520 likes | 825 Views
Introducció . -Concepte de biodiversitat . -Concepte d' espècie -Concepte d' evolució . - Concepte d’ adaptació hi ha més de 3.000.000 d'espècies vives.
E N D
Introducció. -Concepte de biodiversitat. -Concepte d'espècie -Concepte d'evolució. - Concepte d’adaptació hi ha més de 3.000.000 d'espècies vives
1. Concepte d'espècie. Una espècie és el conjunt d'organismes que poden reproduir-se entre si i donar lloc a descendents que també són fèrtils. • 2. Concepte de biodiversitat. El conjunt d'espècies que viuen o han viscut en la Terra. Una forma de mesurar la biodiversitat d'una zona és calculant la probabilitat que al agafar dos organismes a l’atzar siguin d'espècies diferents. Si aquesta probabilitat és alta es diu que la biodiversitat de la zona és alta. - Tipus Alfa, Beta i Gamma • 3. Història de les classificacions dels organismes. L'elevat nombre d'espècies descobertes ha fet necessari agrupar-les per a facilitar el seu estudi.
Les principals classificacions proposades a lo llarg de la història són: • 1. La classificació d'Aristòtil. Fa més de 2000 anys aquest filòsof grec pensava que sol havia uns quants centenars d'espècies. Les classificava en dos regnes, el Regne dels animals i el Regne de les plantes. Els animals els classificava segons si tenien o no sang vermella. • 2. La classificació de Linné. Carl Linné, botànic suec (1707 i 1778). Va establir una jerarquia de grups o tàxons. En ella cada grup de nivell superior abasta un o diversos grups de nivell inferior. També va idear la nomenclatura binomial de les espècies. • A continuació es defineixen els principals conceptes que va proposar Linné.
Taxó. Qualsevol grup d'organismes en una classificació jerarquitzada d'éssers vius. • Tipus de tàxons. De superior a inferior són: • Regne • Fílum (o Divisió) • Classe • Ordre • Família • Gènere • espècie • Taxonomia. S'ocupa d'establir els diferents tàxons • Sistemàtica. S'ocupa d'agrupar els tàxons jeràrquicament. • Nomenclatura binomial. És una forma de denominar a cadascuna de les espècies mitjançant dos noms en llatí: el primer nom és el nom del Gènere i el segon nom és el nom de l'espècie. El nom del Gènere i de l'espècie s'han d'escriure en lletra cursiva si és tracta d'un escrit a maquina i subratllat si es tracta d'un manuscrit. Aquests dos nom s'han d'escriure en minúscules excepte la primera lletra del Gènere que s'ha d'escriure amb majúscula. Per exemple el nom científic del llop s'escriu així: Canislupus
Classificació.La classificació dels éssers vius segons Whitaker (1968) i recotat per Margulis (1985) distingeix 5 regnes:Moneres (Procariots).Protòstics (Eucarionts unicel·lulars).Metàfits (Plantes típiques).Metazous (Animals típics).Micòfits (Fongs).A continuació es dóna un breu resum de cada un d'ells:
3. La classificació dels cinc regnes. És la classificació actual. El criteri seguit és agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu). • El 1 criteri que es considera és: si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes) • El 2 criteri: si són unicel·lulars o pluricel·lulars. • El 3 criteri: si les seves cèl·lules formen teixits (tissulars) o no (tal·lòfits) • El 4 criteri: si s'alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant la seva digestió • El 5 criteri: si la digestió la realitzen segregant sucs digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat o tub digestiu interior (digestió interna).
(En fons verd apareixen els tàxons que només es nodreixen fent la fotosíntesi)
Els virus. • Els virus són estructures vives formades per una o més molècules d'àcids nucleics (ADN o ARN, mai els dos a la vegada) envoltades per una coberta de proteïnes anomenada càpsida. Alguns posseeixen a més un embolcall membranós. • No tenen la complexitat d'una cèl·lula ja que manquen d'un conjunt d'enzims en el seu interior capaços de realitzar la funció de nutrició. A causa de això se'ls considera una forma de vida acel·lular. • Són paràsits obligats d'altres éssers vius, per a reproduir-se han d'entrar en les seves cèl·lules i utilitzar els seus ribosomes i les seves reserves moleculars. • 10 vegades més petits que els bacteris, pel que, en general, només són visibles al microscopi electrònic. • Cal recordar que les cèl·lules eucariotes generalment mesuren 0,02 mil·límetres i són 10 vegades més gran que les cèl·lules procariotes i que aquestes són generalment 10 vegades més gran que els virus.
