Els presocràtics

1. Els presocràtics Els primers pensadors

2. Tradició mísitica itàlica • Pitàgores 580-497 a.c. • Moviment intel·lectual, religiós i místic. Teoria pitagòrica en general. • Dualisme pitagòric: Descobriments n l’àmbit de les matemàtiques i la música. Intervals musicals són explicables a través de proporcions numèriques. Harmonia musicals són nombres, el cosmos i la seva harmonia també ho pot ser. L’ordre real s’identifica amb l’ordre numèric, de manera que el cosmos es pot explicar amb propietats matemàtiques. • Nombre és el principi de totes les coses, el que els dóna forma, el que fa que allò indeterminat esdevingui determinat. • Els nombres són figures geomètriques, són un ordre mesurable. Univers definit en la forma no la matèria.

3. Doctrina dels contraris • Dualisme: les oposicions entre les coses són oposicions entre nombres. Oposició més comuna entre nombres parells i senars, dualitat: il·limitat, limitat, perfecte - imperfecte. Nombres senars: limitat, perfecte i als parells el contrari. • Unitat és el parell – senar, poden convertir-se en el seu contrari sumant una unitat. • Correspondència ètica: limitat és el bo i el contrari dolent

4. Cosmologia • Precedeixen Copèrnic en la descripció del món • Cosmos és esfèric i en el seu centre un foc originari, A continuació venen els cossos celestes, l’Antiterra, Terra, Lluna, el Sol, els cinc planetes i el cel de les fixes. Una esfera de foc els envolta. • El moviment produeix música que no sentim perquè estem acostumats des del naixement

5. Teoria de l’ànima • L’anima sobreviu a la mort i transmigra a altres cossos. • Cos és una presó per l’ànima, és una forma de càstig • Quan estan separats, l’anima viu una vida superior incorpòria • Necessitat de purificació de l’ànima, sinó ha de tornar a viure per a purificar-se

6. Escola d’Elea • Parmènides (540-470 a. C.) • Poques dades sobre la seva vida, va ser pitagòric i va crear després la seva escola. • Exposa la seva obra en un poema en hexàmetres. Dividit en tres seccions: un proemi i dues parts. El Proemi descriu un viatge a la llar de la deessa del coneixement, que revela al filòsof els dos camins de la vida: • La via de la veritat: camí d’investigació. Discurs de l'ésser. No es pot arribar a la veritat. Les aparences són enganyoses • La via de l’opinió: concepció del cosmos rebutjada per Parmènides: Món sensible

7. Els dos camins • El primer és el perfecte, mentre els humans acostumen a escollir la via de l’opinió o de l’aparença. • Divideix el món en allò pensable i allò sensible. • L’Ésser és. L’ésser és pensable. Això implica que el mateix és ser i pensar. • L’Ésser és imperible i inengendrat. És etern • L’Ésser és u • L’Ésser és immòbil i indivisible • Ésser o realitat és quelcom corpori, limitat, compacte, inengendrat, imperible, sense canvis ni moviment. • Nega el buit, el temps i la pluralitat (parlem de formalisme)

8. Coneixement racional/sensible • Distinció entre veritat i opinió • Dóna prioritat a la raó (allò que es pot pensar) • L’Ésser no és com el percebem (problema del coneixement és un problema filosòfic) • No hem d’agafar el camí que ens porta a allò que no es pot pensar ni dir.

9. Comparació Heràclit i Parmènides • Ambdós accepten dues vies de coneixement i reivindiquen que el coneixement és racional • Heràclit creu que tot flueix, Parmènides defensa la impossibilitat del moviment • Tots dos s’allunyen de la tradició física i intenten descobrir el Logos universal partint d’un anàlisi lògic del llenguatge • Per tots dos els éssers vius provenen dels elements. El foc és causa de vida i d’intel·ligència. Les sensacions es produeixen per semblança, allò que és calent sent el que és càlid o el fred allò que ho és.

10. Tales de Milet • Segurament no va escriure • Va néixer cap el últim terç del segle VII a C. I va morir cap a mitjans del segle VI a C. • Va viatjar per Egipte i Caldea. Posseia coneixements científics. • Va predir un eclipsi (segurament amb l’ajut de les observacions babilòniques)

11. Vinculació amb matemàtiques • Va proposar el teorema sobre triangles semblants (demostrat per Eudemo) • Va mesurar l’alçada de la piràmide amb la seva ombra

12. Cosmogonia i cosmologia • Proposa que l’Arjé és l’aigua • Aigua origen de totes les coses • La Terra sura en l’aigua (terratrèmols) • Afirmacions que provenen del món babilònic. NU base líquida primordial a la que viuen els gèrmens de les coses. Marduk va posar una catifa sobre les aigües: La Terra (També present a Hesíode, Ilíada i Antic Testament)

13. Tot és ple de déus, tot és aigua • L’aigua pot adoptar diferents formes a la natura (formes líquides, sòlides i gasoses) • Hilozoïsme: Matèria és un organisme viu. El moviment és inherent a la matèria. • No hi ha distinció entre matèria i vida • Ànima: Psique: consciència activa i de vida i font de moviment • Matèria és divina

14. ANAXIMANDRE DE MILET • Conciutadà de Tales. 611-547 a C. • Implicat en els assumptes de la seva ciutat. • Va dirigir una expedició de colonització a Apolònia. • Va advertir els Lacedemonis d’un terratrèmol (observació de la conducta dels animals) • Va construir un Gnomon. Aparell per a mesurar la direcció i l’alçada del sol (Va permetre dividir l’any en estacions) • Va confeccionar el primer mapa de la Terra habitada. • Va escriure un tractat: Panta Rei. Sobre la natura (pràcticament perdut)

