620 likes | 896 Views
PALAU DE LA MÚSICA. Domenech i Montaner. Catalogació. Anàlisi formal. Interpretació. ÍNDEX. Modernisme. Domènech. Enllaços. Palau de la Música Autor: Lluís Domènech i Montaner Any:1905-1907 Estil: Modernista Localització: Barcelona, barri de Sant Pere. Catalogació.
E N D
PALAU DE LA MÚSICA Domenech i Montaner
Catalogació Anàlisi formal Interpretació ÍNDEX Modernisme Domènech Enllaços
Palau de la Música Autor: Lluís Domènech i Montaner Any:1905-1907 Estil: Modernista Localització: Barcelona, barri de Sant Pere Catalogació
Materials i sistema constructiu • Elements arquitectònics Anàlisi formal • Espai interior Espai exterior
Anàlisi formal Materials i sistema constructiu Materials: • Ferro • Ciment • Vidre • Rajola • Ceràmica • Pedra • Maó Sistema constructiu: • Estructura reticular de peus drets i de bigues de ferro (jàsseres) • Planta lliure i mur cortina
Elements de coberta. Elements de suport. Elements decoratius. Anàlisi formal • Elements arquitectònics
Anàlisi formal • Elements arquitectònics Coberta • Volta de ventall • Coberta plana • Coberta voltada
Peus drets Jàsseres Columnes Arcs Ogivals Carpanells Anàlisi formal • Elements arquitectònics Suports
Anàlisi formal • Elements arquitectònics Suports Arcs ogivals Jàsseres Peus drets Columnes 2n pis 1r. pis
Tipus de planta i organització de l'espai. Secció longitudinal i frontal. Il·luminació. Acústica. Anàlisi formal • Espai interior
Anàlisi formal • Elements arquitectònics Peus drets i de bigues de ferro (jàsseres).
Planta: • Lliure. • Irregular. • Espai unitari • Tres nivells: • Planta baixa • Primer pis • Segon pis Anàlisi formal • Espai interior
7 1 5 2 3 4 6 8 Anàlisi formal • Espai interior Planta Planta baixa • Sala d’assaig • Sala de lectura • Biblioteca • Administració • Entrada principal • Hall • Sala de descans • Cafè
Anàlisi formal • Espai interior Planta 2 3 1 Primer pis • Platea • Sala de Lluís Millet • Escala • Escenari Amfiteatre
Anàlisi formal • Espai interior Planta Segon pis
Anàlisi formal • Espai interior Secció frontal Interior Exterior Segon pis Primer pis Planta baixa Segon pis Primer pis Planta baixa
A A A Anàlisi formal • Espai interior. Secció frontal Claraboia Al·legories Escenari Muses
Coberta: volta catalana Grans finestrals amb vitralls Arcs ogivals Columnes Peus drets Anàlisi formal • Espai interior Secció frontal: Segon Pis
3 2 8 7 5 6 1 4 Anàlisi formal • Espai interior Secció longitudinal • Planta baixa 4. Sala d’assaig 7. Amfiteatre • Primer pis 5. Escenari 8. Sala Millet • Segon pis 6. Platea
Anàlisi formal • Elements arquitectònics Decoració • Tipus i materials: • Escultures. • Mosaics. • Vitralls. • Relleus. • Ceràmiques. • Programa decoratiu: • Música. • Identitat catalana. • Natura.
