Aspectes psicològics i psiquiàtrics de la diabe tis .

1. Aspectes psicològics i psiquiàtrics de la diabetis. DAVID SUBIRÀ MÉNDEZ. PSICÒLEG CLÍNIC.

2. DESCRIPCIÓ GENERAL: • OBJECTIUS BÀSICS DE LA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA: • ORIENTAR L’ACCEPTACIÓ, PER PART DEL PACIENT, DE LA SEVA NOVA REALITAT VITAL. ( FERIDA NARCISISTA, PROCÈS DE DOL, IMPACTE EMOCIONAL) • FACILITAR EL TREBALL DE LES ALTRES ÀREES DE TRACTAMENT. • MILLORAR EL PROCÈS REEDUCATIU EN HÀBITS.

3. DISMINUIR LA SINTOMATOLOGIA DE TIPUS PSICOLÒGIC O PSIQUIÀTRIC QUE POT INFLUIR EN EL TRACTAMENT I SEGUIMENT DE PRESCRIPCIONS REFERENTS A LA PATOLOGIA NO PSIQUIÀTRICA. ( DIABETES MELLITUS ) • MILLORAR L’ADHESIÓ DEL PACIENT, A LES RUTINES DIÀRIES DEL TRACTAMENT. • DISMINUIR ELS EFECTES DE L’ESTRÈS PSICOSOCIAL EN L’EVOLUCIÓ DE LA MALALTIA. ( S’ACCEPTA LA INFLUÈNCIA DE L’ESTRÉS PSICOSOCIAL EN EL CURS DE LA MALALTIA ESTABLERTA, SOBRETOT EN EL GRAU DE CONTROL DE LA GLUCÈMIA )

4. OBJECTIU PRINCIPAL DE LA INTERVENCIÓ: • MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT , COM A ÉSSER HUMÀ QUE PATEIX.

5. JUSTIFICACIÓ I MARC DE REFERÈNCIA: • TOTA MALALTIA CRÒNICA COMPORTA UN SEGUIT DE COMPLICACIONS EMOCIONALS I MENTALS PROPIES. ( DEFINIDES PER LES CARACTERÍSTIQUES INHERENTS A LA PATOLOGIA )

6. ETIOPATOGÈNIA DE LA DIABETIS: • ES MENCIONEN ELS FACTORS ETIOLÒGICS DE LA MALALTIA PERQUÈ TENEN UNA ESPECIAL INCIDÈNCIA EN ELS ASPECTES EMOCIONALS, TANT DEL MALALT, COM DE LA FAMÍLIA. • FACTORS ETIOLÒGICS: • PREDISPOSICIÓ GENÈTICA: Provoca sentiments de culpa. Es busquen culpables en la família del Pare o de la Mare. • FACTORS DESCONEGUTS: Desencadena una resposta autoimmune, que destrueix selectiva i progressivament les cèl·lules Beta del pàncrees.

7. INFECCIONS VÍRIQUES: El virus Coxsackie, el virus de la Rubèola, els citomegalovirus. • FACTORS NUTRICIONALS: Com la Seroalbúmina de la llet bovina, els cereals i la soja. • FACTORS DE L’ALIMENTACIÓ: Diferents estudis han assenyalat l’efecte protector de l’alimentació amb llet materna durant els primers mesos de vida. Moltes Mares atribueixen la diabetis dels seus fills al fet de no haver estat alletats durant la infància. • FACTORS AMBIENTALS: S’accepta que la presència d’experiències estressants produeix fluctuacions en els valors de glucosa en diabètics i no-diabètics. • SEMBLA EXISTIR UN FACTOR PSICOGEN QUE, EN PART, DETERMINA EL CURS DE LA DIABETIS, AL CONDICIONAR LA FORMA D’ADAPTAR-SE ALS ESTRESSORS PSICOSOCIALS.