No es considera que els virus formin un Regne ja que no constitueixen una sèrie evolutiva d'organismes que procedeixen uns d'uns altres. Es considera que són segments d'àcids nucleics de determinades espècies que s'han independitzat. Això explicaria el perquè els virus que ataquen a unes espècies no solen atacar a unes altres que són molt distintes. Són els causants de malalties com la grip, els refredats, l'hepatitis, la SIDA, la rubèola, el xarampió i alguns tipus de càncer. Quan surten de les cèl·lules es denominen particules víriques o virions. Els virus no són sensibles als antibiòtics, per tant per combatre les malalties abans esmentades no serveix de rés prendre antibiòtics. Hem de confiar en les nostres defenses naturals, és a dir en els anticossos específics que contra cadascun dels diferents tipus de virus produeix el nostre cos, concretament un tipus de glòbuls blancs anomenats limfòcits. També hi ha uns nous fàrmacs anomenats antivirals.
REGNE MONERA Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola cèl·lula sensenucli. El seu àcid desoxiribonucleic (ADN) no està envoltat per una membrana formant un nucli sinó que es troba més o menys condensat en una regió del citoplasma cel·lular anomenada nucleoide o fals nucli. Són cèl·lules molt senzilles. De fora a dintre es poden distingir les següents estructures: la càpsula bacteriana (capa mucosa externa que pot faltar), la paret bacteriana (capa rígida que en ocasions suporta flagels molt senzills), la membrana plasmàtica i el citoplasma. Dintre d'aquest es poden diferenciar l'ADN, els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius d'aquestes cèl·lules) i les inclusions. Els mesosomes són invaginacions de la membrana plasmàtica de cèl·lules procariotes. Són presents tan en bacteris grams positius com en gran negatius. Els mesosomes juguen un paper en la formació de la paret cel·lular durant la divisió cel·lular, en la replicació i distribució dels cromosomes i en els sistemes de transferència d'electrons de la respiració.
La seva grandària és molt petit, unes 10 vegades menor que el d'una cèl·lula eucariota corrent. Només presenta quatre tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils (bastonets), vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).
Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes. Un tipus de bacteris autòtrofs fotosintètics anomenats cianobacteris realitza una fotosíntesi amb despreniment d'oxigen com fan la de les plantes. Elles són les que van originar l'oxigen atmosfèric fa uns 2000 milions d'anys. • Reproducció asexual per bipartició (divisió d'una cèl·lula en dues). A més poden presentar mecanismes sexuals, anomenats parasexuals per diferenciar-los dels sexuals dels organismes superiors, en els quals incorporen material genètic (molècules d'ADN) procedent de l'exterior o d'un altre bacteri. Davant d'ambients desfavorables un bacteri pot donar lloc a una espora resistent a la dessecació. • Alguns bacteris produeixen malalties (infeccions) que remeten amb l'ús d'antibiòtics. Per exemple la pneumònia, tuberculosi, el tètanus i la sífilis. • Unes altres bacteris són beneficiosos, per exemple: Els que transformen la matèria orgànica de vegetals i animals morts en matèria inorgànica que poden absorbir les plantes, els utilitzats en la producció d'aliments (iogurt, formatges fermentats, etc.) i els utilitzats en la síntesi de vitamines i d'hormones sintètiques mitjançant enginyeria genètica.
Regne Protoctistes. • Compren el Protozous i algunes Algues • Protozous. Són organismes eucariotes unicel·lulars que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) que capturen i digereixen en el seu interior. Per tant: • Es diferencien de les algues unicel·lulars en què no realitzen la fotosíntesi. • Es diferencien dels fongs unicel·lulars en què aquests presenten digestió externa. • Nomes són visibles amb el microscopi. El seu cos es troba delimitat per la membrana plasmàtica • Algunes espècies segreguen una substància, l'anomenada matriu extracel·lular, que moltes vegades, com passa en el grup dels foraminífers, s'impregna de substàncies minerals. • La majoria dels protozous viuen lliures a l'aigua. Alguns poden viure a l'interior dels organismes i moltes vegades produeixen malalties. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació.
CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS Classe Flagel·lats.Amb flagels (estructures allargades, permanents, en nombre d'un, dos o pocs més). Exemple el Tripanosoma que és responsable de la "malaltia del somni" i que és tramés per la picadura de la mosca tropical Tsé-Tsé. Classe Ciliats. Presenten cilis (estructures similars als flagels però molt més curtes i nombroses). Per exemple el Paramecium que és nedador i la Vorticel·la que viu fixa. Classe Rizòpodes. Amb pseudopodis (prolongacions temporals del cos en forma de falsos peus). Per exemple l'Ameba i l'Entamoeba responsable de la "disenteria amebiana", malaltia pròpia de països del Tercer Mon (deposicions diarreiques amb sang). Alguns rizòpodes com els foraminífers presenten un esquelet calcari. Classe Esporozous.Es mouen per contraccions del cos. Exemple el Plasmòdium que és el responsable de la "malària" o "paludisme" que és la principal causa de mort del món. Aquesta malaltia és pròpia de països del Tercer Món, es caracteritza per sobtats accessos de febres molt altes i és tramés per la picada de les femelles del mosquit Anopheles
Algues • Són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lòfits, autòtrofs fotosintètics, es nodreixen de matèria inorgànica que capten l'energia lluminosa. • Ser pluricel·lulars tal·lòfits on totes les seves cèl·lules són del mateix tipus, és a dir no posseeixen cèl·lules especialitzades que formin teixits diferents. Estructura denominada tal·lus. A causa de això les algues manquen d'un teixit epidèrmic impermeable que eviti la dessecació i no poden viure fora de l'aigua, tret que es tracti de llocs molt humits. • Algunes presenten formes semblants a fulles, tiges i arrels però com aquestes estructures manquen de teixits conductors interns no es poden incloure en el Regne de les Plantes. • Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és alternant. • Es classificació en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen. Aquests poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells (algues vermelles).
Flagel·lades. Unicel·lulars i flagel·lades. Formen part del plàncton Vermelles. Pluricel·lulars i predominen pigments vermells. Bentòniques i algunes acumulen carbonats que formen els esculls coral·lins Diatomees. Unicel·lulars. Presenten un estoig de sílice i un pigment fotosintètic groguenc. Formen part del plàncton. Verdes. Unicel·lulars (al plàncton) o pluricel·lulars (bentòniques) i predomina el pigment verd anomenat clorofil·la. Brunes. Pluricel·lulars i predominen els pigments marrons. Poden viure fixades al fons (bentòniques) o surant al mar
Regne Fongs. • Són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars de tipus tal·lus, que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant digestió externa. • Morfologia. Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El seu conjunt es el miceli. En moltes espècies de fongs, els fongs superiors, a partir del miceli subterrani s'origina un òrgan reproductor aeri el bolet, en el qual es pot distingir el peu i el barret. • Nutrició. Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica de la qual s'alimenten es distingeixen tres tipus: • Sapròfits. Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el rovelló. • Paràsits. Es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen malalties i plagues. Per exemple el rovell, el carbó i la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya i els fongs de les tinyes, com el del "peu d'atleta". • Simbionts. Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, el que s'anomena simbiosi. És el cas dels fongs dels líquens(simbiosis d'algues amb fongs) i dels fongs de les micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de plantes).
REGNE PLANTES (METÀFITS) I. Molses i Falgueres. Introducció Les plantes són el grup d'organismes més abundants del planeta, els que produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i, permeten l'existència dels animals i fongs. Es podem diferenciar dos grups: • plantes inferiors o plantes sense flors: les molses i les falgueres, • plantes amb flors: les gimnospermes, com per exemple els pins, que tenen unes flors molt poc vistoses, i les angiospermes, com per exemple els ametllers, que són les que tenen flors molt vistoses. Les molses i les falgueres van ser els primers organismes que van aconseguir viure fora de l'aigua. Abans d'elles, fa uns 400 milions d'anys, només havia vida a l'aigua. Les falgueres, com ja presenten vasos conductors interns, poden arribar a tenir metres d'alçada i van arribar a constituir grans boscos, els restes dels quals van originar els actuals jaciments d'hulla, i van aportar les fulles que van servir d'aliment als grans dinosaures herbívors. A les selves de centre-amèrica i de sud-amèrica encara es poden observar falgueres de més de 15 metres d'alçada.