15. Origen del món • Matèria primordial és l’àpeiron (allò que no té límits ni espacials ni temporals) • És allò indefinit, immortal, indestructible, etern, no envelleix, és arreu, diví i poderós. • Àpeiron genera la realitat ordenada. És el pas de Caos a Cosmos. • Cosmos es destrueix cíclicament per a tornar a la matèria primordial: Àpeiron

16. Configuració Cosmos • L’Àpeiron segrega una sèrie de contraris: Calent, fred. Sec, humit • L’Àpeiron, diví, té moviment i propicia el moviment de les coses. • Contraris són entitats com l’aigua • Oposició es resol per l’excés i el defecte • El temps dissol les coses generades per a tornar a començar

17. Configuració cosmos • El calent es concentra en una esfera en torn al fred que es concentra en torn al sec i l’humit. • La flama es trenca en cercles (cossos celestes) foc del que neix el cosmos com si fos un ou al trencar-se la closca • Terra : es manté suspesa per l’equidistància amb les coses (no és una esfera) • Al nostre voltant hi ha cercles de foc i aire (estels). Quan es tapen els forats es produeixen els eclipsis

18. Origen dels humans • Defensa la teoria de l’evolució biològica. Res ha pogut sobreviure tal com és ara • Adaptació al medi • Origen el fang escalfat va produir els primers animals aquàtics, que donaran lloc, cada cop més, a animals més desenvolupats • L’últim fins ara l’ésser humà • El temps és etern retorn

19. Anaxímenes de Milet • 585 o 570 i 524 0 526 a C. • Potser va escriure un tractat de filosofia també anomenat Panta Rei • És el primer autor en termes científics • És un pont entre la tradició indoiraniana (quelcom únic, diví i indeterminat com origen i fi ) i la tendència milesia (explicació a través d’una matèria)

20. Àpeiron • Principi material indefinit: aire • És boira, vapor (perceptible com a calent o fred). Present a totes les coses, no té límits és arreu i és diví • Mecanisme de canvi: Rarefacció, s’esclafa i dilata. Condensació, es refreda i contrau.

21. Contraris • Calent i fred, sec i humit, laxa i dens. • Distingeix entre matèria (aire) i estats de la matèria (calenta, freda, seca, humida, laxa, densa) • Diferències de quantitat no qualitat (com en la física de Galileu)

22. Cosmologia • La terra és plana, se sustenta sobre una immensitat d’aire i sura sobre ell per la mateixa immensitat d’aquesta massa • Cossos celestes són ignis i de forma plana • Cossos celestes invisibles per a explicar els eclipsis • La Terra al centre

23. Dualisme: Heràclit d’Efes 544-483 a C • No se’n coneix cap mestre. Ell coneixia pensament Milesi i Pitagòric. • Se’n conserven alguns fragments de la seva obra (pensament enigmàtic)Parla de physis però també dels humans, del coneixement i de l’ètica (Panta Rei) • La seva obra es divideix en tres parts: Sobre l’univers, sobre política i sobre teologia

24. Panta Rei • Fragments plens de dificultats (anomenat el fosc) • Estil aforístic: sembla que darrera les seves afirmacions hi ha quelcom massa important per a poder ser comunicat de manera simple • El primer fragment és una introducció o proemi a l’obra. Es parla del Logos com a llenguatge universal. Ell posseeix la clau per a desxifrar el món i ens senyala el mètode per apenetrar-hi

25. L’arjé • És el foc. Influit per les religions mistèriques i la tradició caldeobabilònica. • Principi actiu, intel·ligent i creador. El món sencer surt del foc i mor en ell per a tornar a renéixer. En la societat el principi és la guerra (construeix i destrueix) • Foc no és matèria sinó font energètica que possibilita el canvi • Idea de l’etern retorn

26. Esdevenir • La realitat està sotmesa al canvi i el moviment (el riu) • Fluir constant en la lluita de contraris • L’ordre cal buscar-lo en el dinamisme en la lluita , en la dialèctica. • Els éssers són resultat de l’esdevenir. Camí ascendent per dilatació: terra,aire,aigua,foc. Descendent per condensació:foc,aigua,aire,terra

27. Logos • La lluita o dialèctica es realitza conforme a una llei, un ordre, una mesura: el Logos, la raó • Logos és llei natural però també llei humana, evita que el món sigui un caos, un producte de l’atzar • L’home ha d’investigar el Logos i s’ha d’esforçar per a conèixer-lo i viure conforme a ell • Ha d’estar despert mitjançant la investigació i la intercomunicació: no absent tancat en el propi pensament

28. Coneixement • La concepció de la realitat distingeix dos ordres de coneixement • Sensible: font d’opinió, les coses com semblen ser. No ens permeten conèixer la natura de la realitat, però són necessaris, són font de saber quan estan controlats per la raó • Racional: Font de veritat, capaç de conèixer que el Logos governa les coses

29. Ètica • Individus fets de cos i ànima (dualisme) · Ànima immortal i cos mortal (coincidirà amb Sòcrates,Plató i Pitàgores) · Tasca de l’ànima és el coneixement de la llei, Logos i l’auto-coneixement · Ésser humà responsable dels seus actes. Som nosaltres qui qualifiquem les coses de bones o dolentes.