23 de juliol de 2008

1. Incorporació de la vacunació contra el virus del papil·loma humà en el calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya 23 de juliol de 2008

2. Guió • Antecedents: decisió del CISNS • Epidemiologia del VPH i el càncer de cèrvix i altres ITS • La prevenció del càncer de cèrvix a Catalunya: cribratge i vacunació • El programa de vacunació del VPH a Catalunya: característiques principals • Conclusions

3. La vacuna enfront el VPH:Antecedents • El 10 d’octubre de 2007, el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS) va acordar,per unanimitat, la inclusió de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) dins del calendari de vacunacions de l’SNS, ratificant l’acord de la Comissió de Salut Pública de 26 de setembre de 2007. • L’acord especifica que la vacuna s’administrarà a les noies d’entre 11 i 14 anys d’edat en una única cohort. • Països com Àustria, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Portugal, França, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Grècia, Suïssa, Luxemburg i Holanda ja han inclòs la vacunació en els calendaris. En total està aprovada a 15 països de la Unió Europea i a 57 en total. És el cas d’Austràlia, Estats Units i Canadà.

4. INFECCIÓ PEL VIRUS DEL PAPIL·LOMA HUMÀ (VPH) • El grup del virus del papil·loma humà inclou més de cent tipus diferents. • Més de quaranta d’aquests virus es transmeten sexualment i poden infectar l’àrea genital d’homes i dones. • Alguns dels VPH que es transmeten sexualment es poden considerar d’alt risc en ser potencialment oncogènics.

5. Història natural del càncer de cèrvix La infecció genital per HPV sembla ser la ITS viral més comuna. Prevalença de 20-40% en dones de 20 anys actives sexualment Lowy DR. J. Clin. Invest. 2006; 116:1167–1173

6. Història natural del càncer de cèrvix La majoria de les infeccions son benignes, subclíniques i autolimitades. Moltes displàsies cervicals de baix grau regressen espontàniament. La infecció persistent per HPV oncogènics és el principal factor de risc de progressió. Progressió 10-20 anys Lowy DR. J. Clin. Invest. 2006; 116:1167–1173 % Regressió 57% 43% 32%

7. HPV: causa necessària pel desenvolupament del càncer de cèrvix

8. Fracció atribuïble de casos de càncer relacionats amb la infecció per VPH Adaptat de Sivia de Sanjosé, 2008

9. Magnitud del Problema a Catalunya • Taxes d’ Incidència càncer de cèrvix: 7,4 x 100.000 dones en Girona 9 x 100.000 dones en Tarragona, equivalents a 256 casos anuals (el 3% de tots els tumors en dones)  173 casos per HPV 16 & 18 (67,9%) • 270 casos lesions alt grau (HSIL) /any • Taxes de mortalitat al 2004: 2,2 morts per 100.000 dones  90 morts anuals (1,2% de totes les morts per càncer en mujeres) En Espanya la taxa crua de mortalitat és del 2,65 i representa 1,7 % de totes les morts per tumores malignes • Prevalença d’infecció 3 % de la població general

10. Activitat diagnòstica anual estimada a Catalunya (Font. SERC, ICO, 2004)

11. Font: CEEISCAT.Direcció General de Salut Publica

12. ESTRATÈGIA GLOBAL DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE CÈRVIX • La prevenció primària (vacunes) ila secundària (cribratges) s’han de considerar conjuntament dins una estratègia global de prevenció del càncer de cèrvix. • La vacunació del VPH és un nou element complementari i progressiu que cal afegir a l’estratègia preventiva del càncer de coll uterí • El DS aplica la resolució del Consell Interterritorial del SNS del 10 d’octubre de 2007: inclou la vacunació en el calendari de vacunes i reforça la política de cribratge del càncer de coll uterí.

13. Pla estratègic d’ordenació de serveis de l’atenció maternoinfantil i de l’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva en l’atenció primària INFECCIONS DE TRANSMISSIÓ SEXUAL • Formació específica dels professionals • Guia de pràctica clínica • Model assistencial integral EDUCACIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT • Atenció a l’embaràs • Atenció al part natural • Atenció domiciliària a nadons de baix pes i prematurs • Actuacions sobre població vulnerable: joves, homes, població immigrada... • Diagnòstic prenatal • Cribratge de càncer de mama • Cribratge de càncer de coll d’úter • Vacuna del virus del papil·loma humà • Violència PREVENCIÓ

14. Eficàcia i seguretat de les vacunes disponibles • 2 tipus de vacunes: ambdues profilàctiques no terapèutiques  per tant actuen en persones que no han tingut contacte amb el virus  Es poden utilitzar entre els 9 i 26 anys, però l’ eficàcia és màxima quan no s’han tingut relacions sexuals • Les dues inclouen els serotips 16 i 18 responsables d’aprox. un 70 % dels càncer de cèrvix • Una d’elles inclou també el 6 i 11 responsable d’un 90% de berrugues genitals ( condilomes) • Eficàcia profilàctica propera al 100% enfront a HPV 16 i 18 (i 6 i 11 si és la que l’inclou). • Impacte en població general del 39% quan s’aplica de 15-26 anys (influència d’ infeccions prevalents) • Protecció creuada variable enfront altres serotips oncogènics • Es manté la protecció durant almenys 5-6 anys (Durada d’estudis publicats). Possiblement protecció duradora. • Bon perfil de seguretat: autoritzades per EMEA i AEMPS. Pocs efectes adversos, sobre tot locals

