LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS

1. LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS

2. CONTINGUTS A. Introducció B. Elsprimersregnescristians • Regne astur-leonés Regne de Castella • Regned’Aragó • ComtatsCatalans C. Principalsetapes de la reconquesta D. Models de repoblació E. L’organització social F. L’organització política G. L’economia H. Cultura I. La crisibaixmedievaldelssegles XIV i XV

3. A. INTRODUCCIÓ • Zona lliure del domini musulmà: • Causes: zona agreste, escasa població, velicositat • Aparició dels primers regnes cristians: • Zona cantàbrica: regne astur-leonès • Zona pirenaica: regne de Pamplona, comtats aragonesos i comtats catalans • Etapes: • Fins al segle XI: repoblació • Des del segle XI: reconquesta i repoblació Afavorida per: Creixement demogràfic, estratègia política i cristianisme

4. B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS

5. B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 1. ZONA CANTÀBRICA: Regne Astur-leonès regne de Castella • Orígens: Don Pelai i la batalla de Covadonga (722). Successors: creen el Regne d’Astúries. • Primers reis: • Alfons I: expansió per Galícia i Vasconia • Alfons II: restauració de la tradició visigòtica i aparició dels restes de l’Apòstol Jaume • Alfons III: trasllat de la capital a Lleó (segle IX) i repoblació de les terres despoblades fins al riu Duero. • Segle X: paralització de les conquestes (Califat de Còrdova) • Naixement del comtat de Castella: • Frontera oriental del regne de Lleó (exposada als atacs musulmans). • Comtes dependents de Lleó • Autonomia amb el compte Ferran González (Segle X): títol de comte hereditari. • Dependència de Navarra (principis del Segle XI) • Ferran I: primer rei de Castella (uneix Castella i Lleó) • El califat de Còrdova es divideix en taifes (1031): això facilita l’expansió cristiana cap al sud. • Les taifes intenten comprar la pau: pagament anual en or (paries) aquests ingressos fan que els regnes cristians augmentin el seu poder militar. • Alfons VI: conquesta Toledo al 1085 • Unió definitiva de Castella i Lleó amb Ferran III (1230) Corona de Castella • Independència de Portugal (Segle XII) amb Alfons Henriques: regne independent

7. B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 1. ZONA CANTÀBRICA: regne de Castella • Els monarques islàmics, davant l’agressivitat dels reis cristians, demanen ajuda a l’imperi nord-africà dels almoràvits (1086-1109): frenen els cristians. • A partir del segle XII, els reis cristians organitzen la repoblació de les ciutats frontereres de manera col·lectiva (repoblament comunal) i van atorgar privilegis i drets als repobladors. • Els regnes cristians s’han d’enfrontar a un nou exèrcit islàmic, els almohades: els derroten a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) • Els regnes de Castella i Lleó es van unir i separat diverses vegades al llarg del segle XII. La unió definitiva va ser amb Ferran III al 1230, i així va néixer la Corona de Castella. • Desprès de Las Navas de Tolosa, els castellans continuen avançant cap al sud: • Portugal aconsegueix el territori actual amb l’ocupació de Faro (1249) • El regne de Castella ocupa Extremadura (1230) i la Vall del Guadalquivir (Ferran III) i Cadis i Múrcia (Alfons X) • Segles XII i XIII: s’ocupen territoris molt poblats, i els musulmans són expulsats cap a Granada o el nord d’Àfrica

8. B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 2. ZONA PIRENAICA: comtats aragonesos • Sorgeix a principis del Segle IX • Segle X: unió matrimonial amb Navarra • Principis del Segle XI (1035): Ramir I • Primer rei aragonès • Es va annexionar els comtats de Sobrarbe i Ribagorza • Finals del Segle XI: nova unió de Navarra i Aragó • Segle XII: • Alfons I el Batallador: gran avanç per la conca de l’Ebre (conquesta de Saragossa, 1118) • A la mort d’Alfons I (1134), Navarra s’independitza i el seu germà Ramir II és anomenar rei d’Aragó. • Unió amb Catalunya amb el matrimoni de Peronella (filla del rei Ramir II) i Ramon Berenguer IV

10. B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 3. ZONA PIRENAICA: Comtatscatalans • Territoridefensiucarolingi (Marca Hispànica). • Constitueixen diversos comtats que s’unifiquenambGuifré el Pelós (segle IX), qui impulsa la repoblació de diverseszones. • Borrell II (finals del Segle X) es declara independent de França (es fa efectiuamb el Tractat de Corveil al 1258). • Segle XI: expansióambRamon Berenguer II. • Mitjans del Segle XII: unió dinàstica de Catalunya i AragóambRamon Berenguer IV. • Segle XIII: gransconquestesamb Jaume I el Conqueridor (Mallorca i València).

