ELS RESIDUS

1. ELS RESIDUS

2. Des d'un punt de vista econòmic, residus són tots els materials generats per les activitats de producció i consum que no arriben a tenir cap valor econòmic i són rebutjats, és a dir, retirats del cicle productiu. Des del punt de vista ecològic, els residus són el conjunt de materials o formes d'energia descarregats al medi ambient per l'home, i susceptibles de produir contaminació (impacte ambiental). En parlar de residus sòlids se sol pensar de forma immediata en les deixalles domèstiques. No obstant això, la procedència i els tipus de residus són molt variats i, per a classificar-los, podem aplicar diferents criteris basats en les seves característiques, en els materials que els componen, en els tractaments als quals se'ls pot sotmetre i sobre tot atenent a la seva procedència:

4. Els residus sòlids urbans ( RSU ) són els generats per les activitats desenvolupades en els nuclis urbans o en les seves zones d'influència

5. Totes aquestes deixalles són gestionades pels municipis, bé directament, bé a través de contractes amb empreses especialitzades. Els RSU tenen una composició molt heterogènia. La quantitat de residus varia d’un país a un altre (els països desenvolupats generen molts més residus per habitant i dia que els països menys desenvolupats i , dins d’un mateix país, hi ha diferències en funció de la zona (urbana o rural), nivell de vida de la població, estació de l’any, etc …

6. Els efectes més comuns que provoquen els RSU són els següents: - Olors desagradables, provocades per la descomposició de la matèria orgànica present. - Riscs per a la salut, ja que si s'acumulen de forma incontrolada, afavoreixen la proliferació de rates, mosques, etc., que són possibles portadors de malalties. - Contaminació del sòl i d'aigües superficials o subterrànies; en aquestes últimes per lixiviació, quan l'aigua de pluja arrossega substàncies a l’interior de la terra - Contaminació de l'aire per combustions, controlades o incontrolades. - Degradació del paisatge.

7. Els mètodes d'eliminació dels RSU són bàsicament de dos tipus: els abocadors i la incineració. • Abocadors. • L'ús d'abocadors ha estat el primer dels mètodes emprats per l'home per a eliminar els residus, per ser simple i barat, però presenta greus problemes ambientals (alteració del paisatge, olors, contaminació d'aigua) i de salut (malalties transmeses per rates o insectes que hi proliferaven), en mancar de controls adequats. • En l'actualitat s'utilitzen cada vegada més els denominats abocadorscontrolats, situats en terrenys adequats, on es dipositen de forma ordenada els residus sota condicions segures i supervisades que eviten els problemes de contaminació d'aigua, aire i sòl.

8. Les característiques i factors que es tenen en compte per a la instal·lació i bon manteniment de l'abocador són les següents • Condicions geològiques i geomorfològiques del terreny que ha de ser impermeable o impermeabilitzat artificialment per a evitar contaminació d'aigües subterrànies per lixiviació, i en pendent per recollir els lixiviats i transportar-los a basses de recollida. • b) Condicions climatològiques: elegir per a la seva ubicació una zona on hagin taxes de precipitacions baixes i elevada evapotranspiració per a reduir així la producció de lixiviats. • c) Instal·lar punts de sortida dels gasos (principalment metà) que es produeixen com a conseqüència dels processos de descomposició. • d) Recobriment amb capes de terra en les quals sigui possible el creixement de vegetació autònoma, el que fa disminuir l'impacte paisatgístic. • e) Accessos per al pas de vehicles i un tancat que impeixi el pas de persones i animals.

