Curs ACUT 2012

1. Curs ACUT 2012 Bloc 4: Emergències

2. Introducció Bloc 4: emergències

3. Bloc 4: emergències • Informació: • Qui? • Què? • Com? • Quants? • Equips emergències • Telèfon contacte • PAS (Protegir, Alertar, Socòrrer)

4. Bloc 4: emergències • Protecció: • Nosaltres • Vehicle CAP • Servei a un domicili • Servei al carrer • Accident de trànsit

5. Bloc 4: emergències • Alertar: • Personal qualificat • Accidents d’alta energia (AAE): on valorarem l’activació d’USVA

6. Bloc 4: emergències • Caiguda d’alçada > 4 metres • Col·lisió a velocitat > 70 km/h • Ejecció del vehicle • Deformitat important al vehicle • Extracció de durada > 20’ • Mort d’altre ocupant • Intrusió en l’habitacle • Atropellament amb impacte important • Accident de moto (velocitat > 35 km/h) • Vehicle bolcat

7. Bloc 4: emergències • Socòrrer: • ABCDE • A: via aèrea i control cervical • B: ventilació (quantitat i qualitat de la respiració) • C: circulació (control d’hemorragies) • D: estat neurològic • E: exploració del pacient i prevenció de la hipotermia • Triatge • Pacient traumàtic: oxigen i collaret cervical

8. Bloc 4: emergències • Recordem!!!

9. Bloc 4: emergències • Collaret cervical rígid: • Limiten: • Flexió 90% • Extensió 50% • F. Lateral 50% • Rotació 50% • Control bimanual • Cap – coll – tronc • Ficar entre dos persones

10. Bloc 4: emergències • Maniobra de Rautek • Situacions de perill inmediat on no hi ha temps per esperar l’arribada del personal especialitzat.

11. Bloc 4: emergències • Extracció de casc: • Sempre retirem casc • Maniobra amb dos persones • Collaret cervical • Control bimanual

12. Bloc 4: emergències • Triatge: Per fer una classificació dels ferits segons la gravetat de les seves lesions, sempre que el nombre de ferits superi el nombre de recursos disponibles. L’objectiu és fer el màxim bé al major número de persones.

13. Bloc 4: emergències • Mètode START (Simple Triage and Rapid Treatment). • Mètode internecionalment conegut i eficient. Prioritat: • Immediata • Intermitja • Demorable • Éxitus

14. Bloc 4: emergències • Escena segura per nosaltres i pels ferits • Nombre total de ferits • 112 • Triatge • Més informació. Demanem recursos

15. IMPORTANT: Tots els pacients morts en un AMV (accident múltiples víctimes) són negres, excepte els ACR per electrocució, que seran vermells d’atenció immediata Bloc 4: emergències

16. Bloc 4: emergències

17. REPASSAREM: • Oxigenoteràpia • DEA • Intraòssea

18. Sistemes Alt Flux Ulleres nassals Mascaretes alta concentració amb reservori Mascareta Simple Sistemes Baix Flux - Mascareta venturi o Ventimax. OXIGENOTERÀPIA

19. BAIX FLUXUlleres nassals • Administren oxigen al 100%. • La FiO2 màx. Aconseguida és de 45% amb un flux al caudalímetre de 5lx’. • Per molt que pugem el caudal, la FiO2 no augmentarà. • Un màxim de 6lx’ en adults i en nens, un màx. De 2lx’.

20. Mascaretes Alta Concentració amb Reservori • Son de baix flux però amb molta capacitat, podent aconseguir FiO2 altes , aproximadament del 90%. • El reservori té capacitat d’ entre 750ml – 1L. • La bossa sempre ha d’estar en expansió plena d’oxigen, si no, no fa la funció desitjada. • Aquest reservori acumula oxigen en quantitat suficient per permetre el flux inspiratori.

21. Mascaretes Alta Concentració amb Reservori N’hi ha de NO REINHALACIÓ PARCIAL (presència d’una vàlvula unidireccional entre la bossa i la mascareta, que evita que l’aire espirat retorni a la bossa) • Flux mínim de 10 litres, aportant una FiO2 60-80%. • Són les més habituals. Tenen 3 vàlvules N’hi ha de REINHALACIÓ PARCIAL: • Aconsegueixen una FiO2 del 40-70%.

