L’economia i el comerç INTERNACIONAL

1. L’economia i el comerç INTERNACIONAL

2. Sabieu què... • Espanya es el setéexportador mundial d’armes • Xileés el primer exportador de coure • Xina i Alemanyasónelsprincipalsexportadors del món • EEUU principal importador de petroliseguit de molt a prop per Xina • I el principal exportador de petrolicap a EspanyaésNigèria • Brasil és el principal exportador de cafè i elsprincipalsimportadors EEUU i Alemània

3. Concepte d’economia Internacional • Economia Oberta: és aquella que manté relacions comercials amb altres països • Economia tancada: no manté relacions internacionals • Les relacions internacionals poden donar-se: • En el comerç real: béns i serveis • Intercanvi financers: inversions o intercanvis monetaris entre països

4. COMERÇ INTERNACIONAL • El comerç internacional està justificat per l’anomenada divisió internacional del treball que podem definir com: l’especialització qe cada país fa en dedicar-se a la producció d’uns béns determinats i que dona la màxima eficiència en la producció d’alguns productes.

5. Factors que expliquen el comerç internacional • Diferència en els factors productius dels països: un país s’especialitzarà en aquells béns per a la producció dels quals disposa de més factors productius (Alemania te molt de capital: cotxes) • Diferència de tecnologia • Diferència en els gustos dels consumidors: explica perquè s’importen (DEMANDEN) béns i perquè se’n produeixen d’altres (Mate a Argentina) • Avantatges comparatius en els costos de producció • El propi desenvolupament econòmic (Rwanda no pot produir smartphones) • Altres: clima, riquesa mineral,... • Impossible l’autarquia: prodouir-ho tot

6. Comerç internacional o comerç exterior? • Comerç Internacional: relacions internacionals entre diferents territoris duaners (no tenen perquè coincidir amb les fronteres d’un país). Exemple: EE.UU – UE • Comerç exterior: relacions internacionals dins d’un mateix territori duaner. Exemple: relacions entre països de la UE.

7. L’ AVANTATGE COMPARATIU • Adam Smith comença a parlar dels avantatges del comerç en la seva obra la Riquesa de les nacions • Diu que la lògica del comerç es basa en què hi ha persones i països que fan més barat i/o millor certs productes. • David Ricardo aprofundeix en aquesta teoria, indicant què el millor que poden fer les persones i els països és especialitzar-se en allò que millor saben fer (on tenen un avantatge comparatiu). • Llavors produeixen allò que fan millor i Comercien i tothom surt beneficiat.

8. L’ avantatge comparatiu • Quan la producció d’un bé és relativament menys costosa de produir en un país que en un altre. • Es mesura per la quantitat d’altres béns als que ha de renunciar un país per produir una unitat d’aquest bé. • A quants taulells ha de renunciar València per produir un Mercedes? •  Per calcular-ho hem de recórrer al concepte de cost d’oportunitat

9. PROTECCIONISME VS. LLIRECANVISME • VS.

10. La política comercial: proteccionisme • Proteccionisme: defensa el control del comerç internacional per part del Sector Públic de cada país. Són mesures que defensen els productes d’una nació davant la competència estrangera. • Motius: • Fomentar la industrialització nacional (no importem màquines perquè volem produir-les nosaltres) • Ajudar a indústries d’importància estratègica que sorgeixen en un determinat moment (ferrocarril) • Reduir el dèficit comercial (limitar importacions) • Mantenir l’ocupació nacional evitant desaparició industria • Evitar importacions innecessàries i evitar la dependència d’altres països

11. La política comercial i el proteccionisme • Mesures que pot adoptar un país en les relacions comercials amb l’exterior: • Aranzels: impostos a productes estrangers per elevar el seu cost de compra • Quotes a la importació: limitacions quantitatives • Foment de l’exportació • Subvencions a empreses exportadores: ajudes a fabricants nacionals • Dumping: gràcies a les ajudes de l’Estat les empreses nacionals venen a l’estranger per sota del preu de cost • Barreres no aranzelaries: requisits administratius i legals o de tipus sanitat

12. La política comercial: Lliurecanvisme • El Sector Públic no intervé en política comercial. • Suposa augmentar el nivell competitiu, la recerca de de l’eficiència i l’especialització en allò que un país és millor. • Augmenta la productivitat i beneficia al consumidor que disposa de més productes. • A la UE lliurecanvisme de portes endins, fort proteccionisme de portes en fora.