8. EN AQUEST COMPONENT PSICOGEN CONFLUEIXEN DIFERENTS CIRCUMSTÀNCIES: • PRIMERES EXPERIÈNCIES EN RELACIÓ A LA MALALTIA. • CARACTERÍSTIQUES DE LA FAMÍLIA. • SUPORT FAMILIAR. • TRETS DE PERSONALITAT DEL PACIENT.

9. EL BAIX CONTROL DELS FACTORS ESTRESSORS PSICOSOCIALS, EN PACIENTS ADOLESCENTS O AMB PERSONALITATS PATOLÒGIQUES, PODEN DESENCADENAR EPISODIS DE REBEL·LIÓ EXPLOSIVA, AMB ABANDONAMENT DEL CONTROL PERSONAL SOBRE LA DIETA, LA INSULINA, CONDICIONS D’ESTERILITAT, INICI D’INGESTA D’ALCOHOL O ALTRES SUBSTÀNCIES TÒXIQUES. EN ALGUNS CASOS AQUEST ABANDONAMENT ENCOBREIX UNA CONDUCTA SUÏCIDA QUE POT ARRIBAR A SER EXPLÍCITA ( SOBREDOSI D’INSULINA ).

10. DEBUT DE LA MALALTIA: • L’ENTRADA BRUSCA A UNA MALALTIA CRÒNICA, FORÇA LES CAPACITATS DEL SUBJECTE I EXPOSA ALS MÉS VULNERABLES A UN RISC DE COMPLICACIONS MÈDIQUES I PSICOLÒGIQUES. • LA FALSA REMISSIÓ QUE SEGUEIX A LA INSULINOTERÀPIA, FORÇA LA CREENÇA MÀGICA QUE LA DIABETIS ÉS TRANSITÒRIA. AUGMENTANT L’ACTITUD DE REBUIG I LA NEGACIÓ, AIXÒ POT GENERAR LA MANIPULACIÓ D’AMAGAT DE LA INSULINA I LA FALSIFICACIÓ DELS RESULTATS DE LES GLUCÈMIES.

11. S’HAN DEFINIT DUES ÀREES D’INTERVENCIÓ MOLT ESPECÍFIQUES EN LES COMPLICACIONS DE TÍPUS PSICOLÒGIC I PSIQUIÀTRIC DE LA DIABETIS: • 1. LES DERIVADES DE L’ADAPTACIÓ DEL PACIENT A LA SEVA MALALTIA, AL SEU CURS CRÒNIC I LES SEVES COMPLICACIONS. • 2. LES SECUNDARIES A LA PRÒPIA DIABETIS MELLITUS. ( S’HAN DEFINIT DIFERENTS TRASTORNS MENTALS ASSOCIATS A LA MALALTIA )

12. 1. LES DERIVADES DE L’ADAPTACIÓ DEL PACIENT A LA PRÒPIA MALALTIA: • ÉS UNA MALALTIA CRÒNICA AMB AFECTACIÓ MULTISISTÈMICA QUE CANVIA ELS HÀBITS DEL MALALT. HA D’APRENDRE A ADMINISTRAR-SE EL TRACTAMENT, RESPECTAR UNA DIETA, FER EXERCICI FÍSIC Y RESPONSABILITZAR-SE DEL CONTROL DEL SEUS NIVELLS DE GLUCÈMIA. • TOT AIXÒ POT SUPOSAR O REQUERIR UN PROCÈS DE REEDUCACIÓ D’HÀBITS QUE EN ALGUNS CASOS POT RESULTAR MOLT COMPLEXE PER LES CARACTERÍSTIQUES DE PERSONALITAT I VULNERABILITAT PSICOLÒGICA DEL PACIENT.