9. Com funciona un abocador controlat 1. Terreny impermeable per evitar la lixiviació 2. Capa impermeable inferior El fons de l’abocador s’impermeabilitza acuradament de manera que els lixiviats (líquids resultants de la descomposició dels residus) no es puguin filtrar sòl avall i contaminar les aigües subterrànies de la zona. 3. Capa de drenatge dels lixiviats formada per graves recull els lixiviats i els condueix fins a les basses de recollida. 5. L’enterrament diari dels residus amb una capa de terra elimina les molèsties i els problemes sanitaris que d’altra manera es podrien produir i assegura el confinament correcte dels residus. 6. Una bateria de canonades permet que els gasos que es generen dins l’abocador com a resultat de la fermentació dels residus orgànics siguin evacuats i, fins i tot, es puguin aprofitar.

12. Un cop ple, l’espai que ocupava l’abocador pot ser recuperat per a altres usos. Els avantatges d'aquest mètode d'eliminació són la seva instal·lació, uns costos reduïts i un impacte ambiental menor si es controla i gestiona de forma adequada. Entre els inconvenients destaquen la necessitat de grans superfícies de terreny allunyat de nuclis urbans i la producció de lixiviats, fins i tot, després que l'abocador sigui clausurat.

13. 2. Incineració Consisteix en un procés de combustió tèrmica (a 900ºC o més) controlada que provoca una oxidació del C i H presents en la matèria orgànica dels residus, obtenint-se com productes cendres, CO i H2O. Si en els fems existeix PVC, es produeix, a més, dioxines i furans. Amb aquest mecanisme s'aconsegueix reduir el pes i volum dels RSU en poc temps i espai. En principi aquest seria el millor tractament dels residus. No obstant això presenta certs inconvenients: - Alts costos d'instal·lació i explotació. - Consum energètic (combustibles) per al seu funcionament. - Impacte ambiental per contaminació gasosa (dioxines i furans). - Originen escòries i cendres que deuen ser eliminades en abocadors.

14. Una planta incineradora és una instal.lació on té lloc un procés de combustió controlada del rebuig dels residus (la fracció no reciclable), els quals són transformats en cendres, escòries (compostos inorgànics semifosos i refredats) i gasos. D’aquesta manera es redueix de forma important el volum de residus i s’aprofita l’energia que contenen per generar electricitat. Les cendres i escòries són objecte d’una disposició controlada i els fums i gasos són rentats i depurats.

15. Esquema de la planta La planta d´incineració la podem dividir en sis zones: 1. Fossa d’emmagatzematge de deixalles. 2. Els forns. 3. El generador. 4. El filtre de rentat dels gasos àcids. 5. La xemeneia. 6. Les escòries

16. Els residus arriben a la planta en camions de caixa tancada i compactadors, i prèvia autorització s’adrecen a una bàscula electrònica per a ésser pesats. Posteriorment, passen a la plataforma de maniobra, des d’on aboquen la seva càrrega al fossat d’emmagatzematge. Una grua s’encarrega aleshores d’agafar la brossa i introduir-la al forn, on es processa a la cambra de combustió i a la de post-combustió. Els gasos que es produeixen passen a la caldera de recuperació on es genera el vapor reescalfat que, mitjançant un turboalternador, es convertirà en energia elèctrica. La fracció sòlida (escòries) són tractades i emmagatzemades en zones controlades. Els gasos passen per una sèrie de filtres abans de sortir a l’atmosfera per la xemeneia.

17. Gestionar els residus Els residus constitueixen un dels més greus problemes de la nostra societat. La preocupació actual pel medi ambient ha fet sorgir la necessitat d’un canvi en el tractament tradicional de les deixalles. En la gestió dels residus bàsicament es contemplen mecanismes per a disminuir la seva producció, transformar-los per a fer-los innocus o menys perillosos, i eliminar-los convenientment perquè no afectin a l'home i al medi ambient. El principi bàsic en la gestió dels residus és disminuir la seva producció. Per a això, se segueix la regla de les 3 R: REDUIR – REUTILITZAR – RECICLAR

18. - Reducció:consisteix a limitar la producció de residus utilitzant tècniques netes i racionals, mitjançant les quals s'originen residus en quantitats mínimes. A més es persegueix una disminució en volum per a fer més fàcil el seu transport, tractament i emmagatzematge o eliminació

19. REDUIR ARA .... A Catalunya es generen 4 milions de tones de residus l'any, és a dir 1,63 kg per persona i dia, mentre que als països en vies de desenvolupament es generen entre 0,2 i 0,9 kg per persona Els recursos naturals de la Terra són limitats, per això ens cal reduir el consum. Molts dels materials que entren en el cicle de l'activitat humana sovint acaben convertint-se en un residu que la natura difícilment pot reabsorbir. Per això la reducció en origen dels excedents és una opció.......

