REVOLUCIÓ COSMOLÒGICA

1. REVOLUCIÓ COSMOLÒGICA

2. CLAUDIPTOLOMEU

3. BIOGRAFIA Astrònom, químic, geògraf i matemàtic grec – egipci, va viure i treballar a Egipte.

4. Almagesto Ptolomeu, creador de l’Almagesto,que conté el catàleg estel·lar més complet de l’antiguitat i va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus a l’Edat mitjana i on s’hi descriu el sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.

5. NICOLAU COPÈRNIC

6. BIOGRAFIA Nicolau va néixer a Torun el 1473 i va morir a Polònia el 1543. És a qui devem l’impuls de la teoria heliocèntrica del sistema solar.

7. CRITICA COPERNICANA Nicolau rebutja a la proposta d’Aristòtil. També rebutja l’astronomia ptolemaica tot i que utilitza instruments que el mateix Ptolomeu utilitza al seu dia. S’indigna, fins i tot, amb “aquesta violació del principi de l’astronomia”.

8. HELIOCENTRISME L’heliocentrisme diu que els planetes i la Terra es mouen en un punt proper al Sol. Es troba que si la teoria d’Aristòtil era certa la seva teoria no ho era, per tant, només en podia ser de certa un cop la d’Aristòtil fora falsa.

9. CONCEPCIONS DEL MÓN CELESTE Astres permanents amb òrbita pròpia (G. Bruno). Exhalacions sublunars elevades fins al món celeste i de vida efímera (C. Rothmann). El medi fluid era aire. Eliminació del dualisme aristotèlic i la substitució d’un univers jerarquitzat per un altre d’homogeni.

10. TYCHO BRAHE

11. FETS REMARCATS • El fluid celeste constitueix un medi heterogeni i superior al món sublunar. • Un èter, diferent de l’aire. • Va conservar el dualisme aristotèlic. • Sistema cosmològic geoheliocèntic: la Terra roman en el centre del món amb la Lluna i el Sol girant al seu voltant, però els altres cinc planetes giraran al voltant del Sol, que els arrossega en el seu moviment anual. • Unificar astronomia i cosmologia. • Astronomia com una ciència física que formula la disposició de l’univers.

12. JOHANNES KEPLER

13. FETS REMARCATS • Per mitjà de raonsgeomètriques demostrà la veritat de l’heliocentrisme. • Oposició total a l’infinitismebrunià. • Concepció finita de l’obre de Déu. • La perfecció es troba en les proporcions i en les harmonies geomètriques. • La repetició infinita dels mons és arbitrària, monòtona i sense raó. • Un conjunt finit de planetes en moviment al voltant del Sol.

14. LLEIS DE KEPLER És qui completa la revolució astronòmica iniciada per Copèrnic alliberant l’astronomia heliocèntrica de la geocèntrica i iniciant l’astronomia moderna. - La primera llei de Kepler «Les trajectòries dels planetes al voltant del Sol són el·líptiques, amb el Sol en un dels focus de l’el·lipse.» Amb aquesta llei, l’astronomia abandonava la concepció dels moviments planetaris com a circulats i aconseguia unificar definitivament l’astronomia matemàtica i cosmologia física.

15. - La segona llei de Kepler « El radi vector d’un planeta escombra àrees iguals en temps iguals.» Això vol dir que el temps utilitzat per un planeta per recórrer una part de la seva trajectòria és proporcional a l’àrea escombrada pel radi vector. - La tercera llei de Kepler «Els quadrats dels temps que cada planeta inverteix a recórrer la seva òrbita és proporcional al cub de la seva distància al Sol». T2/R3=k

16. GALILEU

17. BIOGRAFIA • Va néixer a Pisa el 1564 • Va començar a estudiar medicina a la universitat de la sevaciutat natal. • Va deixar la medicina i va començar a estudiar filosofia i matemàtiques • Deixa la universitatsense el títol. • Fa de professor de matemàtiques a Pisa. • El 1616 li van prohibir parlar i defensar el moviment de la Terra si no hofeiacom una hipòtesimatemàtica. • Mor el 1642.

18. FETS IMPORTANTS • Ésconsiderat el creador del mètode experimental. • Va inventar el telescopi. • Va defensar la teoriaheliocèntrica de Copèrnic. • La confirmaciómés destacada va ser el descobriment de les quatrellunes de Júpiter (astresmediceus). • Va realitzar una sèrie de descobrimentsposteriorstambé importants, com per exemple les fases de Venus, que mostraven que elsplanetesreflectien la llum solar. • Les taques solars i el seudesplaçamentevidenciaven un moviment de rotació.

19. Galileumai va declarar l’universinfinit,principalment per duesraons: • Per por, ja que havienfetanar a la foguera a Giordano Bruno per una cosa semblant. • Consideravaaquestaqüestiósobrepassava la capacitat humana. • Gràcies al seutelescopies van descobrirmés estrelles de les que es pensavaque hihavia al cel. • Galileu va dirigir un seguitd’escrits a l’Església, dientalseclesiàsticscomhaviend’interpretar les escriptures. • La Inquisicióva condemnarla sevatesitractant-la d’una doctrina falsa i contraria a l’Escriptura.

20. Ciència medieval Ciència moderna Cosmos tancat. Univers Obert Geocentrisme Heliocentrisme Religió Autonomia davant la religió Autoritat Observació i experiència Quantitativa Qualitativa Cosmos finalista Estructura mecànica del món QUADRE DE DIFERÈNCIES En aquestquadretenim les diferències entre la ciència moderna i la ciènciaclàssica, és a dir, el canvi que va fergràcies a ell, Kepler i Newton:

21. SIR ISAAC NEWTON (Woolsthorpe, Lincolnshire, 1643 – Londres, 1727)

22. BIOGRAFIA • 1655. La seva mare el va intentar convèncerperquè fes de pagèsquan era un adolescent. • 1660. Va ser expulsatamb 17 anys de l’escolaonestudiava i va haver de tornar al seupoble natal. • Elsseusinteressosinicials es dirigiencap a la Química. • 1661. Va ser acceptat al Trinity College de Cambridge al mostrar unes aptitudsespectaculars per les ciències. Va llegir el primer tractat sobre Matemàtiques en el seu primer anyd’estudis. • 1663. Coneix per primera vegada elstreballs de Galileu, Fermat, Huygens i altrescientíficsanteriors. • A partir del 1664, decideix dedicar-se formalment al desenvolupament de les Matemàtiques.

23. MECÀNICA • Newton és considerat un dels més grans científics de la història degut a que va unificar moltes línies de coneixement diferents. • Entre d’altres, Newton és considerat el pare de les matemàtiques, ja que va inventar diversos sistemes de càlcul, entre ells el càlcul diferencial, per a poder treballar les seves teories. • Tota aquesta síntesi de coneixements constitueix, com hem dit anteriorment, una de les més grans disciplines de la física clàssica i la física en general: la mecànica.

24. LLEIS DE NEWTON • Va pronunciar les tres lleis de Newton que regeixen la física clàssica, conegudes com a Primera Llei de Newton o Llei d’Inèrcia; Segona Llei de Newton o Llei fonamental de la dinàmica, i Tercera Llei de Newton o Llei d’acció i reacció.

25. LLEI DE GRAVITACIÓ UNIVERSAL • Va recopilar les troballes de Galileu en el camp de la mecànica. • A partir d’aquí, va desenvolupar la teoria de la gravitació i va determinar la constant de gravitació universal (G), que ésvàlida per tot el nostreUnivers. • Va calcular la força gravitatòria entre la Terra i la Lluna, i que aquesta és directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància.