Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes

1. Avaluem per assolir l’aprenentatge significatiu dels alumnes Cursos de formació PQPI Francesc Josep Sànchez i Robert (francesc.josep.sanchez@upc.edu) http://epsc.upc.edu/projectes/ed/ Sabadell / Barcelona 2 – 5 de setembre de 2008

2. Presentació 10 h presencials i 15 h fora de l’aula (voluntàries) • Sessió 1: Quines competències/objectius volem que aprenguin els alumnes? • Sessió 2: Les activitats amb què aprendran (PBL) • Sessió 3: Les metodologies actives: com treballarem dins i fora de l’aula? (CL) • Sessió 4: Avaluació continuada dels estudiants i portafoli de l’alumne

3. Què podem fer a l’aula?  Aprenentatge cooperatiu Presentació (tercera sessió) • http://epsc.upc.edu/projectes/ed/general/curs_PQPI/curs_PQPI.html

4. Objectius d’aquestes dues últimes sessions Al finalitzar les sessions 3 i 4 , els participants del curs, seran capaços de: • Descriure els diferents aspectes que cal tenir en compte per aplicar amb èxit estratègies d’aprenentatge cooperatiu (CL) • (coneixement) • Proposar activitats i materials que impliquin l’ús de l’aprenentatge cooperatiu (comprensió) • Usar el puzle (jigsaw) per dinamitzar l’activitat a l’aula • (aplicació) • Cercar, adaptar i construir rúbriques per avaluar lliuraments • (comprensió) • Explicar el paper que tenen els exàmens individuals en el nou context docent (coneixement) • Establir un esquema d’avaluació i usar el portafoli d’aprenentatge de l’alumne • (aplicació) • Nota: El participant assolirà els objectius classificats d’aplicació si realitza amb aprofitament les tasques programades no presencials

5. Perquè és tan important l’aprenentatge actiu? • Perquè els estudiants, a la classe, poden fer quelcom més que escoltar (en el millor cas): poden llegir, escriure, discutir o resoldre problemes. I encara, coses més importants i de nivell superior com analitzar, sintetitzar i avaluar. • Només cal promoure accions (estratègies, activitats instruccionals) que possibilitin als estudiants posar de manifest i desenvolupar aquestes capacitats per tal d’involucrar-los en el seu propi aprenentatge, reconvertint-los des del seu paper passiu (oients) tradicional en elements actius.

6. Perquè és tan important l’aprenentatge actiu? • L’ Aprenentatge Cooperatiu té els origens en l’aprenentatge social enunciat per Lev Vigotsky i Jean Piaget, que passa per Kurt Lewin, Leon Festinger i Morton Deutsch, entre altres i arriba als germans Roger i David Johnson, Elliot Aronson, Kagan, etc. • David i Roger Johnson, psicòlegs socials, l’han definit com aquella situació d’aprenentatge en la que els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d’ells “només pot assolir els seus objectius si i només si els demés poden assolir els seus”. http://www.co-operation.org/ http://antalya.uab.es/ice/aprenentatgeentreiguals/index_archivos/Page512.htm

7. Motiva per l’estudi Promou una actitud d’implicació i d’iniciativa Augmenta el grau de comprensió de la feina que es fa i del perquè es fa i permet el domini dels procediments i conceptes Volum de feina realitzada i de qualitat Afavoreix la relació social i la interacció entre companys i amb el professor  Avaluació més personalitzada Redueix l’abandonament Millora la capacitat d’escriure i de comunicació oral Permet acomodar estudiants de diferent nivell i procedència Molta recerca i documentació per posar-la en marxa, etc. ... Els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu • Però porta més feina al professor (sobretot durant els primers anys !)

8. Perquè AC? • Perquè una quantitat considerable d'estudis i la nostra experiència pràctica ens demostren que produeix: • millors resultats acadèmics, • una relació més positiva entre els estudiants, • un superior ajust psicològic que no pas les estratègies competitives o individualistes. • Perquè és la metodologia ideal per assolir i avaluar moltes de les competències transversals que heu d’ensenyar !

