Download
1 / 23
230 likes | 372 Views
TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70. CATALIN VOICILA JOSE FUERTES. INTRODUCCIÓ.
E N D
TENDÈNCIES MÉS RELLEVANTS DES DE LA POSTGUERRA FINS A FINALS DELS ANYS 70 CATALIN VOICILA JOSE FUERTES
INTRODUCCIÓ • L’acabament de la guerra i la instauració de la dictadura franquista comportà per alspaïsos de llengua catalana una pèrdua de les llibertats i una repressió de la cultura , de la literatura i de la llengua catalanes per ser consideradespel poder de llavorscom a mostresperilloses de la desintegració de l’Estatespanyol . • Destaquem dos tipusd’exilisdelsnostresescriptors : l’exterior i l’interior. • Les principalszonesd’acollidadelsintel·lectuals i escriptorscatalansforenFrança i Sudamèrica . • DestaquemduespublicacionsNabí (1941) de Josep Carner i Les Elegiesde Bierville (1943) de Carles Riba . El primer poemari de J.Carnerés una obra de base religiosa en deucantsamb 1.365 versos. Basada en el profeta Jonàs i amb una gran semblança a la Bíblia . Pel que fa a Carles Riba va viuremés de quatreexiliat a França . Primer va fugirdelsfeixistes i despréstopàambels nazis. D’aquestdarrer contacte es van originar aquesteselegies . En acabant reflexiona sobre l’experiència amorosa per acabar amb una dimensió política i religiosa alhora.
Pelque fa a les activitatsrealitzadesfora de les nostresfronteres cal dir que elsJocsFlorals se celebraren el 1941 i també tinguerenllocl’ediciód’algunes revistes , entre les que destaquem “Revista de Catalunya”, a Mèxic “Quadernsd’exili”, “La nostra revista” i “Pont Blau”. En el nostre país l’únic que tenia lloc a principi de la fi del conflictebèl·licfou el silenci. La poesiaesdevé el gèneredominant car la censura no s’encarnissàmassaja que intuia que això de la poesia era qüestió de quatreintel·lectuals, d’uncercle de minories . El teatrefou el gèneremésperjudicat de tots i el que méstardà de reviscolar . Sembla que en elsinicisdelsanys 40 s’inicien les tertúlies i les reunions : • ABarcelona el 1942 amb Josep Palau i Fabre. • AValènciaamb Miquel Asdlert i el grup La Torre. • A Mallorca elsgermansMarià i MercéMassot . És a partir del 1946 quan el règimpermetambmésregularitat les publicacions car volia mostrar a occident una obertura que no existia . Aixòprodueix una lleuevolució de la poesia i un augment de les plataformes .
II.- Les tendènciespoètiques • Elsantecedentsd’aquestestendèncieselstrobem en elsprimersanys del S.XX. Hemd’aclarir que hihaguerenalgunsescriptors que conrearen o s’aproparen a les tres tendències i d’altres que forenfidels a una d’elles .
SIMBOLISME • Des d’uninicihihagué una sèrie de poetes que enllaçarenamballò que es feiaabans de la guerra , és a dir , el simbolisme i que durà entre 1939 i 1951 . Realitzaren un gran esforç per renovar-lo , sobretot en la dècadadels 40 .El Simbolisme de base francesa va ser en part una reacció contra el Naturalisme i el Realisme, moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquests van provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i elssomnis; el camívers el Simbolisme va començararrand'aquestareacció. En el nostre país el màximexponentfou Carles Riba , el qual tenia moltesinfluènciesdelssimbolistesfrancesos , com per exempleMallarmé i Paul Valéry . Els poetes simbolistesdesitjavenalliberar-se de les tècniques de versificació per tal d'assolir un majorgrau de fluidesa, i per tant es van aliniaramb el movimentcap al verslliure. Elspoemessimbolistesambl’úsdelssímbolsrepresentavenl’estatanímic del poeta. Podem afirmar , per tant, que són poetes postsimbolistes en les notresterresC.Riba, Salvador Espriu i MàriusTorres. En resum , aquestsescriptorsrestavenaïllats del seucontexthistòric i conreraven una poesia de caire intimista tant en el camp amoróscom en el paisatgístic .