22. ALT FLUX VMK o Mascareta venturi • Son per l’administració de concentracions d’O2 exacte. • L’oxigen al 100% durant determinat periode de temps acaba sent tòxic, per això es barreja amb l’aire ambient, que té la FiO21%. • La peculiaritat de la mascareta és que a l’interior té unes obertures que les podem seleccionar, girant la rodeta. • A l’exterior hi té gravat els fluxes mínims que s’han de marcar al caudalímetre per aconseguir la FiO2 desitjada.

23. Segons el diàmetre de l’orifici i el flux de l’O2 , creix l’efecte venturi amb el flux fins a un punt, i després es manté constant. • Per això, no té sentit posar més FiO2 amb poc oxigen, ja que no aconseguirem la concentració desitjada.

24. Aquí veiem l’obertura de la finestra que fa entrar més o menys aire ambient per barrejar-se amb l’oxigen.

25. ULL!! • Haurem de tenir molt en compte la quantitat d’oxigen que queda a les bales. • Sobretot, en casos greus que es necessiti administrar 15 litres d’oxigen. • Recordem que la bala a 25 bars a 15 litres, només tindrem 8 minuts d’oxigen. • No seran 8 minuts d’oxigen efectiu, ja que tindrà poca pressió . • 100 b a 15 litres 33 minuts, per tant, en situacions d’ ACR, IR greu o altres que precisin altes dosis d’oxigen, si el pacient dessatura pensem en l’oxigen, perquè potser el pacient no està empitjorant.

26. DEA

27. LIFEPAK 1000 Physiocontrol Ona bifàsica Té l’opció de pantalla que permet la lectura gràfica . El més potent del mercat Pegats: QUICK COMBO Compatible amb el LIFEPPAK 12. Pot fer més de 425 descargues a 200J, o més de 900min. A 0º. El 1er cop que es veu l’indicador de bateria baix, encara queden 30 descargues o 75 min. Té electrodes pediàtrics atenuadors d’energia. CR PLUS Physiocontrol Ona bifàsica No té pantalla Pegats: QUICK PAK Compatibles amb tots els equips i connectors que utilitzen electrodes QUICK COMBO. Compatible LIFEPAK 12 La bateria del CR PLUS s’ha de canviar quan sigui visible CHARGE PAK (un indicador vert). Té electrodes pediàtrics atenuadors d’energia de 50- 70j.

28. Saber quin tipus d’ electrodes portem ja que n’hi ha alguns, com el QUICK COMBO REDI-PAK que no té opció a cardioversió sincronitzada ni MCP, i el QUICK COMBO , si en té. • És important saber-ho per si el ve a buscar el SEM. • Al darrera de tots els pegats hi ha les opcions que té. Normalment, tots els de la Meditronick son multifuncionals.

29. Els col.locarem antero-lateral (aconseguint la derivada II) i antero -posterior. • El pegat que va a l’àpex sol estar marcat per un cor, un +… • Col.locarem bé els pegats damunt la pell, evitan bosses d’aire entre la pell i el pegat o que s’arrugui, ja que podem causar cremades a la pell. • Si la persona porta pegats de NTG retira’l, pot explosionar. • No posar els pegats damunt de ferides. • La pell ben seca. No utilitzar alcohols ni antitranspirants per la pell. • El pegat de l’àpex se sol col.locar on la derivada V6, en pacients obesos o amb molta mama, el posarem més enllà de la V6. • Retirar collarets, son conductors. • Si MCP  el col.locarem el més lluny possible. Els impulsos del MCP poden impedir la prescripció de descàrga apropiada, independentment del ritme que hi hagi.

30. Intraòssias

31. ACCESSOS VASCULARS • VIES PERIFÈRIQUES: En una aturada col.locarem la VP el més a prop del cor. Una alternativa és la jugular externa, via fàcil i ràpida degut a les ingurgitacions. • INTRAòSSiA: És una alternativa, particularment en nen, quant l’accés venós no s’ha aconseguit en un temps inferior a 90 segons.

