Estratègies que promouen la resiliència en nens i adolescents

1. Estratègies que promouen la resiliència en nens i adolescents Prof. Ernesto Caffo Professor of Child Psychiatry, University of Modena and Reggio Emilia

2. RESILIÈNCIA Generalment es refereix a un tipus de fenòmens que es caracteritzen per models de adaptació positiva en el context de situacions d’adversitat o risc. . RESILIÈNCIA no significa “invulnerabilitat”. Per què algunes persones se’n surten millor que d’altres en un context advers?

3. VULNERABILITAT PROTECCIÓ FACTORS DE RISC – FACTORS DE PROTECCIÓ PERMANENT TEMPORAL PERMANENT TEMPORAL

4. RESILIÈNCIA ES REFEREIX A ALGUNS CONCEPTES CLAU: • . ‘‘Valors’’: en oposició als factors de risc, la seva presència és predictiva de millors resultats en un o més aspectes d’una bona adaptació, malgrat el nivell de risc. • ‘‘Recursos’’ suport per la riquesa humana, social, i material que s’empra en els processos adaptatius. • ‘‘Factors de protecció’’ són característiques mesurables dels individus o de la seva situació que prediuen una resposta positiva en el contexte d’alt risc o adversitat. • “Processos de protecció” expliquen com treballen els factors de protecció quan s’amenaça el desenvolupament.

5. FACTORS DE PROTECCIÓ PER LA RESILIÈNCIA PSICOSOCIAL EN NENS I JOVES • En el nen: bones habilitats cognitives; positive autopercepció positiva i autoeficàcia; sentit personal de la vida; talents valorats per un mateix i per la societat… • En la familia: una estreta relació amb adults que tinguin cura; paternatge autoritari, alta afectivitat, estructura, monitoratge i expectatives; entorn de la llar organitzat; i avantatges socioeconòmiques… • En la familia o altres relacions: relacions estretes amb adults competents, prosocials, que proporcionin suport, i conexions amb companys prosocials i amb normes estructurades. • En la comunitat: escola eficaç, nivells alts de seguretat pública, bona salut pública, disponibilitat de sistemes de salut

6. Les majors amenaces per als nens són aquelles que minen els sistemes humans bàsics de protecció per al desenvolupament. Els esforços per a promoure competencia i RESILIÈNCIA en nens en RISC haurien de centrar-se en estrategies que de prevenció de danys, per a restaurar o compensar les amenaces cap a aquests sistemes bàsics

7. Les tendències actuals impliquen allunyar-se de la visió que els dèficits psicològics i de conducta resulten d’un “repte del desenvolupament” (developmental challenge) The focus increasingly has become one of perceiving the competence of the child and his/her family and enhancing growth in psychological demains

8. EN UNA APROXIMACIÓ PSICOLÒGICA LA PRINCIPAL FITA ÉS: • Centrar-se en el nen mentre un nen està desenvolupant-se; • Potenciar el funcionamet, la competencia i la salut mental en general en qualsevol moment donat; • Treballar amb el nen amb una perspectiva de desenvolupament que reconegui el procés de canvi continu al llarg del temps en la psicologia del nen.

9. Maddux et al. (1986) sugerit que hi ha 2 elements importants per a un abordatge del desenvolupament • Una orientació futura en la qual qualsevol esforç en la intervenció o canvi es considera important a causa de la relació per a millorar l’estat de salut futur; • Des d’una perspectiva del desenvolupament, cada període de la vida reb atenció cap als problemes particulars evidents en aquell període.

10. Interrelacionat amb la perspectiva del desenvolupament hi ha la visió que la infància pot ser el període òptim per a diverses habilitats com el llenguatge, les habilitats socials o els sentiments d’eficiència per a promoure una actitud saludable, adecuació de la conducta i prevenció de problemes (Roberts & Peterson, ’84) PREVENCIÓ= actuar per evitar el desenvolupament d’un problema i /o identificar els problemes prou d’hora en el seu desenvolupament per a minimitzar els potencials efectes negatius. PROMOCIÓ DE LA SALUT= es refereix a l’increment de les habilitats individuals per adoptar estils de vida que potenciïn la salut. (Roberts, 1991)

11. PREVENCIÓ,RESILIÈNCIA I BENESTAR PSICOLÒGIC(BP) LLigam fort entre BP i vulnerabilitat envers la malaltia. BP Paper protector contra l’estrés i un impacxte favorable en el curs de la malaltia (Fava, 1992, 1997). L’absència de BP crea una condició per a la vulnerabilitat cap a possibles adversitats futures al llargde la vida. Ruta de recuperació no consisteix exclusivament en aleujar el negatiu (símptomes) si no en engendrar el positiu. (Ryff e Singer, 1996)