13. LA DIABETIS COM A MALALTIA CRÒNICA: EL GRAU D’AMENAÇA PSICOLÒGICA DAVANT LA MALALTIA CRÒNICA DEPENDRÀ DE LA PERSONALITAT PRÈVIA DEL PACIENT, DEL GRAU DE SUPORT FAMILIAR, SOCIAL I SANITARI I DEL CURS DE LA MALALTIA. ELS PACIENTS ES TROBEN SOTMESOS A RITUALS REPETITIUS DURANT UN LLARG PERÍODE DE LA SEVA VIDA I EXPOSATS A MULTITUD D’AGENTS ESTRESORS ( MOLÈSTIES FÍSIQUES, DIFICULTATS LABORALS I SOCIALS, MALA COMPRENSIÓ DE LA MALALTIA PER PART DE L’ENTORN, LIMITACIONS AMBIENTALS ) NO EXISTEIX LA POSSIBILITAT DE NEGAR LA MALALTIA PER UN TEMPS, PER ALLIBERAR PART DE L’ESTRÈS, LA NECESSITAT D’AFRONTAMENT ES CONSTANT

14. EL ESTAR PREPARATS PER UN CURS LLARG DE LA MALALTIA CONTRIBUIRÀ A TENIR UNA MAJOR ACCEPTACIÓ DE LA TERAPÈUTICA I DEL ESTIL DE VIDA UN DELS ASPECTES MÉS IMPORTANTS EN RELACIÓ A LA PREPARACIÓ PSICOLÒGICA PRÈVIA DEL PACIENT SERÀ EL CONEIXEMENT DE LES CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA MALALTIA QUE PATEIX. EL CONEIXEMENT DE LA PRÒPIA MALALTIA SERVIRÀ PER MITIGAR LES PORS I ANTICIPACIONS NEGATIVES EN RELACIÓ A SITUACIONS IRRACIONALS.

15. REACCIONS PSICOLÒGIQUES LLIGADES A LA MALALTIA CRÒNICA: • INCERTESA I IMPOSSIBILITAT DE PREDIR EL FUTUR: Molt relacionat amb el coneixement de les característiques pròpies de la malaltia. • SENTIMENTS NEGATIUS O ANTICIPACIONS NEGATIVES: apareixen pors, ansietats i angoixes relacionades amb el seu present i el seu futur. • SENTIMENTS D'INDEFENSIÓ: En relació al control dels seus esdeveniments vitals. • DISMINUCIÓ DE L’AUTOESTIMA: es poden sentir com una càrrega per els altres, es poden veure no com a persones sinó com a malalts i poden pensar que els altres els veuen així.

16. ETAPES EN LA INTEGRACIÓ PSÍQUICA DE LA MALALTIA CRÒNICA: • PRIMERA FASE DE MOBILITZACIÓ EN LA LLUITA CONTRA EL MAL FÍSIC • SENTIMENTS DE CAOS I IMPOTÈNCIA. • NEGACIÓ EN RELACIÓ A LA MALALTIA I A LA SEVA GRAVETAT. • QUAN LA MALALTIA ES ADMESA, POT APARÈIXER LA DEPRESSIÓ, L’AGRESSIVITAT I LES REACCIONS DE DOL. • AQUESTES DIFERENT ETAPES, DESCRITES PER SEPARAT, ES TROBEN, EN REALITAT, IMBRINCADES ENTRE SÍ I PODEN APARÈIXER SOTA ASPECTES VARIABLES.

17. LES BARRERES EN EL SEGUIMENT DEL TRACTAMENT DIABETOLÒGIC: • LES PRINCIPALS DIFICULTATS LLIGADES A L’ESTIL O LES CONDICIONS DE VIDA DEL PACIENT, HABITUALMENT, S’ESCAPEN A L'ANÀLISI I CONTROL MÈDIC. • S’HAN POSAT DE RELLEU: • LA CRONICITAT I COMPLEXITAT DEL TRACTAMENT: S’han d’administrar coordinats al llarg del dia i durant tota la vida. • LA MODIFICACIÓ EN L’ESTIL DE VIDA: Canvis en la dieta, modificació en els hàbits de l’exercici físic, el control de situacions quotidianes estressants i el temps dedicat a la cura personal.