20. ECOLÒGICA, perquè pretén frenar el ritme d'explotació dels recursos naturals, i limitar els residus. RACIONAL, perquè és la resposta més adequada a una problemàtica que cada cop requerirà més esforç per part dels consumidors. SOSTENIBLE, perquè minimitzant la generació de deixalles contribuïm a mantenir el medi natural en bon estat. SALUDABLE, perquè evitant el consum d'embalatges i productes d'un sol ús col·laborem en la disminució d'emissions contaminants tant de fabricació com d'incineració.

21. Com reduir els residus 1. A l'hora d'escollir entre productes semblants, tria aquell que tingui menys envàs i embalatge. Evita el consum dels productes excessivament empaquetats. Tingues en compte que aquests envassos també els pagues, en ocasions el preu de l'embolcall supera al del producte. 2. Per regla general els embolcalls de cartró o paper i els envassos de vidre són els menys nocius. No ho oblides quan optes entre diferents productes. 3. Quan vagis a la compra no oblides dur el teu carret de la compra o una bossa de lona o malla. En darrera instància, reutilitza les bosses que ja t'han donat. Rebutja les borses que no necessites, encara que insististeixin en regalar-te-les. 4. Insisteix al dependent que no t'emboliquin els objectes que has comprat, tret que sigui imprescindible. 5. Els productes en grandària familiar, generen menys residus per unitat de producte. 6. Abans de comprar alguna cosa, atén bé a l'etiquetat, on s'adverteix d'alguns riscos i precaucions a prendre , però no de tots els perills!.

22. 7. És necessari, especialment en relació amb el paper i el cartró que posem en pràctica la regla de les tres erres: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. Evitem el consum innecessari de paper i cartró, reutilitzem per a altres usos els papers i cartrons que tinguem i, només quan ja no ens serveixi, serà quan haurem de dur-los a un contenidor per a reciclar. 8. Rebutja la publicitat que t'ofereixen pel carrer o envaeix la teva bústia. Apunta't en la denominada "Llista Robinsón", perquè les seves empreses associades no t'enviin publicitat per correu, escrivint a l'Associació de Màrqueting Directe. 9. Els papers d'impossible o difícil reciclatge (plastificats, encerats, de fax, etc.) només deuríem emprar-los quan no existeixi altra possibilitat menys impactant. 10. Aquest "el barat surt car" serveix en moltes ocasions. Des de sabates fins aparells per a la llar tria aquells que vagin a tenir més llarga durada, consumeixin menys i que puguin ser reparats en cas d'avaria o trencament... ¡ i dur-los a arreglar quan sigui necessari ! 11. Els medicaments caducats o que ja no vagis a necessitar, lliura'ls en la farmàcia.

23. EN L'ALIMENTACIÓ 12. Sempre que puguis compra els aliments produïts el més prop possible a la teva localitat. Estalviaràs embalatges i transport. 13. Quan et sigui possible, compra al detall. Així evites embalatges innecessaris i decideixes la quantitat del producte que millor s'adequa a les teves necessitats. 14. Rebutja els aliments presentats en safates de suro blanc. 15. En molts llocs l'aigua de l'aixeta és de bona qualitat, no consumeixis sense necessitat aigua embotellada. 16. En les begudes i líquids opta per envassos grans i, quan sigui possible de vidre; si és retornable, millor. 17. Evita en tant que sigui possible els "brics" i envassos de plàstic. 18. No compres res que vingui embotellat en PVC. 19. No consumeixis "pots" de begudes, compra ampolles de vidre reutilizables. 20. Rebutja els aliments que vénen en "bossetes individuals" dintre d'un paquet més gran.

