MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2009

1. MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2009 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona, 6 de juliol de 2010

2. Memòria socioeconòmica i laboral 2009 • Resum de la Memòria socioeconòmica i laboral 2009. • Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur. Resum de la Memòria socioeconòmica i laboral 2009.

3. Resum de la Memòria 2009 • Àmbits d’anàlisi • Economia i mercat de treball • Factors estratègics • Benestar i condicions de vida Àmbits d’anàlisi

4. 1. Àmbits d’anàlisi Tresgrans àmbits han centratl’anàlisi de la situació socioeconòmica ACTIVITAT ECONÒMICA El descens de l’activitat més important dels últims30 anys MERCAT DE TREBALL Reducció de l’ocupació superior a l’activitati gran incrementde l’atur POLÍTIQUES SOCIALS Instruments clauper garantirla cohesió social,en un contextpoc favorable

5. Resum de la Memòria 2009 • Àmbits d’anàlisi • Economia i mercat de treball • Evolució de l’economia • Sector Públic • Evolució del mercat de treball • Factors estratègics • Benestar i condicions de vida Economia i mercat de treball

6. 2.1. Evolució de l’economia (1/4) • Caiguda mitjana del PIB tot l’any però... • Amaga una caiguda interanual cada cop menor a mesura que avancen els trimestres. - 4% Decreixement real Causes del decreixement (anual) • Demanda • Demanda interna: -6,3 pp • ▼consum de les famílies: -5,4% • Sector exterior: 2,1 pp • Millora del saldo comercial en un context de caiguda dels fluxes. • Oferta • Indústria: -12,7% • (-16,7% ocupació) • Construcció: -6,6% • (-18,5% ocupació) • Sector serveis: -1,2% • (-4,8% ocupació)

7. 2.1. Evolució de l’economia (2/4) • Restriccions de crèdit a les famílies i a les empreses. Frenada important del volum de crèdit concedit que fins i tot cau pel conjunt de l’Estat. Disminució dels crèdits al consum i a les activitats productives al conjunt de l’Estat. Caiguda del volum de contractació de la borsa de Barcelona en el -27,8%. Tot i la major facilitat de crèdit del BCE, no s’ha pogut recuperar la capacitat de finançament, especialment al conjunt de l’Estat.

8. 2.1. Evolució de l’economia (3/4) • Millora de la productivitat. • Reducció dels costos laborals unitaris a causa de: • Creixement dels costos laborals per persona ocupada (2/5%). • Deflactor del PIB (0,5%). - 1%costoslaboralsunitaris • Creixement real PIB ≈ Creixement ocupació + Creixement productivitat • - 4% -6,9% 3% La productivitat aparent del treball creix degut a que el descens de l’ocupació ha estat més intens que el de l’activitat.

9. 2.1. Evolució de l’economia (4/4) • Caiguda dels registres interanuals d’inflació fins al mes de juliol i recuperació a partir de llavors. • El comportament ha estat condicionat per: • L’evolució dels preus de les matèries primeres, especialment del petroli. • La forta caiguda de la demanda. 0,2% IPCmitjana 2009

10. 2.2. Sector Públic • Comportament anticíclic. • Per mitigar els efectes socials i econòmics de la crisi de l’any 2009. • Creixement del dèficit. • Conseqüència de: • Increment de la despesa pública. • Retrocés de l’activitat econòmica i, amb ella, de la recaptació tributària. • Recurs a l’endeutament. • Se situa al 15,8% del PIB l’acumulat fins el 2009.

11. 2.3. Evolució del mercat de treball (1/9) • Principals magnituds • La crisi econòmica les ha modificat de forma molt profunda.

12. 2.3. Evolució del mercat de treball (2/9) • Impacte de la crisi • No ha estat homogeni. • Ha afectat més: • Als homes que a les dones. • Als temporals que als fixos. • A les persones amb menys formació que a les formades. • A les persones joves que a les més grans. • A les persones estrangeres que a les autòctones. • A unes branques de la producció que a altres.

13. 2.3. Evolució del mercat de treball (3/9) • Polítiques actives d’ocupació 39,3%incrementde la despesa pressupostada (millions d’euros)

14. 2.3. Evolució del mercat de treball (4/9) • Polítiques passives d’ocupació • Despesa. • 5.675 milions d’euros. • Un 57,6% més que l’any anterior. • Persones beneficiàries. • 416.987 persones (mitjana anual). • Gairebé el 55,8% més que l’any anterior. • El 55% són homes. • Prestació contributiva: 71,7%. • Prestació assistencial: 28,3% • 84,3% més que l’any anterior.

