1939

1. Introducció Franquisme 1939-1975 Esquema general del franquisme (I) Evolució política Context internacional Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Guerra Freda (1947 – 1969) Distensió (1969 – 1975) 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final Aliança amb els règims feixistes “División Azul” Aïllament internacional (1946-1950) Rehabilitació internacional 1973 Assassinat de Carrero Blanco 1953 Concordat amb el Vaticà Acords militars amb els EUA 1955 Ingrés a l’ ONU 1958 Ley Fundamental de los Principios del Movimiento Nacional 1945 Fuero de los Españoles 1967 Ley Orgánica del Estado 1969 Ley de Sucesión (Joan Carles Borbó)

2. 1.- El pensament i la naturalesa del franquisme Poder absolut executiu Dictadura personal amb unipartidisme Poder legislatiu (governar per decrets) Nacionalisme espanyol Poder judicial (tribunals militars) Antiliberal i antidemocràtic Valors militars: jerarquia, disciplina i ordre Defensa del catolicisme La simbologia política canvia a causa del context internacional Primers anys Feixisme, totalitarisme, sense llibertats bàsiques, retòrica pseudorevolucionària (anticapitalista i anticlassista) Amb el temps (després de la desaparició dels règims feixistes) Adaptació a les noves circumstàncies internacionals. Aspectes externs menys cridaners. Sense renunciar als principis bàsics del règim. Menys feixista i més catòlic. Nacionalcatolicisme.

3. 2.- Els suports de la Dictadura Exèrcit, policia armada, Guàrdia Civil i tribunals militars (“poder dissuasiu”) Església (“poder legitimador”) Franco: Dret de presentació (bisbes) Estat confessional Control de l’ensenyament Falange i Tradicionalistes (“poder organitzador”) Pilars ideològics Cos burocràtic de l’Estat Funcions de propaganda i d’organització en el sindicat vertical (CNS_ Central Nacional Sindical) Sección Femenina Frente de Juventudes Organización Juvenil Española (OJE) Dreta conservadora Classes altes (terratinents, burgesia industrial i empresaris) Suport popular (determinat per la propaganda i el culte al dictador) Majoria silenciosa, majoria absent o franquisme sociològic Organitzats políticament a través del Movimiento Nacional (1958) En substitució de la FET y de las JONS Cap (Franco) Consell Nacional Secretaria General Consells provincials i locals

4. 3.- El procés d’institucionalització Context internacional Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Guerra Freda (1947 – 1969) Distensió (1969 – 1975) 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final Durant la Segona Guerra Mundial 1939-1940 No bel·ligerància Suport a Alemanya 1941-1943 “División Azul” 1943-1945 Derrota alemanya Neutralitat espanyola Hendaya, 1940 Creació de les Corts (1943) Fuero de los Españoles (1945

5. 3.- El procés d’institucionalització Context internacional Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Guerra Freda (1947 – 1969) Distensió (1969 – 1975) 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final En la postguerra mundial (1945-1950) Aïllament de Franco Boicot de l’ONU Vet al Pla Marshall Ley de Sucesión (1947)

6. 3.- El procés d’institucionalització Context internacional Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Guerra Freda (1947 – 1969) Distensió (1969 – 1975) 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final Durant la Guerra Freda (1950-1959) Espanya importància estratègica Préstecs americans 1950, final de l’aïllament de l’ONU 1952, UNESCO 1953, Pacte de Madrid (Bases americanes) 1953, Concordat amb el Vaticà 1955, ingrés a l’ONU 1959, visita d’Eisenhower a Madrid Consolidació internacional de Franco Ley Fundamental de los Principios del Movimiento (1958) Família, municipi i sindicat

7. 3.- El procés d’institucionalització Context internacional Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Guerra Freda (1947 – 1969) Distensió (1969 – 1975) 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final Inclusió al govern dels tecnócrates Etapa de modernització accelerada de l’economia i la societat I època de la denominada “Democràcia Orgànica” Canvis polítics La Ley de Prensa , 1966 Llibertat d’expressió sota control Ley de libertad Religiosa, 1967 Tolerància religiosa... però Estat Catòlic Ley Orgánica del Estado, 1967 Aprovada per referendum Elecció del “tercio familiar) Ley de Sucesión, 1969 Aprovada la successió de Joan Carles

8. 3.- El procés d’institucionalització Context internacional Segona Guerra Mundial (1939 – 1945) Guerra Freda (1947 – 1969) Distensió (1969 – 1975) 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final Deteriorament físic de Franco Augment de poder de l’almirall Carrero Blanco - L’oposició pren força - L’Església es distancia - Comença el terrorisme d’ETA i el FRAP La decadència del règim provoca l’aparició de dos corrents polítics Els immobilistes Els aperturistes (democràcia limitada) Època de poca legislació (La Ley General de Educación, 1970) 1973, assassinat de Carrero Blanco (per ETA) Substituït per Carlos Àrias Navarro Impotència i enduriment repressiu