Natura: • Es considera la sala de concerts com un jardí • Decoració vegetal • Rosa relacionada a Sant Jordi Anàlisi formal • Elements arquitectònics Decoració: Programa decoratiu
La música: • Bustos de músics: Clavé, Beethoven, Palestrina... • Instruments musicals: muses • Al·legories: La cançó popular i universal • L’Orfeó català Anàlisi formal • Elements arquitectònics Decoració: Programa decoratiu
Anàlisi formal • Elements arquitectònics • La Regna de la festa • L’Orfeó català • Les muntanyes de Montserrat Decoració: Programa decoratius Mosaic de Lluís Bru
Anàlisi formal • Elements arquitectònics • Identitat catalana: • Escut de Catalunya. • Figura de Sant Jordi. Decoració: Programa decoratiu
Anàlisi formal • Espai interior Programa decoratiu • Tres de les 18 Muses tocant un instrument musical. • Porten vestits fets de mosaics decorats amb flors o amb escuts. • Les muses s’uneixen mitjançant garlandes de flors. Escenari
Anàlisi formal • Espai interior Programa decoratiu • Bust d’Anselm Clavé • Al·lusió a la cançó “Les flors de maig” Al·legoria a la música popular Escenari
Anàlisi formal • Espai interior Escenari Programa decoratiu Visió wagneriana de les valquíries. Bust de Beethoven Escenari Al·legoria a la música universal
Anàlisi formal • Espai interior • Il·luminació artificial: • Llum elèctrica • Fanals • Il·luminació natural: • Grans finestres amb vitralls • L’exterior sembla una capsa de vidre • Claraboia central Il·luminació
Anàlisi formal • Espai interior Il·luminació Claraboia central
Anàlisi formal • Espai interior Il·luminació Planta baixa
L’arquitecte va tenir en compte l’acústica. Disseny de les parets i els sostres amb materials que absorbeixen els sons i no els reflecteixin. Anàlisi formal • Espai interior Acústica
Anàlisi formal Espai exterior • Organització de la façana: • Longitudinalment • Altura • Programa decoratiu: • Grup al·legòric de la cançó catalana i figura de St. Jordi • Mosaic de l’orfeó català • Cúpula amb els escuts • Columnes decorades amb trencadís • Arcs de maó • Escultures de músics
Anàlisi formal Sistema constructiu Segon Pis Primer Pis Mur cortina
Anàlisi formal Espai exterior Organització longitudinal • La façana s’organitza longitudinalment en dues façanes enllaçades per un vèrtex decorat amb un grup escultòric.
Anàlisi formal Espai exterior Organització en altura Àtic. Cos central Base
Funció Context Interpretació Significació Relacions amb altres obres
Anàlisi formal Espai exterior Organització en altura Cúpula Mosaic de l’Orfeó Bustos Galeria de columnes
Sala de concert per a 2000 persones: • Escenari. • Sala d’assaig. • Pati de butaques. • Seu oficial de l’Orfeó Català: • Sala de juntes i administratives. • Biblioteca i sala de lectura. Interpretació Funció
El Palau s’esdevé un símbol de: • Música: • Seu de l’Orfeó. • Sala de concerts: corals i peces simfòniques • Modernisme: • Obra culminant del Modernisme. • Diversos artistes mostren els seus treballs. • Catalanisme: • Cançó popular catalana. • Reivindicació de Catalunya. Interpretació Significació
Des de mitjans del segle XIX es va promocionar les activitats musicals i la creació de cors, orfeons. En aquest context Anselm Clavé impulsà el moviment coral a Catalunya. En 1891 Lluís Millet i Amadeu Vives fundaren l’Orfeó Català, organisme dinamitzador de la música i la cultura catalana. El palau va ser construït per encàrrec de l'Orfeó Català, com nova seu social i pagat per donacions populars i dels mateixos socis de l’Orfeó. Interpretació Context
Interpretació Relacions amb altres obres H.Guimard: Sala de Música Hubert de Romans, Paris (1897-1901)
Lluís Domènech 1850-1923 Biografia Estil Obres
S’educa en un entorn il·lustrat i benestant dins de l'esperit de la Renaixença. Estudià a Barcelona i a l’escola d’Arquitectura de Madrid. En 1875 fou nomenat catedràtic de l’escola d’Arquitectura de Barcelona. Va presidir l’Ateneu en diverses ocasions. Compagina l’arquitectura amb la tasca periodística i política, sempre amb la reafirmació del catalanisme. Lluís Domènech 1850-1923 Biografia
Síntesi de totes les arts • Influències: • Art gòtic: • Arcs ogivals • Merlets • Art àrab: • Utilització del maó • Arcs apuntats entrellaçats • Natura: • Elements decoratius: flors, talls... Lluís Domènech 1850-1923 Estil
El castell dels tres Dragons, (1888) Editorial Montaner i Simó, (1875-1885) Institut Pere Mata, (1879-1919) Casa Navàs, (1901-1907) Casa Lleó Morera, (1903-1905) Hospital de San Pau,( 1902-1930) Lluís Domènech 1850-1923 Obres
Lluís Domènech 1850-1923 Obres Castell dels tres Dragons, 1888
Lluís Domènech 1850-1923 Obres http://turisme.reus.cat/RT_IPMata Institut Pere Mata, 1879-1919
Lluís Domènech 1850-1923 Obres http://www.gaudiallgaudi.com/CA103.htm Editorial Montaner i Simó, 1875-1885
Lluís Domènech 1850-1923 Obres Casa Navàs, 1901-1907 http://turisme.reus.cat/RT_CNavas
Lluís Domènech 1850-1923 Obres Casa Lleó Morera, 1903-1905