La pesca: tot explotant la biodiversitat i els ecosistemes marins

1. Palamós, juny del 2002 Jornada Projecte ‘Ports Nets’ La pesca: tot explotant la biodiversitat i els ecosistemes marins Dr Sergi Tudela, WWF Mediterranean Programme Office

2. Què en traiem dels ecosistemes marins i la seva biodiversitat? Els ecosistemes marins proporcionen un seguit de serveis essencials a la societat (econòmicament quantificables) : • Poblacions autorenovables de peixos per a la pesca • Depuració de les aigües residuals • Medi de suport per a l’aqüicultura • Medi de suport per al turisme • Etc ... La conservació dels ecosistemes marins no és, doncs, un acte totalment altruista!

3. La pesca suposa l’explotació de tot l’ecosistema marí:

4. La pesca suposa l’explotació de tot l’ecosistema marí: • afecta les poblacions de les espècies objectiu i altres espècies vulnerables (captures accessòries i rebutjos) • afecta l’estructura i funcionament de l’ecosistema (en disminueix l’eficiència energètica i la resiliència) • provoca l’alteració física dels hàbitats

5. Una vella polèmica: Què és pitjor, la pesca o la contaminació? 1) Sobrepesca 2) Contaminació Ecosistemes degradats Pressió humana 3) Destrucció hàbitats, introduccions, canvi climàtic Actualment, tots dos fenòmens són les dues cares d’una mateixa moneda.

6. Una vella polèmica: Què és pitjor, la pesca o la contaminació? Conclusió: Per salvaguardar la pesca no n’hi ha prou amb limitar la contaminació i els altres impactes sobre el medi! Paral.lelament, cal augmentar les ‘defenses’ de l’ecosistema! I això es fa recuperant la biodiversitat dels mars i els nivells poblacionals de les espècies explotades

7. Quina és la situació a casa nostra? • Alguns dels principals recursos es troben severament • sobreexplotats (sobretot els demersals) • Sobreexplotació significa que degut a un excés d’esforç de pesca: • Es pesquen individus de menys talla i en menys quantitat; si • reduíssim l’esforç s’incrementarien notablement les captures • La grandària de les poblacions naturals s’ha reduït molt.

8. Quina és la situació a casa nostra? • Alguns dels principals recursos es troben severament • sobreexplotats (sobretot els demersals) Alguns exemples (presentats a la darrera reunió del SAC/CGPM): Lluç del Golf de Lleó: la població actual és només un 2,3% del nivell original. Escamarlà: s’estima que la pressió pesquera actual és el doble de la que permetria obtenir els màxims rendiments

9. Quina és la situació a casa nostra? 2) La petjada ecològica de la pesca a Catalunya és molt elevada: a través de les captures comercials i els rebutjos ens ‘apropiem’ del 40% de la producció primària total de l’ecosistema marí

10. 4 Predadors apicals  10% 3 Peixos carnívors Nivell tròfic  10% 2 Zooplàncton  10% . . . . . . . . . . . . . . *. . . . . . . . . . *. *. *. *. *. *. 1 Plàncton vegetal *. *. PPR per a la pesca

11. Quina és la situació a casa nostra? 3) La contaminació ha esdevingut un factor important: • Cas de la pintura ‘antifooling’ • Bioacumulació de contaminants en els grans pelàgics • Mortandats de dofins • Excessiva aportació de nutrients: marees vermelles i generació de detritus

12. Quina és la situació a casa nostra? 4) Fins i tot els efectes del canvi climàtic es comencen a fer notar en els ecosistemes marins • S’ha demostrat un increment de la temperatura de l’aigua del mar en fondària (+0,13ºC) • Canvis demogràfics en les poblacions d’algunes espècies indicadores: els casos de l’alatxa i la maleta o amploia

13. Cap a on hauríem d’anar? La major part d’ecosistemes mundials són com són per l’acció humana; no calen ecosistemes verges sinó ecosistemes explotats que proporcionin el màxim de serveis a la societat, que conservin la màxima biodiversitat i que siguin estructuralment i funcional sans. Caldrien plans integrals (vedes, reserves, millora de la selectivitat dels arts, ...) de recuperació de les pesqueres, que siguin alhora ambientalment rigorosos i socialment acceptables. I es que ... cal impedir que els nostres ports de pesca acabin esdevenint meres atraccions turístiques!