200 likes | 495 Views
DINÀMICA DELS ECOSISTEMES. La rata gris és més agressiva que la rata negra. Quan ambdues espècies es troben en una mateixa construcció, la rata negra prefereix els llocs enlairats (golfes) i la rata gris els llocs arran de terra (cellers), no solen compartir el mateix nínxol ecològic.
E N D
La rata gris és més agressiva que la rata negra. Quan ambdues espècies es troben en una mateixa construcció, la rata negra prefereix els llocs enlairats (golfes) i la rata gris els llocs arran de terra (cellers), no solen compartir el mateix nínxol ecològic. Nínxol ecològic “ofici” : conjunt d’estratègies que realitza per nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se
Hàbitat “adreça”: conjunt de llocs on, a causa de les condicions fisicoquímiques ambientals, viu o pot viure una espècie.
Nivell tròfic : conjunt d’organismes d’una comunitat que es nodreixen d’una mateixa manera. consumidors primaris productors consumidors Secundaris descomponedors transformadors
Xarxa tròfica : sistema format per dues o més cadenes alimentàries interconectades entre si
Flux de matèria i d’energiaRegla del 10% : La producció d’un nivell tròfic és el 10% de la producció de la producció del nivell anterior
Biomassa : massa total dels organismes. (pes sec/unitat superficie o volum)
Producció : augment de la biomassa per unitat de temps(increment de biomassa/unitat de temps) (ex: g/m2.dia) PB (producció bruta) : tota l’energia que s’ha produït PN (producció neta) : la producció bruta menys la respiració PP (producció primària) : és la producció dels productors degut a la fotosíntesi PS (producció secundària) : producció dels consumidors, descomponedors i transformadors es a dir augment de biomassa per unitat de temps PPN, PPB, PSN, PSB
Ecosistemes aquàtics • Zona fòtica i afòtica (ràpida disminució de la llum amb la profunditat) (gran distància entre zona fòtica i afòtica) 2. Fitoplàncton : explotació i sedimentació compensada per alta productivitat (100% diària) (ràpida disminució de la llum amb la profunditat, falta d’oxigen en profunditat) 3. Zones d’aflorament • Termoclina : línia divisòria entre aigua calenta i freda
Ecosistemes terrestres • Estructures perdurables (arbres) que permetin competir per la llum • Organitzats verticalment (estrats de vegetació) i horitzontalment (diferent vegetació) • A l’aire els organismes s’estenen en un gruix de trenta metres i al sòl els productors i els descomponedors hi viuen junts
Ecosistema terrestre La major part de la PP passa als detritívors (fongs i bacteris) La major part de la producció s’inverteix en creixement La mitjana de producció és de 300 gC/m2.any La taxa de renovació és de mesos/anys (fulles, branques..) Tenen un 0,5 a 1 g de clorofil.la/m2 Ecosistema aquàtic La major part de la PP passa als herbívors (zooplàncton) La major part de la producció s’inverteix en reproducció del fitoplàncton La mitjana de producció és de 100 gC/m2.any (gran distància entre productors i descomponedors) La taxa de renovació és de un dia/pocs dies (fitoplàncton) Tenen un 0,01 a 0,1 g de clorofil.la/m2 Diferències entre ecosistemes terrestres i aquàtics
Successions ecològiques : procés de substitució gradual d’unes poblacions per d’altres en una mateixa àrea
Successió primària : és la que es produeix en una àrea en la qual prèviament no existien els éssers vius
Successió secundària : és la que té lloc en una zona en la qual abans existia una comunitat que, per causa d’un incendi, inundació, plaga, etc,ha perdut la major part de les espècies
Característiques de les successions • Les primeres espècies en aparèixer són les espècies pioneres o oportunistes (estrategs de la r) • Les espècies pioneres van sent substituïdes per estrategs de la K • La productivitat (quocient entre producció/biomassa) es va reduint • La diversitat va augmentant • El grau d’organització interna de l’ecosistema va augmentant • L’ecosistema es fa més estable