18. L'ABSÈNCIA DE SÍMPTOMES: Un compliment moderat sol permetre un estat asimptomàtic encara que metabòlicament descompensat. • LAS COMPLICACIONS ASSOCIADES: Solen aparèixer a llarg termini perdent el seu poder aversiu, per tant, no pot actuar com un reforçador de l’adhesió. • L'ABSÈNCIA DE BENEFICIS CONTINGENTS AL COMPLIMENT: el incompliment no sempre produeix conseqüències aversives i la normalització glucèmica va lligada a molts factors, no sempre es contingent al compliment. • COMUNICACIÓ INADEQUADA DE LES PRESCRIPCIONS DEL TRACTAMENT: Moltes vegades l’estil de comunicació de les prescripcions es poc adequat en relació al feedback metge-pacient, pot haver-hi una mala supervisió.

19. ABSÈNCIA DE CONEIXEMENT I HABILITATS: per tal de portar a terme un adequat seguiment del tractament. Normalment, les expectatives d’autoeficàcia del pacient superen, clarament, les habilitats objectives del pacient. • LES CONSEQÜÈNCIES D’UN SEGUIMENT CORRECTA SÓN, EN MOLTS CASOS, MÉS PUNITIVES QUE LES DEL INCOMPLIMENT: La dieta i l’exercici són els aspectes del tractament, que presenten un major grau d'incompliment pel seu caràcter aversiu.

20. ELS REQUISITS CONDUCTUALS EN EL TRACTAMENT DE LA DIABETIS: EL TRACTAMENT MÈDIC DE LA DIABETIS CONSISTEIX EN EXERCIR UN CONTROL EXTERN SOBRE LA GLUCOSA. L’ADHESIÓ AL TRACTAMENT CONSISTIRÀ EN QUE EL PROCÉS DE REGULACIÓ DE LA GLUCOSA ESTIGUI SOTA EL CONTROL CONDUCTUAL DEL PACIENT. EL PACIENT HA DE DISPOSAR DE LES CONDICIONS QUE LI PERMETIN AQUESTA REGULACIÓ: - CRITERIS VÀLIDS DE VALORACIÓ DE GLUCÈMIA: Indicadors analítics i conductuals que siguin vàlids i fiables, sobre les condicions propioceptives.

21. COMPETÈNCIA PER REALITZAR L’AUTOMEDICIÓ DE GLUCÈMIA: Habilitats per prendre mostres, manipular l’instrumental, la lectura i la valoració de la glucèmia. • COMPETÈNCIA PER NORMALITZAR LA GLUCÈMIA: Informació sobre les possibilitats que el pacient té per ajustar la glucèmia i entrenament en les habilitats requerides per una correcta execució. • DISPONIBILITAT DE RECURSOS PERSONALS I SANITARIS. • COMPETÈNCIA PER AFRONTAR SITUACIONS QUE INTERFEREIXEN AMB EL TRACTAMENT: • Invitacions a menjar o pràctiques culturals que puguin resultar descompensadores o no convenients pel metabolisme de la glucosa (per exemple: estrès).

22. RETROINFORMACIÓ SOBRE L’EFICÀCIA DE LA SEVA ACTUACIÓ: millora simptomàtica, els valors de les glucèmies i la supervisió mèdica. • BENEFICIS PER L’AUTOCURA: Estats asimptomàtics i recolzament social i clínic. • L' INTERÈS D’AQUEST PLANTEJAMENT CONDUCTUAL RADICA EN AFAVORIRLA IDENTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DE: • Les habilitats conductuals pel control de les condicions bàsiques implicades en el metabolisme de la glucèmia. • Les condicions ambientals i del propi pacient, que facilitarien la incorporació de les noves pautes en la seva vida cotidiana.