15. Estratègia de Vacunació • Inclusió en calendari de vacunació sistemàtica • Una única cohort de noies de 11-12 anys (6è de primària) 31.463 noies (Departament Educació) • A l’escola, conjuntament amb vacunació enfront hepatitis A +B (mateixa pauta d’actuació: 3 dosis durant el curs escolar) • Fullet informatiu als pares/mares i noies+ Consentiment informat • Materials per professionals: manual, guia tècnica. • Informació al web: preguntes freqüents • Llistat d’alumnes i lliurament de vacunes personalitzat

16. Per què la cohort de 6è de primària? • Abans de l’inici de les relacions sexuals: • Als 11 o 12 anys pràcticament cap noia ha iniciat relacions sexuals, • Als 14-16 anys el 27% de les noies ja han tingut almenys una relació sexual completa. • A més, es pot garantir una elevada cobertura vacunal, • la que s’ha assolit en aquest curs per hepatitis és superior a la que s’aconsegueix en edats superiors, com és el cas de l’etapa d’educació secundària (87,8 vs. 77,3) • molt més elevada que la que s’aconsegueix amb recomanacions individuals de vacunació  si es garanteixen cobertures elevades  Equitat • Es faran servir els recursos logístics i sanitaris que ja estan implementats per realitzar la vacunació contra les hepatitis A i B • Coincident amb recomanacions internacionals (Regne Unit, USA,etc.) • Decisió presa desprès de Consulta amb Consell Assessor

17. Avaluació • Cobertura vacunal • Seguretat Clínica • Impacte en prevalença i distribució serotips de VPH • Impacte en estratègies de prevenció de càncer i ITS • Impacte en incidència de càncer (a llarg termini) i berrugues genitals (S/tipus vacunes) En col·laboració amb ICO

18. Les vacunes han estat i segueixen sent una de les estratègies de SP més efectives i eficients en tot el món. “Mai en la història del progrés humà no ha existit un mètode millor i més barat de prevenir la malaltia” (G. Edsall). Per cada 1$ gastat*: • DTPa estalvia. . . . . . . . . . . . . . . . $27.00 • XRP estalvia . . . . . . . . . . ……. . $26.00 • Hep B perinatal estalvia . . . ….. . . $14.70 • Varicel·la estalvia . . . . . . . . . . . . . $ 5.40 • Pòlio inactivada (IPV) estalvia. . $ 5.45 • *estalvis directs I indirects incloent perdua de treball, mort I discapacitat. Stephen L. Cochi, NIP,- CDC, 2005

19. Eviten més de 35.000 casos anuals de malalties que afectaven als infants catalans tan sols fa 20 anys A Catalunya, l’efecte de les vacunacions ha permès eliminar els casos de poliomielitis, ràbia, diftèria i rubèola congènita, reduint en més del 99% els de tosferina (catarro), xarampió, parotiditis i rubéola. Font: Manual Vacunacions, 2006.Departament de Salut

20. 1980 1987 2000 2006 4 Edicions del Manual de Vacunacions Esforç molt important en polítiques i estratègies vacunals: 10 calendaris de vacunacions des de 1980 a 2006 Treball conjunt de Departament de Salut i centres vacunals Paper del Consell Assessor

21. El calendari vacunal sistemàtic a Catalunya inclou actualment: • la protecció enfront d’11 malalties diferents • Una inversió anual > 46 milions d’euros • Cada any es vacunen més de 500.000 infants i 1.200.000 adults, a través de l’administració, totalment gratuïta, de 4.300.000 dosis de les diverses vacunes incloses en el calendari

22. ELEVADES COBERTURES VACUNALS. CATALUNYA, 2007 Varicel·la: només es vacunen els susceptibles a aquesta edat

23. Conclusió (1): A Catalunya… • Es posa en marxa la implantació de la inclusió de la vacunació del VPH en el calendari vacunal durant el curs 2008-09, noies de 6è de primària • Esforç organitzatiu i econòmic important (magnitud i rapidesa) • Recolzament del Consell Assessor de Vacunacions (8 societats científiques) • Sistemes d’avaluació de l’impacte de l’ introducció de la vacuna: • Curt termini: serotips VPH • Llarg termini (infecció, morbimortalitat, etc.) • En el marc del Pla director del Càncer

24. Conclusió (i 2): A Catalunya… • Les vacunes son una contribució decisiva per canviar el perfil de la mortalitat i la morbiditat en molts llocs del món, entre ells Catalunya. • Son una de les intervencions de SP amb millor efectivitat i eficiència. • Tenen una repercussió individual i una repercussió col·lectiva (immunitat de grup). • La introducció de noves vacunes segueix uns criteris específics pactats a nivell estatal. • El cas de la vacuna del VPH: • Intervenció efectiva i segura • Estratègia progressiva i complementària al cribratge • Decisió objectiva i consistent des de les polítiques vacunals • Context social i mediàtic complex i divers • Implantació: context estatal i internacional • Importància de l’avaluació

25. Moltes gràcies. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/vacunes/index.html