150 likes | 326 Views
Els orígens de la literatura. Trobadors Joglars. Professionals Dedicació plena Canten les pròpies composicions per les quals cobren Cerverí de Girona, Ramon de Besalú, etc. Aficionats Complement de la seua personalitat, instrument de les seues activitats.
E N D
Els orígens de la literatura. TrobadorsJoglars • Professionals • Dedicació plena • Canten les pròpies composicions per les quals cobren • Cerverí de Girona, Ramon de Besalú, etc. • Aficionats • Complement de la seua personalitat, instrument de les seues activitats. • Composaven, però no cantaven ni se’ls pagava.
Lírica trobadoresca i context històric • El marc històric del món trobadoresc és principalment el • d’Occitània, Sud de França. • - Va des del segle XI fins a començaments del XIV.
El seu esquema mètric solia ser el següent: refrany -un apariat- A A (observeu que les lletres majúscules indiquen la intervenció del cor, mentre que les minúscules corresponen al solista), tres versos del solista amb un vers del refrany b A b a, refrany A A D'amor m'estera ben e gent As'eu ma dona vis plus sovent A Balada faz ab coindet son bd'amor m'estera ben e gent Aqu'a ma bela don a randon, bquar ai estat tan lonjament. a
Els trobadors expressaven els seus sentiments a través de la composició que es denomina cançó. El seu tema central i gairebé exclusiu és l'amor: l'amor cortès ( o fin'amor) que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.
L’amor, amb característiques del sistema feudal • SENYOR VASSALL • HOM DOMINA FIDELITAT
PERSONATGES I CONCEPTES: • Amor adúlter: • La dama, casada (domina –midons: • MEUS DOMINUS), objecte de vassallatge del trobador (hom) que la divinitzava. • Lausangiers (acusadors) que alerten el marit (gilós) • Senhal: pseudònim de la dama, situat a l’última estrofa, a la tornada.
En occità Farai chansoneta nueva, ans que vent ni gel ni plueva: ma dona m’ assai’ e.m prueva, quossi de qual guiza l’ am. E ja, per plag que m’ en mueva, no.m solverai de son liam. En català [Faré una cançoneta nova, abans que venti, geli o que plogui: la meva dama m’assetja i em prova (per veure) com me l’estimo. I ja, per plets que em posi, no em soltaré del seu lligam.] (Guilhem de Peitieu)