9. En què consisteix? • El treball cooperatiu es distingeix del treball clàssic en grup en els següents punts: • la composició dels petits grups • l’organització de la feina i de les activitats • la distribució de la feina entre els participants • la implicació de tots els participants • el grau de control mutu i en les exigències mútues entre els participants

10. En què consisteix? • Hi ha cinc elements que fan cooperatiu el treball dels grups: • Interdependència positiva: els components del grup comprenen que ha d’aprendre junts per assolir els seus objectius: es necessiten mútuament. • Responsabilitat/exigibilitat individual: cada component del grup té una parcel·la del treball que és necessària per l’assoliment de l’èxit del propi grup i de cadascun dels seus components. • Interacció cara a cara: els estudiants interactuen a la distància curta, físicament molt propers.

11. En què consisteix? • Desenvolupament de les habilitats interpersonals pròpies dels petits grups: aquestes habilitats, com poden ser la realimentació constructiva, l’assoliment del consens, la implicació de cada component, són elements imprescindibles per tal que el funcionament del grup sigui efectiu • Processament de grups: els grups reflexionen i analitzen la seva efectivitat i com els va i determinen la manera de millorar A casa podeu llegir alguns dels articles addicionals sobre AC

12. El format de les sessions presencials Grups base de 3 estudiants Taules movibles AC en grups base Puzzles, presentacions orals, explicacions del professor, etc..

13. El format de les sessions presencials Aula Laboratori Tot i que el laboratori se centra en la part de simulació, muntatge i mesures, hi ha continuïtat amb les classes a l’aula i se segueix el mateix problema.

14. Posem-lo en pràctica Activitat 1 Una primera estratègia senzilla que ajuda a estructurar la interdependència positiva i la responsabilitat individual: el Puzle http://www.jigsaw.org/

15. http://www.jigsaw.org

16. Fem un puzle (100 min) • Formació de grups formals per a tota la sessió (5 min) • Repartició del material i lectura individual (15 min) • Reunió d’experts, discussió i aprenentatge del material (20 min) • Preparació individual ( 5 min) • Reunió i discussió del grup formal (30 min) • Rols: ponent, controlador de temps, crític • Debat i avaluació (professor / entre companys / autoavaluació) de l’activitat (25 min)

17. Fem un puzle • Formació de grups formals de 3 estudiants per a tota la sessió (i presentació personal entre membres del grup) (5 min) • Assignem un número a cada estudiant i agrupem els alumnes de 3 en tres que tinguin el mateix número 1 Grups formals (6) 1 4 1 4 1 1 1 2 5 2 5 2 2 3 6 3 6 3 2 2 Classe (18)

18. Fem un puzle • Repartició del material d’estudi i lectura individual (15 min) • A cada grup hi ha d’haver un membre “expert” en cada part del tema B 1 A B 1 2 1 2 2 A C C

19. Fem un puzle • Generació de grups d’experts (en cada grup hi ha d’haver un membre “expert” en cada part del tema) (20 min) 1A Grup d’experts en la part A 1A 2A 3A 1C 1B Grup formal 1 1C 3B 2C 3C 4B 5B Grup d’experts en la part C Grup d’experts en la part B

20. Fem un puzle • Preparació individual ( 5min) • Escriviu en un paper una o duesqüestions, dubtes, comentaris sobre la activitat o sobre los continguts tractats • En realitat, heu de posar-vos d’acord sobre el material de manera que pugueu explicar-lo amb garanties als vostres companys del grup formal 1A 2A 3A

21. Fem un puzle • Reunió i discussió del grup formal (30 min) • Torneu amb les vostres grups formals i expliqueu-vos uns als altres tot el tema (part A + part B + part C) • Rols que podeu adoptar (10 min cadascú): • - Ponent • controlador de temps • crític 1A 2A 1C 1B 2C 2B Grup 1 Grup 2