32. La cavitat medul.lar dels ossos llargs està repleta de capil.lars sinusoides, que porten la sang de l’espai intramedul.lar a la circulació general.*Aquests drenen a un gran sino venós que no es colapsa amb el shock.

33. La tindrem en compte en els següents casos: Shock PCR PLT grans cremats Pacients atrapats • CONTRAINDICACIONS:  Fractura òssia en l’extremitat on volem punxar.  No intentar-ho més d’un cop a cada extremitat osteoporosis  No posar-la en EEII quan hi ha un traumatisme abdominal greu.  Incapacitat per localitzar el punt o massa teixit.

34. TÈCNICA: • Netejar la zona, utilitzarem material estèril en la mesura de lo possible. • Col.locar tovalloles o llençols a la fosa poplítia per estabilitzar el membre, si decidim punxar a la cama. • Localitzarem el punt de punció: estèrnum, cresta ilíaca, fèmur, tíbia o húmer. - La màquina de la IO connecta l’agulla amb un iman. - No s’ha de tocar l’agulla amb les mans perquè és estèril. • S’obre el dipòsit i amb l’ imant, s’enganxa.

35. Insertarem l’agulla amb delicadesa a 90º i pressionarem cap a l’ òs perforan. • Si haguessim de retirar l’agulla de la IO, no ho farem oscil.lant , sino que ho farem amb unes pinçes o Kocher i la retirarem perpendicularment, a 90º.

37. Zones possibles

38. Zones: tíbia proximal • D’elecció en < 6 anys • Adults, 1-2cm per sota de la tuberositat tibial i a 1 cm cara interna. • En RN o Lactants petits, la punció s’ha de fer sobre la mateixa tuberositat tibial. • Els nivells de perfusió son similars a una VP del 20.

39. En nens, si no es palpa l’espina tibial, 2 dits per sota la ròtula i cap al medial. • Si es palpa, 1 dit per sota i després al medial.

41. Zona: tibia distal • A partir dels 6-8 anys. • Perpendicular a la cara interna del turmell, per damunt del maleol intern. • 1-2cm proximal a la base del maleol intern.

42. Altres zones • l’accés humeral a un 16. • L’accés esternal pot ser útil en el cas d’un trauma que afecta a les EESI. No si massatge cardíaca. A nivell 20n-3er espai intercostal. Apofosis coracoides acromion

43. COMPLICACIONS • Extravasació de líquids • Infecció • TEP per grassa • Fractura òssia • Necrosi pell, osteomielitis. • Ruptura de l’agulla IO.

44. Per administrar serumteràpia s’ha d’utilitzar una bossa de pressió (300mmhg) o una bomba de perfusió. • La sang es pot passar en 15-30’. • Previ a l’administració dels medicaments de manera directa, administrarem un bolus de 10cc sf, el flux de la infusió augmenta molt. • Es poden administrar tots els medicaments. • Ull amb les perfusions de llarga durada, com amb drogues citotòxiques com els sèrums hipertònics…molt irritants. • Es poden aspirar 5 cc de sang. • Agulla pediàtrics: 15mm ( 3 a 39kg) rosa • Agulla adults: 25mm ( > 39kg) blava • Agulla per obesos : 45 mm groga extrallarga

45. GRÀCIES!!

46. SOPORTE VITAL AVANZADO Curso 2012

48. Comprobar consciencia. Comprobar respiración / pulso o signos de vida. Pedir ayuda. Comenzar compresiones 30/2 y colocar DESA

49. Ritmo desfibrilable: aconseja descarga. Continuar con compresiones. Tras 3º descarga 1 mg adrenalina y luego cada 3-5 minutos( 2 ciclos) Ritmo no desfibrilable: compresiones ininterrumpidas. adrenalina cada 3-5 minutos( 2 ciclos) Pensar en causas reversibles. Análisis de ritmo cada 2 minutos:

50. Considerar: • RCP de calidad: compresiones adecuadas en profundidad, frecuencia y re-expansión. • No para compresiones salvo si es imprescindible. • Administrar O2. • Si es posible aislar la vía aérea y entonces desincronizar ventilación/ compresiones. • Acceso vascular: iv o io. • Administrar adrenalina. • Corregir las causas reversibles.