SURREALISME • Una altrapropostafeia una recerca experimental totseguint el Surrealisme propi delsanys 20-30.Aquesta tendència també trobà les seuesarrelsabans del conflictebèl·lic Per tantpodemdir que hihavia també una tendència que voliamantenirl’idealavantguardista. Dinsd’aquestgrup poder remarcar la presència de les obres d’alguns poetes catalanscom per exemple Joan PeruchoambSota la sang (1947) ; Jordi SarsanedasA trenc de sorra (1948) ; Sol i de dol (1947) on el poeta recrea una estructura tradicional en quèconflueixen el sonetitalià i el decasíl·labcatalà. Alhora, amb un estil original i inconfusible, totincorporant la llengua medieval a la llengua moderna.
NEORREALISME • Un tercer grupestariaformat per una sèrie de poetes que creaven unes composicions de base neorrealista (entre 1952 i 1959). Aquestadenominació italiana , sensecaire marxista , se centrava en elsambientshumils i marginatsdelstreballadors .Una mostrafouLa rambla de les flors (1955) de Jordi Sarsanedas. El compromísideològicproposatpelsintel·lectualscoincideix a granstretsamb el neorrealismenascut a Portugal i Itàlia . Aquest es caracteritza per les ganes de realisme i veracitat, el record de les guerres i la lluita/resistència . (Encara que el neorrealisme tinga el seuorigen en Italia IPortugal es presenta)a en Catalunya i C.Valencianamitjançantautorscomo Jordi Sarsanedas.
REALISME COMPROMÉS • En la dècadadelsseixanta , un copmort el 1959 Carles Riba es deixa de banda el predomini de la poesia de tradició simbolista i comença una poesia social basada en el RealismeCompromés. El mateixany que desaparegué el mestre Riba s’atorga el premiAusiàsMarch a Vacancespagades de Pere Quart el qual va servir de detonant per aquestmovimentliterari en el camp poètic . L’altrepoemari que serví de transformaciófouLa pell de brau(1960) de Salvador Espriu. Unsanysabans el poeta burjassoter, V.A.Estellés , va feralgunesprovaturesdinsd’aquestatendènciacom en elspoemarisA caud’orella (1953) ; La nit (1956) ; Donzellamarg (1958) i també de la mà de Miquel Martí i Pol ambEl poble i La fàbrica (1959).
En elsanys 60 es diversificaran les possibilitats de renovació i romandran encara algunes de les opcionsanteriors .Cal assenyalar que aquestatendència no tingué l’hegemonia , ja que segonsacabem de dir el postsimbolisme i la tradiciómés experimental continuaren llurproducció . Van mantenir una actitud crítica del temps que elstocàviure , per això intentaren fer-se entenedors al màxim nombre de lectors .Volien transformar la societat a partir de la poesia. Defensaren , per tant , la veritat i l’autenticitat. Les expressionscol·loquialselsajudaren a connectaramb el públic lector . Elsteòrics del movimentforen Josep M.Castellet i Joaquim Molas afirmaven que el poema haviad’ésserl’einad’intervenciórevolucionària en la història .
BIOGRAFIA • Vicent Andrés Estellés (Burjasot (València), 4 de septiembre de 1924 — Valencia, 27 de marzo de 1993). Periodista i poeta de la Comunitat Valenciana, considerat un delspersonatgesmésrellevants delsegle XX i un dels poetes mésimportants de la llengua catalana. • Se li considera como un delsprincipalsrenovadors de la poesía catalana contemporànea. • La guerra va influir especialmente en la seua obra. En 1942, quan tenía 18 anys, es va anar a estudiar periodisme a Madrid. Tres anysdesprésfaria el servei militar en Navarra. Amb 24 anys, tornà a València i traballàcom periodista al diariLas Provincias, fenttottipus de reportajtes. Méstardésconvertiria en redactor jefe, carrec del que méstard sería destituit per motiuspolitics. A partir d’aquesmomentésdedicaria tan sols a la literatura i per les seues obres va rebremoltspremis i homenatges.
OBRA • Encara que ésmésconeixida la seua poesía, també va escriure noveles, obres de teatre, guions de cine i unes memories. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, i siempre des d’un prisma popular. • Les seues obras mésimportants: "La clau que obritotselspanys" i "Llibre de Meravelles“. • De la seus prosa destaca la novela "El coixinet" (1988), la obra teatral "L'oratori del nostretemps" (1978), i les seuesmemories: "Tractat de les maduixes" (1985), "Quadern de Bonaire" (1985), i "La parra boja" (1988).