12. 3.1. La Catalunya musulmana • L'any 714, l'exèrcit musulmà va conquerir Saragossa. Des d'allà va iniciar la conquesta de l'actual Catalunya. • Al nord de Catalunya, al segle IX, els reis francs van ajudar a expulsar els àrabs. La dominació islàmica va ser breu en aquesta zona, que no s'arribà a islamitzar, per la qual cosa rep el nom de Catalunya Vella. • En canvi, la zona sud i oest de Catalunya restà més de tres-cents anys sota control musulmà; es coneix amb el nom de Catalunya Nova. Frontera: rius Llobregat, Anoia i Segre. • Durant el califat de Còrdova, els habitants de la Catalunya Nova es van islamitzar. Van adoptar la llengua àrab i la religió i els costums islàmics. També van introduïr els seus avenços agrícoles (als pobles) i les formes de vida urbanes. • Les ciutats van crèixer i se’n van crear de noves. Algunes de les ciutats musulmanes més destacades van ser Balaguer, Lleida i Tortosa. • Amb la desaparició del califat l'any 1031 es van formar a l'actual Catalunya les taifes de Tortosa i de Lleida.

15. 3.2. Els primers comtats catalans • Els reis francs, per protegir-se delsmusulmans, van crear al llargdelsPirineus una franja fortificada que van anomenarMarca Hispànica. La van dividir en comtats i van nomenarcomtes per governar-los. • Amb el pas del temps, aquestscomtes es van anardesvinculantdels reis francs. El primer pas el va ferGuifré el Pelós (840-897), comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, quan va deixar en herènciaelsseusterritorisalsseusdescendents (sense que els reis francspoguèssinnomenar un altrecomte). • El segon el va donar Borrell II el 988, quan decidí no renovar el jurament de fidelitat al rei de França, que lihaviadenegatl'ajuda per defensar Barcelona delssarraïns: elscomtatscatalansesdevinguerenindependents. • Al segle X elscomtes van repoblar elsseusterritorisconcedintpetitesparcel·les de terra (alous) alspagesos. La riquesadelscomtats es basava en l'agricultura i la ramaderia. Era una agricultura de subsistència que practicava una rotacióbiennalambguaret.

17. 3.3. Una societat feudal • La societat catalana va iniciar la feudalització a l'inici del segle XI. Per protegirelsseusterritoris, els nobles van apropiar-se de les terres que governaven. Van autonomenar-se barons i van feraquestcàrrechereditari. A conseqüènciadelsatacs, moltspagesoslliures i petitspropietaris van demanar-los protecció i es van convertir en serfs. • Ramon Berenguer I (1070), comte de Barcelona, va pactar ambaquestsbarons, els va fervassallsseus i va establir el feudalisme a les sevesterres, basat en el vassallatge i el codidelsUsatges. El mateix va ferambelsaltrescomtescatalans. Va quedar establertaaixíl'hegemonia de la casa comtal de Barcelona. • Amb la caiguda del califat de Còrdova el 1035 elscomtescatalans van exigir alsmusulmans el pagament de tributs (paries) i van anarconquerintTàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

19. 3.4. La formació de la Corona d'Aragó • L'any 1137 es concertà el matrimoni entre Peronella, filla del reid'AragóRamir II, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. • Ramon Berenguer IV va conquerir les taifes de Lleida (1149) i de Tortosa. Posteriorment va continuar l'avançcap al sud i, el 1153, va capitular Siurana, la darreraciutat sota control islàmic al territori actual de Catalunya. • El fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, Alfons II (Alfons I el Cast, a Catalunya), fou el primer en ser comte de Barcelona i reid'Aragó. Així es va iniciar la dinastiacatalanoaragonesa. • Al segle XIII es va dur a terme el repoblament de la Catalunya Nova: • Les terres van ser donadesalsordesmilitars i religiosos i als nobles. • Elscomtes van atorgar a les ciutatscartes de poblament que alliberavenelspagesos de certesservituds. Això va atreurepobladors i es van crear ciutats noves.

22. C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 1. Formació dels nuclis de resistència i avenç repoblador (segles VIII – principis XI) • Sorgeixen nuclis de resistència en torn a la Cordillera Cantàbrica i als Pirineus • Inferioritat cristiana enfront a Al-Andalus: • Pagament de tributs • Expedicions de saquejos i càstics • Repoblació astur-leonès de la zona nord fins al riu Duero (zona despoblada)

25. C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 2. Reconquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre (des de mitjans del Segle XI fins a mitjans del Segle XII): • Supremacia cristiana: • Desintegració del califat • Expansió demogràfica i econòmica cristiana • Superioritat militar cristiana • Cobrament de tributs o pàries • Caràcter de croada • Castella-Lleó: • Des de Ferran I fins a Alfons VI es reconquisten els territoris entre el Duero i el Sistema Central • Moment clau: la conquesta de Toledo a l’any 1085 • Expansió detinguda pels almoràvits • Repoblació a base de cartes de repoblament • Aragó i Catalunya: • Es reconquesta la Vall de l’Ebre (les més importants van ser les d’Alfons I el Bataller amb Saragossa i la de Ramon Berenguer IV amb Tortosa i Lleida). • Repoblació: ciutats frontera amb feus repoblades per mossàrabs portats del sud de la Península.