24. 21. Declara la guerra als "aliments de disseny": no són nutricionalment bons i en general vénen sobrempaquetats. 22. Compra aliments frescs: a més d'evitar embolcalls i envassos, la teva salut, el teu paladar i la teva butxaca ho agrairan. 23. En ocasions els envassos (plàstics, pots, tetrabrics...) indiquen que són "reciclables", això només significa que poden ser reciclats, no que ho vagin a ser. 24. No utilitzis sense control el paper d'alumini i "plàstic d'embolicar". Quan puguis reutilitza'ls. 25. Evita en tant que siga possible el menjar "llest per a escalfar en el microones". EN L'ALIMENTACIÓ

25. EN LA NETEJA 26. Empra detergents sense fosfats ni tensoactius. 27 . Els detergents "recargables" disminueixen impactes per l'embalatge 28. La neteja i la " blancor" no milloren per usar més detergent del mínim necessari. 29. Per a la neteja de moltes superfícies i teixits els sabons naturals o neutres donen òptims resultats. 30. Els suavitzants són molt impactants, redueixen la vida de la roba i poden afectar a la pell. No els usis o empra'ls només de tant en tant. 31. El vinagre serveix com detergent, fregasòls, fixador del color de les peces de llana i desengreixant. 32. El bicarbonat sòdic i el bòrax són detergents universals i serveixen per a blanquejar la roba. 33. Evita comprar ambientadors. El millor és ventilar les habitacions i, si de cas, col·locar plantes aromátiques, "popurris" o vaporitzadors d'olis essencials.

26. EN LA HiGIENE I ELS COSMÈTICS 34. Rebutja els sobrempaquetats. L'embalatge sol representar més de la meitat del preu i són una gran font de residus de tota classe. 35. Tria les presentacions en barra (desodorant, crema d'afaitar ..) i els pulveritzadors manuals. 36. Les compreses i tampons mai deuen acabar al WC, ni llençats en el camp o la platja!. 37. Per al pèl utilitza champús suaus basats en herbes o sabons neutres. 38. No usis anticaspes fets a partir de sulfur de seleni. 39. Per a la cura de la pell empra sabons naturals o neutres, en general són més sans. Però no compris sabó liquid, sinó en pastilla. 40. Per a la neteja de les dents usa gel basat en plantes medicinals

27. EN EL BRICOLATGE 41. Informa't i calcula bé la quantitat que necessites: evitaràs malbaratar i generar residus innecessaris. Els flascons i pots de pintures, vernissos i altres productes de bricolatge són de difícil i problemàtica conservació una vegada oberts. 42. Les pintures a l'aigua són molt menys tòxiques i contaminants. Actualment estan disponibles per a gairebé tot tipus d'aplicacions 43. Els aerosols desperdicien molt de producte. 44. Sempre que puguis aplica els productes amb brotxa, pinzell o similars. 45. Si t'és imprescindible usa pistoles mecàniques o pulverizadores, però mai aerosols. 46. Els residus d'aquests productes, inclosos els de la neteja de brotxes i pinzells, els de l'escatat de superfícies tractades, etc,sempre als " punts nets".

28. EN LES PILES 47. Si pots evitar-lo no usis aparells a piles. Els rellotges millor que siguin automàtics i les calculadores solars. 48. Els aparells mixts (piles i xarxa) endolla'ls sempre que puguis. Tingues en compte que l'energia de les piles costa fins 450 vegades més que la que subministra la xarxa. 49. Utilitza piles recargables. Costen més però a mitjà termini són molt més rendibles. 50. Evita les piles-botó i, si has de comprar-les, elegeix les de liti, les de zinc-aire o les d'òxid de plata, que no tenen o tenen molt poc mercuri. 51. Per a desfer-te de les piles, diposita-les sempre en contenidors i en punts de recollida.

