270 likes | 513 Views
BIODIVERSITAT. La biodiversitat és un concepte que abasta a tota la varietat de la vida, incloent als ecosistemes i als complexos ecològics dels quals forma part. Cal considerar-la en tres escales : Ecosistemes Espècies Gens. Concepte d'ecosistema.
E N D
La biodiversitat és un concepte que abasta a tota la varietat de la vida, incloent als ecosistemes i als complexos ecològics dels quals forma part. Cal considerar-la en tres escales : Ecosistemes Espècies Gens.
Concepte d'ecosistema És un grup d'organismes amb interaccions entre ells (generalment denominat comunitat) i amb l'ambient físic en el qual viuen en un cert temps. Delimitar o identificar un ecosistema en concret és quelcom de complex
Concepte d'espècie Hi ha diversos conceptes d'espècie: el biològic, l'evolutiu, el filogenètic, el fenista, l'ecològic... El biològic, defineix a l'espècie com el conjunt d'organismes que poden reproduir-se i produir descendència fèrtil. Aixó es fàcil per vertebrats però es complica quan s'amplia l'espectre d'organismes a classificar incloent als quals posseeixen reproducció asexual
GEN És una cadena d'àcid desoxirribonucleic (ADN) o d'àcid ribonucleic (ARN) que codifica per a un producte funcional (pot ser ARN o bé el producte de la seva traducció, o sigui, un polipèptid). De manera àmplia la dificultat en aquest àmbit estreba a identificar el producte del gen o almenys saber si es transcriu.
El procés evolutiu esdevé el responsable de la diversitat modelant-la contínuament . Els arbres filogenètics són arbres genealògics que es construeixen amb la informació obtinguda de la comparació de les successions d’aminoàcids d’una proteïna com la del citocrom C, provat en espècies diferents. A causa de l’evolució Darwiniana, la proteïna té una successió de l’aminoàcid lleugerament diferent per a cada una de les espècies. Es presenta un arbre filogenètic que es va crear amb les successions del citocrom C de diverses plantes, animals i fongs.
L'home està representant un paper molt important en aquesta varietat de formes biològiques, sobretot en els últims anys. Es preveu que dit paper serà encara molt més intens en els anys per venir gràcies al desenvolupament de tècniques biotecnològiques i als avenços sobre el coneixement del ADN, dels processos evolutius, de l'herència i del desenvolupament embrionari.L'home tindrà un ampli domini i control sobre les formes vives des de l'àmbit més íntim: els gens.
Esquema que mostra com pot ser utilitzat un mutant del fago 1 com a vector de clonació. La reacció d’empaquetament selecciona les molècules d’ADN recombinant.
Un altre factor que modifica de gran forma a la biodiversitat és l'activitat humana quotidiana. Milers d’hectàrees de boscos, selves i d'altres ecosistemes són destruïts per l'home el que provoca l'extinció d'innombrables espècies. La contaminació i la combustió estan alterant significativament l'equilibri natural del planeta generant canvis molt dràstics de clima a velocitats alarmants. Seran molts els organismes que no podran enfrontar aquestes condicions i fracassaran en adaptar-se, tenint com destinació la seva desaparició permanent de la Terra.
En el llibre Systema naturae, de Karl Linne, escrit en 1758, es descrivien 12,000 espècies. Actualment s’han descrit al voltant de 1.4 milions d’espècies, prop de 55% són insectes. Se suposa que la totalitat de les espècies podria estar entre 10 i 100 milions. Les plantes superiors són un dels grups millor coneguts ja que es coneixen 250,000 de les 300,000 que s’estima existeixen.
Grups poc coneguts són els fongs, dels quals s'han descrit 70,000 del milió distingit, els aràcnids amb 75,000 de les 750,000 espècies distingides i els insectes amb 751,000 dels 8 milions d'espècies que es creu que existeixen. Hi ha moltes espècies que han desaparegut per a sempre, ja sigui per fenòmens naturals o per la influència de l'home
Fa 64 milions d'anys, al final del mesozoica, va ocórrer l'extinció en massa amb la desaparició dels dinosaures. A pesar que ha estat àmpliament divulgat aquest esdeveniment com el llegendari ocàs dels dinosaures, no només ells varen sofrir extincions, també altres grups van ser afectats com els pterosaures, els mesosaures, els plesiosaures, els ictiosaures, entre els vertebrats; i els amonites, entre els invertebrats.
Una altra extinció en massa,, va ser la qual va ocórrer fa 280 milions d'anys a la fi del pèrmic. En aquest succés 70% de tots els grups es van extingir. Una de les explicacions científiques proposa a la deriva continental com el factor causant, ja que a la fi del pèrmic, segons la hipòtesi de Wegener, tots els continents van xocar originant una gran massa terrestre o supercontinent anomenat Pangea. Aquest esdeveniment va provocar un gran canvi climàtic mundial responsable de l'extinció en massa.
Darrera extinció Actualment estem assitiïn a la darrera y més important extinció d’espècies des de la aparició de la vida. En els darrers 50 anys han desaparegut la quarta part d'espècies de mamífers i una tercera part d'amfibis
Algunes extincions significatives ocell dodó (Raphus cucullatus) 1681 llop marsupial o de Tasmània (Thylacinus cynocephalus) 1933
conservació ex situ la guineu vermella (Vulpesvulpes), el cavall de Przewalski/ (Equusprzewalskii), la fura de potes negres (Mustelanigripes), l’órix àrab (Oryxleucoryx).
El 99% de tots els animals i de les plantes que han existit s'han extingit (Stephen Jay Gould) • el 90% de totes les espècies d'animals coneguts són més petites que els abellarols • si una espècie ha deixat d'existir mai podrà tornar a sorgir • El nostre coneixement sobre les intricades relacions ecològiques i històriques dels éssers del nostre planeta és molt limitat, s’ha actuar sempre amb intel·ligència i precaució per a no destruir ecosistemes o exterminar espècies que a la llarga resultin fonamentals per a l'entorn i la salut de la nostra espècie.