12. Tres estratègies per a promoure la “RESILIÈNCIA” en nens i adolescents (Masten e Reed, 2002) • ESTRATEGIESCENTRADES EN EL RISC(atenció prenatal per a prevenirprematuritat, reformesescolarsperareduirl’estrésdels adolescents joves a causa de transicions, esforçoscomunitaris per a prevenir la pobresa)amb la intenciód’erradicar o reduirl’exposicióinfantil a amenaces. • ESTRATÈGIESCENTRADES EN ELSRECURSOS(proporcionar tutors, construircentresrecreatius, enfortir la posició social o financera del nenestablintprogrames de treball per als pares, iprogrames per a reforçar les habilitatsdels pares iels professors)ambl’intentd’incrementar (o incrementarl’acces a) elsrecursosnecessaris per al nen per a desenvoluparcompetència. • ESTRATÈGIES CENTRADES EN EL PROCÉS(programes per a millorar les relacions de proximitat i esforços per activar el sistema de motivació de l’aprenentatge per tal de capacitar el nen per a ser autosuficient i motivat per a triomfar en la vida) amb la intenció d’influir en els processos que canviaran la vida d’un nen.

13. PROCESSOS PROTECTORS EN ECOLOGIA SOCIAL Individual i familiar • Lligams/Suport social • Salut mental pares/persones que en tenen cura Social • Suport al paternatge proporcionat per les escoles • Oportunitats a la barriada per als nens • Educació i esperança per a futur • Ideologia política • Creences culturals i pràctiques relacionades a la salut mental

14. IMPLICACIONS PER LA INTERVENCIÓ • Equilibrar les intervencions socials i individuals • Considerar els contextos familiar, escolar i comunitari que generen influències protectores (com suport social) • Donar suport a les pràctiques tradicionals de promoció de la salut i el paper de la comunitat • Eixamplar l’apropament de les intervencions psicosocials per incloure l’atenció cap als factors de protecció i als procediments

15. TELEFONO AZZURRO • El Telefono Azzurro està relacionat amb la intervenció amb nens i adolescents en situacions de desajust, trauma i emergència. • La intervenció es basa en un model de psicopatologia del desenvolupament (Pynoos, Steinberg and Wraith, 1998) i en un abordatge multidisciplinar i multiprofessional

16. FITES TELEFONO AZZURRO’S • Promuore fonts i factors de protecció en el nen/adolescent, en la familia, en el sistema educacional, en la comunitat (concienciació sobre els drets dels nens) • Desenvolupar un sitema de treball en xarxa capaç de tenir cura dels nens i adolescents (compliment de la llei, serveis socials i de salut, tribunals, serveis educacionals, ONGs sense ànim de lucre) • Prevenir als nens d’exposicions traumàtiques (ex, violencia en els mitjans de comunicació) i traumatizació secundària (ex, durant procediments legals) • Proporcionar intervencions d’emergència, acolliment, diagnòstic i tractament

17. UN MODEL DE TREBALL EN XARXA La protecció dels nens necessita untreballmultiprofessional i multidisciplinar Serveis socials i de salut ONG’s No-lucratives Familia/ comunitat Escola Tribunal juvenil Nens/ Adolescents Aplicació de la llei Tribunal civil i penal

18. TELEFONO AZZURRO: De la prevenció al tractament “Model d’escolta” ampli incloent tots els possibles factors de RISC (aspectes socials, culturals, familiars i individuals). Activació dels serveis de la xarxa de treball Centre de Trucades Nacional Centrar-se en les intervencions precoces i en el suport inmediat implicant la xarxa de treball territorial Equip d’emergència Maneig del cas a nivell terapèutic i de xarxa de treball. Posar atenció en evitar episodis de victimització secundària Tetto Azzurro

19. El Centre de trucades nacional Telefono Azzurro permet a molts nens expressar les seves angoixes i necessitats que d’una altra forma romandrien desconegudes Escoltar les demandes d’ajuda dels nens preveu l’angoixa infantil i dels adolescents, promou recursos positius en els nens i en els adults, i permet treballar i col·laborar amb les agències territorials.