15. 2.3. Evolució del mercat de treball (5/9) • Relacions laborals (1/2) • Negociació col·lectiva. • Convenis vigents: 1.418 convenis (30/04/2010). • Convenis col·lectius subscrits: 1.060 convenis col·lectius (31/03/2010). • Increment salarial pactat: 2,42% (2,43%, un cop revisat). • Jornada mitjana pactada: 1.473,4 hores. • Vagues. • S’ha reduït significativament la conflictivitat • El nombre de persones treballadores: -54,5% • Les jornades: -69,7% • Les hores perdudes: -70,1% • No obstant això, s’han produit138 vagues, 5 més que l’any anterior.

16. 2.3. Evolució del mercat de treball (6/9) • Relacions laborals (2/2) • Expedients de regulació d’ocupació. • Increment del 422,2%. • Creixement del 885,7% en la modalitat de reducció de jornada. • Solució extrajudicial de conflictes. • Conciliacions individuals. • Creixement global del 33,1%. • Increment del 55,5% de les conciliacions sense avinença. • Augment del 14,7% respecte de les quantitats acordades. • S’han pactat el 36,2% de les conciliacions per acomiadament. • Increment del 10,1% d’acomiadaments efectius respecte l’any 2008. • Conciliacions col·lectives. • Increment del 22,4% respecte de l’any 2008 (canvi de tendència). • El 72,3% han acabat sense acord. • El 81,9% de les conciliacions del TLC han estat tramitacions efectives.

17. 2.3. Evolució del mercat de treball (7/9) • Seguretat laboral • Disminueix el 12,1% el nombre d’accidents laborals. • Accidents amb baixa: 113.067 (-23,6%). • Accidents sense baixa: 150.212 (-0,6%). • Disminueix l’índex d’incidència dels accidents laborals amb baixa. • Disminució del -18,2%. • S’observa, però, un repunt dels accidents mortals (9%). • La sinistralitat afecta: • En major mesura a persones que tenen contractes eventuals. • El sector serveis és el que presenta més accidents registrats. • Però la construcció presenta un risc més elevat d’accidentabilitat.

18. 2.3. Evolució del mercat de treball (8/9) • Treball autònom | Variació interanual • Dades de l’Enquesta de Població Activa • 523.948 persones (-10,1%). • Sobretot en la construcció i la indústria. • Més en homes que en dones. • Es manté la tendència dels darrers anys: major pes de la dona i dels treballadors qualificats. • Millor comportament de les dones (qualificació més alta i especialització sectorial). • Dades registrades a la Seguretat Social: • 550.123 persones registrades(-5,3%). • Alt increment de les dones i les persones dedicades al sector serveis. • Mitjana d’edat cada cop més alta. • Col·lectiu bàsic: • Homes d’entre 41 i 54 anys. • Amb més de 5 anys d’experiència. • Que cotitzen per la base mínima.

19. 2.3. Evolució del mercat de treball (9/9) • Treball autònom | Protecció social • Regim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). • 279.896 persones perceben pensió (+1,6%). • Quantia mitjana de les pensions: 538,55 euros. • 25 euros inferior a l’import de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya. • 152,7 euros inferior a l’import mitjà de les pensions percebudes en el conjunt del sistema de la Seguretat Social. • El 64,6% són de jubilació. • Dones: • 58,1% de les persones beneficiàries. • Les pensions són més baixes.

20. Resum de la Memòria 2009 • Àmbits d’anàlisi • Economia i mercat de treball • Factors estratègics • Societat del coneixement • Infraestructures • Model energètic i de sostenibilitat • Benestar i condicions de vida Factors estratègics

21. 3.1. Societat del Coneixement • R+D+i. • RD: les despeses internes i el personal ocupat creixen per sobre del PIB i de l’ocupació (2008). • Les despeses internes arriben a l’1,62% del PIB, més a prop de la zona euro i de la UE-27. • I: les despeses de les empreses disminueixen el 3,7%. • Destaca el retrocés de les grans empreses. • TIC. • Equipament. • Llars: bon equipament en comparació amb Europa, excepte Internet. • Empreses: supera la resta d’Europa en ús d’ordinador i accés a Internet. • Els sectors productors de TIC tenen un pes reduït.

22. 3.2. Infraestructures • Inversió en estoc. • Augment de la inversió pressupostada l’any 2009. • Destaquen: • L’Alta Velocitat Espanyola (AVE). • La Línia 9 del Metro de Barcelona. • El Port de Barcelona. • Serveis. • Forta caiguda del transport de mercaderies en tots els modes. • Caiguda en el transport de passatgers. • Especialment intensa en trànsit viari i aeroportuari.