13. Defensa del lliurecanvisme basada en: • Afavorir el comerç sense obstacles: augment ocupació i producció • Si hi ha llibertat de comerç hi ha més empreses en els mercats  més competència  millor preu i qualitat • Més varietat de productes • Afavoreix l’expansió dels mercats

14. REALITAT DEL COMERÇ INTERNACIONAL • Podem afirmar des d’un punt de vista econòmic que el lliure canvi és el comerç més adequat si els mercats funcionen en competència perfecta. • Però el règim de lliure comerç acaba beneficiant els més poderosos • El problema és que actualment el comerç internacional es regula amb regles lliurecanvistes i fortes mesures proteccionistes • Per exemple: la UE tenia fins 2011 aranzels als cerelas que venien de fora i quotes o contingents a la llet estrangera

15. CARACTERÍSTIQUES DELCOMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL • Creixement continu: el comerç entre nacions pràcticament no ha deixat de créixer mai (x 17 en la segona meitat del s.XX) • Cavis en els components del comerç: fa uns anys consistia en el comerç de mercaderies físiques, ara es comercien sobretot turisme, serveis i capital (diners) • Protagonisme de les Multinacionals: molt de poder. De vegades perjudicial pels consumidors i la democràcia • Desigualtat: països rics comercien més i amb béns més valuosos i poden obtenir més beneficis

16. PODER ECONÒMIC EN EL COMERÇ INTERNACIONAL • Els països rics han imposat als altres OBRIR les seves fronteres comercials (eliminar aranzels i prohibició de subvencions) • Però els països rics mantenen fortes mesusres PROTECCIONISTES , la qual cosa permet eliminar la competència de l’exterior. • Per exemple: països que es dedicaven a la agricultura ara són IMPORTADORS de productes agrícoles.

17. El Mercat de Divises • Una divisa és una moneda estrangera i les transaccions es fan en el mercat de divises on es compren i venen monedes diferents. Allí surt la demanda o oferta de divises. • Les empreses adquireixen divises per fer els seus pagaments d’importacions de béns i serveis estrangers. • Quan marxem de vacances, també adquirim divises. • Hi ha dos aspectes bàsics: • La convertibilitat: capacitat d’una divisa per transformar-se en una altra • Comissió per canviar divises: % que cobren els intermediaris financers que operen amb aquestes divises. Va ser una de les raons de l’€

18. El Tipus de canvi • Tipus de canvi: És el preu d’una moneda en relació a una altra. • Pensem que la moneda és una mercaderia i està sotmesa a les lleis d’oferta i demanda. Més quantitat demandada més preu. • El concepte s’expressa en el nombre d’unitats de moneda estrangera per unitat de moneda nacional. • Tipus de canvi dòlar/euro = nombre de dòlars que s’han de pagar per obtenir 1 euro. • Tipus de canvi euro/dòlar = nombre d’euros que s’han de pagar per obtenir 1 dòlar

19. El tipus de canvi • Si 1 € = 1,2 $ • Tipus canvi $/€ = S’han de pagar 1,2 dòlars per obtenir 1 euro • Tipus de canvi €/$= s’han de pagar 0,83 euros per obtenir 1 dòlar • Per tant, si prenem com a referència el tipus de canvi euro/dòlar, als europeus que volem visitar els estats units ens interessarà que sigui com més baixa millor així podrem comprar més dòlars amb un euro. • En canvi a les empreses europees que volen exportar als EEUU els interessa que passi just el contrari. Que l’euro sigui barat per poder vendre més.

20. Distingirem 2 tipus de canvi • Tipus de canvi central: és el preu de la moneda fixat per els autoritats d’un territori. • Quan modifiquin el tipus de canvi poden • Apujar-lo i parlarem de revaluació • Baixar-lo i parlarem de devaluació • Tipus de canvi de mercat: cotització de cada moneda en el mercat de divises, segons l’oferta i la demanda. • Quan el mercat fa pujar el tipus de canvi parlem d’apreciació • Quan el mercat fa baixar el tipus de canvi parlem de depreciació

21. Tipus de canvi del Mercat: Depreciació • Depreciació del tipus de canvi: les divises es deprecien quan són abundants perquè hi ha excés d’oferta o perquè hi ha una gran quantitat respecte a altres monedes. Això vol dir que baixa. • Si el tipus de canvi del $ respecte al € (dòlars que cal pagar per obtenir un euro) es deprecia vol dir que per comprar un dòlar nord americà fan falta més euros. • Per exemple si el tc$/€ = 1,2$/€ ( per comprar un euro fan falta 1,2 dòlars) i ara baixa a tc= 1,1$/€ (per comprar un euro fan falta 1,1 dòlars, i per tant és més barat)

22. Tipus de canvi: apreciació • L’apreciació comporta un augment del tipus de canvi. Si parlem del tipus de canvi $/€ i aquest puja de tc= 1,2 $/€ a 1,3 $/€ vol dir que amb un 1 euro obtenim més dòlars. • Quan el tipus de canvi s’aprecia vol dir, que fan falta menys euros per aconseguir 1 dòlar.