Les plantes són els organismes eucariotes, pluricel·lulars, tisulars (és a dir amb cèl·lules especialitzades que formen teixits) i amb nutrició autòtrofa fotosintètica. Les plantes es diferencien de les algues en què presenten un texit epidèrmic impermeable i transparent, que els ha permés poder viure fora de l'aigua sense perill de dessecació. • El Regne Plantes, que també es coneix amb el nom de Regne Vegetal, compren les molses,falgueres, gimnospermes i angiospermes. Aquests quatre grups es diferencien en funció de si tenen o no teixits conductors, flors (òrgans que generen pol·len), llavors i fruits. • Teixit conductor. Teixit format per unes cèl·lules especials que formen uns conductes (vasos) pels quals circulen líquids (saba). que es reconeixen fàcilment perquè constitueixen la fulla. La presència de teixit conductor permanent diferenciar tres parts en les plantes que són: arrel, tija i fulles. • Flor. Òrgan reproductor de les plantes superiors. En ella es formen el grans de pol·len • Pol·len. Estructura resistent a la dessecació que conté cèl·lules reproductores masculines i, per tant, que permet la dispersió d'aquestes cèl·lules d'una flor a un altre sense aigua, és a dir a través de l'aire. • Llavor. Estructura resistent a la dessecació que conté l'embrió de la futura planta i, per tant, que permet la seva supervivència fins que hagi suficient humitat en el sòl per germinar i crèixer. • Fruit. Estructura que protegeix a la llavor. Pot ser carnosa i alimenticia per a propiciar ser ingerit pels animals i que aquests, mitjançant les seves defecacions dispersin les llavors.
BryophytesMolses i Hepàtiques Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i algunes cèl·lules conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit conductor. L’epidermis impermeable que evita la dessecació i van ser els primers organismes fotosintètics que colonitzaren els continents. Com manquen de teixit conductor l'aigua ha d'ascendir de cèl·lula a cèl·lula. Aquest ineficaç mecanisme fa que no sobrepassin uns pocs centímetres d'altura. Presenten estructures semblants a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses arrels, falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten vasos conductors de saba. Van aparèixer per evolució a partir d'alguna espècie d'algues que vivia en la zona de vaivé de les ones. La majoria viuen en zones molt humides, com sòls de boscos. Unes altres són aquàtiques. Algunes espècies són capaços de viure en zones molt seques, aguantar secs diversos anys i passar a la vida activa quan torna a ploure. Això els permet viure en llocs inhòspits com sobre roques, murs, teulades, etc. Tenen prou amb què, de tant en tant, plogui per a poder-se reproduir.
Reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb alternança de generacions. La molsa presenta dues formas, una amb forma de filament amb moltes falses fulles de color verd i que és molt abundant, i una altre amb forma de filament llis de color marrò i poc abundant. Les formes de color verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins i per això s'anomenen gametòfits. Si hi ha aigua els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicarse i genera una forma de color marró. Quan és adulta produeix espores sexuals (espores amb la meitat d'informació genètica) i per això aquesta dona l’anomena esporòfit. Posteriorment aquestes espores cauen al terra, germinen i cada una de elles dóna lloc a una forma de color verd. Les cèl·lules de la forma verda tenen la meitat de cromosomes que les cèl·lules de la forma marró i per això es diu que en la reproducció sexual de les molses s'alternen dues formes, tenint una el doble de cromosomes que l'altre.
PteridòfitsFalgueres. • Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i amb teixit conductor i que, com les molses, precisen aigua per a reproduir-se, ja que els gàmetes masculins han de desplaçar-se nedant fins els gàmetes femenins. Això es deu al fet que, com succeeix en les molses, no tenen flors i, per tant, no poden produir pol·len (estructures que tanquen els gàmetes masculins i que permeten el seu transport per l'aire). • Gràcies a posseir teixit conductor poden distribuir eficaçment per tota la planta l'aigua que absorbeixen del sòl. A causa de això poden arribar a altures de 1 o 2 metres en països temperats i fins 16 metres en les selves tropicals. Com posseeixen teixit conductor presenten autèntiques arrels, autèntiques tiges autèntiques fulles. Igual que les molses van aparèixer per evolució a partir d'alguna espècie d'alga verda.