23. 3.3. Sostenibilitat ambiental (1/3) • Context. • Reducció de les emissions (2008) . • S’assoleix l’objectiu del Govern de l’Estat 2008-2012 (5,3%). • Se situa el 36% per sobre de l’any base (1990).

24. 3.3. Sostenibilitat ambiental (2/3) • Estat del Medi Ambient (2009). • Millora: • La quantitat i qualitat dels recursos hídrics. • Embassaments al 81%. • Reducció del 5% de la demanda d’aigua. • Generació de 6,5 hm3 d’aigua dessalada. • Reutilització del 7,6% de l’aigua residual tractada. • La qualitat de l’aire, però... • Encara se superen els objectius legals i de l’OMS de partícules i òxid de nitrogen. • Augmenten: • Els conreus energètics i la producció ecològica. • Disminueixen: • Les captures de peix i la producció aqüícola. • Els residus municipals (0,8%), industrials (6,2) i de la construcció.

25. 3.3. Sostenibilitat ambiental (3/3) • Recursos energètics. • Dependència energètica i consum d’electricitat elevats. • Revisió del Pla d’Energia 2006-2012. • Biomassa a la baixa. • Fotovoltaica, termoelèctrica i biogas, a l’alça. • Eòlica, a un ritme més lent. • Medi ambient i empreses. • Augmenta el 7% la certificació ambiental EMAS. • La despesa corrent en protecció del medi ambient duplica la inversió.

26. Resum de la Memòria 2009 • Àmbits d’anàlisi • Economia i mercat de treball • Factors estratègics • Benestar i condicions de vida • Context poblacional • Educació • Salut • Protecció social i serveis socials • Habitatge Benestar i condicions de vida

27. 4.1. Context poblacional • Canvi de tendència. • 2009: la població ja no creix com en els darrers anys. • 7.475.420 persones empadronades al gener, 111.342 persones més que el 2008. • 2010 (avanç de dades del padró): creixement encara menor. • 29.461 persones. • Reducció considerable del creixement de població estrangera. • Gener, 2009: 85.489 persones. • Gener, 2010: 4.004 persones (dades provisionals).

28. 4.2. Educació • Aprovació de la primera llei d’educació catalana. • Creix l’interès per l’educació i la formació professionals. • L’alumnat en la formació professional inicial (un 8,4% en els CFGM i un 6% en els CFGS). • L’alumnat en els PQPI (10,6%). • El nombre de persones que es presenta a les proves d’accés a FP i a la Universitat per a majors de 25 anys. • Lleugera desacceleració en l’entrada de població immigrada en el sistema educatiu català (curs 2008-2009). • Creix un 8,5% mentre que en el curs anterior fou del 13,6%. • Progressiva millora en els indicadors de rendiment de l’alumnat d’ESO. • Creix la taxa de graduació. • La despesa privada en educació representa el 16,7% de la despesa en educació.

29. 4.3. Salut • Bon estat general de salut de la població, malgrat... • L’aparició de la grip pandèmica H1N1. • Tendències desfavorables. • Baixa activitat física. • Obesitat infantil. • Trastorns de la conducta alimentària. • Consum d’alcohol en persones joves. • Activitat sanitària. • Incrementen de l’atenció primària, salut mental i trasplantaments. • Nivells de satisfacció en posicions elevades.

30. 4.4. Protecció social i serveis socials • Augment de les situacions de vulnerabilitat, que ja no són privatives de determinats col·lectius, a causa de la crisi. • 16,6% de la població viu amb menys de 729 euros mensuals (2008) . • Augment del risc de pobresa de: • Llars monoparentals amb fills dependents. • Llars amb dues persones adultes amb tres o més fills dependents. • Les persones beneficiàries de l’RMI augmenten el 73,4% (2009). • El sistema intenta donar resposta al nou context. • Creix la despesa en protecció social (17,5%Catalunya, 10%Espanya). • Noves mesures per facilitar l’accés a l’RMI. • Es continua amb el desenvolupament de la Llei de Serveis Socials i del SCAAD (Atenció a la dependència). • 9.250 milions d’euros de superàvit (Seguretat Social), però... • Descens de la ràtio entre el nombre d’afiliacions i de pensions.

