180 likes | 316 Views
Projecte ‘Corrandescola’ Una iniciació al glosar. SEMINARI Recursos per a l’ensenyament de la llengua Universitat de Vic 6 de febrer de 2009. Albert Casals Ibáñez Dept. Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal Universitat Autònoma de Barcelona. Sumari. La cançó improvisada:
E N D
Projecte ‘Corrandescola’Una iniciació al glosar SEMINARI Recursos per a l’ensenyament de la llengua Universitat de Vic 6 de febrer de 2009 Albert Casals Ibáñez Dept. Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal Universitat Autònoma de Barcelona
Sumari • La cançó improvisada: • Definició i exemples • Tipologies • Característiques • Presència a l’escola • El projecte ‘Corrandescola’ • Recursos per a l’àrea de llengua
Què és la ‘cançó improvisada’? Gènere tradicional basat en la improvisació de lletres sobre una melodia més o menys establerta • Principals tonades per a improvisar en català: • Corrandes, Jotes de l’Ebre, Garrotins (Catalunya) • Gloses (Mallorca i Menorca) • Cant d’estil (País Valencià) • Exemples en altres països: • Bertsos (País Basc) • Trovos (Múrcia i Andalusia) • Décimas (Canàries, Amèrica del Sud i Amèrica Central) • Ottava rima (Itàlia) • Rap (Amèrica del Nord i circuits comercials)
Característiques generals MÚSICA – LLENGUA – CULTURA • Tonada tradicional • Improvisació del text • Significatiu, actual i efímer • Oralitat • Rima i versificació heptasil·làbica poesia popular • Ambients populars; espais socials compartits; interacció
Característiques específiques (I) MÚSICA • Melodia tradicional • Estil de cantar no acadèmic • Ús d’acompanyaments instrumentals • Participació del públic: ells canten la tornada entre les intervencions dels solistes
Característiques específiques (II) LLETRA • Versos improvisats durant la interpretació • Estrofes de 4 versos heptasil·làbics amb rima consonant –mínima– entre el 2n i el 4t vers. • Estratègies discursives: es tracta d’un parlar estructurat! • Temes: eròtic, polític, crítica social o personal, etc. Qualsevol tema és possible.
Característiques específiques (III) CONTEXT TRADICIONAL • En ocasions especials o festives • Per divertir-se, criticar aspectes socials o polítics, per enfortir el sentiment de pertinença a un grup o comunitat. • Activitat participativa: tothom canta la tornada, però també tothom pot esdevenir solista. • Normes no-explícites, però conegudes per tothom. Per exemple: ningú pot enfadar-se davant d’una crítica rebuda i l’única manera possible de respondre-hi és improvisant uns versos més enginyosos que els que han servir per atacar-lo.
Presència a l’escola • Presència limitada dins l’àmbit de la cançó tradicional, encara que en creixement. • Pràcticament inexistent en l’àmbit escolar : • Alguns tallers a secundària. • Algunes experiències aïllades a primària (molt sovint corrandistes que exerceixen de mestres e música). • Experiències en altres indrets: • País Basc • Mallorca • Múrcia.
Projecte ‘Corrandescola’ Projecte destinat a investigar la implementació de la cançó improvisada a primària: • Curs 2006-07: Prova pilot amb un grup de 5è. 14 sessions distribuïdes entre Música i Llengua + sessió final • Curs 2007-08: Aplicació a 4 escoles més. 4 escoles /8 grups-classe (3r a 6è) / 12 mestres implicats A través d’un Grup de Treball Interdisciplinar (Música-Llengua) • Curs 2008-09: Aplicació a més escoles i elaboració de materials de guia i suport. A través del mateix Grup de Treball
Resultats • Cursos ideals: 5è i 6è. • Motivació alta i moltes possibilitats d’aplicació escolar fora-aula (festes, convivències, espectacles) • Principals millores: • Llengua: creació poètica, expressió oral, vocabulari. • Música: participació, habilitat per cantar sol, coneixement de les possibilitats del cantar. • Altres: identitat grupal i relacions socials, aprenentatge global (transdiciplinar), ús social de la llengua, el cant com a activitat significativa i funcional.
Resultats lingüístics • Millora de l’emissió(vocalització, volum, projecció de la veu) • Assimilació diverses intencionalitats comunicatives • Augment vocabulari i recursos expressius • Facilitació creació poètica i del treball de llengua oral • Motivació i treball autònom en el propi aprenentatge de la llengua • Incidència en l’aspecte funcional i l’ús social de la llengua
Conseqüències en l’àmbit de la llengua a l’escola • Replantejament del treball poètic i de la llengua oral de 1r a 6è. • Apropiació d’un instrument que pot afavorir la integració dels nouvinguts a través de la llengua. • Facilitació del treball i avaluació de les competències comunicatives orals. • Èmfasi en la transdisciplinarietat i l’aprenentatge a partir dels temes que els són significatius
Alguns exemples de treball (I) Tirallongues de parelles • Qui ha vingut? • Qui hi ha? • Què fas? Quartetes de rodolí (falsa quarteta) • El gegant del pi • Peix, peixet Garrotins participats (colors, números,noms dels nens/es,…)
Alguns exemples de treball (II) Procés per a la improvisació (i el discurs): • Inventio: pensar la idea, què volem dir. • Dispositio: recordar les paraules clau. • Elocutio: Preparar el final de l’estrofa. • Memoria: Recordar i establir les rimes. • Actio: Començar a cantar.
Alguns exemples de treball (III) Si n’hi ha un home alt, que un iogurt s’ha comprat se l’ha menjat, i a la panxa hi_arribarà caducat. Llenguado rostit amb panses, pollastre i_un be rostit Tot això és el que menjo a l’aixecar-me del llit! De l’acudit a la corranda Figures literàries: Hipèrbole
Alguns exemples de treball (III) Ahir vaig ‘nar a la muntanya i_em vaig trobar amb........... avui quan hi he tornat, en lloc d’un n’hi_havia ........... - Senyor metge, no_estic bé em noto mal ................... • Per ‘xò jo_et receptaré un xarop ...................... Improvisacions amb “motlles”
Referències bibliogràfiques • Ayats, Jaume (2007) Les chants traditionnels des pays catalans. Cahiers d’ethnomusicologie régionale, 8. Toulouse: Centre Occitan des Musiques et Danses Traditionnelles Toulouse Midi-Pyrénées. • Cor de Carxofa (2008) Manual d’iniciació a la glosa. Barcelona: Cor de Carxofa – Associació de Foment del Glosat. • Garzia, J.; Sarasua, J. et al. (2001) El arte del bertsolarismo. realidades y claves para la improvisación oral vasca. Donostia/San Sebastián: Bertsolari Liburuak. http://www.bertsozale.com/liburua/castellano/sarrera/ • Munar, Felip (2008) Jo vull ésser glosador. Palma: Edicions Documenta Balear. • Munar, Felip (2001) Manual del bon glosador. Mancor: Consell Insular de Mallorca. • Riera, Ferran (2009) “Cançons que fugen”. Sons de la Mediterrània, 8: 40-47
Més informació: Albert Casals albert.casals@uab.cat Coordinador del Grup de Treball “La cançó improvisada a Primària” de l’ICE de la UAB i membre del Grup de Recerca en Educació Musical de la UAB WIKI:http://ciaprimaria.wikispaces.com/