Com les molses presenten reproducció asexual, a partir del rizoma que para de créixer, i reproducció sexual amb alternança de generacions. A diferència de les molses, la forma més gran i més abundant és la que produeix les espores sexuals, és a dir l'esporofit (que en el nostre país tenen una mida d'entre 25cm a 2 m d'alçada) i la forma petita i poc abundant és la que forma els gàmetes, és a dir els gametòfits (tenen una mida d'uns 5 o 6 mil·límetres). • L'esporòfit posseeix unes fulles molt grans denominades frondes, que surten d'una tija subterrània horitzontal denominat rizoma, de la qual sorgeixen nombroses arrels. Els frondes generalment estan molt dividits i quan són joves estan enrotllades sobre si mateixos en forma de bastó. En el seu inrevés es troben uns punts groguencs, els sorus, dintre dels quals estan els esporangis que son els llocs on es formen les espores sexuals (es diuen així perquè són espores que només tenen la meitat d'informació genètica que les seves cèl·lules mares). A partir de cada una d'elles es pot format un gametòfit que és una làmina molt petita (1cm2) denominada protal·lus. En la seva cara inferior, la que està en contacte amb l'aigua, apareixen unes protuberàncies amb gàmetes masculins i unes altres protuberàncies més grans amb un sol gàmeta femení dintre. Si hi ha prou aigua al terra, els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicar-se i genera una forma que acabarà un nou esporòfit.
The spermatophytes (from the Greek word "Σπερματόφυτα") (also known as phanerogams) comprise those plants that produce seeds. They are a subset of the embryophytes or land plants. The living spermatophytes form five groups: • cycads, a subtropical and tropical group of plants with a large crown of compound leaves and a stout trunk, • Ginkgo, a single living species of tree, • conifers, cone-bearing trees and shrubs, • gnetophytes, woody plants in the genera Gnetum, Welwitschia, and Ephedra, and • angiosperms, the flowering plants, a large group including many familiar plants in a wide variety of habitats.
ESPERMATÔFITS cal ressaltar que no totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc vistoses. El per què hi ha flors vistoses i altres que no ho són està relacionat amb quina estratègia segueix la planta per dispersar el pol·len que produeixen les seves flors. Si és a través dels insectes o dels colibrís, cal que la flor produeixi un aliment per ells (el nèctar) i que presenti uns pètals molt llampants perquè sigui fàcilment visualitzada. En canvi, si la dispersió del pol·len o pol·linització es deixa que la faci el vent, no cal que la planta inverteixi energia en produir nèctar ni en fabricar pètals grans i llampants. Un altre tema que cal ressaltar és que les pinyes o cons dels pins, malgrat portin dintre les llavors, no són un tipus de fruit com per exemple si ho és la poma, el préssec o la mongeta. En les pinyes les llavors no estan del tot dintre i quan la pinya madura i s'obre cauen al terra. En canvi, en els fruits les llavors sí estan dintre. La funció del fruits abans esmentats és oferir un aliment per atraure els animals i fer que siguin menjats per ells i, com les llavors resisteixen els seus sucs digestius, aconseguir la dispersió de les llavors, que surten amb les defecacions d'aquests animals.
Regne Metfites. Les plantes es poden classificar en dos grans grups en funció de si presenten o no flors. Aquests són: • Criptògames. Són les plantes que no tenen flors i que, per tant, no produeixen pol·lenni després produeixen llavors. Compren a les molsesi a les falgueres. • Espermatòfits o Fanerògames. Són les plantes que presenten flors i que, per tant,produeixen pol·len i després llavors. Comprenen a les gimnospermes i a les angiospermes. • Gimnospermes. Són les plantes que produeixen llavors però no fruits. A causa de això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits. Per exemple el pi. • Angiospermes. Són les plantes que produeixen llavors i també fruits que engloben i protegeixen a les llavors. Per exemple l'ametller.