31. 4.5. Habitatge • Forta contracció del mercat que s’acumula a la de l’any precedent. • Es restringeix el crèdit al sector de l’habitatge. • Reducció del 21,3% del nombre d’hipoteques. • Més dificultats per comercialitzar habitatges. • S’inicien menys habitatges de nova construcció (un 55,2% menys). • Conseqüència: caiguda dels preus. • Reducció del 10,2% en habitatges nous, del 4,5% en habitatges de segona mà, i del 2,2% en els habitatge protegits, i del 6,4% en lloguer. • Trasllat de demanda de lloguer i segona mà. • Increment del 22,1% dels nous contractes de lloguer, i del 2,2% de les transaccions d’habitatge de segona mà. • Política d’habitatge. • Es mantenen els beneficis fiscals a la compra. • Incrementen les subvencions directes a oferents i demandats d’habitatge protegit de l’Estat i la Generalitat. • Però es redueix el 12,5% el nombre d’habitatges nous de protecció oficial

32. Memòria socioeconòmica i laboral 2009 • Resum de la Memòria socioeconòmica i laboral 2009. • Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur. Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur.

33. Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur (1/4) • És previsible que, com a mitjana anual, el 2010 el creixement econòmic continuï sent negatiu. Sense creixement econòmic positiu, no hi haurà creació neta d’ocupació. • No obstant, la comptabilitat nacional avança ja des de mitjans d’any una certa recuperació, que serà inevitablement lenta i molt gradual. • El dur ajust que s’ha produït ha comportat un sanejament del teixit productiu que ara té una composició més positiva i que ha guanyat productivitat. • La recuperació econòmica estarà associada a tres factors fonamentals i, alhora, complementaris: • La resolució positiva de les incerteses i els desequilibris que afecten al sistema financer. • La diversificació i reorientació de l’estructura productiva. • L’adopció de reformes estructurals que facilitin i incentivin el creixement de la productivitat total dels factors.

34. Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur (2/4) • No obstant, alguns factors que poden dificultar l’escenari de recuperació l’any 2010, com ara: • La retirada dels estímuls a l’economia pot dificultar la sortida de la crisi, la recuperació econòmica i la creació d’ocupació. • L’ajust a nivell internacional es pot haver produït encara de manera parcial • Dèficits fiscals excessius. • Els ajuts públics cap al sistema financer no han arribat suficientment a l’economia real. • Evolució dels preus.

35. Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur (3/4) • En tot cas, els aspectes clau per construir una recuperació econòmica duradora, es preveu que tinguin la següent trajectòria: • L’educació, • Caldrà, com a mínim, mantenir el nivell de despesa actual. • Continuarà el desplegament de la llei d’educació, tot i que amb dificultats. • Tendència a la reducció de l’abandonament escolar prematur: menys “efecte crida” i més flexibilització del sistema educatiu. • Major penetració de la formació professional, més adaptable a les necessitats de l’activitat econòmica. • La negociació col·lectiva, enfortint-la per tal que esdevingui un instrument adequat per: • El manteniment i la recuperació de l’ocupació, així com per al foment de l’estabilitat en l’ocupació. • Millorar la capacitat d’adaptabilitat interna enfront de les circumstàncies exteriors canviants, negociant els canvis amb els representants dels treballadors. • L’establiment de marcs que permetin a les empreses mantenir i millorar la seva posició en el mercat i la seva productivitat.

36. Previsions del CTESC sobre l’evolució de futur (4/4) • Les polítiques d’ocupació • Les polítiques actives d’ocupació necessitaran d’una reforma per donar resposta als nous perfils, tant pel cantó de l’oferta com de la demanda. • Serà necessari millorar l’avaluació de les polítiques. • La R+D+i, tot i que hi ha serioses dificultats per assolir els objectius del Pacte Nacional per a la Recerca. • La despesa pública no podrà mantenir la mateixa intensitat. • Es mantindrà la tendència negativa en innovació. • Tensions en l’Estat del Benestar, en un context de contenció de la despesa i d’increment de situacions de vulnerabilitat social. • Caldrà valorar els canvis en l’evolució demogràfica: menor creixement de la població. • Aposta per millorar l’eficiència del sistema sanitari: l’aplicació de les TIC, millora del model de prestació de serveis, la reducció de la despesa farmacèutica. • Continuaran augmentant les situacions de vulnerabilitat i d’exclusió social. • Perill d’erosió tant de la qualitat dels serveis socials com del desplegament del sistema català per a l’autonomia i atenció a la dependència.

37. MEMÒRIA SOCIOECONÒMICA I LABORAL DE CATALUNYA 2009 Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona, 6 de juliol de 2010