22. Fem un puzle • Dubtes generals, debat i autoavaluació de l’activitat (25 min) • Puntua’t entre 0 i 2 (“0” no tinc ni idea; “1” en sé alguna cosa; “3” ho sé i puc explicar-ho bé) • Explica el puzle entre grups NOTA:__ • Explica què és el puzle 1 NOTA:__ • Explica què és el puzle 2 NOTA:__ • Explica què ha de fer el professor en els puzles NOTA:__

23. Avaluem com van els grups Activitat 2 Examinem un qüestionari per determinar com estan funcionant els grups base que tenim formats

24. Una rúbrica per avaluar l’AC

25. Activitat 3 Opinem / debatem - Veieu capaços als vostres alumnes de participar amb aprofitament en puzles? - Els veieu capaços de treure’n profit dels avantatges de l’AC? - L’entorn docent d’escola / companys professors, us permetrà d’experimentar amb tot això? - Què més qüestioneu ? Sobre què teniu dubtes? Per concloure …

26. Lliurament 3.1: (A casa) Incorporació d’aprenentatge cooperatiu formal a les activitats PBL (que ens serviran per assolir els objectius) que ja havíeu proposat anteriorment: (puzle a classe, algun tema que han d’estudiar en grup i presentar-lo a classe conjuntament oralment o en pòster, algun exercici que s’ha de lliurar en grup, redacció dels dubtes que han tingut en l’estudi d’algun tema, etc...) Per concloure … us proposo activitats ...

27. QUÏC • +Què és el més positiu de la sessió? • -Què és el més negatiu de la sessió? Demaneu l'opinió als vostres alumnes diverses vegades durant el curs

28. Avaluem quantitativament què han après Presentació (quarta part) • http://epsc.upc.edu/projectes/ed/general/curs_PQPI/curs_PQPI.html

29. Les funcions de l’avaluació Criteris de qualitat: les rúbriques Autoavaluació i avaluació entre companys La carpeta (o el dossier o el portafoli d’aprenentatge de l’alumne) Sobre l’examen final ... L’avaluació del programa formatiu i la millora contínua Tractarem sobre ...

30. 1. Quines són les funcions de l’avaluació? • Produir unes qualificacions per acreditar a terceres persones el nivell d’aprenentatge de l’estudiant • I com haig de posar les notes, sabent que l’esquema de qualificació condiciona moltíssim la manera d’actuar dels estudiants? • Per classificar els alumnes • Produir informació per tal que l’estudiant i el professor puguin determinar que s’ha de fer tot seguit per millorar l’aprenentatge (feedback immediat) • Què haig de fer amb tots els lliuraments per convertir-los, de forma eficient, en informació útil per millorar l’aprenentatge? • Un exercici per aprendre • Determinar què va bé i què s’ha de millorar en el procés formatiu que s’ha dissenyat • Quina informació haig de recollir durant el curs, i com l’uso per determinar què s’ha de millorar? • Per respondre davant l’escola o el departament

31. Si l’alumne té clar que se n’espera, és més fàcil que ho faci bé. Els treballs ben fets es corregeixen més ràpid És més fàcil que els propis estudiants ens ajudin a corregir (autoavaluació i avaluació entre companys) 2. Criteris de qualitat Per a què? S’han de fer públics al començament del curs Podem establir-los: - A nivell d’objectiu d’aprenentatge - A nivell de “lliurament” Llegiu els indicadors del currículum PQPI Doc 1:Linking levels Molt més fàcil (recordeu que ja heu preparat les activitats per complir objectius)

32. Normalment, maneguem els lliuraments dels nostres estudiants i els qualifiquem. Per començar doncs, és més fàcil establir criteris de qualitat per als lliuraments que per als objectius, ja que són més concrets (des de ls Sessió 2, ja tenim preparades les tasques que volem que facin i alguns criteris que han de seguir per fer-les) Criteris de qualitat a nivell de lliurament Expressarem els criteris de qualitat a través de les rúbriques Plantilla de criteris de qualitat /mètode per fer qualsevol problema