BIOGRAFIA • Va estudiar Dret en la UniversitatAutònoma de Barcelona llicenciant-se en 1935. En 1936 es va preparar per a estudiar llengüesclàsiques y egiptología. Quan es va porhibir el catalàs’acavaren totes les seuesposibilitats de dedicarse a l’ensenyament, que era la seuavocació. Va treballardurant 20 anyscomajudant en una notaría, tenint poca actividad literàriadavant la imposibilitat de publicar en català. En 1966elsestudiants celebraren una reunió al Convento de los Capuchinos de Sarrià, en Barcelona, en la qual van invitar a diversos intelectuals, entre ells a Espriu, que foudetenit i multat. • Va ser un delscuatreprimersmembresfundadors de l’Asociaciód’Escritors en Lengua Catalana.
OBRA • La obra d’Espriu asimila culturalmentl’herencia mítica de la humanitat: el Libro de los muertos del antiguo Egipto, la Biblia, la tradición mística judía i la mitología griega. La varietatliterària de la obra d’Espriu es pot clasificar en: la lírica, la elegia, la retòrica y la didàctica. • Va renovar, junt a Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, la prosa catalana. • La produccióliteràriad’Espriués extensa però destaquen tres obres: El cementiri de Sinera, Primera històriad'Esther i La pell de brau. La seua poesía de postguerra destaca per allohermétic i simbólic. En elsescrits d’ aquesta época intentava plasmar un estatd’ànimdominat per la tristesa del món que l’envoltava , per el record encara present de la mort i de la devastacióocasionades per la guerra.
BIOGRAFIA • Va naixer a Barcelona en 1908, alsanystrenta va escriurequatre noveles que desprésrebutjaria . En esclatar la guerra treballa al comissariat de propaganda de la generalitatcom a correctora de catalài viatjaamb Francesc Trabal a Praga , per representar-hiel Club Catala en un congres internacional. • En 1939 s’exiliaa Franca, on inicia una relacióamb un critic-poeta, despréss’installaa Lemotges i pasat un temps a Bordeus. Quan torna a Paris, a la segonameitatdelsanysquaranta, es va dedicar a la poesía i la pintura. Alsanyscinquanta, es transllada a Ginebra, onva escriuremoltesde les seuesobres a mésde treballar per a les NacionsUnides. El 1972 Rodoreda torna a Catalunya i continua escrivint, convertinda en una autora de prestigi, i onmorí el 1983.
OBRA • Les seues obres mésimportants : • En primer lloc“Aloma 1938”, refeta en 1969, és una novella psicológica i simbolica que ja denota les lecturesdelsgransnovellistes del seglexx. • Seguidament “La plaçadel diamant” 1962 una obra mestraon la protagonista passa per tres etapeshistòriquesabansdurant i desprésde la guerra , aquesta historia corresponamb la propia vida de l’autora. • Per últimalgunesaltresnoveles destacables: “El carrer de les camelies“ ,”Jardivora el mar” ,Miralltrencat”, ”Llibresde contes”.
BIOGRAFIA • Va naixer a Barcelona el 1912. Va ferelsestudissuperiorsde belles arts. Treballàcon a periodista i dibuixant en revistes. En començarla guerra colabora en publicacions de cairepolitic i en 1937 s’allistacom a voluntari a l’exercit de la república. Destinat a Terol va escriure “Unitatsde xoc”. Acabada la guerra va ser internat al camp de concentració i desprésse n’ana a Mexiconestigué 23 anys, allí colabora en les revistes delsexiliatscatalans . Mentrestantlihavienanatpublicant les obres a Barcelona. L’exitli arriba en 1978 gracies a la representación teatral (del grupDagollDagoma) sobre elsseuescontes. Cal dir que a 1986 va rebre el premid’honorde les lletres catalanes, i va morir a Barcelona el 1994.
OBRA • En la sevaproduccio de contes cal destacar en primer lloc, “el primer arlequi” (1936), “unitatsde xoc” (1938), “croniquesde la veritatoculta” (1955). • Algunes obres de tema mexica : “gentde l’altavall” (1957), “Aquí descansa Nevares” (1967).
BIBLIOGRAFIA • vicentandresestelles.org/valencia/wp-content/uploads/.../6versioextensa.doc • http://literaturadepostguerra.wikispaces.com/Poesia+fins+els+anys+60 • http://www.wikiteka.com/trabajos/valenciano-60/ • http://www.xuletas.es/ficha/literatura-valenciano-6/ • www.piusxii.es/BATXILLERAT/.../tema17delapostguerraalsnostresdies.doc • WIKIPEDIA
