140 likes | 229 Views
COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA 2000-2006. 5 de novembre de 2007. COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA 2000-2006: ÃNDEX. Introducció Economia catalana i competitivitat. El creixement econòmic català . Els preus a Catalunya. La productivitat.
E N D
COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA 2000-2006 5 de novembre de 2007
COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA2000-2006: ÍNDEX • Introducció • Economia catalana i competitivitat. • El creixement econòmic català. • Els preus a Catalunya. • La productivitat. • El saldo comercial de Catalunya amb l’estranger • Competitivitat i creixement de l’economia catalana. Una anàlisi comparativa en el marc de les regions dels quatre motors per a Europa, Madrid i País Basc. • Pautes de creixement regional • Competitivitat i productivitat • Competitivitat i dèficit exterior
PAUTES DE CREIXEMENT DE L’ECONOMIA CATALANA Aportació de l’ocupació i la productivitat al creixement del PIB, 2000-2006 L’aportació de l’ocupació al creixement ha estat sistemàticament més alta que la de la productivitat. Línia taronja = Taxa anual creixement del PIB
PAUTES CREIXEMENT DE L’ECONOMIA CATALANA: DEMANDA Aportació al creixement del PIB dels diferents components demanda • El creixement de la demanda agregada ha estat sistemàticament per sobre de la producció domèstica • Això ha generat aportacions negatives del sector exterior al creixement del PIB. Línia taronja = Taxa anual creixement del PIB
EVOLUCIÓ DELS PREUS Creixement CLUr, deflactor del PIB, productivitat i costos laborals, 2000-2006 • Preus factor bàsic de competitivitat • Catalunya inflació superior a Europa i Espanya • Creixement costos laborals inferior al preu dels productes • Els costos laborals unitaris en termes reals han baixat cada any fins al 2005. • Del 2002 al 2005, la productivitat ha pressionat a l’alça els costos laborals unitaris. • 2006: canvi de tendència?
EVOLUCIÓ PRODUCTIVITAT PER SECTORS D’ACTIVITAT Creixement de la productivitat del treball per sectors, 2000-2004 • Els sectors serveis i energia van disminuir la seva productivitat en el conjunt del període. • El petit increment de l’aportació de la industria no ha estat rellevant pel conjunt. • L’aportació de la construcció és significativa
ELS QUATRE MOTORS (4M) EN TERMES COMPARATIUS: CREIXEMENT Creixement de la població, el PIB i el PIB/hab., 2000-2006 • Catalunya ha tingut: • Creixement alt de PIB i població • Creixement baixdel PIB per càpitaperò similar als altres
ELS QUATRE MOTORS (4M) EN TERMES COMPARATIUS: PRODUCTIVITAT Creixement de la productivitat, els ocupats i el PIB, 2000-2006 • La productivitat de l’economia catalana no ha augmentat, • a diferència de la de Baden Würtemberg i Rhône-Alpes • Però tampoc ha baixat com a Lombardia i Madrid. • El creixement de l’ocupació ha estat molt intens a Catalunya, igual que a la resta d’economies espanyoles. • El creixement del PIB ha estat intens també a Catalunya en relació amb la resta d’economies no espanyoles.
PAUTES DEL CREIXEMENT COMPARADES ALS 4M Aportació al creixement del PIB de la productivitat i l’ocupació, 2000-2006 • Només Baden Würtemberg (B-W) i Rhône Alpes (R-A)han mostrat una aportació més forta de la productivitat que no pas de l’ocupació al creixement del PIB. • Les altres economies, entre les quals s’hi inclou Catalunya, han mostrat un creixement marcadament extensiu. • El creixement més intensiu ha estat el de B-W i el més extensiu el de Llombardia.
PAUTES DEL CREIXEMENT COMPARADES ALS 4M: ATUR Creixement de la taxa d’atur 2000-2006 • Les economies que han optat per un creixement intensiu • han patit un lleuger augment de l’atur, • no han generat tanta ocupació.
Deflactor PIB CLUr Costos laborals Productivitat real PREUS I COSTOS ALS 4M Creixement dels costos laborals unitaris reals, la productivitat, el deflactor del PIB i els costos laborals, 2000-2005 • La inflació ha estat més alta a Catalunya • Els costos laborals unitaris reals (CLUr) • han crescut a Llombardia. • han disminuït a B-W • A B-W i R-A la productivitat ha jugat en detriment de l’augment dels CLUr. • A Madrid ha disminuït productivitat i CLUr
PAUTES DE CREIXEMENT I INTERCANVIS COMERCIALS Variació del saldo en percentatge del PIB i del grau d’obertura, 2004-2006 • Variació grau d’obertura • Inferior a W-B i P.B. • Superior a Llombardia i R-A i Mad negatiu • Variació negativa saldo comercial: • Superada per P.B. • Superior a la resta que es situen entre -0,2% i +0,5%
CONCLUSIONS • Pautes de creixement a Catalunya 2000-2006 • Taxa relativament alta PIB • Alta a la població total i activa capacitat d’absorbir immigració • Disminució taxa d’atur de 10,1% 2002 a 7% 2006 • Baixa a la productivitat Resultat de: • Creixement demanda interna superior a producció • Pressió inflacionista relativa • Baixada dels costos laborals unitaris en termes reals • Aportació negativa sector exterior • Evolució productivitat per sectors 2000-2004: • Negativa a energia (-1,6) i serveis (-0,5) • Positiva a agricultura (+3,1%) construcció (+2,7%) i industria (+0,7%) • Comparació amb 4 motors • La productivitat de l’economia catalana no ha augmentat, • a diferència de la de Baden Würtemberg i Rhône-Alpes • Però tampoc ha baixat com a Lombardia i Madrid. • La variació del saldo comercial ha estat negativa a Catalunya i País Basc • La variació del grau d’obertura ha estat força positiva però lluny de B-W.
En aquest escenari, l‘”Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana” i el seguiment de la seva aplicació prenen una significació cabdal. Baden Würt Catalunya Llombardia Madrid País Basc Rhône Alpes