29. DE INSECTICIDES I HERBICIDES 52. No empris mai aerosols per a aquests usos, en tot cas pulveritzadors. 53. Per a les plagues de les teves plantes de llar hi ha molts remeis casolans específics tant més eficaços que els insecticides genèrics. Recorre a la saviesa popular. 54. Mitja llima on s'han inserit claus d'olor o unes plantes d'alfàbrega en les finestres són eficaços anti-insectes. 55 . Els repelents d'insectes per a untar-se el cos poden provocar problemes cutanis i altres mals a la salut. És millor donar-se fregues de vinagre rebaixat o, si prefereixes, d'oli essencial de llima i lavanda barrejat amb oli de cuina.

30. EN LA ROBA 56. Recorda que els teixits naturals (llana, cotó, lli...) són molt més fàcils de reciclar i menys contaminants, tant en la seva producció com en la seva conversió en residu, que els sintètics. 57. Compra roba de segona mà. 58. No eliminis roba o calçat en bon estat simplement perquè "ja no està de moda". 59. La roba que ja no et val pot venir-li bé a altra gent. Regala-la o lliura-la a entitats benèfiques. 60. Reutilitza la teva roba inservible per a altres usos, com draps de cuina o altres mil coses que es poden fer amb els retalls

31. La Reutilització Nombrosos materials poden ser recuperats i utilitzats diverses vegades abans d’esdevenir inservibles: peces metàl·liques, envassos de vidre, etc. La reutilització promou l'estalvi econòmic i ecològic, tant de matèries primeres com d'energia.

33. El Reciclatge Molts materials que ja no serveixen per a l'ús per al qual van ser fabricats, poden ser recuperats en la seva totalitat o part d'ells i utilitzar-los per a fabricar altres del mateix o distint tipus: és el que es coneix com reciclatge. Els principals materials que poden ser recuperats i reciclats són el paper i cartró, el vidre i els metalls

34. Reciclat Consisteix en la separació selectiva de fraccions dels residus i la seva reutilització. És el procediment més complet i ecològic, podent-se separar i reutilitzar fins el 85% dels residus, bàsicament paper, plàstics, metalls i sobretot vidre, realitzant una separació en origen o en destinació. Amb aquest tractament s'estalvia gran quantitat de recursos materials i energètics, eliminant al mateix temps els residus al reutilitzar- los. En les ciutats i pobles hi han contenidors específics per a la recollida dels diferents residus.

35. A més poden existir instal·lacions, anomenades Centres de Recuperació de Residus, deixalleries, ecoparks, etc. on es reben els diversos tipus de residus domèstics, els quals seran reciclats posteriorment per separat

39. Transformació dels residus És el conjunt de mecanismes que eliminen o redueixen la perillositat dels residus, o bé els tractaments que transformen els residus en altres materials utilitzables. En aquest últim sentit es pot considerar la transformació com una forma de reciclatge. Pràcticament tots tipus de residus poden i deuen ser transformats abans de la seva eliminació, bé per a inactivar-los, bé per a convertir-los en materials aprofitables. Els mètodes de transformació varien depenent del tipus de residu, i cadascun d'ells deu ser tractat d'acord a les seves característiques

40. Eliminació dels residus És l'etapa final dels residus, tant per als quals no han pogut reciclar-se o transformar-se, com per als residus originats d'aquestes últimes modificacions. La forma d'eliminació de residus varia segons el tipus que es tracte, però bàsicament s'utilitzen els tres mecanismes ja vistos:

41. Compostatge Consisteix en la separació de la matèria orgànica dels RSU i la seva utilització per a la fabricació, mitjançant processos biològics aerobis, d'un fertilitzant orgànic que rep el nom de compost. El rendiment en la reutilització dels RSU per aquest mecanisme pot arribar al 30-40%, i encara que suposa una bona alternativa en la gestió dels RSU no és molt utilitzada a causa de la presència de restes de vidre i plàstics en el compost, no separats totalment, pel que a vegades és rebutjat per l'agricultor.