9. 4.- La repressió franquista 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final En un inici Amb jurisdicció militar 1939 Ley de responsabilidades políticas 1963 creació del TOP Tribunal d’Ordre Públic 1940, Ley de Represión de la Masoneria y el comunismo Provoquen la Per als delictes civils Depuració en l’administració Procés 1001 (judici a dirigents de les CC.OO.) 25000 acomiadaments en l’administració catalana Repressió cultural Els delictes de terrorisme continuen en mans de l’Exèrcit Manipulació dels llibres d’història Propagació de valors conservadors Imposició del nacionalisme espanyol unitari 1963, judici i execució del dirigent comunista Julián Grimau Persecució i repressió de qualsevol manifestació política, social, religiosa o cultural no espanyola 1970 Procés de Burgos 1974, execució de Puig Antich 1975, 5 execucions del FRAP i ETA Repressió de la identitat catalana Derogació de l’Estatut. Prohibició de l’ús públic del català, o de les Sardanes, senyera i cants antipatriòtics. Canvi de noms de carrers, eliminació de monuments... Provoca campanya exterior de protesta i reacció interior franquista

10. 5.- L’oposició a la dictadura 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final L’oposició es concretava en Moviment obrer Activitat clandestina (PSOE, PCE, CNT...) Vagues de 1945 a Barcelona Grups monàrquics Oposició conspiradora 1943, carta dels generals monàrquics 1945, Manifest de Lausana (Joan de Borbó) Els maquis o guerrilla 1944, ocupació de la Vall d’Aran Als 50 es renuncia a la lluita armada L’oposició s’introdueix en els sindicats verticals Enllaços sindicals Jurats d’empresa A Catalunya Les vagues de 1951 (tramvies) Primeres revoltes universitàries A l’exterior J. Irla, President de la Generalitat (1941) Substituït per J. Tarradellas (1954) Creació de la FNC (Front Nacional de Catalunya, 1939) i del MSC (Moviment Socialista de Catalunya, 1945) PSUC (lluita clandestina), anarquisme (lluita armada fins 1963) I a la dècada dels 50 apareix Grups CC (Crist Catalunya) de Jordi Pujol. A l’interior

11. 5.- L’oposició a la dictadura 1939 1959 1969 1975 Etapa totalitària “Els anys blaus” Etapa tecnocràtica Descomposició i final 1962, Col·loqui de Munic (contubernio de Múnich) Oposició monàrquica, esquerra, liberals... (José Maria Gil-Robles, Salvador de Madariaga...) Demanda de democràcia per entrar al Mercat Comú Augment de l’activitat opositora Universitats, moviment obrer (vagues), Església (bases), Monàrquics... Assembleas, manifestacions... Als 70... Molta importància del PCE (Carrillo) i el PSOE (F. González, 1974) A Catalunya Els fets del Palau, 1960 Oposició política i obrera (PSUC, CCOO -1962-) Oposició popular (Edicions 62, Rosa Sensat, Cavall Fort, “Nova cançó, Omnium Cultural) Assemblea de Catalunya (1971, Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia.) 1974, es crea la Junta Democràtica (entorn del PCE) 1975, es crea la Plataforma de Convergencia Democrática (entorn del PSOE)

12. 6.- La mort de Franco 1975 Descomposició i final 20-N Mor Franco Testament de Franco

13. 7.- Documents polítics Proclamación del príncipe Juan Carlos  como sucesor en la jefatura del Estado  “EL VII de los Principios del Movimiento Nacional establece que la forma política del Estado español es (...) la Monarquía tradicional, católica, social y representativa. La Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de veintiséis de julio de mil novecientos cuarenta y siete (...) modificada en algunos de sus aspectos por la Ley Orgánica del Estado, de diez de enero de mil novecientos sesenta y siete (...) establece en su artículo sexto un procedimiento directo e inmediato de proveer a la sucesión en la Jefatura del Estado, confiriendo al Caudillo de España y Generalísimo de los Ejércitos la prerrogativa de proponer a las Cortes a persona que estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente (...). Por todo ello, estimo llegado el momento de proponer a las Cortes Españolas como persona llamada en su día a sucederme, a título de Rey, al Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, quien, tras haber recibido la adecuada formación para su alta misión y formar parte de los tres Ejércitos, ha dado pruebas fehacientes de su acendrado patriotismo y de su total identificación con los Principios del Movimiento y Leyes Fundamentales del Reino, y en el que concurren las demás condiciones establecidas en el artículo noveno de la Ley de Sucesión. En su virtud, y de conformidad con la Ley aprobada por las Cortes Españolas, vengo en sancionar: Artículo primero. Al producirse la vacante en la Jefatura del Estado, se instaurará la Corona en la persona del Príncipe Don Juan Carlos de Borbón y Borbón, que la transmitirá según el orden regular de sucesión establecido en el artículo once de la Ley Fundamental de veintiséis de julio de mil novecientos cuarenta y siete, modificada par la Ley Orgánica del Estado de diez de enero de mil novecientos sesenta y siete”. Francisco Franco BOE, 23 de julio de 1969.