Gimnospermes • Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes. El grup més abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons, estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són arbres o arbusts. Les més abundant en el nostre país són els pins. Si s'observa una pinya madura és pot comprovar que les seves llavors, els pinyons, no estàn dintre de la pinya sino en contacte amb l'exterior. Altres coníferes són el xiprer, l'avet i el cedre 4. Característiques dels pins. • 1. Tenen fulles en forma d'agulla (aciculars) i amb una gruixuda pel·lícula superficial impermeableque ajuda a evitar la pèrdua d'aigua. La forma acicular dificulta més la dessecació que la forma plana. És doncs una adaptació a climes secs (tant càlids com freds). A més, facilita el lliscament de la neu i dificulta la congelació de la fulla, per la qual cosa els pins d'alta muntanya no necessiten perdre la fulla durant l'hivern (fulles perennes) i poden aprofitar la llum tot l'any. • 2. Secreten resina per a impedir l'atac dels insectes devoradors de fusta.
. Presenten dos tipus de flors: les flors femenines i les flors masculines. Es tracta de flors petites i d'estructura molt simple ja que manquen de pètals. • La femeninareduïda a una sola escata que en la cara interna te dos òvuls. Aquestes flors o escates es troben agrupades format un conjunt anomenat tinflorescència femenina, que és una petita pinya carnosa i verda, d'aproximadament 1 cm que es troba a l'extrem de les branques superiors. • La masculina té forma lobulada i formada per moltes escates groguenques els estams en forma d'esquama que produeixen una gran quantitat de grans de pol·len. Les flors masculines agrupades formant un conjunt anomenat inflorescència masculina, amb forma d'espiga, i situada en l'extrem de les branques inferiors.
Cicle biològic. Durant la primavera es formen les flors masculines i els estams alliberen els grans de pol·len. Aquests són transportats per l'aire fins els òvuls de les inflorescències femenines. Després de la fecundació, al llarg d'uns dos o tres anys, la inflorescència femenina es va transformant en una pinya que a l'obrir-se deixa caure les seves llavors, els pinyons. La disposició de les inflorescències masculines dificulta la autofecundació, la qual cosa disminuiria la capacitat de supervivència de l'espècie.
Angiospermes Plantes amb flors i fruits, són les plantes més complexes que existeixen. Actualment ja constitueixen les 2/3 parts de totes les espècies de plantes que existeixen. Les seves avantatges sobre les Gimnospermes són: a) Generalment la pol·linització és realitza a través dels insectes sistema més eficaç que la pol·linització pel vent. b) La fecundació és molt més ràpida i la formació de les llavors també, no precisa d'un parell d'anys com passa amb els pins c) La dispersió de les llavors és més eficaç perquè estan dintre de fruits. Hi han fruits que propicien ser menjats i després les llavors surten amb les dejeccions, lluny de l'ombra dels seus progenitors que dificultaria el seu creixement. Altres fruits, com el coco, suren a l'aigua i poden travessar mars, altres fruits presenten ganxos que s'enreden al pel o a les plomes dels animals, etc. d) La germinació de les llavors és també molt més ràpida. Per exemple, hi ha plantes d'alta muntanya que neixen es reprodueixen i moren deixant llavors per l'any següent, en només les poques setmanes en les que no hi ha neu.
2. El cicle biològic de les Angiospermes. El gra de pol·len fixat sobre l'estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l'estil fins un òvul. Per ell descendeix el gàmeta masculí que s'uneix amb la oosfera (fecundació) i es forma una cèl·lula: zigot. Aquesta, per multiplicació, genera un embrió que, juntament amb la resta també transformada de l'òvul, constitueix la llavor. Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s'engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen fruits carnosos. Per exemple la poma, el préssec, el raïm, la taronja o el meló. Si són de parets no carnoses: fruits secs.
3. Tipus de Angiospermes. Es distingeixen dos tipus que són: les Monocotiledònies, que són les que presenten llavors amb un cotilèdon, i les Dicotiledònies, que són les que presenten llavors amb dos cotilèdons. Evolutivament les Monocotiledònies són les més recents però ja tenen el triple d'espècies que les Dicotiledònies.