42. Planta de Compostatge 1. Recepció i bàscula 2. Àrea de serveis 3. Bassa d’aigua potable 4. Biofiltre 5. Nau de pretractament i post tractament de la matèria orgànica i emmagatzematge de compost 6. Dìpòsit de lixiviats 7. Nau de compostatge 8. Centre de recollida de residus, deixalleria i punt d’informació 9. Àrees educatives i d’experimentació sobre l’ús del compost 10. Estació metereològica

43. A casa també podem compostar .... amb bons resultats ...

44. Residus agrícoles, ramaders i forestals Els residus agrícoles i ramaders, també denominats agropecuaris, són els residus que s'originen com a conseqüència de l'agricultura i la ramaderia. Destaquen principalment els plaguicides, els adobs químics, els insecticides, les restes agrícoles, els purins i els excrements d'animals (gallinasa). Són molt abundants i estan dispersos, pel la qual cosa són de difícil control i constitueixen una de les principals fonts de contaminació del sòl i d'aigües superficials i subterrànies.

45. Els residus forestals es generen per les activitats realitzades en els boscos (silvicultura). Els principals productes són branques, fulles, escorça, arrels, etc. Tots aquests residus posseeixen un elevat contingut en matèria orgànica, nutrients importants, com nitrogen, fòsfor i potassi, oligoelements i, per això són emprats com abonament orgànic o compost. Altra utilitat d'aquests residus és la de la seva ocupació com font alternativa d'energia (biomassa). El seu control és necessari, amb la finalitat d'evitar els problemes de contaminació del sòl i de l'aigua que ocasionen, així com el risc d'incendis.

46. BIOGÀS Gestió de purins

47. GESTIÓ DE LA BIOMASSA ELECTRICITAT CALEFACCIÓ

48. Residus industrials Els residus industrials són materials generats en l'activitat industrial. Els residus industrials es classifiquen en: 1. Residus industrials inerts com ferralles, cendres, vidres, i tots aquells que no necessiten un tractament previ a la seva deposició en el medi. No solen presentar grans riscos per al medi ambient, solament impactes visuals. 2. Residus industrials assimilables a urbans. Produïts en totes les indústries, a més de serveis de neteja, oficines. Poden ser tractat amb els residus urbans.

49. 3. Residus industrials especials. Són aquells que suposen un risc per al medi ambient i la salut de les persones, per tant, requereix una separació, transport i tractament específic, no podent ser abocats als col·lectors d'aigües residuals, ni dipositats en abocadors de RSU o inerts. Aquests residus industrials segons les seves característiques físico-químiques són: 3.1. Compostos de metalls pesats (Zn, Pb,Cd). D'origen químic, catalitzadors, recobrimients electroquímics. 3.2. Residus d'olis i greixos com refrigerants, anticorrosius i lubrificants. 3.3. Productes farmacèutics, medicaments caducats. 3.4. Compostos orgànics i halogenats. PCB´s, PCT´s i PVC.

50. Els residus tòxics i perillosos (RTP) es defineixen, segons la legislació, com aquells que contenen determinades substàncies o materials (arsènic, cadmi, biocides i altres compostos) en quantitats que suposen un risc tant per a la salut humana com per als recursos naturals i el medi ambient. L'origen dels RTP es troba en els propis processos industrials o en la formació de subproductes, com reactius esgotats, equips contaminats o productes abandonats. Entre els efectes que poden ocasionar, destaquen les alteracions sobre la salut per ingestió o inhalació dels mateixos, mals físics per contacte i risc d'incendis. A més provoquen, com altres residus, contaminació del sòl i d'aigües superficials i subterrànies. Els seus efectes depenen de la quantitat, del ritme de producció i de la seva durada en els llocs que es dipositen.