27. C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 3. Reconquesta des de mitjans del Segle XII a principis del Segle XIII: • Castellans i aragonesos es divideixen el territori a reconquistar al Tractat de Cazorla (1179) • Castella pren Conca, La Manxa i Extremadura amb protagonisme de les ordres militars. • Els almohades frenen la reconquesta amb la batalla d’Alarcos contra Alfons VIII de Castella (1195) • Una croada cristiana venç a la Batalla de las Navas de Tolosa (1212) • Corona d’Aragó: Alfons II d’Aragó (o Alfons I el Cast) reconquesta les terres de Terol i Albarracín.

30. C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 4. Reconquesta de la Vall del Guadalquivir, València i Murcia (Segle XIII): • Tractat d’Almizra(1244): demarcació de la reconquesta entre Castella i la Corona d’Aragó • Castella-Lleó: • Ferran III reconquesta Extremadura (Cáceres 1229 i Badajoz 1230), l’Andalusia Bètica (Còrdova 1236 i Sevilla 1243) i Murcia (1243). • Alfons X el Sabi culmina la reconquesta d’Andalusia, excepte el regne Nassarita de Granada. • Repoblació per repartiments en funció de la condició social dels conqueridors i repobladors. • Corona d’Aragó: • Jaume I el Conqueridor aconsegueix Mallorca (1229-1230) i València (1238) • Repoblació: • Zones més despoblades: a mans d’ordres militars • Zones més poblades: repartiments entre repobladors aragonesos i catalans.

32. C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 5. Expansió per la Mediterrània (segles XIII-XV): Corona d’Aragó • Els successors de Jaume I el Conqueridor, disposaven d’una bona flota marítima i d’un exèrcit de mercenaris: van començar l’expansió militar i comercial per la Mediterrània: • Pere el Gran conquerí Sicília (1282), punt estratègic per rutes comercials • Jaume II va iniciar la conquesta de Sardenya (1323) • Alfons IV d’Aragó va conquerir el regne de Nàpols (s.XV)

35. C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 6. Reconquesta del Regne Nassarita de Granada (des de finals del Segle XIII fins a finals del Segle XV): • Mínims avenços castellans per: • Debilitat de la monarquia castellana • Importància del cobrament de les pàries • Situació geogràfica del regne Nassarita • 1492: els Reis Catòlics finalitzen la conquesta de Granada.

39. D. REPOBLACIÓ: Etapes i models • És el repartiment i ocupació pels cristians de les terres conquerides als musulmans. • Es va iniciar amb la reconquesta, però va perdurar fins desprès de la expulsió dels musulmans. • La necessitat de defensar els territoris conquerits va fer que els pobladors tinguessin unes llibertats que no existien en l’Europa feudal. • La repoblació va dependre de: • Els efectes demogràfics • La població musulmana del moment • Altres motius • Conseqüències: l’estructura de la propietat actual

42. E. ORGANITZACIÓ SOCIAL • Creixement demogràfic: • Causes: • Permanència de molts musulmans i jueus • Arribada de pobladors francs • Important creixement vegetatiu dels regnes cristians • Distribució: • Castella-Lleó: uns 4 millions d’habitatns • Aragó: mig millió aproximadament

43. F. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

45. Institucions de govern a Aragó

46. G. ECONOMIA • Fins al segle XI: Economia agrària d’autoconsum: • Agricultura: cereals, vid i hortalises • Ramaderia: vacuna, de porc i ovella • A partir del segle XI: base econòmica agrària i creixement urbà: artesania i comerç: • Renaixement urbà: a partir dels segles XII-XIII. Destaquen les ciutats del Camí de Sant Jaume i les importants ciutats reconquerides. • Activitats artesanals: organització en gremis. Destaquen la tèxtil (Catalunya) i la dels astillers (Castella) • Comerç: afavorit per la major circulació monetària, la millora de vies de transport, l’aparició de mercats locals i fèries, així com la millora de les tècniques comercials i els mitjans de pagament.

48. H. CULTURA • Importància de l’Esglèsia: • Centres de cultura i estudis • Patrocinadors de l’art • Ideologia • Camí de Sant Jaume: • Via de penetració de les influències europees (Cluny i Cister) • Resorgiment urbà i demogràfic • Revitalització de l’economia • Desenvolupament urbà: • Desenvolupament de les llengües romances • Aparició d’universitats i escoles municipals • Instauració d’ordres mendicants • Escola de Traductors de Toledo (segle XIII)

49. I. LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV i XV)