L’ECONOMIA CATALANA: ALGUNES DADES

1. L’ECONOMIA CATALANA: ALGUNES DADES

2. EL SECTOR EXTERIOR

3. 2- EL SECTOR EXTERIOR • Economia catalana ha experimentat creixent obertura a l’exterior:

4. 2- EL SECTOR EXTERIOR • El comerç exterior de l’economia catalana ha experimentat un considerable desplaçament des de la resta de l’estat cap a la UE. • Això fa l’economia catalana molt més dependent de la situació internacional • Les nostres exportacions avancen amb força quan ho fan les importacions totals de la UE i a l‘inrevés.

5. 2- EL SECTOR EXTERIOR • El comerç exterior de l’economia catalana ha experimentat un considerable desplaçament des de la resta de l’estat cap a la UE: • Entre 1987-2001: • Exportacions cap a la resta de l’estat: del 35,6% del PIB al 29,1% • Exportacions a l’estranger: del 12,7% del PIB al 23,6% • Importacions procedents de la resta de l’estat: del 23,3% al 22,3%

6. 2- EL SECTOR EXTERIOR • Al 1987 el mercat de la resta de l’estat era el principal soci comercial, al 2001 aquesta situació s’havia modificat considerablement: • 1987: (Exportacions + Importacions) amb resta de l’estat suposaven 70,8% del PIB i amb l’estranger suposaven 35,7% del PIB. • 2001: (Exportacions + Importacions) amb resta de l’estat suposaven 66,7% del PIB i amb l’estranger suposaven 66,0% del PIB. • És a dir, pesos molt similars.

7. 2- EL SECTOR EXTERIOR

8. 2- EL SECTOR EXTERIOR • La inversió exterior directa (IED): • L’economia catalana en rep menys degut a un desplaçament cap las països de l’est d’Europa. • 1995-2000: Catalunya rebia el 7,7 de la IED del total de la UE-25 i ex-URSS • 2000-2005: la xifra va baixar fins 6,8% • També és cert que la IED catalana a l’exterior està augmentant (és difícil de quantificar encara, però tindrà efectes positius).

9. 2- EL SECTOR EXTERIOR

10. 2- EL SECTOR EXTERIOR • Hi ha hagut un una reducció del saldo excedentari i dels mecanismes que permeten el seu manteniment: • Tradicionalment el saldo deficitari del comerç de mercaderies amb la resta del món es veia compensat per un superàvit de valor més gran en el comerç amb la resta de l’estat. • Això ha variat pel que fa als territoris i a la contribució de cada balança als saldos.

11. 2- EL SECTOR EXTERIOR • Hi ha hagut un una reducció del saldo excedentari i dels mecanismes que permeten el seu manteniment: • 1987: dèficit comercial amb l’estranger equivalent al 7,9% del PIB era més que compensat amb un superàvit equivalent al 13,2% del PIB amb la resta de l’estat. • 2001: el superàvit amb la resta de l’estat es redueix fins al 11,1%, més que no pas el dèficit amb l’estranger, fins al 7,1%

12. 2- EL SECTOR EXTERIOR • Sobretot ha variat la composició sectorial del dèficit extern: • Al 1987 hi havia un superàvit comercial equivalent al 3,8% del PIB que havia esdevingut al 2001 un dèficit equivalent al 2,3% del PIB. • En canvi el moderat superàvit de la balança de serveis al 1987, un 1,6% del PIB, esdevingué molt més elevat, un 6,3% del PIB. • De tal manera que l’empitjorament del dèficit comercial (-6,1 p.p. del PIB) gairebé es compensà amb una millora del superàvit de serveis (+4,7 p.p. Del PIB).

13. 2- EL SECTOR EXTERIOR

14. SECTORS PRODUCTIUS I OCUPACIO

15. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ • El procés de canvi de sector exterior en la darrera fase de creixement (1994-2006) es simultani a un canvi en la importància relativa dels sectors productius i de l’ocupació generada per ells.

16. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ • Del 1990 fins al 2006 hi ha hagut una pèrdua de pes del sector industrial (tant e producció com en ocupació) i un augment del pes del sector serveis. • Aquest procés de terciarització es propi de totes les economies desenvolupades. • Malgrat això a Catalunya el pes del sector industrial és comparativament més alt que a la resta de l’estat.

17. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ • Procés a llarg termini de pèrdua d’importància relativa de l’ocupació en el sector industrial català: • 1977: un notable 42,8% de l’ocupació • 1985: (després de 1ª reconversió industrial) 39,3% • 1994: (després d’incorporació a la UE i de la globalització) 28,7% • 2006. 23,3%

18. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ

19. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ • Dades agregades poden portar a errors d’apreciació: • Mentre algunes branques industrials presenten pèrdues d’ocupació notables, d’altres estan creant molts llocs de treball. • S’està produint una veritable reestructuració interna del sector.

20. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ • Els sectors que perden llocs de treball són els més tradicionals amb una dotació capital/treballador més baixa i més intensius en treballs de menor qualificació. • Tèxtil • Mobles • Confecció i pells • Metalúrgia • Material electrònic

21. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ • Sectors industrials que generen ocupació es situen en la franja mitja i alta del valor afegit i més intensives en capital: • Edicions i Arts Gràfiques • Material de transport • Química • Indústries alimentàries • Etc.

23. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ

24. 2- ELS SECTORS PRODUCTIUS I L’OCUPACIÓ

25. LA BALANÇA FISCAL

26. 3- LA BALANÇA FISCAL • El dèficit fiscal (malgrat els diferents criteris a utilitzar) es situa entre el 7% i el 9% del PIB català des de principis dels 80. • Als darrers anys ha arribar al 10% del PIB català

27. 3- LA BALANÇA FISCAL • Sembla excessiu en termes de: • Magnitud (en comparació amb d’altres regions europees • A la resta de països desenvolupats, en regions amb renda per càpita similar a la nostra rarament supera el 4% • Durada il.limitada en el temps • Efecte relatiu sobre la renda disponible (després d’aplicar la redistribució de la renda Catalunya queda en 8è lloc en termes de renda disponible, essent la quarta comunitat en producte per càpita).

28. 3- LA BALANÇA FISCAL • Conseqüències del dèficit fiscal elevat: • L’anomenada “atrofia” del sector públic a Catalunya. • En termes d’ingressos el sector públic a Catalunya ve a representar el 40% del PIB. • És un nivell habitual en economies desenvolupades amb estat del benestar • En termes de despesa representa un 28%. • “Tenim un país socialdemòcrata pel que fa a la recaptació del sector públic i un país liberal pel que fa a la despesa i als serveis.

29. 3- LA BALANÇA FISCAL • Conseqüències del dèficit fiscal elevat: • Manca de despesa en infraestructures públiques (afecta la competitivitat i el potencial de creixement) • Menys instruments per aplicar polítiques de redistribució de la riquesa dins de Catalunya mateix.