33. Una rúbrica és un conjunt de guies de puntuació que s’usa per avaluar el treball de l’estudiant Una rúbrica respon a les qüestions: Per quins criteris es jutjarà la qualitat del treball que ens han de presentar? En què ens fixarem per jutjar si el treball ha estat satisfactori? Quins seran els diferents nivells de qualitat del treball? Com determinarem d’una forma vàlida, fiable i honrada la puntuació que hem d’assignar? Com cal descriure els diferents nivells de qualitat i com els distingirem uns dels altres? Rúbriques per avaluar la qualitat dels treballs

34. Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar un document escrit

35. Rúbrica de criteris de qualitat per avaluar programari d’ordinador

36. Referències d'Internet i llibres Eines per preparar rúbriques • http://rubistar.4teachers.org • http://www.rubrics4teachers.com • D. D. Stevens, A. J. Levi, "Introduction to Rubrics, An Assessment Tool to Save Grading Time, Convey Effective Feedback and Promote Student Learning", Stylus Publishing LLC, Virginia, 2005

37. Activitat 4 Com ompliríeu aquesta rúbrica per avaluar una presentació oral?

38. 3. Avaluació: criteris de qualitat, rúbriques Així doncs ... disposar d’una bona rúbrica per als lliuraments té els avantatges següents: • És més fàcil que els estudiants facin bé el treball (i els treballs ben fets són més ràpids de corregir que els mal fets) • El professor té clar quines coses ha de mirar (i va més ràpid corregint) • És un bon suport per realitzar activitats d’autoavaluació i avaluació entre companys Doc 2:Rubric sampler (per veure com es fan les rúbriques) Doc 2: un parell de fitxers amb una plantilla per fer un exercici de qualitat i la plantilla d’avaluació amb la definició dels nivells de qualitat enllaços Internet

39. Autoavaluació i avaluació entre companys Es tracta d’una activitat més d’aprenentatge (d’un nivell de Bloom elevat) Autoavaluació: L’alumne participa en la decisió de l’avaluació del seu propi treball Avaluació entre companys: L’estudiant participa en la decisió de l’avaluació del treball d’altres companys • Avantatges: • Els estudiants es fan seus els criteris (de manera que la propera vegada faran millor els exercicis) • Es veuen solucions alternatives per al mateix problema • S’esforcen més, sobretot si veuen que seran avaluats pels seus companys • Es fomenta l’hàbit de reflexió sobre el treball realitzat • Es fomenta la capacitat de ser crítics amb el treball dels demés • Ajuda al professor en la tasca de donar la realimentació a temps

40. Autoavaluació En el cas d’exercicis de baix nivell de competència (poques solucions diferents) Exemples: Per a cadascun dels exercicis següents, cal que preparis un informe d’autoavaluació que té dues parts: a) Solució de l’exercici b) Errors que mai més tornaré a cometre Per escriure la part (b) cal usar la solució oficial de l’exercici. Com que cada exercici té una solució única, qualsevol diferència entre la teva solució i la oficial pot ser: - Un error de la solució oficial (però poc probable) - Un error teu - Una diferència admissible entre solucions Així que compara la teva solució amb la oficial, identifica les diferències i classifica-les segons els tipus anteriors. Escriu les teves conclusions en la secció “Errors que mai tornaré a cometre” del teu informe d’autoavaluació (lliurament).

41. Autoavaluació Ideal per a l’autoreflexió del treball realitzat • Exemple • En aquestes alçades del curs hauries d’haver assolit els objectius formatius següents: • .. • .. • .. • Escriu un document (lliurament) d’una pàgina indicant: • Quins objectius creus que has assolit? (i, en quines evidències et bases per assegurar que els has assolit?) • - Què creus que has de fer durant les properes setmanes per millorar?