20. www.azzurro.it childta@tin.it LINIA INFANTIL 19696 LINIA D’ADULTS 199151515 CENTRE DE TRUCADES NACIONAL • 30 LINIES TELEFÒNIQUES • 24 HORES • TOT L’ANY • OPERADORS TELEFÓNICS • VOLUNTARIS per la primera resposta • CONSELLERS(psicòlegs entrenats) • COORDINADORS per a suport als consellers • SUPERVISORS en els casos

21. A l’any 2003 el National Call Center va rebre 355.046 trucades, oferint 2.495 consells Qui On Què • SEXEnois: 42,9%; noies: 57,1%. • EDAT0-10 anys: 41,4%; • 11-14 anys: 40,9%; • 15-18 anys: 17,7% • NACIONALITATItalians: 91,2%; estrangers: 8,8% • Dificultats de relació amb els pares: 35,8% • Dificultatss en els processos dedivorci entre els pares: 16,3% • Abús físic: 15,7% • Dificultats de relació: 13,6% • Desig de parlar: 12,6%; • Abús psicológic: 9,6% • Negligència: 9,5% • Abús sexual: 7,6% • Pors:7,1%

22. PROCEDIMENTS I PASSOS DEL CONSELL TELEFÓNIC Benvinguda i escolta Fase interactiva (definint el problema) Identificació dels factors de RISC i de protecció Desenvolupar i compartir un projecte d’intervenció En el nen així com en la seva familia i la seva comunitat En cas d’emergencia i/o crim Derivació cap als serveis socials i de salut i, quan sigui necessari, al Tribunal Juvenil i/o Penal

23. Creiem que les intervencions més efectives en el desajust infantil són: ESCOLTAR ALS NENS, PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DELS DRETS DELS NENS Promovent una NETWORK CARE-SYSTEMinstead of a “culture of the report”

24. Sistema d’atenció Procedimentslegals

25. L’EQUIP D’EMERGÈNCIA un programa comunitari per auna xarxa de treball multiprofessional i interdisciplinar per a intervencions en situacions de crisis que afectin als adolescents i els seu sistema d’atenció

26. SITUACIONS DE CRISIScfr. M. Benoit, 1999; Shaw, 2000 INDIVIDUAL: • Abús i negligència (ex, sexual, físic, psicològic) • Conductes de risc (ex, intents de suïcidi , fugides de casa) • Estressors vitals (ex, dolor, malaltia crònica) • Conductaantisocial perjudicial (ex, provocar incendis, us d’armes) • COMUNITARI: • Catàstrofes i desastres (ex, terratrèmols, accidents de trànsit) • Emergencies socials (ex, inmigració il·legal, refugiats)

27. ETAPES DE LA INTERVENCIÓ D’EMERGÈNCIA Identificar l’emergència Contactar amb altres agencies específiques i professionals Avaluar els recursos,els límits, i el paper de cada agència Avaluar les habilitats de protecció personals i ambientalsdel nen i l’adolescent Planificar i dirigir una intervenció a un nivell clínic i/o legal i/o social Seguiment

28. ORGANISMES IMPLICATS EN EL TRACTAMNET DE LA CRISI INDIVIDUAL COMPLIMENT DE LA LLEI LOCAL SERVEiS LOCALS DE SALUT SERVEIS SOCIALS LOCALS

29. ORGANISMES IMPLICATS EN EL TRACTAMNET DE LA CRISI COMUNITÀRIA SISTEMA DE SALUT LOCAL I NACIONAL EXÈRCIT SERVEI DE “PROTECCIÓ CIVIL”

30. TETTO AZZURRO Consell Psicosocial Casa d’acollida per a nens d’entre 0 i 12 anysDiagnòstic i tractament de nens i famíliesAudiències protegides a nens, trobades supervisades, validació de les alegacions d’abús sexual infantilEntrenament, programes d’educació continuada, assessorament, documentació

31. DEL DIAGNÒSTIC AL TRACTAMENT • Estat Clínic/desenvolupament del nen + valoració del context • Focus de la intervenció • Tractament(s) • Seguiment de la eficàcia del tractament

32. FORMACIÓ I RECERCA Formació per a: • Escoles • Serveis Sanitaris i Socials • Policia • Voluntariat • ONG • Grups Multidisciplinars de Serveis Públics Italians Llibre i memòria anual sobre la salut mental dels nens i adolescents

33. CONCLUSIONS I IMPLICACIONS FUTURES PER A LA RECERCA EN PSIQUIATRIA DE LA INFÀNCIA I LA ADOLESCÈNCIA • Extraordinary RESILIÈNCIA and recovery power of children depend on basic human protective systems operating in their favor; • Look beyond individual resiliency to family and community processes associated with resilient outcomes; • This finding has produced a fundamental changein the framework for understanding and helping children/family at high RISC or already in trouble; • Strategies for fostering RESILIÈNCIA should be tested in future controlled psychotherapy trials to verify their efficacy on children’s protective factors.

34. GRÀCIES ! www.azzurro.it www.npi.unimo.it