23. Alguns comentaris importants • Una apreciació (o revaluació en el cas que ho faci el BC) i/o una depreciació (o devaluació del BC) d’una divisa no són necessàriament negatives o positives per una economia per elles mateixa. • Moneda forta: tendeix a apreciar-se, tenen molta demanda internacional i s’utilitzen com a mitjans de pagament internacional per la seva garantia i seguretat (el dòlar, la lliura esterlina) • Moneda feble: tendeix a depreciar-se i tenenun valor volàtil.

24. Motius de la demanda de divises • Considerarem 5 motius: • Exportacions de béns i serveis • Taxa d’inflació • Tipus d’interès • Entrades/sortides de capitals financers • Previsions d’apreciació o depreciació • Actuació de les autoritats monetàries

25. Motius de La demanda de divises • Exportacions de béns i serveis (turisme): l’exportador fixa la moneda amb la qual vol fer l’operació. És a dir a Europa, quan es ven alguna cosa s’exigeix que es pagui amb euros. Els compradors demandaran € per atendre al pagament. També els turistes que venen a Europa demanden €. Això provocarà un augment del tipus de canvi de l’€ respecte a altres divises. • Taxa d’inflació: si puja la taxa d’inflació d’un país i dels altres no, els seus preus pugen i les exportacions disminueixen, aquest fet provoca una menor demanda de la divisa d’aquest país.

26. Motius de La demanda de divises 3. El tipus d’interès: el preu del diner sempre està associat a una divisa. Si augmenta el tipus d’interès que paguen pels dipòsits d’una determinada moneda, aquesta moneda serà més atractiva. 4. Sortides de capitals financers: si vols fer alguna inversió a l’estranger demandaràs la demanda d’aquest país. 5. Previsions: si una moneda tendeix a depreciar-se els agents econòmics voldran canviar-la per altres monedes més fortes. 6. Actuació autoritats monetàries: BCE pot intervenir comprant o venent moneda, per tal d’evitar fluctuacions agudes

27. SI es DEPRECIA L’€

28. SISTEMES MONETARIS INTERNACIONALS • Flotació lliure: l’autoritat monetària no intervé • Flotació bruta: es deixa actuar al mercat però en determinats casos l’autoritat monetària actua • Ajustable: és una barreja dels dos anteriors. Varia lliurement i la intervenció de les autoritats està limitada a uns topalls (màxims i mínims) prèviament fixats. • Fix: consisteix en establir una moneda de referència i es fixa a partir d’aquesta la cotització pròpia. Normalment acostuma a ser el dòlar. Quan el dòlar varia, aquesta divisa també varia.

29. La Balança de Pagaments • DA= C+I+G+ (X-M) • És un document comptable que registra les transaccions econòmiques que es duen a terme entre els residents d’un país i els de la resta del món • Es segueix el mètode de partida doble: • Els ingressos són les transaccions que subministren divises al país que elabora la balança • Els pagaments registren la sortida de divises • El Saldo s’obté de la diferència entre pagaments i i ingressos

30. Tres grans grups en la balança de pagaments

31. a) Balança per compte corrent • Mercaderies: importacions i exportacions per pagament de mercaderies: ingressos les X, despeses les M. Saldo és la diferència. • Serveis: ingressos i despeses per serveis prestats (turisme, transport) i transaccions de productes no tangibles • Ingressos: un nacional presta servei (tall de cabell) a un estranger • Despeses: anar de viatge a un altre país • Rendes: obtingudes en un altre país. Poden ser procedents del treball (treballadors temporers que passen frontera) i del capital (interessos, dividends). • Transferències: operaricions sense contrapartides privades (donacions, remeses emigrants) i públiques (subvencions UE) • SALDO = INGRESSOS > PAGAMENTS: SUPERAVIT

32. B) BALANÇA PER COMPTE DE CAPITAL • Inclou les transferències de capital i l'adquisició i alienació d'actius no financers com les patents) • Transferències de capital unilaterals: condonació deutes, aportacions UE als països • Adquisició d’actius no financers, no produïts: patents, marques...

33. C) Balança per compte financer • Inversions directes: inversor espera obtenir una rendibilitat permanent per influir en aquesta empresa com per exemple comprar el 10% de les accions d’una empresa. • Inversions en cartera: transaccions en valors negociables:bons, obligacions. Si es produeix una inversió de l’exterior al nostre país augmenta la nostra posició deutora. • Altres inversions: crèdits comercials • Variacions d’actius/reserves: divises o altres actius (or) emmagatzemades pel Banc Central de cada país com a resultat d’operacions comercials.

34. Equilibri i desequilibri de la Balança de Pagaments • La partida doble fa que la balança de pagaments estigui sempre equilibrada des del punt de vista comptable. • Al final.... • Saldo per compte corrent´+ (saldo de capital + saldo compte financer) = 0 • És important assenyalat el saldo de la balança per compte corrent. Si despeses més grans que els ingressos serà deficitària • Vegeu exemple numèric de les FOTOCÒPIES