PAVELLÓ ALEMANY

1. PAVELLÓ ALEMANY Ludwig Mies Van der Rohe Arquitectura segle XX http://www.miesbcn.com

2. 1.- Dades bàsiques • Nom: Pavelló Alemany • Arquitecte: Ludwig Mies van der Rohe • Cronologia: 1929 (reconstruït el 1986) • País: Alemanya • Estil: Racionalisme (o Funcionalisme) • Tipus: Edifici oficial representatiu i expositiu • Ubicació: Barcelona

8. 2.- Breu biografia • Pàg. 170

9. Neoplasticisme

10. Walter Gropius: Bauhaus. Dessau

12. L’obra de Mies Van der Rohe és molt extensa. • Després del Pavelló Alemany, el 1930, dirigirà la Bauhaus. • El 1933 la Bauhaus tanca i l’arquitecte, fugint del nazisme, es trasllada a EUA. • El 1938 va ésser anomenat director de la facultat d’arquitectura de l’Illinois Institute of Technology de Chicago. • Va desenvolupar durant el període comprés entre els anys 1940 i 1956 nombrosos projectes en aquesta ciutat, destacant el nou campus de la universitat que dirigia, on Mies fa ús dels materials més característics de la seva obra, l’acer i el vidre.

13. Crown Hall,  Illinois Institute of Technology,  Chicago, 1956

14. Mies van der Rohe:  Crown Hall, Illinois Institute of Technology, Chicago, 1956

15. També va ésser durant aquest període, quan projectà una de les seves obres més emblemàtiques, la Casa Farnsworth, situada en un prat d’Illinois. Aquest edifici, amb façana de vidre i amb planta totalment diàfana i aixecada del terra, destaca per la seva simplicitat i la seva harmonia amb l’entorn natural que l’envolta. • Entre els anys 1948 i 1951, Mies aconseguí aixecar els seus primers gratacels. Aquests varen ser uns edificis residencials construïts a Chicago, on l’arquitecte va usar el mètode del mur cortina, consistent en centrar les càrregues estructurals al nucli de l’edifici i poder crear, d’aquesta forma, una façana íntegrament de vidre. Uns anys més tard, construiria el seu gratacel més emblemàtic, el Seagram Building de Nova York, on Mies perfeccionà el mètode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu. • Morí a Chicago el 1969, deixant com a llegat tota una extensa i reconeguda trajectòria com a arquitecte i una àmplia obra que abarca tant el continent europeu, com l’Amèrica del Nord.

16. Farnsworth HousePlano, Illinois Ludwig Mies van der Rohe 1950

17. The Farnsworth House The Farnsworth House The Farnsworth House

19. Seagram Building. New York 1954-56

20. 3.- Anàlisi formal • Planta-espai • Materials • Sistema constructiu • Elements de suport • Elements sostinguts • Il·lumicació

21. Planta-espai

22. Materials: acer, formigó armat, vidre, marbre travertí, ònix, granit. Sistema constructiu: arquitravat Suport: vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable i parets internes. Elements sostinguts:sostre pla de formigó Il·luminació: La planta oberta sense espais tancats fa que a l’interior s’aprofiti tota la llum natural però matisada per les diferents partes que compartimenten l’espai i que creen diversos ambients, molt subtils.

23. 4.- Espai exterior • Volums: Paral·lelepípede, malgrat que l’absència de parets experior li dóna una gran ingravidesa. • Façanes: L'edifici no té una façana pròpiament dita. S’aixeca sobre un podi rectangular de marbre travertí. L’accés es fa per una escala lateral de 8 graons, davant de la qual hi ha un estany rectangular que obliga a girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici. • Urbanisme: S’integra perfectament a l’espai que l’envolta.La seva poca alçada i la vegetació de l’entorn fa que gairebé passi desapercebut.

24. 5.- Elements decoratius • Hi predomina el caràcter auster, amb molt poca ornamentació que només supleixen els materials nobles (marbre travertí, ònix, vidre i acer). • “Menys és més”. • Elements de decoració: • Escultura Alba de Georg Kolbe • Cadira Barcelona

25. L’escultura és una reproducció en bronze de la que, amb el títol d’Alba, va fer Georg Kolbe, artista contemporani de Mies van der Rohe. Està magistralment situada en un extrem de l’estany petit, en un punt on no només es reflecteix a l’aigua sinó també al marbre i als vidres, donant la sensació que es multiplica en l’espai i contrastant les seves línies corbes amb la puresa geomètrica de l’edifici.

26. 1929 La cadira Barcelona Mies van der Rohe va dissenyar, especialment per al Pavelló, una cadira feta de pell i perfil metàl·lic que, amb el temps, va esdevenir una icona del disseny modern. N’és una bona mostra el fet que el model de la cadira Barcelona encara es produeix i comercialitza actualment.

27. 6.- Significat de la construcció • Elements propis de l’estil • Relació entre la forma i la funció • Elements simbòlics • Relació de l’obra amb l’època

28. Elements propis de l’estil • L’arquitectura racionalista es caracteritza per: • Formes simples • Retorn als volums bàsics: cub, cilindre, esfera. • Predomini de la lògica constructiva sobre l’ornamentació. Ville Savoie Le Corbusier Església de Ronchamp

29. Relació Funció- forma L'edifici va ser concebut com a pavelló per representar Alemanya a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. El Pavelló Alemany de Mies Van der Rohe no tenia una destinació concreta sinó que estava pensat per ser un espai polivalent, sense una frontera clara entre l'exterior i l'interior.

30. Elements simbòlics: Pàg. 170 llibre

31. Relació de l’obra amb l’època Va ser un edifici que anunciava l'abandonament de les velles formes i l'adopció d'una nova manera de construir basada en la utilització del vidre i de l'acer. En aquest sentit, el Pavelló Alemany es considera un dels principals models de l'arquitectura moderna. El Pavelló d’Alemanya de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, contrastà brutalment amb l'estil dels altres pavellons i edificis que mostraven una línia clarament arcaïtzant, com per exemple, el Palau Nacional d’Enric Català o les torres venecianes de Ramon Reventós.

33. 7.- Transcendència de l’obra

34. El Racionalisme o Funcionalisme ha marcat de tal manera l’arquitectura del segle XX que es pot dir que no hi ha cap arquitecte que, amb més o menys encert, no hagi partit dels seus postulats bàsics en la seva obra. A Catalunya el Funcionalisme o Racionalisme va donar lloc durant la IIa. República al GATCPAC (grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al progrés de l’arquitectura contemporània), moviment encapçalat per Josep Lluís Sert, encara que aquest s’anirà aproximant a concepcions organicistes (l’edifici és un organisme que té sentit en sí mateix, en la seva relació amb la natura i amb la personalitat de qui va destinat). Un exemple recent d’edifici racionalista a Barcelona és l’Illa Diagonal dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i Rafael Moneo.