42. Avaluació entre companys (peer assessment) Pel cas de tasques d’alt nivell de competència, amb formes diferents d’abordar-les. • Exemple: Avaluació d’un projecte (programa d’ordenador) • Primera hora de la classe: • Els grups posen a punt el programa (que ja l’han treballat les setmanes anteriors) • Segona hora de classe: • Cada grup avalua el projecte d’altres dos grups (mitja hora amb cada projecte) usant criteris establerts en una rúbrica. El grup fa un informe de l’avaluació per cada projecte • El professor dóna per bones les avaluacions d’un projecte quan coincideixen les opinions dels dos grups que l’han avaluat • En cas de discrepància, el professor avalua també el projecte • Les avaluacions són també lliuraments i poden comptar per la qualificació final del grup avaluador

43. Avaluació entre companys Correcció d’exàmens. Exemple • Per la propera classe després d’una prova escrita: • El professor explica els criteris de correcció per tota la classe • Cada estudiant corregeix l’exercici d’un parell de companys. La seva correcció es recull en un formulari que lliura al professor • Després, cadascun dels estudiants corregeix el seu propi exercici o (autoavaluació). • El professor assigna les qualificacions a partir de la informació recollida i només ha d’entrar en detall quan les discrepàncies són importants

44. Avaluació entre companys: Avaluació del treball dels companys de grup Al final del treball de grup (o bé a mig quadrimestre en cas de grups base), cada membre emet una opinió sobre el treball realitzat pels companys del grup L’avaluació es pot usar per “matisar” la nota de cada membre del grup. Vegeu-ne l’exemple a continuació Doc 3: Plantilla d’avaluació del funcionament de grup cooperatiu (avaluació del grup entre els propis membres) Doc 4: Accounting for individual effort in cooperative learning teams (la modulació de la nota de cada membre del grup)

45. Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup Omple la taula següent, assignant-te a tu mateix i a cadascun dels teus companys una qualificació entre 0 i 20 per a cadascun dels aspectes que s’assenyalen:

46. Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup Com qualificarem cadascun dels individus del grup? Per calcular la nota de cada membre s’aplica la fórmula següent: Nota_individu = Nota_grup * (w% + (100%- w%)*EC) Sent: Nota_grup la qualificació assignada al grup w% és el percentatge de la nota individual que es pren directament de la nota del grup. Doc 5: Autoavaluació del grup (la determinació de la nota de cada membre del grup)

47. Exemple de qüestionari d’autoavaluació i avaluació entre companys de grup • EC és el factor que s’obté de l’avaluació dels companys. Aquest factor es calcula de la forma següent : • EC = ECTI / ECTM • Sent: • ECTI la suma total de punts que el membre ha rebut dels seus company. • ECTM és el valor mig dels ECTI dels membres del grup. • A més, hi ha procediments que permeten corregir (si es desitja) casos especials com ara: • Un alumne que és excessivament generós amb els seus companys en comparació amb ell mateix. • Un estudiant que penalitza a tots els seus companys per tal de sortir beneficiat del càlcul • Un alumne que és penalitzat per tots els seus companys • De totes maneres, sembla que els casos estranys són en realitat poc freqüents.

48. Criteris

49. 4. La carpeta/portafoli • El portafoli: • Es tracta d’un document que conté una recopilació ordenada d’informació per manifestar cert aprenentatge i capacitat de reflexió • És una eina d’avaluació en grup o individual • El e-portafoli: • Dóna visibilitat universal al treball o a l’aprenentatge realitzat per l’estudiant. És una eina de projecció futura de l’estudiant • Es realitza (previsiblement) amb TIC en suport web

50. La carpeta/portafoli Què és? Una recopilació ordenada dels productes (lliuraments o no) realitzats per l’estudiant durant el curs juntament amb les reflexions • “Students become far more sophisticated and educated when they can organize their work into a portfolio that represents the quality of their learning in a course or college year. There is no substitute for having students collect and organize their work samples and write a rationale connecting the work samples into a complete and holistic picture of the student’s achievements, growth, and development. The resulting portfolio may feature the student’s “best works” or the “process” the student is using to learn.” • (D. W. Johnson, R. T. Johnson, K. A. Smith, “Active learning: Cooperation in the College Classroom,” Interaction Book Company, Edina, MN, 1991) • Avantatges: • Facilita la gestió dels lliurament • Facilita la percepció de progrés (o falta de progrés) dels estudiants Doc 6:Presentació Cristina Poyatos Doc 7:Article E. Barbera