23. EDUCACIÓ DIABETOLÒGICA CONDUCTUAL: • UTILITZACIÓ DE TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA: • DISSENY D’UN PROGRAMA BASAT EN INSTRUCCIONS I CONTINGÈNCIES POSITIVES. • TÈCNIQUES DE ECONOMIA DE PUNTS. • TÈCNIQUES DE CONTRACTA DE CONDUCTA. • ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS. • FIXACIÓ D’OBJECTIUS.

24. ASPECTES DISTINTIUS DELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ DIABETOLÒGICA ORIENTATS CONDUCTUALMENT: • L’ESPECIFICACIÓ D’OBJECTIUS: Distribuïts escalonadament i de manera progressiva. Es refereix a coneixement sobre la diabetis, instauració d’habilitats per seguir el tractament, el compliment de les autocures. Objectiu final aconseguir el control glucèmic i evitació de problemes. • L’ENTRENAMENT PRÀCTIC PEL DESENVOLUPAMENTDE LES CONDUCTES: instrucció mitjançant modelatje i pràctica, discussió i suport audiovisula. Objectiu saber el que i com. • IMPLANTACIÓ RUTINARIA: Arreglo ambiental, col·laboració dels altres, sistemes de reforç contingent (economia de punts, contractes conductuals) i contactes de seguiment. Implantar objectius més en allò possible que en l’ideal.

25. LA VALORACIÓ DE RESULTATS: Tan referits a l’adhesió com al control glucèmic i prevenció de riscos. • L’ÈMFASI ES DESPLAÇA DE L’ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENTS A LA IMPLANTACIÓ D’HÀBITS. • HI HA EVIDÈNCIES EMPÍRIQUES EN RELACIÓ A PROGRAMES D’EDUCACIÓ CONDUCTUAL PORTATS SOTA AQUESTS CRITERIS.

26. 2. LES SECUNDARIES A LA PRÒPIA DIABETES MELLITUS: • ELS SÍMPTOMES PRODROMICS DE LA DIABETES, EN UNA INSTAURACIÓ PROGRESSIVA, PODEN SER TAN INESPECÍFICS ( FALTA D’ENERGIA, FATIGABILITAT, VISIÓ BORROSA, POLIURIA O IMPOTÈNCIA ) QUE ORIENTEN A LA PRESÈNCIA DE SINTOMATOLOGIA DE TIPUS NEURÒTIC. • TAMBÉ ES PLANTEJA L’IMPORTÀNCIA DE LES COMPLICACIONS DE LA DIABETIS EN RELACIÓ A LES ALTERACIONS COGNOSCITIVES EN ELS PACIENTS DIABÈTICS ( QUADRES DEMENCIALS O DELIRIUM ) • L’IMPORTÀNCIA DE L’ESTRÈS PSICOSOCIAL, QUE POT COMPORTAR LA MALALTIA, EN EL CURS O EVOLUCIÓ DE LA PATOLOGIA.

27. EXPLORACIÓPSICOPATOLÒGICAMÉSFREQÜENT EN LA DIABETES MELLITUS: • APARIENCIA, ACTITUD I ACTIVITAT:POT EXISTIR LETARGIA I FATIGABILITAT. • FUNCIONS COGNITIVES: DIFICULTATS DE CONCENTRACIÓ. DETERIORAMENT AMNÈSIC. • HUMOR: TENDENCIA A LA INESTABILITAT EMOCIONAL, IRRITABILITAT, SOLEDAT, DESESPERANÇA I HUMOR DEPRESSIU. • PENSAMENT I PERCEPCIÓ: ACTITUDS HIPOCONDRÍAQUES. • ALTRES MANIFESTACIONS: PÉRDUES DE CONTROL I TRASTORNS GREUS DEL COMPORTAMENT.

