Propera parada, Drassanes de Barcelona

1. Propera parada, Drassanes de Barcelona

2. Durant segles les Drassanes han presidit la façana marítima de Barcelona i són visibles a molts dels gravats que en diferents èpoques s’han fet de la Ciutat.

3. El primer de preveure la necessitat de bastir unes noves drassanes més grans que les que Barcelona ja tenia va ser Jaume I el 1243. L’edifici va ser construït gràcies al recolzament econòmic de la Corona d’Aragó, el Govern de la Ciutat (anomenat Consell de Cent) i de la Diputació del General (nom històric de la Generalitat de Catalunya). Aquest suport queda clarament reflectit a determinats espais de les drassanes, on es poden apreciar els escuts de les diferents institucions que van col·laborar en la seva construcció, que quedava ran de mar i fora muralla. Escut de la Diputació del General Escut del Consell de Cent Escut de Pere III el Cerimoniós Escut Reial

4. L'origen de les Drassanes Reials de Barcelona ve determinat per l'expansió marítima que la Corona d'Aragó desenvolupà als segles XIII, XIV i XV. Vista de les Drassanes Reials Achille Battistuzzi. 1872. Pintura sobre tela MMB

5. Dibuix d’una galera Autor desconegut Segle XVIII MMB Una de les tipologies de vaixells que més s’hi varen construir van ser galeres, embarcacions de guerra per excel·lència de l’Edat Antiga fins al segle XVII. Se sap que al segle XVII a les Drassanes s'hi podien bastir fins a trenta galeres alhora sense problemes d'espai o d'operaris. Rèplica a escala 1:1 de la Galera Reial de Don Joan d’Àustria, que va ser la nau capitana de la Batalla de Lepant (1571) i havia estat construïda a les Drassanes Reials Realitzada al Museu Marítim l’any 1971 MMB

6. El sistema constructiu de les Drassanes es basa en l’arc diafragma. Enfilats sobre pilars d’uns 6 m d’alçària, aquests arcs semicirculars permeten de cobrir grans espais, sense necessitat de massa parets ni pilars. L’intradós, el punt més alt, se situa a 13 metres. Drassanes Reials de Barcelona Vista de les naus gòtiques Arxiu fotogràfic MMB

7. El resultat és l’obtenció d’àmplies sales quadrangulars que tendeixen a donar la sensació d’espai únic. Aquesta estructura, anomenada de saló, és una de les característiques més singulars del gòtic català, tant de les arquitectures civils com, també, de les grans catedrals. Drassanes Reials de Barcelona Sala Marquès de Comillas Arxiu fotogràfic MMB

8. En un inici les Drassanes varen tenir una planta gairebé rectangular, amb una torre de defensa a cada angle, de les quals ens n’han arribat dues gairebé intactes. Drassanes Reials de Barcelona Torres del segle XIII Arxiu fotogràfic MMB

9. El recinte de les Drassanes estava emmurallat i encara hi ha alguns trams on la muralla és visible. Drassanes Reials de Barcelona. Avinguda del Paral·lel. Arxiu fotogràfic MMB

10. A principis del segle XVII la Generalitat amplià les Drassanes amb les naus projectades que no s’havien arribat a bastir, alhora que segurament va enderrocar part de la primitiva façana marítima fent, d’aquesta manera, que fossin arcs interns de les naus els que actuessin de façana, tal i com pot veure’s actualment. Per continuar l’obra es va seguir el mateix estil gòtic de les naus ja construïdes. Maqueta del conjunt arquitectònic de les Drassanes Reials MMB

11. Després de la Guerra dels Segadors la corona castellana se n'apropià i les dotà d'un baluard. Edifici Drassanes Reials de Barcelona i Baluard del Rei Arxiu fotogràfic MMB

12. El Jardí del Baluard, generalment tancat al públic, pot visitar-se en aquesta activitat i en festivitats assenyalades Arxiu fotogràfic MMB

13. Després de la Guerra de Successió les Drassanes van anar perdent paulatinament el seu ús inicial i varen combinar la construcció naval amb dues casernes: una de una de cavalleria i l’altra d’infanteria. Drassanes Reials de Barcelona. Mestrança d'artilleria. 1882. Arxiu fotogràfic MMB

14. L’any 1745 es va suprimir el cos de galeres i es va abandonar definitivament la construcció naval. L’edifici va passar a fer-se servir només per a usos militars. Edifici Drassanes Reials de Barcelona Mestrança d’Artilleria 1910 Arxiu fotogràfic MMB

15. A més de les casernes aquest bastiment arquitectònic també es va destinar a la fabricació de peces d’artilleria i a dipòsit d’armes. Vista de les Drassanes amb xemeneia, quan s’utilitzava com a fàbrica d’armament Arxiu fotogràfic MMB

16. Fabricació d’armament a l’interior de les Drassanes Reials de Barcelona Arxiu fotogràfic MMB

17. Drassanes Reials de Barcelona. Parc d'Artilleria. Operaris treballant al taller Arxiu fotogràfic MMB

18. Drassanes Reials de Barcelona Façana de mar - 1895 Arxiu fotogràfic MMB

19. Vista aèria de les Drassanes Reials de Barcelona Ca 1900 Arxiu fotogràfic MMB

20. L’any 1935 l’exèrcit abandona les Drassanes i en plena guerra civil es decideix que esdevinguin la seu del nou Museu Marítim de Catalunya Drassanes Reials de Barcelona. Museu Marítim de Catalunya. 1936 Arxiu fotogràfic MMB

21. Acabada la Guerra el Museu va passar a formar part de la Diputació de Barcelona i va ser inaugurat de nou amb el nom de Museo Marítimo de Barcelona el 18 de gener de 1941. Arxiu fotogràfic MMB

22. Entrada principal del Museu Marítim, que actualment es fa per l'edifici de Pere IV ubicada al Jardí del Rei Arxiu fotogràfic MMB

23. El 5 de maig de 1976, el conjunt de les Drassanes es declaraMonument Històric Artístic de caràcter nacional. L’any 1994 es crea el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, format per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària de Barcelona que té com a objecte la salvaguarda de l’edifici i la gestió del Museu. Actualment les Drassanes estan en fase de restauració i millora de l’edifici. D’altra banda, s’està treballant en la renovació de la museografia del Museu Marítim.