190 likes | 350 Views
G?NERE M?S TARD? DE LA NOSTRA LITERATURA. PER QU??. Manca de novel?listesCalia una eina ling??stica segura, sense vacil?lacions sint?ctiques i amb una normativa ortogr?fica. La novel?la fins a 1862 . Novel?la rom?ntico-hist?riaLlengua castellanaSe segueixen els models de Walter Scott, Ivanhoe o V
E N D
1. LA NOVEL·LA DE LA RENAIXENÇA A VÍCTOR CATALÀ 1862-1905
2. GÈNERE MÉS TARDÀ DE LA NOSTRA LITERATURA. PER QUÈ? Manca de novel·listes
Calia una eina lingüística segura, sense vacil·lacions sintàctiques i amb una normativa ortogràfica
3. La novel·la fins a 1862 Novel·la romàntico-història
Llengua castellana
Se segueixen els models de Walter Scott, Ivanhoe o Víctor Hugo, Notre-Dame de París.
La temàtica: Història d’Espanya. Per exemple Ramon López Soler escriu Los bandos de Castilla
4. També s’escriu novel·la de fulletó (1840-1860), amb una temàtica de l’època, tendint a un costumisme moralitzant
5. Textos en prosa com El calaix de sastre del Baró de Maldà o bé Los col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig
Quadres de costums, que es publicaven als diaris, setmanaris. De to humorístic i irònic
6. El pas cap a la Hª catalana: 1862 1862, els Jocs Florals creen un premi extraordinari de Prosa. Guanya Joaquim Rubió i Ors amb: Aci comença la història d’un fet de cavalleria que portà a venturós acabament lo comte de Barcelona Ramon Berenguer anomenat, salvant en judici de Déu per batalla a l’emperador d’Alemanya
I també publica Antoni de Bofarull, L’orfeneta de menàrguens o Catalunya agonitzant
7. Però els temes estan desplaçats en el temps, sobretot se centren a l’Edat Mitjana.
La part positiva és que es consoliden els grans mites nacionals
8. Novel·la costumista Paral·lelament a l’evolució de la novel·la històrica es descobreix la REALITAT, com a matèria novel·lística
Definició: descripció d’ambients i personatges de forma tipificada. Arrenca del Quadre de costums teatral.
Recull la realitat petita, quotidiana, la que no recull la Hª general (el barri, la família, …)
Costums d’una època que està a punt de desaparèixer
9. Amb ells s’inicia la novel·la catalana moderna Problemes:
La llengua
La marca d’editorials
La manca de públic-lector en català
Manca de professionalització de l’escriptor (això perdurarà al llarg del temps, fins i tot avui).
10. I mentre tant a Europa! Neix cap a 1850 la novel·la realista, com a reacció contra els excessos de la novel·la romàntica.
Neix a l’Estat francès, gràcies a:
Positivisme,(G. Flaubert)
les ciències naturals, Charles Darwin
Naixement d’una nova classe social: la Burgesia
11. Característiques de la novel·la realista Presenta les coses tal com són, sense embellir-les.
Fuig de la tipificació i dels clixés costumistes
Exposa la vida real, social, política i econòmica
Apareix la figura del NARRADOR OMNISCIENT, l’observador i el “metge de les nafres”
12. El novel·lista És un savi articulador d’escenes, d’esdeveniments i de psicologies
El novel·lista va donant autonomia als seus personatges.
La novel·la esdevé el MIRALL, de totes les contradiccions objectives d’una època
13. Novel·listes rellevants Honore de Balzac, Les mystères de Paris (1842)
Charles Dickens
Emilia Pardo Bazan
Benito Pérez Galdós
14. I A CATALUNYA QUÈ? Aquí es fa una mena de barreja entre el Costumisme i el Realisme.
La novel·la catalana no aconseguí mai de treure’s de sobre les tècniques costumistes i alguns tòpics medievals.
15. Se’n fan de dos tipus Novel·la rural: lligada al romanticisme (camperols)
Novel·la urbana: lligada a la menestralia de ciutat i reproduiex l’enyorança, la pèrdua dels costums tradicionals
16. Llenguatge col·loquial
Ús de diàlegs i discursos narratius
La plataforma d’aquests textos breus foren a Mallorca i al País Valencià, els periòdics
17. Novel·listes Gabriel Alomar (mallorquí) (1844-1907) Aiguaforts
Carles Bosch de la Trinxeria, L’hereu Noradell
Emili Vilanova (1840-1905), Quadros populars, Pobrets i alegrets. Vilanova intenta mantenir unes relacions socials poc conflictives amb un to de nostàlgia costumista. És potser el gran model predecessor d’Oller amb una gran riquesa documental i un català parlat excel·lent
18. Canvis a la Catalunya de la segona meitat del XIX Consolidació d’un públic lector. La petita burgesa té accés a la lectura
Els intel·lectuals senten la necessitat de tenir una literatura pròpia
Aparició de la indústria del llibre: impremta i llibreria (nova economia burgesa)
Aquestes publicacions (revistes) són la plataforma i l’estímul a la Narrativa
19. Conclusió La temàtica i el tractament de la llengua del costumisme han infñuït autors moderns com Josep Carner, Josep Mª de Sagarra i Josep Pla