28. TRASTORNS PSIQUIÀTRICS EN LA DIABETIS: LA PRESÈNCIA DE TRASTORNS PSIQUIÀTRICS I LA SEVA PREVALÈNCIA EN LA DIABETIS CREA UNA FORTA CONTROVÈRSIA. HI HA ESTUDIS QUE TROBEN UNA FORTA PREVALÈNCIA DE TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA.

29. ESTUDI REALITZAT PER VILA, G. I ROBERT, JJ. (1995): • COMPAREN GRUP DE PACIENTS DIABÈTIQUES OBESES I NO OBESES AMB UN GRUP CONTROL DE LES MATEIXES CARACTERÍSTIQUES PERÒ NO DIABÈTIQUES. • CONCLUSIONS: • LES NO OBESES DEL GRUP DIABÈTIC TENIEN MÉS TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ QUE LES DEL GRUP CONTROL. • EL RISC DE DEPRESSIÓ ERA MÉS FREQÜENT EN LES DIABÈTIQUES. • OBESITAT DEL GRUP DIABÈTIC VINCULADA A L’ANSIETAT.

30. SÍMPTOMES DEPRESSIUS EN LA DIABÈTIS: HI HA MOLTS ESTUDIS QUE ABORDEN ELS SÍMPTOMES DEPRESSIUS QUE PRESENTEN AQUEST TIPUS DE MALALTS, LA MAJORIA D’AQUESTS ESTUDIS RELACIONEN ELS SÍMPTOMES DEPRESSIUS AMB EL CONTROL GLUCÈMIC: MAJOR CONTROL GLUCÈMIC=MENYS ESTATS DEPRESSIUS. ALTRES CORRELACIONEN ELS SÍMPTOMES DEPRESSIUS AMB EL POBRE SUPORT EMOCIONAL, EL BAIX ESTAT ECONÒMIC, LA PERSONALITAT PREMÓRBIDA I LA PRESÈNCIA DE COMPLICACIONS. LA SEVERITAT DE LA DEPRESSIÓ ESTÀ RELACIONADA AMB ELS ANTECEDENT CULTURALS DEL PACIENT I/O AMB LA CIUTAT EN LA QUE RESIDEIX.

31. TAMBÉ HI HA AUTORS QUE HAN CONCLÒS QUE A MÉS ALT NIVELL DE HBA1c (HEMOGLOBINA GLUCOSA) MÉS ALTS NIVELLS D’ANSIETAT I DEPRESSIÓ I MÉS BAIX BENESTAR PERSONAL I MÉS BAIXA QUALITAT DE VIDA. (DORCHY I OTROS, 1997)

32. TRASTORNS MENTALS MÉS FREQÜENTS EN LA DIABETES MELLITUS: • DELIRIUM: POT PRECEDIR A UN COMA DIABÈTIC. • TRASTORNS AMNÈSICS. • TRASTRONS PSICÒTICS. • TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM: PODEN APAREIXER TRASTORNS DISTÍMICS I EN ALGUNS CASOS TRASTORNS DEPRESSIUS. • TRASTORNS D’ANSIETAT: PRESENCIA DE CRISIS D’ANGOIXA GREUS, TRASTORNS FÒBICS. • TRASTORNS SEXUALS: DISMINUCIÓ DEL DESIG SEXUAL, ALTERACIONS EN L’EYACULACIÓ, IMPOTENCIA, ANORGASMIA O AMENORREA.

33. LES HIPOGLUCÈMIES: LA PRIMERA HIPOGLUCÈMIA, SOBRETOT EN CAS DE CONVULSIONS, ES VISTA DE FORMA DRAMÀTICA I DEIXA UNA PETJADA PSÍQUICA IMPORTANT. LES HIPOGLUCÈMIES CLÍNIQUES O SUBCLÍNIQUES REPETIDES, ESPECIALMENT LES NOCTURNES, PODEN PROVOCAR UN DETERIORAMENT COGNOSCITIU. LA PRESENCIA D’UN TRASTORN MENTAL AMB ALTERACIONS COGNOSCITIVES (DELIRIUM, DEMENCIA), PLANTEJA LA INCOGNITA DE SI AQUESTES ALTERACIONS PODEN ATRIBUIR-SE DE FORMA DIRECTA AL PROCÉS DE LA DIABETIS O A LES SEVES COMPLICACIONS.

34. S’ATRIBUEIX ALS EPISODIS SUBCLÍNICS NOCTURNS L’APARICIÓ MATUTINA DE LETARGIA, FATIGA, HUMOR DEPRESSIU I DIFICULTATS DE CONCENTRACIÓ. ELS PACIENTS RELATEN POR A LA DEPENDÈNCIA I A LA PÈRDUA DE L’AUTOCONTROL. SENTIMENTS DE NO SER ENTESOS PER NINGÚ.

35. ELS EPISODIS CLÍNICS PODEN MANIFESTAR-SE AMB: • INCREMENT DEL GRAU D’ANSIETAT. • CRISIS D’ANGOIXA PROFUNDES AMB UNA POR EXTREMA. • PERDUES DEL CONTROL • TRASTORNS GREUS DEL COMPORTAMENT.

36. PPACIENT DIABÈTIC IDENTIFICAT. ASISTENCIA MÈDICA. ASPECTES EDUCATIUS: INFERMERES EDUCADORES. ORIENTACIÓ NUTRICIONAL: DIETISTA. PROCÈS D’IDENTIFICACIÓ DEL SUBJECTE POTENCIALMENT PATOLÒGIC: - A PARTIR DE L’OBSERVACIÓ CLINICA, DELS ALTRES PROFESSIONALS DEL SERVEI. -A PARTIR D’ ENTREVISTES CLÍNIQUES AMB EL PSICÒLEG. - PETICIÓ D’ASISTENCIA PER PART DEL PROPI PACIENT. PACIENT DIABÈTIC QUE POTENCIALMENT PODRIA BENEFICIAR-SE D’UNA ASISTENCIA PSICOLÒGICA. ASISTENCIA PSICOLÒGICA: PSICÒLEG. TRES AREES D’INTERVENCIÓ TRACT. PSCIOPATOLÒGIC AMB PACIENT DIAGNOSTICAT: - PATOLOGIES MÉS HABITUALS. - TÉCNIQUES DE TRACTAMENT PSICOTERAPEUTIC. - ORIENTACIÓ EN POSIBLE TRACTA- MENT PSICOFARMACOLÒGIC. GRUPS EXPERIENCIALS AMB ALTRES PACIENTS DIABÈTICS. ORIENTACIÓ COUNSELING Y TERÀPIA DE CONDUCTA

37. GENERALITATS DEL TRACTAMENT PSICOLÒGIC: UN DELS PRINCIPALS OBJECTIUS DEL TRACTAMENT ES DONAR L’OPORTUNITAT A QUE ELS MALALTS PUGUIN PROJECTAR LES SEVES PORS, ELS SEUS SENTIMENTS DE DIFERENCIACIÓ I LES SEVES LIMITACIONS. ELS SUBJECTES DIABÈTICS PRESENTEN TRASTORNS PSICOLÒGICS I PSIQUIÀTRICS CARACTERÍSTICS, NECESSITANT UN TRACTAMENT ESPECIALITZAT, TANT PER MILLORAR LA SEVA QUALITAT DE VIDA, COM ELS RESULTATS DIABETOLÒGICS.

38. EN LA MAJORIA DELS CASOS, LES COMPLICACIONS SÓN UNA REALITAT LLUNYANA, SENT UNA AFECCIÓ INVISIBLE I SENSE SÍMPTOMES. TOT I AQUESTA PRESENTACIÓ FAVORABLE, LA DIABETIS ESTÀ POC ACCEPTADA SOCIALMENT. EL MALALT ES POT SENTIR EXCLÒS DE CERTES ACTIVITATS SOCIALS ( dels esports, dels viatges organitzats....) ELS SENTIMENTS DE DIFERÈNCIA PODEN ESTAR POTENCIATS PER LA MIRADA DE L’ENTORN.

