Lípids de membrana on el cap polar és un oligosacàrid

24. PROTEOGLICANS Formats per una proteina central que te units glicosaminoglicans Els glicosaminoglicans estan unts a residus serina Poden ser proteines integrals o solubles Formen part de la matriu extracel·lular Modulen el creixement cel·lular

25. PROTEOGLICANS Agregats de proteoglicans

26. GLUCOPROTEÏNES