39. LA INTEGRACIÓ D’AQUESTES DIFERÈNCIES ÉS LLARGA. ALIMENTA LA FALTA DE CONFIANÇA EN UN MATEIX. ES PODEN DESENVOLUPAR VERITABLES FÒBIES SOCIALS. EL TRACTAMENT PSICOTERAPÈUTIC MILLORA LA RELACIÓ METGE-PACIENT, MILLORA L’ADHERÈNCIA TERAPÈUTICA I AJUDA A QUE ELS PACIENTS SÀPIGUEN UTILITZAR MILLOR ELS SEUS RECURSOS PER PROGRESSAR I CANVIAR CIRCUMSTÀNCIES PSICOSOCIALS.

40. TÈCNIQUESD’INTERVENCIÓ PSICOTERAPÉUTICA DE PRIMERA ELECCIÓ: • DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA ( TRACTAMENT CONDUCTUAL): EN CASOS DE FÒBIES SIMPLES, TÈCNIQUES D’AFRONTAMENT “ EN IMAGINACIÓ “ I “ IN VIVO “ • TÈCNIQUES DE RELAXACIÓ PROGRESSIVA: TRASTORNS DE TIPUS ANSIOS-FÒBIC. • TÈCNIQUES DE RESTRUCTURACIÓ COGNITIVA: EN EL TRACTAMENT D’ESTATS DEPRESSIVO-ANSIOSOS. Bàsicament es realitza una reestructuració cognitiva. - Es fonamenta en millorar els conceptes negatius que els pacients tenen sobre ells mateixos i la pròpia malaltia.

41. TERÀPIES DE CAIRE CONSTRUCTIVISTA IPSICODINÀMIC: EN EL TRACTAMENT DE PROBLEMÀTIQUES DE TIPUS EXISTENCIAL O DEPRESSIONSRESISTENTS ( DEPENDRÀ DE LES CAPACITATSINTEL·LECTUALS DEL PACIENT ). Serà, bàsicament, una evolució de les teràpies de tipus cognitiu.

42. ORIENTACIÓ EN UN POSIBLE TRACTAMENT PSICOFARMACOLÒGIC: • EL TRACTAMENT FARMACOLÒGIC POT SER NECESSARI TANT EN LES COMPLICACIONS PSIQUIÀTRIQUES AGUDES, COM EN LES D’INSTAURACIÓ PROGRESSIVA (TRASTORNS D’ANSIETAT, DEPRESSIÓ I DEL SON) • UNA PRIMERA REDUCCIÓ SINTOMATOLÒGICA POT FACILITAR EL TRACTAMENT PSICOTERAPÉUTIC. • S’HAN DE TENIR EN CONTE LES CARACTERÍSTIQUES PROPIES D’UNA MALALTIA CRÒNICA EN RELACIÓ A LES POSIBLES INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES.

43. ELS PSICOFÀRMACS DE PRIMERA ELECCIÓ EN EL CAS DELS MALALTS DIABÈTICS SÓN ELS ANTIDEPRESSIUS DEL TIPUS ISRS. ( INHIBIDORS SELECTIUS DE LA RECAPTACIÓ DE SEROTONINA ) • DINS ELS ISRS, EL DE MENOR EFECTE ANTIMUSCARÍNIC I AMB MENORS INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES SERÀ LA SERTRALINA. • DINS ELS PSICOFÀRMACS AMB EFECTE ANTIDEPRESSIU, ELS IMAO ( INHIBIDORS DE LA MONOAMINOXIDASA) ESTAN TOTALMENT CONTRAINDICATS.

44. OBJECTIU FINAL DEL PROJECTE D’INTERVENCIÓ:

45. MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL PACIENT. GRACIES PER LA SEVA ATENCIÓ.